Sant Quirze Safaja 8-03-2023 I Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Josep Ramon Ciurana

Tram de la Matagalls - Montserrat

Sant Quirze Safaja – Masia del Pou - Barnils

8-03-2023

Per no perdre la costum. Santoral del dia, el 8 de març la església catòlica celebra i honora a les següents, suposadament, bones persones: Sant Joan de Déu (1495-1550) patró dels malalts i dels bombers, Sant Veremon (Bermudo) d’Irache (1020-1092 o 1099) i Santa Aurèlia de Niça que, sembla va morir màrtir. Val a dir que no totes les persones vives que sofreixen algun tipus de martiri arribin a la santedat.

Efemèrides del dia 8 de març:

-Al 1618, Johannes Kepler formula la llei del moviments dels planetes, que si bé la rebutja a l’inici després de fer alguns càlculs, la confirma finalment el 15 de maig.

-1933, s’estrena al teatre “Bodas de Sangre” tragèdia en vers i en prosa de Federico García Lorca, escrita el 1931.

-1983, a l’empara de la poca soltada del “cafè para todos”, a les Illes Balears s’hi fan les primeres eleccions al Parlament.

-2003, la Vikipèdia en català arriba als 1.000 articles publicats.

-2011, a CDMX (Ciutat de Mèxic) s’inaugura el Museu de la Dona.

-Al 2017 el Grup Caminaires de la Costa (com es deia aleshores) va fer una sortida pel Bosc Encantat d’Òrrius i posterior carxofada a can Narcís (eren altres temps).

Dies mundials:

Tal dia com aquest es celebra el “Dia internacional de la Dona”, encara que també se l’anomena “de la dona treballadora”.

La proposta per aquest dia 8 de març del 2023, feta per l’Oriol va ser “si us sembla bé, podríem fer un altre tram de La Matagalls-Montserrat, i ja que l'any passat vam arribar, fins un xic més enllà de la masia del Pou, ara tocaria fer, el recorregut, fins a Sant Quirze de Safaja. He estat mirant el plànol de la zona, i veig que la caminada pot ser circular, això si, sortint de Sant Quirze i fent el recorregut de la Matagalls-Montserrat al revés, i un cop al lloc final de l'any passat, tornar per una pista que passa per Barnils i mena de nou a Sant Quirze. Fent el trajecte en aquest sentit, tindrem el primer tram de pujada ( no excessiva ), i la tornada més còmoda amb pista i lleugera baixada. El recorregut pot tenir uns setze quilòmetres, però en cas de que se'ns fes més llarg, podem retallar i anar a buscar el camí de tornada abans, estalviant algun quilòmetre.”

Dit i fet, el MHP Joan posa fil a l’agulla i la primera preocupació (molt raonable), on dinarem? Pregunta als administrats si coneixen algun lloc per aquella zona; en Ricard apunta un parell de noms, però tenen tancat els dimecres però vet aquí que en un d’ells fan el suggeriment de La Masia, que si tenen obert els dimecres i fan menú a 17 € (sembla que els menús a 12/14 € han passat a millor vida). En Joan reserva taula. Molt bé, President.

A les baixes habituals d’en Narcís, Guifré i en Marcel, s’afegeixen l’Alfons amb l’Imserso per caçar la orquídia “cul d’abellot”, en Josep que hores abans de la sortida anuncia que te un “assumpte administratiu” que li impedeix participar a la sortida i en Josep Ramon al que la seva mare ha “contractat” d’assistent social ocasional i zelador d'hospital, sense retribució.

Així les coses, els assistents en aquesta sortida son una desena, l’Oriol, en Ricard, en Joan Soldevila, en Jordi, en Francesc, en Lluís, en Ramon Ventura, en Joan Esteban, en Salva i en Ramon Balagué. Els cotxes assignats per el MHP i el seu quadrant son els d’en Ricard, en Lluís i en Salva.

Com es habitual, a les 7 hores de l’esmentat dia de sortides, el grup Caminants de la Costa, sense cap retard ni baixa sobtada es posa en marxa cap el lloc de trobada a Sant Quirze Safaja. Manquen pocs minuts per les 8 del matí quant el grup ha arribat al punt de trobada i aparcament, coordenades GPS: 41.727551, 2.151692.

I malgrat que no hi ha cap dels membres del grup que sigui nascut al poble de Paüls (al Baix Ebre) que tenen la dita de “els de Paüls que primer obren la boca que els ulls”, no es perdona el desdejuni de rigor. Cafè dèn Ricard, llepolies d’en Lluis i en Jordi que, a l’hora, porta l’aigua de foc cubana. Malgrat no haber-hi constancia grafica, potser no ha faltat la “barreja” d’en Joan Esteban.

A un quart de nou, en punt, el grup comença a caminar. Fa un punt de fredor, doncs el termomentre en aquesta hora tan matinera no pasa del 9º C. Menys mal que la previsió per aquest dia anuncia una maxima de 22º C.

Quant manquen set minuts per les nou del matí s’han fet 3 quilòmetres. El ritme es alt doncs es camina a una velocitat mitjana de 14’35” per quilòmetre en mig de converses variades, on la salut d’alguns o de familiars, el basquet i les absències han ocupat bona part dels primers moments de la caminada i en altres, ments inquietes, indagant per situacions futures, com ara la celebració d’aniversari que, avui si, es farà a les postres de l’àpat del dia.

La caminada transcorre per una pista ampla, ben arbrada a banda i banda i, en alguns moments, gaudint de la visió de camps de conreu d’allò més harmoniosos. En aquest sentit i fins ara, es la contemplació de l’entorn més relaxant que es pot tenir.

Transitant per una pista ampla, sense dificultat

Una vista relaxant, molt relaxant...

Quatre minuts després que les campanes de l’església de Sant Quirze i Santa Julita a Sant Quirze Safaja hagin tocat les 10 a.m. sembla que hi han alguns dubtes per continuar i vet aquí que ja tenim a una colla, en Lluis, en Ramon Ventura, en Ricard i en Salva consultant els seus oracles per trobar el camí mes adients.

Ja que s’ha citat l’església de Sant Quirze Safaja, un breu apunt sobre aquest monument degudament inventariat:

Absis romànic de l’església

“Sant Quirze i Santa Julita és l'església parroquial romànica del poble de Sant Quirze Safaja (Moianès) inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És al punt més elevat del poble de Sant Quirze Safaja, al capdamunt del carrer Major. Tot i que només se celebra missa habitualment a les esglésies parroquial i de la Mare de Déu del Carme del Badó -i més esporàdicament a Sant Pere de Bertí-, de Sant Quirze Safaja depenen eclesiàsticament les onze capelles que hi ha al terme municipal, a més de la parroquial. Algunes d'elles estan abandonades i fins i tot en ruïnes.

És un edifici de nau única i capelles laterals cobertes amb volta de creueria. Conserva l'absis primitiu romànic, amb decoració llombarda: arcuacions dobles entre lesenes. A la banda nord-est es troba el campanar de base quadrada, que pren forma vuitavada i està coronat per una balustrada.

Campanar de base quadrada

La portada es troba dins un pati, amb la rectoria. L'església està documentada a partir del segle XII, però conserva l'absis romànic que podria ser una mica anterior, del segle XI. Entre els anys 1610-1649 l'edifici es va ampliar, es varen construir les capelles i es va renovar la nau. El campanar es va construir ens anys 1670-1677.”

“Tempus fugit”, els temps s’escapa, convé no perdre’l. Es un quart d’onze i es passa per un indret singular on sembla que hi ha un esvoranc i un pal indicador de la cèlebre Matagalls-Montserrat, actualment Coll Fòrmic-Montserrat; en aquest lloc, segurament que al M.H.P. Joan li ha vingut al cap algun record i pensament, de ben segur compartit per tots.

Esvoranc al camí

En Joan buscant cobertura

Cinc minuts després de dos quarts d’onze, un petit dubte esvera per uns moments al grup, però de seguida es troba el bon camí i més d’un pensa en parar per fer un mos al deliciós i nutritiu esmorzar que porta a la motxilla.

I a tres quarts d’onze, toc de corneta per anunciar que, a una clariana amb troncs amuntegats, capaços de fer contents a un grup de capmasats, si és que ni han en aquestes contrades, parada per esmorzar. Tots contents!

El grup segueix la caminada prevista i als voltants d’un quart de dotze s’albira la Ermita de Barnils.

A tocar de la Ermita de Barnils

Es curiós que en un lloc apartat, no transitat per multituds, es trobi a tall d’informació un codi QR; ara el que falta esbrinar es si tecnologia mòbil facilita senyal 4G suficient per accedir a la informació.

L’escaneig del codi QR porta a la següent URL:

https://www.santquirzesafaja.es/turisme/interes/ermita-de-bernils

Però no cal que intenteu cercar-la, doncs la pagina ja no es al servidor, si bé, navegant per la pagina oficial de l’Ajuntament de Sant Quirze Safaja, es troba una informació sobre la ermita en qüestió a:

https://www.santquirzesafaja.es/turisme/religios/ermita-bernils

Hom no sap perquè en uns llocs està escrit “Barnils” i en altres “Bernils”, ni si la informació que hi ha la web de l’Ajuntament, sobre la Ermita de Bernils es referent a la Ermita visitada pel grup o es tracta d’un altra. En qualsevol cas, el cronista accidental que això escriu es refia més de la informació trobada a la Viquipèdia, més que res perquè hi ha una foto coincident en les preses pels fotògrafs del grup (https://ca.wikipedia.org/wiki/Mare_de_D%C3%A9u_del_Roser_de_Can_Barnils)

“La Mare de Déu del Roser és la capella del mas Barnils, a l'extrem nord del municipi de Sant Quirze Safaja, de la comarca del Moianès, inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'ermita és dalt d'un turó de 841,5 metres sobre el nivell del mar situat 200 metres al nord del mas, a tocar del límit amb Castellcir. S'hi accedeix des del mas de Bernils per un curt camí cap al nord que puja al turó esmentat; el darrer tram d'aquest curt camí fa la volta des de l'est cap al nord i oest per pujar al capdamunt del turó. La planta és d'una sola nau amb absis quadrat i capella al costat sud. La coberta és de volta de canó. Teulada a doble vessant i campanar d'espadanya d'un sol ull. Ràfec a la catalana. A la façana hi ha una porta rectangular amb llinda motllurada i dovelles als costats, al damunt hi ha una placa amb relleu amb la inscripció AVE MARIA i, a sobre, un ull de bou. A la capella hi ha una porta quadrada amb llinda i una finestra d'arc de mig punt. L'arrebossat dibuixa l'emmarcament de la finestra i fa nu dibuix geomètric als murs. A l'interior hi ha una valuosa imatge de marbre presidint l'altar.”

Foto oficial del grup a la Ermita de Barnils

Son les dotze del migdia, hora de l’àngelus per alguns i l’hora del vermut per altres. El grup passa prop d’un bon estol de bestiar, primer son una espècie de bous banyuts que si, en Ricard, expert coneixedor d’aquest animalons, no corregeix, semblen de la espècie “Texas Longhorn”.

També es troba al camí un tancat de cavalls i un exemplar equí es fa amic d’en Joan Esteban. Coses de la natura!

Gairebé es un quart de dues quant els deu esforçats caminants tornen al lloc de sortida per fer el, ja se sap, ritual habitual de toaleta i vermut. Com ja era previst, la temperatura en aquestes hores fou quasi estiuenca.

Un cop acabat l’aperitiu, el grup es trasllada al Restaurant La Masia, al mateix Sant Quirze Safaja, on es farà l’àpat de germanor.

En aquesta sortida tornem a la bona costum de celebrar un aniversari; serà el primer dels que compleixen anys aquest 2023 i, per tant, es l’aniversari d’en Ricard que convida a cava el que celebrem avui:

Celebrem els setanta-sis d’en Ricard. Felicitats!

La sobretaula no s’allarga massa i a un hora, potser, més prudent que de costum, amb queixes dels sospitosos habituals, s’aixeca taula i cap el cau propi, o aliè si es té una “querida” (com es deia abans).

Sembla que la jornada caminera ha satisfet bastant als participants i ja es prepara la següent sortida, el 22 de març que, probablement, hi haurà mes quòrum que a la present i la proposta avançada per l’Oriol es la d’anar al Solsonès.

Fins la propera!!

Víd 8-03