Via Romana del Capsacosta 5-04-2023 | Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Josep Ramon Ciurana

Via Romana del Capsacosta

Garrotxa - Ripollès

5-04-2023

Sent que ens trobem a la Setmana Santa i quest dia és Dimecres Sant, amb major motiu tenim que fer una mirada seriosa i devota per alguns, al santoral del dia que, com ja deveu saber és un conjunt de persones reconegudes i venerades per l’Església Catòlica com a sants o beats en una data determinada. Avui, 5 d’abril, segons l’Església Catòlica es celebren i honoren les següents, suposadament, bones persones: Vicenç Ferrer, Emília, Irene, Zenó, Albert de Montecorvino, Gerald de Corbie i Caterina Thomàs.

Efemèrides del dia 5 d'abril:

-Al 1688, a Vilamajor esclata l’Aixecament de les Barretines contra els terços castellans (hi havia més pebrots que als temps actuals).

-Al 1904, a Barcelona en Francesc Moragas funda la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, actualment una entitat espanyola i “muy espanyola”.

-Al 1976, al Regne Unit, en James Callaghan es anomenat Primer Ministre, en substitució de Harold Wilson.

-Al 1994, el cantant i guitarrista Kurt Cobain, de la banda grunge Nirvana, es va suïcidar.

-Al 2006, a Euskadi la organització armada ETA anuncia un Alto el foc permanent.

-Al 2017 el Grup Caminaires de la Costa (com es deia aleshores) va fer una sortida a les Baumes del Teixidor.

Dies mundials:

Tal dia com aquest se celebra el “Dia mundial de la consciència”, establert per l’ONU, sense aclarir si es de la “bona” o “mala” consciencia....

La proposta per aquest dia 5 d’abril del 2023, feta per en Ricard va ser “El dimecres passat hi havia algun caminant que deia que voldria sortir el dia 5. L'Oriol va derivar la responsabilitat de la excursió a un servidor i que vaig recollir molt esportivament l'afrenta dient que ho considerava una sortida oberta a altres persones alienes al nostre grup i que volguessin fer una caminada. Per tant proposo, si us sembla be, la Via Romana de Capasacosta i dinar a al Restaurant La Deu d'Olot. Adjunto el wikiloc que explica la sortida. Enviaré aquesta proposta a amics que els hi agrada fer caminades. Teniu temps de manifestar-vos, però feu-ho”.

Anticipo el relat en lo relatiu al restaurant i és que esperonats per l’aixecada de camisa del restaurant de la sortida anterior, la Cabana d’en Geli a Solsona, a l’intentar reservar taula a La Deu d’Olot va resultar que per els dies de Setmana Santa hi havia consideració de dies festius, igual que a l’Hostal dels Ossos proper i en Ricard va cercar, molt responsable i encertadament una alternativa de menú diari, assequible i sense sorpreses de suplements. Tornem al relat cronològic.

Pel desplaçament es decideix que s’utilitzaran els cotxes del mateix Ricard, d’en Joan Soldevila i el d’en Josep Ramon. L’hora de sortida s’estableix per dos quarts de set i en els cotxes dels dos primers aniran els 7 caminants que surten de l’antiga Baetulo i en el del tercer, els 2 maresmencs. La sortida des de un i altre punt es fa amb rigorosa puntualitat. El desplaçament d’anada es farà per la C-17 i la N-260 fins al trencall de Sant Salvador de Bianya. El trajecte no va tenir cap complicació, exceptuant algunes variacions sobtades de la temperatura exterior, que en alguns moments puntuals els termòmetres dels cotxes indicaven temperatures sota zero; més d’un tremolava a priori, per no haver portat roba d’abric i tenir que abillar-se amb algun tallavents. Tal i com avançava el mati la temperatura va ser molt agradable quan se transitava per zones de solana i, fins i tot, un xic calorosa a hores del migdia.

Per aquesta sortida es compta amb la participació d’en Ricard, d’en Joan S., d’en Jordi, d’en Francesc, d’en Joan E., i, ocasionalment, dels invitats a la caminada en Dídac, en Gil i en Pere. i de qui mal escriu el relat aquest, en Josep Ramon. La resta del grup, per causes diverses no va poder participar d’aquesta sortida.

El primer cotxe en arribar a l’aparcament de Sant Salvador de Bianya fou el del tortosí, que para motor exactament a les 8.12 a.m., segons acredita la telemetria del cotxe i, es pot ben assegurar que aquest dia el “xaufer del cotxe” (com diuen a Tortosa) va respectar, sense que serveixi de precedent, amb un 95% les limitacions de velocitat; potser es fa vell?. Minuts després arriben els altres dos cotxes.

A un quart i cinc de nou del matí, la taula (aquest cop sense inclinació i amb estovalles) es parada i es va omplin amb les viades que han proveït, amb escreix, alguns dels caminants i així hi trobem: un bescuit casolà, trepins badalonins, torró dur (més apetitós que per Nadal), ulleretes ensucrades i, si no em descuido res, un parell de Plum-Cakes (un de pinya i l’altre de poma) i en quant a les begudes, l’habitual cafè, el rom cubà, la ratafia catalana i la barreja* dels “bons homes”. Gràcies a tots, als que ho han portat i als que se ho han cruspit!

(*) apunt documental sobre la “Barreja”:

“La barreja és una beguda consistent en una mescla d'aiguardent i de vi. La barreja més popular és aquella feta de moscatell i anís, que es barregen a parts iguals directament en un got petit. També es pot preparar amb moscatell i brandi o cassalla, vi ranci i anís o mistela i cassalla o brandi. No hi ha acord en el punt si l'anís ha de ser sec o dolç. Se solia beure abans d'esmorzar, especialment per fer passar el fred. Aquest acompanyament del primer cafè del matí va ser incorporat pels treballadors immigrats al Principat de Catalunya.

Com a curiositat local, juntament amb el mau-mau, la barreja (sobretot en la versió amb moscatell i anís) és una de les begudes típiques de la Patum de Berga. Tradicionalment, particulars i establiments de restauració preparaven la seva pròpia barreja, però el 2010 el Patronat de la Patum va reconèixer una barreja oficial fabricada per una destil·leria local, i ara la venda d'aquest producte ajuda a finançar la festa”

Taula sortida pel desdejuni del dia

Manquen cinc minuts per tres quarts de nou del matí quant el grup comença la caminada del dia. Encara no s’ha enlairat el sol i fa fresca i mes aviat, fred. Veurem com evoluciona el dia.

Anem!!

Tot just al costat del pas d’entrada de vehicles a l’aparcament, trobem una senyalització clara i diàfana que ens indica el camí que tenim que agafar per fer la Via Romana del Capsacosta. Aquesta via, també coneguda com la Via Ànnia, és un antic camí romà amb 2000 anys d’història. La ruta transcorre entre boscos frondosos i envoltada de petits turons. S’enfila des de Sant Salvador de Bianya o el pas dels Traginers, a la Garrotxa, cap a la vall de Camprodon, al Ripollès, superant el coll de Capsacosta. En aquesta bonica caminada es poden trepitjar diverses restes de l’antic camí romà. Durant segles fou un camí molt transitat per les persones i el bestiar.

Cinc minuts després trobem un altra senyalització de la Via Romana. Estem encantats de trobar indicacions tan seguides.

Molt bona senyalització

La Via romana del Capsacosta està muntada com un recorregut museïtzat i així trobem pals indicadors amb explicacions detallades del indret per on passem. Així vora les nou del matí ens aturem davant de l’indicador de Cal Ferrer i els Hostalets de Capsacosta, tot estar una mica deteriorat el quadre informatiu, podem llegir acceptablement les explicacions didàctiques de l’indret.

Quant es porten pocs minuts de caminada trobem una espècie de monòlit, cilíndric, que als seus laterals te uns visors on es poden veure, amb més o menys claredat, dibuixos o gràfics relatius a la via romana i en el frontal una placa metàl·lica amb explicacions de l’indret a més a més del nom de la via a la part superior i a la inferior, l’any de col·locació, suposo, amb números romans, “of course”.

A ras de terra, en determinats indrets, trobem uns petits quadres sinòptics que indiquen aspectes de la via. A tall d’exemple es reprodueix un d’aquests cuadrets on s’indicava com era la “Vorera” de la via i un “Trencaaigües”; pensar que vint segles enrere es dissenyava una “carretera” amb trencaaigües i no pas perquè coneguessin l’aquaplaning, que ara podem patir per carreteres o autopistes d’aquest món modern.

La via romana es va enfilant i la pujada es continua, doncs salvarem un desnivell d’uns 500 metres aproximadament. En alguns trams, pocs, fa de bon caminar i en altres la quantitat de pedres que hi ha per el lògic descalçament de la construcció romana pel pas dels anys i les pluges, fan de mal caminar. Ho patirem tant a la pujada com a la baixada.

A munt!! Que fa pujada

Pràcticament a un quart de deu alguns del caminants comencen a treure’s algunes peces de la roba d’abric que s’han tingut que posar a correcuita a primera hora del matí. Bona senyal!, indicativa de que la temperatura ha pujat i tindrem una molt bona jornada caminera.

Seguim pujant i anem trobant noves i sensacionals mostres de la enginyeria romana, ara veiem una “Claveguera transversal”

Continuem caminanat i ara trobem, per primer cop, un rètol que senyala i recomana una “Variant” de la via, vaja el que en diríem una “drecera”. La que hem trobat, quant son pràcticament dos quarts de deu, ens enfila per un bosc força atapeït d’arbres. Ha sigut agradable i una pausa per els ressentits peus d’alguns, doncs en aquest lloc hi havia poques pedres al camí que es trepitjava.

Vora tres quarts de deu una nova mostra de la enginyeria romana; en un revolt del camí trobem un rètol de que allí hi havia una “Plataforma de gir” pel carros o carretes que per allí transitaven. I hom pensava que el major invent dels romans foren les “bacanals” i els “decliniums” on consumaven relacions carnals.

Molt notables els “Murs de contenció” de la via i uns “Pilons guarda-rodes” col·locats estratègicament a la vorera per evitar que algun carruatge poses alguna roda fora de la via i s’estimbés.

Els noms d’aquests atributs de la via son els que figuren als rètols informatius que trobem

Sembla, pel rètol informatiu trobat, que en aquesta zona hi havia una pedrera de la que, sens dubte, van sortir bona part de les pedres que van formar aquesta via.

Ja son les deu del matí!!! Ens trobem al “Collet de Capsacosta”, segons indica un força malmès rètol informatiu. El mes significatiu d’aquest rètol es la informació sobre la flora de l’indret i els dos sistemes paisatgístics que hi conviuen. En farem “cinc cèntims” d’aital eco-sistema:

“El Collet de Capsacosta és la màxima altura de la vía (984 m) i llinda entre les actuals comarques del Ripollès i la Garrotxa.

A la zona del Ripollès la vegetació forma un paisatge de freixes, verns, alguns faigs, roures i prats de pastura, a més de nombroses espècies herbàcies com ara les maduixeres, prímules o violes i arbustos com ara l’avellaner i el boix.

Al vessant de la Garrotxa hi ha un canvi total de paisatge, més mediterrani amb una vegetació més característica d’aquest ambient: alzines, niarfull, llentiscle, arítjol i lligabosc, amb un estrat herbaci més pobre on predominen les romegueres i el roldor”

Es un quart d’onze quant arribem, per primer cop, a la zona de pícnic i font de l’Arç. Hi ha una taula i seient de pedra; una barbacoa prou galdosa, la font pròpiament dita que raja molt poc (coses de la porfidiosa sequera) i un abeurador per animals.

Seguim camí cap a Sant Pau de Segúries on arribem a dos quarts d’onze. Un altre cop es te que dir la meravellosa visió de camps harmoniosament verds que veiem i que ens relaxava l’esperit.

Arribant a Sant Pau de Segúries

Travessem Sant Pau de Segúries bordejant la carretera nacional i tombem per l’indicador que porta al càmping Els Roures que el veurem de passada, amb forta ocupació i una visió per un voyeur experimentat, d’allò mes trempadora. Deixem-ho que estem a Setmana Santa i és temps de recolliment i meditació.

Estem, altre cop, a la Via Romana del Capsacosta, i manquen deu minuts per les onze del matí. En un encreuament on s’indica emfàticament la direcció de “El Mariner – Mas de l’Om” que, segons diu algú del grup, es tracta d’una gran finca. A una mena de torreó on veiem símbols de que per aquesta contrada passa una via del “Camí de Sant Jaume”.

Estem sortint de Sant Pau de Segúries, per la via romana, en direcció a la font de l’Arç i seguim gaudint de magnifiques vistes de cases i prats fora de la població.

El camí, potser, no es tan pedregós com el d’anada i a un bon ritme anem fent camí. Hem trobat altres panells informatius i, fins i tot, altres monòlits cilíndrics com el primer que hem vist amb informació i visualització d’infografia de la via.

Es un quart de dotze quant s’ha arribat, per segon cop, a la font de l’Arç i fem “parada i fonda” per un curt esmorzar. Bon profit!!

Enllestit l’esmorzar, reprenem el camí de tornada; durant una estona anem per una via que no hem transitat a l’anada, però ben aviat desembocarem al fet a l’anada. Ara tot el camí es de baixada i, no per això es més “amable” que a la pujada, ens al contrari, els bessons de les cames pateixen de debò. Que hi farem, som en aquest món per patir.

A dos quarts i deu minuts de la una del migdia estem ben a prop del punt de sortida i al costat del primer monòlit cilíndric que havíem vist, fem la foto del grup que està a punt de culminar la caminada del dia.

Algú considera que acabem la caminada massa aviat i es decideix fer una volta més abans de tornar als cotxes i així es fa una volta d’uns 30 minuts, mes o menys, i que no te massa atractiu paisatgístic ni veiem res de nou, però sigui per la proximitat de tornar als cotxes i atacar l’aperitiu o per fer la toaleta o, sobre tot, per seure a una taula amb coberts i estovalles, que el personal esta animat i, fins i tot, a més d’un se li ha fet curt l’itinerari, de farcit, que s’ha fet.

Imatges de la “torna” de la caminada

Quasi a dos quarts de dues ja som al cotxe i ens disposem a fer el ritual habitual: es para taula per l’aperitiu i es fa la toaleta i canvis d’abillament per anar a dinar, però cal fer palès que l’estovalla posada a sobre de la tauleta estava una mica rígida, enganyant a l’honorable Joan que al posar el porró a sobre, molt a prop de la vora, la peça de vidre mil·lenària ha caigut al terra i s’ha trencat. Una veritable desgracia!.

A dos quarts de tres arribem al restaurant La Cuina de l’Anna al nucli de La Canya, on ens ofereixen un senzill i molt decent menú per 12 €, incloent-hi el vi, la gasosa i les cerveses que alguns s’han cruspit. Ah! I no faltava cap dels plats del menú. Un bon fi de festa.

Passen uns minuts d’un quart de cinc de la tarda quant es dona per conclosa la jornada muntanyera d’aquest dimecres sant i s’inicia el retorn. Alguns, a les sis de la tarda ja son a casa i altres minuts després.

Fins la propera sortida!!

Víd 5-04