Sortida 30.11 Collformic-Sant Cebria de la Mora

La Crònica de la sortida
Guifré Gol

Coll Formic – Pla de la Calma – Sant Cebrià de la Mora

30-11-2022

En alguna de les múltiples comunicacions que s’emeten i es reben abans de cada sortida s’acorda anar des de Coll Formic fins a l’església de Sant Cebrià de la Mora travessant el Pla de la Calma.

7.00 h De Badalona surten tres vehicles: l’Audi d’en Toni, el Peugeot d’en Jordi i el vetust Peugeot d’en Joan S., que agombolen a en Joan E., en Guifré, l’Alfons, en Lluís, en Jordi, en Ricard, i en Ramon B. L’Oriol, que surt de Montgat, pren cura d’en Francesc i a Premià de Mar recull a en Josep Ramon i en Salvador. Els de Badalona passaran per Parpers, carretera de l’Ametlla, Aiguafreda, El Muntanyà, El Brull i finalment el Coll Formic (1.145 m) on aparcaran els cotxes probablement una mica marejats de tantes corbes i els maresmencs han triat, després de passar per Parpers, agafar la BV-5105, fins desviament, direcció Sant Celoni, per la C-35 i finalment per la BV-5301, direcció Santa Maria de Palautordera i aparcar al aparcament senyalitzat a Coll Formic.

08.25 h El cotxe de l’Oriol és el primer a arribar i a continuació ho fa la resta del seguici. L’aparcament està situat al costat d’una esponerosa fageda i la Font Bosch i Jover. Amb promptitud, un mur baixet s’habilita com a taula i s’hi dipositen els trepins i l’ampolla de rom (per estrenar) que proveeix en Jordi, tres plumcakes i la coca de vidre que subministra en Josep Ramon i els atuells que contenen l’incomparable cafè que forneix en Ricard. Sense obviar el ritual “pa los muertos, que vivan siempre entre nosotros” aviat s’han acabat les provisions.

L’avantguarda

Un ciclista afamat

08.55 h Iniciem la caminada. Fa sol i estem a 4ºC, però amb núvols pel voltant. Prenem el GR 5-2 que s’enfila just a la dreta de la sortida de l’aparcament per sobre d’un restaurant que queda a l’esquerra. La pista que ens durà al Pla de La Calma és ampla i pedregosa. Matolls de bruc i alzines voregen el nostre pas, però a mesura que arribem al Pla de La Calma els arbres desapareixen.

09.15 h La pista ha deixat de pujar i ens trobem al Pla de l’Ase Mort on el terra és vermellós, característica que s’anirà repetint al llarg del camí que travessa el Pla. Un indicador ens informa que seguim la Ruta Verdaguer o Sender dels Miradors limitada per ambdós costats per una successió de pals. “El Pla de la Calma és un altiplà a la part més occidental del massís del Montseny amb extensos prats i landa (vegetació de tipus matollar). Tot i que de manera natural li correspondria està cobert de boscos, la imatge actual correspon a l'explotació tradicional de la ramaderia i l'agricultura”.

Caminant pel Pla de l’Ase Mort

09.35 Sense deixar la Ruta Verdaguer arribem al Pla de Bassau (1.150 m). Hi ha una desviació a la dreta que no prenem i continuem caminant pel GR. Aquest serà el punt que retrobarem en el camí de tornada.

Pla de Bassau. No sembla que en Francesc escolti res

09.50 Passem pel davant del Cafè que “és una construcció enrunada en un bell paratge del Pla de la Calma, en ple massís del Montseny. El veritable nom del mas és el Cafè dels Carlins, i fou un lloc que va gaudir de certa popularitat durant les diverses guerres civils que tingueren lloc durant el segle XIX. Anteriorment, però, se'l coneixia com la Casa de les Lloses. Diverses fonts discrepen de si era un hostal, un cafè o una masia com tantes d'altres. L'opinió més extensa, però, és que era una masia que a l’estar ubicada en un lloc de pas molta gent hi feia parada”. En Ramon B. I en Joan E. no han fet massa cabal de les runes perquè els ocupa l’atenció un documentadíssim debat sobre les jubilacions i prejubilacions que per als joves de la seva edat té un interès fora de mida. D’altra banda, arran d’una prova mèdica d’esforç, l’Alfons exposa a en Francesc la paradoxa que representa el fet que quan comença a caminar, després d’haver reposat, li falta l’aire, mentre que quan està en plenitud d’esforç no hi ha qui l’aturi. Sembla que després d’espatllar la cinta rodant mentre li feien la prova el metge el va engegar a dida. Potser en Francesc li ha demanat si ho podia repetir des de paradoxa ... Si és així no sé què li ha contestat l’Alfons.

09.55 Just després del cafè l’Oriol ens ordena, i l’obeïm, que ens desviem a la dreta per un camí tancat amb un cadenat que no permet el trànsit de vehicles. En Salva encara convalescent de la intervenció que es va sotmetre darrerament torna cap a l’aparcament. Ara el camí està carregat de fang sec i comença a pujar fins que arribem a un pla de vistes fantàstiques sobre els Cingles de Bertí, l’altiplà del Muntanyà, els cims nevats del Cadí i el Puigllançada, la Tossa d’Alp, l’Olla de Núria amb el Puigmal al centre i fins i tot el Canigó.

El Cafè dels Carlins

10.23 h El sherpa ens ha fet desviar per un viarany (o no) amb més terrossos de fang sec, pedres i branques que baixa decidit pel mig d’un alzinar i que ens convida a fer alguna morrada. Sortosament, no hem de lamentar cap víctima quan recuperem un camí planer i civilitzadament transitable.

Temptant el risc

Terra ferma

10.37 h Ens trobem amb una indefinició en forma de tres camins, dos que pugen i un que baixa. Conciliàbul de guies comparant mapes i mòbils en mig del bosc d’alzines. La diversitat d’opinions i faccions, tan odiades pels comunistes, afebleixen la nostra Molt Honorable Associació i cal que un fürher, duce, conducator o caudillo posi ordre a aquest desori. Després d’aquesta al·legació haig de reconèixer que no sé quin camí vàrem triar.

Indeterminació

11.00 h Hem recuperat una pista ampla i plana des d’on ja veiem amb claredat l’església de Sant Cebrià amb els cingles i els pics nevats de fons. Aviat ens apareix a un nivell més baix la Mora, un mas i una bassa. Podem comprovar que la plana de Vic està coberta per un mar de núvols. Continuem per un camí entre alzines disperses que surt a la dreta i puja de valent cap a l’església.

L’església a distància

La Mora més avall

11.20 h Ja som davant l’església de Sant Cebrià de la Mora. “És una església romànica documentada el 1099 construïda amb pedra rogenca local”. És l’hora d’esmorzar, dels dàtils i la xocolata. L’enèsima contemplació de les vistes ocupa el nostre refrigeri. És l’Oriol qui porta la veu cantant enumerant els diferents cims nevats (o no) que retratem amb profusió.

Sant Cebrià de la Mora

Un pal de bandera ens permet estendre l’Estelada i en Josep Ramon fa la fotografia del grup.

Els Caminants i l’Estelada

11.40 h Iniciem el retorn prenent un camí que s’enfila des de la banda nord de l’església. Al cap d’uns 20 minuts passem pel costat d’un mas anomenat la Caseta que està encerclat per un vailet que ens obliga a rodejar-la per tal de seguir el nostre camí.

La Caseta

Mentre continuem pujant pels prats i les landes les vistes que se’ns presenten són impressionants.

Vista panoràmica

12.05 h Tornem a ser al Pla de Bassau i hem tancat el circuit. Ara seguim pel tros del Pla de la Calma que hem trepitjat a l’anada. No ha canviat res, potser el sol escalfa més que a l’anada.

Altra vegada al Pla de Bassau

12.57 h Arribem a l’aparcament on ens espera en Salva amb bona cara. Ha estat reposant meditant i prenent el sol prop de l’aparcament. Pel que fa a la distància recorreguda els Wikilog’s no donen un mateix resultat. Com que es diu que la virtut està en el punt mitjà em quedo amb 13,5 km de trajecte. És l’hora del vermut i la toaleta que observem escrupolosament.

13.20 h Ja som als cotxes i marxem cap a Campins on el restaurant La Terrassa ens ha reservat la taula. Al voltant de les 14:00 h ja som asseguts al voltant de la taula i ens presenten un assortit menú, on destaca la carn d’olla, que ens surt per 18 €.

A l’hora de les postres brindem a la salut dels 74 anys d’en Josep, que ens ha proveït de tres ampolles de Juvé i Camps, i de la resta de Caminants presents i absents. És un Brut Nature elaborat amb suc en de raïm en llibertat. Té un color daurat típicament pàl·lid, amb un nas ric i elegant que comença amb fruita blanca madura i avança cap a les notes de la criança: forn, pa torrat, espècies... En boca és extremadament seductor, amb un to fresc, textura agradable i final llarg que torna a recordar la fruita blanca.