Alguns minuts abans de les 7 del matí els caminants que sortim de Badalona ja som davant el Museu a punt d’enfilar-nos als cotxes d’en Ramon V., en Jordi i en Joan S.. Abans de sortir en Lluís dóna una sèrie d’indicacions sobre el punt d’inici de l’excursió. Es decideix anar pel túnel de Parpers. D’altra banda, en Josep Ramon i en Salva, amb el cotxe de la dona d’aquest últim, marxen directament cap al punt de trobada, el coll de Canes en el límit del Ripollès i la Garrotxa situat a 1.120 metres d’altitud.
A última hora hem de lamentar dues baixes. L’Oriol ens comunica que ha donat positiu per Covid-19. Fins i tot sembla content, ja que la seva estimada Montserrat va estar infectada pel virus la setmana anterior i no podia ser que ell en quedés lliure. En Ricard va patir un accident el dia abans. Un cotxe el va envestir en una rotonda de Mataró. No té cap ferida d’importància, però està del tot masegat. A tots dos els hi desitgem una total i ràpida recuperació.
A tres quarts de nou arriba l’últim cotxe a Coll de Canes i ens disposem a fer l’esmorzar. Malgrat que en Ricard ha estat baixa d’última hora, ha tingut la delicadesa de fer-nos el cafè i donar-li a en Ramon V. perquè el portés. Tot un detall que els caminants agraïm. Aquest home és fantàstic.
Així doncs, avui per esmorzar tenim el cafè d’en Ricard, el coc de maçana d’en Josep Ramon, per cert, insuperable com sempre, els trepins d’en Jordi i un cul d’ampolla de rom Havana Club. Li recordem a en Jordi que a la propera sortida l’ampolla de rom ha d’estar ben plena. S’hi compromet i estem segurs que no fallarà.
Animat desdejuni al Coll de Canes
A mig quart de deu comencem a caminar. Fa una molt bona temperatura i sembla que el dia serà calorós. A l’inici, el camí és ampla i fa de bon caminar. Està vorejat d’un bosc de freixes, algun til·ler i algun faig que ens donen una ombra magnífica. Una mica més endavant és com si s’hagués fet de nit. El bosc passa a ser només de faigs que cobreixen totalment el camí. El paisatge és meravellós, possiblement de el millor que hem gaudit últimament.
A un quart d’onze, continuem envoltats de faigs en un camí ampla amb una certa pujada constant, encara no massa exigent.
Pugem envoltats de faigs...
Quan falten cinc minuts per dos quarts d’onze, sortim d’aquest fantàstic bosc i seguim pel camí envoltat de prats. Se’ns ha acabat l’ombra del bosc i la calor es fa sentir de valent.
Santa Magdalena de Cambrils
A mig quart de dotze arribem al Coll del Bosc a uns 200 metres de Santa Magdalena. A un quart i cinc de dotze i després d’una petita ració d’èpica a l’haver-nos d’enfilar per unes parets de roca, arribem al punt culminant de la sortida, l’ermita de Santa Magdalena de Cambrils.
No va mancar la ració d’èpica
Alguns esmorzem i tots fruïm de la xocolata amb avellanes d’en Lluís. Aprofitem per fer-nos la foto de grup (sense estelada) davant la porta d’entrada de l’ermita.
L'ermita de Santa Magdalena de Cambrils està situada al capdamunt de la serra de Santa Magdalena a 1.547 m d'altitud al sud del terme del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès) i que mena, vers l'oest, cap a serra de Milany i els límits del municipi de Vidrà.
De l'ermita, d'estil romànic ja se'n té constància d'ençà de 1326 i sembla fou ampliada amb una hostatgeria al segle XVII. S'hi venera una antiga imatge gòtica d'alabastre de Santa Magdalena.
Recentment, ha estat arranjada tota la seva part exterior fet que fa que ara llueixi dins un magnífic bosc de faig.
Als arxius parroquials hi ha referències al seu culte als segles XVI i XVII. Com a mínim durant tot el segle XX s’hi ha celebrat anualment un aplec, que actualment es fa el primer diumenge d’agost.
L’edifici principal és compost d’una petita nau rectangular, amb volta de canó. Tot i que s’ha dit que era romànica, sembla que ni el seu aparell ni les seves característiques es corresponen gaire a un edifici d’aquest estil. S’ha reforçat la teulada en els darrers temps. Constava també d’un atri a la part davantera de l’ermita que l’any 2001 va caure.
La seva alçada la fa una talaia de primer ordre i per aquest fet forma part de la llista dels 100 cims de la FEEC.
A tres quarts de dotze comencem la baixada. En Lluís ens ofereix tres opcions i descartem la més curta i la més llarga i optem per la del mig. Però, ai las!, l’aparell deixa de funcionar i així com a la pujada no hem fet absolutament cap marrada i la tècnica ens ha permès arribar al nostre destí sense cap problema, ara sembla que no serà així, l’aparell ha dit que no!!!, i per això decidim tornar pel mateix camí per on hem pujat.
Comencem la baixada
Magnífics i relaxants paisatges ens acompanyen
A tres quarts de dues arribem als cotxes al coll de Canes, i comença el tradicional espectacle de canvi de roba mentre fem el vermut amb la clara, les olives i les patates d’en Joan S., les patates i les cornes d’en Ramon B., i els fruits secs d’en Ramon V.. Un cop acabat, cap avall que fa baixada!!! fins el Restaurant La Deu d’Olot on hi arribem a tres quarts de tres de la tarda.
Hora de toaleta i vermut
El restaurant ens ha preparat una magnífica taula rodona que facilita les converses. De cop i volta es trenca la tranquil·litat i en Guifré presenta una moció. “Poso en consideració dels molt honorables integrants de l’Associació presentar una moció en contra del president. Les raons, de moment n’exposo dues i que en poden ser moltes més. Primera, deixament de les obligacions que té, de manera que “anem per aquí, anem per allà” ell no diu mai res, ell al darrere a seguir, això si després a criticar la decisió que s’ha pres. I
segona que no té consideració a l’hora de fer burla, befa i escarni d’esperits sensibles que en aquest cas em poso jo mateix com a exemple”.
Es produeix un encès debat, que si s’ha de canviar de president, que si jo no vull ser president, que si no fa falta perquè de president ja en tenim, en fi opinions per a tots els gustos, que culmina amb una votació. En realitat la culminació és una “merda” de votació que com de costum no ens porta enlloc. Finalment, una moció més fallida.
Envalentit per aquest clima, en Ramon B. diu que també vol presentar una moció. Creu que és obligat donar les gràcies a la gent que fa la crònica, el vídeo i la pàgina web per les hores de dedicació que això comporta. Al·leluia!!!, crec que és la primera vegada que s’aprova una moció.
Hem dinat bé. Normalment, el Restaurant La Deu és de confiança i no sol fallar. El menú és de 16,50 euros. Amb cafès i propina paguem 18 euros per barba.
A les 7 de la tarda alguns arribem a Badalona després de patir una llarga i pesada retenció de més de mitja hora a la C-17 a causa d’un accident.
Fins a la següent
El passa passeres del Besòs
Vídeo-Crònica sortida 1-06-2022
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 1-06-2022
Lluís Antoja i Josep R. Ciurana
Rest. La Deu, Ctra. La Deu-Olot
☎ 972.261.004 i 972.267.253 - GPS: 42.165148, 2.484877
Josep, Guifré, Pep, Joan S., Alfons, Josep Ramon, Jordi, Lluís, Ramon V., Salva i Ramon B.
Oriol, Narcís, Ricard, Marcel, Francesc, Fran, Joan E. i Toni
Joan S., Jordi, Ramon V. i Salva
Parquing al Coll de Canes a la carretera N-260a
GPS 42.197155, 2.345981
Preu del menú: 16,50 €; cost per cap amb cafès i propina: 18 €