Tot i que aquest junta lletres creu, a ulls clucs, que ha fet i fa prou mèrits per tenir la consideració de sant i màrtir, no és previsible ni que ell ni, de segur, els membres de l’honorable associació Caminants de la Costa siguin inclosos en el Santoral. Així que, de moment, seguirem repassant el santoral d’aquells que temps enrere van fer mèrits per accedir a la santedat a judici dels caps de la secta. Aquest 3 de maig, se celebren i honoren les següents, suposadament, bones persones: Felip (de Betsaida) i Jaume (anomenat el Menor, parent de Jesús, bisbe de Jerusalem), apòstols; Trobament de la Santa Creu (sic), Antonina, verge i màrtir i Alexandre I, papa i màrtir.
Refrany del dia: Per Santa Creu, si teniu gana, bereneu.
​
Efemèrides del dia 3 de maig:
-L’any 1462, Agurain (País Basc), Joan II d’Aragó i Lluís XIl de França es reuneixen per començar a negociar el que acabarà sent el Tractat de Baiona.
-L’any 1791, se signa la Constitució de Maig de Polònia, la primera d’Europa i la segona del món.
-L’any 1871, l’Ajuntament de Barcelona instaura el sistema mètric decimal al comerç; és el primer municipi del país que ho fa.
-L’any 1903, a Tacoma (Washington, EUA) neix Harry Lillis Crosby, conegut com a Bing Crosby, cantant, ballarí i actor de cinema estatunidenc.
-L’any 1977 el govern espanyol legalitza el PSUC.
-L’any 2007, a un apartament turístic de Praia da Luz, de l’Algarve (Portugal), desapareix la nena Madeleine McCann.
-L’any 2017 el grup Caminants de la Costa fa una sortida a Farena-Riu Brugent i posterior àpat a la fonda dels Àngels a Montblanc.
​
Dies mundials:
Tal dia com aquest se celebra el “Dia mundial de la Llibertat de premsa” i el “Dia mundial de la salut mental materna”, tot ignorant si se celebra el dia mundial de la salut mental paterna.
​
La proposta per aquest dia 3 de maig de 2023, enviada per l’Oriol el dijous 20 d’abril a les 14.40, fou un xic diferent d’altres propostes i deia: “He pensat que abans de triar el lloc de l'excursió, busquem un restaurant, que per la seva proximitat, s'adapti al desplaçament dels que no vinguin a caminar”. Així és que, aquest cop, en lloc de parlar dels indrets que trepitjaríem, es decideix l’endemà, que el restaurant serà el Cambray a Teià i la sortida caminera es farà sortint des de la Riera de Teià i fent una bona volta circular pel Parc de la Serralada Litoral.
​
Per aquesta sortida s’acorda que els cotxes que s’utilitzin per al desplaçament no computaran al quadrant d’assignació de cotxes, puix és es un desplaçament molt proper i curt, uns 12 quilòmetres des de Badalona i menys de 6 des de Montgat o Premià de Mar o de Dalt. També s’estableix que, aprofitant la proximitat del punt de sortida de la caminada i, també, d’on està el restaurant, s’invitaria en Guifré, al que trobem molt a faltar en les sortides, per venir a dinar amb el grup.
Així les coses, sense l’habitual agrupament de participants en el Museu de Badalona, es queda en trobar-nos tots els participants a les vuit del matí al final de tram encimentat de la Riera de Teià; tots? Bé, hi ha dos retards: un per mala comunicació del lloc de trobada i l’altre, sembla per haver allargat la dormida.
​
Els participants en la caminada són l’Oriol, en Ricard, l’Alfons, en Joan Soldevila, en Jordi, en Francesc, en Lluís, en Ramon Ventura, en Salva, en Joan Esteban, en Ramon Balagué i en Josep Ramon i a l’àpat s’afegirà en Guifré a qui anirà a buscar en Francesc.
No participen ni a la caminada ni a l’àpat, en Josep, per un problema bucal ni en Narcís ni en Marcel.
Ja fa estona que ha sortit el sol i els dotze caminants d’avui ja s’han abillat de bon matí i a hora convinguda els expedicionaris de Badalona han pujat als cotxes que s’havien compromès a portar a uns i altres. El mateix han fet els de Montgat-Tiana i els de Premià de Mar i Premià de Dalt. Més o menys a les vuit del matí 3 cotxes ja són al punt de trobada i els altres 2 arribaran minuts després. Mentre arriben els ressagats es para taula, amb estovalles que porta “lo tortosí” i es col·loquen les menges i begudes per començar el desdejuni. Que tenim avui per trencar el mal de cor que ens envaeix? Coca de croissant i bescuits by Lluís, trepi’ns by Jordi i ulleretes ensucrades que anaven de lot amb la taula de “lo tortosí”. Complementa les menges el cafè amb llet o sense by Ricard, el rom cubà d’en Jordi i la “barreja d’en Joan E.
​
Són dos quarts de nou quan els dotze esforçats comencen a caminar. He dit esforçats? N’hi ha un, en Jordi que, tanmateix, sembla que faci pràctiques de marxa pels “United States Marine Corps” doncs la seva motxilla és grossa de collons i, se suposa, que pesa uns quants quilos. Ens deixa bocabadats a tots.
La enorme motxilla d’en Jordi
Anem!!
Passen cinc minuts de les nou del matí quan passem pel punt senyalitzat del Coll de Clau i es trenca a la dreta direcció a Vallromanes. Pràcticament, no hi ha núvols i la temperatura és primaveral. Aquest tram és quasi tot de baixada fins a Vallromanes.
​
Trenta minuts després ja som a la Riera de Vallromanes, caminant per una pista plana fins que tombarem a l’esquerra i començarem a pujar.
Abans de deixar aquesta riera i enfilar-nos cap a la Roca Foradada, criden l’atenció de “lo tortosí” uns cartells indicadors d’un parell d’instal·lacions hoteleres: l’hotel Aire-Ancient Baths i l’hotel Mas Salagros, tots dos de 5 estrelles, a banda del restaurant 1497 que també forma part de les instal·lacions dels dos ressorts anteriors, amb tres menús, el menú 1497 a 100 €, el menú Slow i el menú Experiència Vegana a uns “raonables” 75€. Si es prefereix carta, cap problema, l’entrant més barat, un gaspatxo, canta 19 € i els plats principals estan en la forquilla dels 20 als 38,50 €.
Manquen sis minuts per les deu del matí i ja molt a prop de la Roca Foradada, quan en un revolt del camí es troben uns ecològics excusats per miccionar a gust i quedar descansats.
Tres minuts més tard, el grup arriba al bosc on hi ha la Roca Foradada i tothom la mira i remira i fa les seves càbales de si es tracta d’un forat natural o per acció de l’ésser humà volent fer un forn per coure determinades menges.
“La Roca Foradada o Pedra Foradada de Vallromanes es troba al Turó de Cal Tàvec, a uns 300 metres d’altura i al primer cop d’ull sorprèn. Es tracta d’una pedra amb una cavitat artificial, excavada en roca granítica d’origen prehistòric. Antigament, es creia que aquesta obertura era perquè es tractava d’un forn i no va ser fins a principis dels anys noranta del segle passat en què els arqueòlegs van classificar aquesta roca com una cova sepulcral, tipus hipogeu. El forat és una càmera de planta ovalada i sostre esfèric. Les mesures d’aquesta pedra són les següents: Roca: 3,64x3,75x2,66 metres; perímetre aproximat d’11 metres; la cambra fa 1,40x1,10x0,93 metres i la boca 0,94x1,02 metres. Aquesta pedra està registrada al Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya.”
​
S’aprofita l’ombra del bosc per fer una parada tècnica i reposar líquids i, alguns, treure’s de sobre alguna mànega que ja era absolutament innecessària.
.jpg)
_JPEG.jpeg)
.jpg)
A les deu i deu el grup reprèn la marxa i és travessa un bosc molt agradable que ens guareix del sol que ens il·lumina i acalora.
A dos quarts i set minuts d’onze som a prop de la següent fita del dia i trobem al camí un arbre magnífic amb aspecte vigorós, el company Alfons, home casat, també amb la natura, fa una recàrrega d’energia equivalent a gairebé 30.000 mA.
Apunt científic: Què és mA i mAh?, mA i mAh sonen paregut, però no són el mateix i, algun cop heu vist aquests símbols a les bateries o carregadors, però que significa això?
mA = Mil·liamperes, és a dir, la mil·lèsima part d’un ampere i, que és un ampere?
Ampere = Quan un dispositiu dona un ampere vol dir que està donant 6 quintillons d’electrons per segon, és a dir, els amperes són una mesura de flux de corrent.
mAh = Mil·liamperes hora, és a dir, la mil·lèsima part d’un ampere hora i, que és un ampere hora?
Ampere hora = És una mesura de capacitat. Exemple: una bateria de 500 mAh vol dir que si té un consum de 500 mil·liiamperes, la bateria durarà 1 hora i estarà completament descarregada i, tanmateix si aquesta bateria li traiem la meitat de corrent, és a dir 250 mA en 1 hora, durarà el doble, és a dir 2 hores i si li traiem un flux de 1.000 mA, la bateria de l’exemple durarà tan sols ½ hora.
A un quart de dotze arribem a la Roca d’en Toni i convenientment soplujats a l’ombra del pi que hi ha al recinte, seiem al brancal per fer un mos i beure aigua fresca de les cantimplores. Alguns, tal com fan el beduïns o els tuaregs creuant el desert del Sàhara, engoleixen uns boníssims dàtils que, com tothom sap, tenen nombroses propietats com ara: són molt nutritius, milloren les digestions, enforteixen els ossos, redueixen el colesterol dolent, ajuden a recuperar l’energia del cos i tenen gran poder sadollant. Aprofitem aquest emblemàtic lloc per fer la foto del grup:
_JPG.jpg)
“El Dolmen de Can Boquet o Roca d'en Toni es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Vilassar de Dalt (el Maresme). És situat als peus del Turó d'en Rumpons i anomenat també Roca d'en Toni, segurament pel fet que el propietari dels terrenys era el pastor Toni Puig, segons consta en registres del segle xix. Es tracta del megàlit més conegut de la comarca del Maresme. És un sepulcre de corredor evolucionat, del tipus petita galeria catalana, amb planta quadrangular i corredor de lloses de granit. Conserva una bona part del corredor i tota la cambra, coberta per una sola llosa enorme. Actualment, no queda res del túmul ni del cromlec, però cap al 1920 encara n'hi havia vestigis. Els historiadors el daten del període calcolític, entre els anys 2200 i 1800 aC. Excavat a principis del segle XX pel Centre Excursionista de Catalunya, s'hi trobaren restes d'aixovar funerari. És possible que, pels objectes recuperats, es tractés d'un enterrament destinat al clan familiar d'algun cabdill important. S'hi han fet dues excavacions posteriors (la segona a càrrec del professor Pere Bosch i Gimpera, i la tercera, a principis de març del 1982, per Josep Castells, del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya), però només s'obtingueren testimonis materials en la primera intervenció. Recentment, durant les obres de construcció del perímetre protector actual, aparegueren restes d'una foguera, fragments de ceràmica, una destraleta votiva i un fragment de ganivet de sílex. Atès que es tracta d'un monument funerari molt visible, ha arribat fins als nostres dies molt espoliat. A pocs metres hi ha una necròpoli medieval i diversos jaciments prehistòrics als voltants”
.jpeg)
Imatge del dolmen entre 1915 i 1931
El dolmen el 3 de maig de 2023
És un quart i tres minuts d’una quan ens parem a la font de Sant Mateu, que no raja gens ni mica. L’honorable president Joan s’entreté a tirar alguna cosa a la bassa que, temps passats, recollia l’aigua de la font, segurament per a usos agrícoles i ramaders.
Seguim una mica més endavant i a dos quarts d’una ja som a l’ermita de Sant Mateu. La porta es troba oberta i alguns, a més d’admirar la senzilla ornamentació interior, toquen la campana no se sap ben bé, si com a toc retardat de l’àngelus o que l’enemic espanyol ens està atacant.
_JPEG.jpeg)
La font de Sant Mateu
Interior de l’ermita
_JPEG.jpeg)
Ermita de Sant Mateu
Exterior de l’ermita amb l’edificació annexa
Minuts després es reprèn la marxa i en Ricard, en principi l’encarregat d’anar a buscar en Guifré a Badalona per dinar, acompanyat d’en Josep Ramon, tiren endavant, a bon ritme, per guanyar temps i complir el compromís adquirit. Els altres 10 caminants seguiran al seu ritme, ben comandats per en Salva.
​
El cas és que en Ricard i “lo tortosí” cerquen un camí que surt del mirador d’en Baldiri i porta a Teià, però en els dos primers intents aquest parell d’esforçats caminants no troba el camí. Finalment, amb l’ajut de l’aplicació que a “lo tortosí” li permet comunicar-se amb el seu cotxe i que aquest el guiï fins on està aparcat, aconsegueixen trobar el camí bo, tot i que, al principi, és una mica perillós i llarg.
​
El grup principal, el dels 10, agafa un camí al costat del mirador del Pi de la Cornisa, que és un camí més curt que el del mirador d’en Baldiri.
​
Uns i altres, amb una diferència d’uns vint minuts, passen pel mateix punt entremig, el Refugi de la Ferreria del Vedat i el Sagrat Cor de Teià.
.jpg)
Al Mirador del Pi de la Cornisa
_JPG.jpg)
El Sagrat Cor de Teià
“El Refugi de la Ferreria del Vedat es troba al Parc de la Serralada Litoral, el qual fou recuperat pels voluntaris de l'ADF de Teià entre els anys 1998 i 1999. És un edifici senzill, de planta rectangular i que es feia servir com a taller on es reparaven i s'esmolaven les eines que utilitzaven els picapedrers (bàsicament, refer els punxons i les escarpes que la dura pedra havia desgastat). En aquesta zona va haver-hi una gran activitat d'extracció de pedra, ja que d'ací van sortir les columnes i les dovelles de molts portals de l'avinguda Diagonal de Barcelona. . A partir de les restes trobades, podem imaginar-nos com era la ferreria quan estava en plena activitat: a la sala gran, hi havia
l'obrador on el ferrer escalfava el ferro a la fornal fins a deixar-lo roent, el modelava a cops de martell a l'enclusa i el refredava ràpidament en un cossi ple d'aigua per donar-li el tremp. La sala petita era el rebost i el magatzem. L'edifici, ara reconvertit en refugi (propietat de l'Ajuntament de Teià), està sempre obert i normalment el trobarem net i endreçat, ja que en té cura l'ADF de Teià. Cal demanar permís a l'ADF i la policia local per a fer ús de la llar de foc i per a poder menjar-hi o dormir-hi quan s'hi va amb colla. Dins el refugi hi ha bancs i taules per a 15 persones i llar de foc, mentre que a l'exterior tenim una taula de pícnic per a 8 persones i una aixeta d'aigua sense garantia sanitària que baixa de la Mina del Vedat. És un bon indret per descansar i gaudir de la vista sobre la riera de Teià. En una cantonada de la façana davantera, a terra, hi ha dues roques amb gran quantitat d'incisions: són cops que feien per provar el tremp del metall de les eines acabades d'esmolar. Al camí que passa per darrere de la casa, al marge del cantó muntanya, hi ha una cova d'entrada estreta: era el polvorí on es desaven els explosius”.
Pel que fa al Sagrat Cor de Teià és ben bé allò de “a veure qui els té més grossos”, si els pebrots del mossèn o els ovaris de la rica del poble. I és que la història d’aquest monument diu el següent: “El Sagrat Cor de Teià es troba al Parc de la Serralada Litoral, concretament a Teià (el Maresme). És una estàtua de marbre de Carrara feta el 1956 per Claudi Rius. La va erigir la propietària de la finca per tancar una picabaralla amb el rector de la parròquia de Teià que la va titllar de mancada de fe. La figura, dalt del turó rocallós del Moliner i amb els braços oberts, mira directament a l'església de Teià i gaudeix d'una bona vista sobre la riera de Teià i el mar. Des de la base de la figura (si mirem cap a l'est) s'endevina a uns 200 metres el Refugi de la Ferreria del Vedat. Al nord, el profund tall de la Pedrera del Tercio i al NE, just a la cresta, la tanca del Mirador d'en Pere”.
El grup principal, el 10 d’en Salva, arriben els primers on estan aparcats els cotxes, a la Riera de Teià, als voltants de la una del migdia i, sense diferiment inicien el ritual habitual, l’aperitiu d’en Joan i la toaleta personal per qui en vulgui i pugui fer-la. Aproximadament a dos quarts de dues arriben en Ricard i en Josep Ramon. En Francesc, que ja ha fet el ritual acostumat i sadollat amb la clara de l’aperitiu s’ofereix per anar a buscar en Guifré a Badalona, en lloc de què ho faci en Ricard.
​
A les dues de la tarda el grup, amb l’excepció d’en Francesc i en Guifré que ja deuen estar en ruta a Teià, caminen xino-xano els 200 metres que separen el Restaurant Cambray, on es farà l’àpat de germanor, dels cotxes. Acomodats a la taula i en espera de què arribin en Guifré i el seu xofer, una majoria dels presents demana unes cerveses amb graduació alcohòlica per apaivagar la set i donar un cop d’ull a la carta de plats que componen el menú que té un preu de 14 €.
​
Finalment, arriben sans i estalvis en Francesc i en Guifré i ja es pot començar la festa. El cambrer anota els plats desitjats, si bé ni hi ha un dels primers que ja s’ha acabat i en pocs minuts comencen a servir les comandes i s’inicia l’àpat de germanor. Som 12 + 1 comensals seguts a taula.
​
A les postres es va celebrar el seixanta-quatrè aniversari d’en Salva al qual se li canta la cançó habitual, però aquest cop amb la presència d’en Guifré que dona el to com ningú, la interpretació l’hagués signat l’Orfeó Català.
Moltes felicitats Salva! Per molts anys!
La jornada encara no ha conclòs doncs a les quatre de la tarda en Guifré, amb posat seriós, pren la paraula per fer un parlament, entre la moció i l’admonició als presents. Com una imatge val més que mil paraules d’aquest junta lletres, a la dreta trobareu un vídeo d’aital intervenció.
És un quart i vuit minuts de cinc de la tarda quan es passa comptes. La factura del restaurant puja, incloses cerveses i cafès, 214,90 €, però amb l’aplicació de quasi tot el romanent acumulat des del 19 d’octubre de 2022 se surt a 7 € per cap, excepte en Guifré que fou convidat pel grup, i 9 € els que varen prendre cervesa. Tal com es va explicar, queda un romanent de 15 € que servirà per invitar en Josep, el dia que torni a venir.
Aixequem taula a tres quarts de cinc de la tarda i ja fora del restaurant, a l’aparcament admirem la fèrula que porta al peu dret en Guifré.
Abans de marxar, a tres quarts i cinc de la tarda, fem la darrera foto del dia: tots els que han participat en la caminada envoltant a l’invitat d’honor d’avui: en Guifré.
_JPG.jpg)
I, ara si, quant manquen cinc minuts per les cinc de la tarda, ens acomiadem d’uns i altres i emprenem el camí de tornada cap a casa, on sembla que tothom ha arribat sense incidències.
​
Fins a la propera sortida!!
Vídeo-Crònica sortida 3-05-2023
Josep Ramon
Dades sortida 3-05-2023
Lluís i Josep Ramon
Oriol, Ricard, Alfons, Joan S., Josep Ramon, Jordi, Francesc, Lluís, Ramon V., Salva, Joan E. i Ramon B.
Josep, Guifré, Narcís i Marcel
Ricard, Joan S., Josep Ramon, Francesc i Joan E.
A la Riera de Teià, on acaba la part encimentada
GPS: 41.507111, 2.316553
Ret. Cambray, Passeig de la Riera nº 194 - Teià
☎ 935.552.401 GPS: 41.505225, 2.317210
Preu del menú 14 € mes cafès: cost total amb cafès, propina, descontat el romanent acumulat: 7 € o 9 € amb cervesa. El menú inclou vi, gasosa i aigua.