A les 7 en punt del matí els 12 caminants que sortim de Badalona ja som davant del Museu a punt d’enquibir-nos en els cotxes d’en Guifré, en Lluís i en Ramon B. per tal de començar l’excursió d’avui. Hem tingut una agradable sorpresa amb la incorporació a ultimíssima hora d’en Marcel que ara ja feia alguns mesos que no ens acompanyava, D’altra banda, els 4 maresmencs amb el cotxe de l’Oriol pugen directament fins al punt de trobada.
A les 8.16 hores amb la sàvia interpretació dels plànols per part d’en Jordi, arriba el primer cotxe al punt de trobada que no és altra que l’església de Santa Maria de Porqueres. A les 8.19 arriba l’Oriol que és el cotxe que faltava. Sembla que en Josep Ramon està una mica compungit, ja sabem que això de respectar els límits de velocitat no és ben bé lo seu. Si a més afegim que l’Oriol ha triat venir per la carretera N-II obviant l’autopista, entenem el seu compungiment.
Tots aixoplugats en una mena de cobert ens disposem a fer l’esmorzar. Avui comptem amb el cafè d’en Ricard, la coca de vidre d’en Lluís, les neules farcides i el rom d’en Jordi i unes galetes d’en Marcel. Trobem a faltar la barreja (cassalla i moscatell) d’en Joan E., però argumenta que fa massa calor i que la reserva per quan el temps sigui més fred. Ho sigui, ens quedem sense barreja fins al poper hivern, en fi, que hi farem, paciència!!!
El “Comunidor” on hem fet el desdejuni
El “Comunidor” on hem fet el desdejuni
Són les 8.55 i comencem a caminar. En el primer encreuament sorgeix el primer dubte, en Lluís tira milles, no espera ni a Déu ni a sa mare!!!. Finalment, l’Oriol referma l’opinió d’en Lluís malgrat que després de mirar-se el plànol diu que no porta les ulleres, vols dir que aquesta paret la pujarem ben dreta? Doncs no, primera marrada, tornem enrere uns 200 metres. L’aparell d’en Lluís i el plànol de l’Oriol ens han enganyat. Sembla que avui els elements electrònics d’en Lluís estan disposats a fer-nos la guitza.
Comencem la caminada. Anem!
Primer dubte i primera marrada...
A les 9.22 fem una segona marrada, hem perdut de vista en Lluís, però sembla que aquest cop ha endevinat el camí. L’Oriol, que no sé si s’ha posat les ulleres, ens diu que ara ja sap on som i tornem a veure en Lluís al fons del camí. Sembla que definitivament hem trobat la bona ruta, són les 9.36. El camí és ample amb pujada suau i constant envoltat de boscos de pi i alguns roures i alzines.
Passem d’una possible marrada a trobar el bon camí
A les 9.51 fem una tercera marrada, definitivament l’aparell electrònic d’en Lluís se’ns ha girat en contra i l’Oriol continua sense posar-se les ulleres per mirar el plànol. A tot això hi hem d’afegir que durant tot el trajecte no hem trobat ni un sol cartell indicatiu. Seguim, que més es va perdre a la guerra de Cuba!!!
A un quart d’onze prenem un sender més estret envoltat de bosc. La pujada no és excessiva, però si constant, malgrat això fa de bon caminar i a més tenim la sort que els arbres del bosc ens donen ombra, cosa que a causa de la calorada que fot avui, ho agraïm.
A les 10.26 hores nova marrada, cap problema, amb esperit ferm tonem enrere i aquí no ha passat res.
A les 10.45 ens adonem que en Josep s’ha quedat molt distanciat del grup. En Guifré i en Josep Ramon desfan un bon tros de camí per anar-lo a buscar però no el troben. Alguns caminants decideixen esmorzar mentre esperem. Finalment, a través del mòbil en Josep ens comunica que se’n torna cap als cotxes. Em sap molt de greu.
A les 11.24 arribem a l’ermita de Sant Patllari on els caminants que no han fet encara decideixen esmorzar. En Joan E. reparteix la seva clàssica xocolata Lindt i aprofitem per fer la foto de grup.
L’ermita de Sant Patllari és un temple romànic de planta rectangular, d'una sola nau i absis semicircular. A la banda de ponent, s'aixeca un cos rectangular de dues habitacions, sobre les restes d'una antiga torre, que servia com a habitatge de l'ermità. La façana queda rematada per un senzill campanar de cadireta. El parament de tot l'edifici és de pedruscall i la coberta és a dues aigües.
Sembla que en un principi era la capella castellera d'una fortalesa anomenada Specula, documentada el 1182. Però aquest edifici no apareix documentat fins al 1327, en unes deixes testamentàries. L'any 1727 s'hi van fer unes remodelacions que van donar l'aspecte actual al temple. Es té notícia de la presència d'ermitans fins a la segona meitat del segle XIX.
L'any 1985 l'ermita va ser restaurada pel Centre Excursionista de Banyoles. Aquesta restauració es va centrar en els taulats, el presbiteri i l'absis. Es revisà també la casa de l'ermità.
Fem el cim
Església de Sant Patllari
Descans, hidratació i esmorzar
Finalment es fa la foto del grup. En falta 1, en Josep. Ens sap molt greu
A les 11.50 emprenem la marxa cap al punt de sortida amb la intenció de desviar-nos una mica del camí per anar al mirador on arribem a les 12.04 i on gaudim d’una vista fantàstica del llac i del pla de l’Estany.
Banyoles i el seu llac, des de el mirador de Sant Patllari
En el camí de baixada en Joan S. ens manifesta que ha perdut les ulleres. Falsa alarma, les duia recolzades a la motxilla i és clar, no les veia, és ben cert que un no es pot fer gran per res del món.
A les 13.51 arribem als cotxes on ens retrobem amb en Josep i comença tot el ritual de canvi de roba. Evidentment, no hi falta el vermut amb la clara, les olives i les patates d’en Joan S. i les patates i les cornes d’en Ramon B.
A dos quarts de tres arribem al restaurant Can Selvatà de Cornellà de Terri. Encara no havíem començat a dinar que una moció proposa que a en Marcel l’anomenem “Petronio l’àrbitre de l’elegància” males llengües diuen que fins i tot porta una planxa a la motxilla per quan es canvia de roba a l’acabar les excursions. Això últim no s’ha pogut comprovar. Com sempre la moció no té cap recorregut pràctic.
.jpg)
El grup al restaurant Can Selvatà
Celebrem els 63 anys d’en Salva al que com és habitual li cantem la cançó, per cert aquest cop amb bastant bon to.
Celebrem els seixanta-tres d’en Salva
Malauradament, hem de lamentar el petit accident sofert per en Marcel. En sortir del restaurant ha ensopegat, ha caigut i s’ha fet una petita ferida al front. Sembla que ha estat només un ensurt sense cap conseqüència greu.
No coneixíem aquest restaurant, però el dinar ha estat molt correcte, el servei excel·lent i el preu molt ajustat. El menú és d’11 euros. Comptant els cafès, la propina i el romanent ens ha sortit per 13 euros.
A dos quarts de sis alguns arriben a Badalona.
Fins a la propera
El passa passeres del Besòs
Vídeo-Crònica sortida 18-05-2022
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 18-05-2022
Lluís Antoja i Josep R. Ciurana
Rest. Can Selvatà, Ctra. Banyoles-Girona, km 14 Cornellà de Terri
☎ 972.594.080 - GPS: 42.098977, 2.794605
Josep, Oriol, Guifré, Pep, Ricard, Joan S., Alfons, Josep Ramon, Marcel, Jordi, Francesc, Lluís, Salva, Toni, Joan E. i Ramon B.
Narcís, Fran i Ramon V.
Oriol, Guifré, Lluís i Ramon B.
Parquing a la plaça de l'església de Santa Maria de Porqueres
GPS 42.121724, 2.748217
Preu del menú: 11 €; cost per cap amb cafès i propina: 13 €