Monells Baix Empordà 22-02-2023 I Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Josep Ramon Ciurana

Des de Monells passejada pel Baix Empordà

Gavarres i Puig d’Arques

22-02-2023

Per els creients del grup, un recordatori dels sants que en la sortida del dia tenen a bé cuidar de la nostra integritat física perquè, dic jo, si a l’ínclit rosegaaltars, potser mal follat, Jorge Fernàndez Diaz tenia un “àngel”, en Marcelo, que l’ajudava aparcar, qualsevol sant del santoral del dia pot estar al nostre costat, doncs som mes bones persones que aital pocavergonya.

Feta aquesta introducció que em venia de gust fer, recordar que tal dia com aquest es celebra la festivitat de Pascasio, Maximilià de Ravena, Abilio, Papías i Margarida de Cortona.

Efemèrides del dia 22 de febrer:

-Al 1813 les corts espanyoles decreten el final de la Inquisició Espanyola, “toma ya”. Malgrat això, tan sols 1 any després va ser restaurada pel reietó Fernando VII i a hom li sembla que, de facto, al dia d’avui encara està present, si bé sembla que no es crema ningú a la foguera, però si a les xarxes i a la premsa de les clavegueres.

-Al 1821 Espanya i els Estats Units ratifiquen el Tractat Adams-Onís que posa fi a la sobirania espanyola de la Florida.

-Al 1928 l’australià Bert Hinckler es converteix en el primer aviador en fer el vol lleuger més llarg, en solitari, al completar el recorregut Regne Unit-Austràlia.

-Al 1934 s’estrena a Nova York la comèdia “Succeir una nit” (It happened one night), la primera pel·lícula en obtenir l’Oscar en les cinc categories principals.

-Al 2006, uns lladregots pispen 53 milions de lliures esterlines del magatzem de la empresa Securitas el comtat de Kent, essent el major robatori en la història del Regne Unit.

-Al 2014, un dels meus malvats estimats, en Joaquin “El Chapo” Guzman, un dels líders del cartel del Pacífic, es detingut després de 13 anys de persecució per la policia mexicana i

-Al 2017 el Grup Caminaires de la Costa (com es deia aleshores) va fer una sortida pel Torrent de la Cabana

Per acabar aquesta introducció i com ja es una “plaga” com la del santoral, tal dia com aquest es celebra el “Dia mundial de la Igualtat Salarial” (sembla que algú se’n en fot del personal) i el “Dia mundial de la Encefalitis” (ignoro si per erradicar-la o per homenatjar aquesta infermetat, amb perdó).

Bé, per aquest 22 de febrer del 2023, l’Oriol va fer una proposta complaent l’honorable Alfons que deia textualment: “D'acord amb la proposta que ens va fer l'Alfons, de visitar el baix Empordà, ja que ell es trobaria per aquella zona i podria afegir-se a la sortida. He pensat que podríem fer una ruta per les Gavarres.

El plan seria, sortint de Monells i pel PR-C 99, arribar-nos fins el Puig D'Arques, com que he vist que hi han força camins, podrem tornar per un altre ruta, i fer la sortida circular”.

I, tanmateix, així va ser. Es prepara la sortida i es calibra la logística de desplaçament i, finalment, son 11 els disposats a fer la caminada: en Josep (que retornava després de superar entrebancs físics), en Joan Soldevila, l’Oriol, en Jordi, en Lluís, en Francesc, en Ramon Ventura, en Joan Esteban, en Ramon Balagué, en Josep Ramon i, el proponent de la jornada i reconegut hippy de conviure en comunes ben avingudes, l’Alfons. Ha sigut baixa de darrera hora en Salva, per afectacions i molèsties físiques durant la nit que s’ha afegit a les baixes d’en Ricard, Guifré, Narcís i Marcel.

El “quadrant” del M.H.P., en lo que respecta als cotxes, parla alt i clar i estableix que els cotxes per la ocasió seran el d’en Ramon Balagué, el d’en Jordi i el de l’Oriol, però per necessitats logístiques i practiques, encara que per causes ben diferents, tan l’Alfons com en Josep Ramon es desplacen amb els seus cotxes al lloc de trobada, però no contaran a efectes de comptabilitzar els quilòmetres fets.

I ja som a les 7 hores del dia 22 de febrer i els esmentats caminants, emprenen el camí cap a la població de Monells, comarca del Baix Empordà, on començarà la caminada del dia d’avui.

“Monells és una entitat de població al municipi de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura, comarca del Baix Empordà. Comprèn un sector dels vessants nord-orientals de Massís de les Gavarres i de la vall del riu Rissec, afluent per l'esquerra del riu Daró, aigües avall del terme.

Destacar el Barri del castell, un petit conjunt urbà ben característic de poble de mercat, centrat per la magnifica Plaça Major, recinte en forma de rectangle irregular. La seva banda del nord és porticada i la del migdia també ho és, parcialment. Les arcades -de llum i alçada irregulars- són de forma rebaixada; les cases presenten elements dels segles XV al XVIII. En una de les façanes es va descobrir una curiosa finestra d'arc de ferradura. En el costat oriental de la plaça hi ha l'antiga casa del comú, que té una finestra coronella gòtica. A la banda del nord, entre dues arcades, hi ha la mitgera de Monells. La mesura és de pedra calcària i té gravada la data de 1881. A llevant de la Plaça Major hi ha la minúscula plaça de l'Oli, amb pòrtics que formen curiosos angles i racons. Ambdues places es comuniquen amb el carrer dels Arcs, en una bona part cobert per passadissos amb voltes i arcades. El Carrer Major puja vers el castell, a l'extrem est del barri; les cases tenen elements dels segles XV-XVIII, com tot aquest nucli.”

El viatge fins a Monells no te cap complicació malgrat les quatre gotes , mal contades, que van caure abans d’arribar i que no va anar a més. El cotxe de “lo tortosí” es el primer d’arribar a les 8.20 a.m. i tot seguit arriba en Ramon Balagué, Jordi i l’Alfons que anava esma perdut per Monells.

Per no perdre les bones costums, un cop tots al lloc de trobada es serveix el desdejuni quan son tres quarts de nou del matí, aquest cop amb especial rellevància per en Joan Esteban que fou l’encarregat de proveir el cafè, la llet, una coca de bescuit excel·lent i la “barreja” per combatre el fred. Es complementa aital parament, amb el rom i trepins d’en Jordi i unes “ulleretes” ensucrades d’en Josep Ramon.

A les nou en punt, el grup comença a caminar travessant el bonic poble de Monells que ha encantat a tot el grup.

Meravellosa descoberta per alguns.

Passem pel centre de Monells admirant les construccions, especialment la de la Plaça Major, aprofitant que no hi ha aglomeracions pels carrers. A continuació un tast de Monells:

A un quart de deu ens estem allunyant de Monells per la ruta que havia dissenyat l’Oriol.

Manquen vuit minuts per tres quarts de deu del matí quant es genera la primera controvèrsia i es te que recórrer a l’escrutini dels plànols generosament aportats per l’Oriol i al treball d’artesà cartogràfic d’en Jordi.

El grup, de vegades una mica dispers, transita per pistes amples, sense cap dificultat orogràfica amb la pretensió d’arribar a un “Puig d’Arques”.

Som petits!

Dona al mirall

A un quart d’onze, un altra controvèrsia a una cruïlla, cercant el millor camí per arribar al “Puig d’Arques”. Potser que l’absència de referencies al Puig d’Arques al pal indicatiu tindria que haver donat pistes de la dificultat en assolir el re-nombrat cim.

A tres quarts d’onze, guiant-se per les indicacions d’algun mapa cartogràfic de la zona visualitzat mitjançant els mòbils, es decideix retrocedir una mica, per cercar un desviament a la dreta que ens tenia que portar al “Puig d’Arques” i en fila d’un, cap a munt que fa pujada.

Iniciem l’ascens al teòric Puig d’Arques

En fila “india”

No cal dir que el teòric “Puig d’Arques” no era l’esperat i, si més no, es va aprofitar l’avinentesa per esmorzar.

Aquest NO és el Puig d’Arques que cercàvem

Aquest SI és el Puig d’Arques que cercàvem

“El Puig d'Arques és una muntanya de 532 metres al massís de les Gavarres, entre les poblacions de Cruïlles, Romanyà de la Selva i Sant Sadurní de l'Heura, a la comarca del Baix Empordà. Al cim hi ha un vèrtex geodèsic (referència 309102001). El mirador que corona el puig és considerat el sostre comarcal. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC”

A dos quarts de dotze nova controvèrsia per triar el camí de tornada a Monells.

Es decideix anar en direcció a San Sadurní de l’Heura, anant per una carretera asfaltada bordejant camps de conreu i pocs minuts després de les dotze veiem i travessem Sant Sadurní de l’Heura. La curiositat es que hi ha un sol municipi amb el nom dels tres nuclis de població.

“Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura és un municipi de la comarca del Baix Empordà, format el 1973 mitjançant la unió dels municipis de Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura. La capital del municipi és a Sant Sadurní. És el municipi amb el topònim català més llarg, amb 43 caràcters.

Te un total de 1.338 habitants censats”

Sant Sadurní de l’Heura des de la llunyania

El grup a la plaça major de Sant Sadurní

A un quart d’una, a la Plaça Major de Sant Sadurní de l’Heura, el “moment Alfons” d’abraçar la mare natura.

I com, sembla ha carregat molta energia, l’Alfons la comparteix amb membres del grup.

Tot continuant camí cap a Monells i sortint de la plaça major, veiem el que sembla un accés a una mena de cova. Aquestes “catacumbes” son els “Antics dipòsits d’aigua de Sant Sadurní” anomenats Els Valls de Sant Sadurní. “Els valls són una construcció que es troba sota la mateixa plaça, i es remunten a una època on es coneixien bons sistemes d’emmagatzemat de l’aigua, tan important sempre no només per la vida, sinó també pel desenvolupament dels pobles. S’hi pot accedir des del carrer Portal”. Semblaria que els Valls es poden visitar però, malauradament, quant el grup passava per aquest indret, gairebé dos quarts d’una, era tancat i barrat.

Entrada a Els Valls

Interior els Valls (https://visitcmss.cat/ca/els-valls-de-sant-sadurni-de-l-heura.html?cookies_ok=1)

Seguim camí cap a Monells i és, gairebé, un quart de dues quan tornem a ser a la plaça major de Monells on decidim fer la foto de grup, repetida un segon cop, doncs en Lluís ha arribat tard al primer intent.

A continuació una divertida seqüencia de l’esprint d’en Lluís per sortir a la foto:

I aquesta si és la foto oficial del grup a Monells

A dos quarts de dues el “vermut-aperitiu” d’en Joan Soldevila està servit a la tauleta amb estovalles portada per aital ocasió. Animades converses, sobretot intentat treure informació de la comuna hippy on esta allotjat l’Alfons i que, sembla, frisa per tornar a ser amb tant bona companya. Com ja es costum s’ha fet la rutina habitual de toaleta, canvis de rova i/o calcer i un cop consumit, a tres quarts de dues hem fet els 9 quilòmetres entre Monells i Sant Martí vell on teníem reservada taula al Restaurant Sant Martí.

Pràcticament a les dues de la tarda, els 11 caminants estem entaulats a la taula que ens han preparat, a un petit reservat. La carta de plats es prou variada i ni ha algun plat que porta suplement. La presentació i la qualitat son immillorables i el servei dinàmic. El preu del menú en un dia feiner es de 18 €, IVA inclòs, si be al rebre la compte veiem que hi ha un suplement addicional pel vi consumit, doncs ens informen que el que entra al menú es 1 copa per cap i com ja es pot suposar, aquest grup de caminants no està per escatimar el vi. Fets els comptes, amb els extres, els cafès i la propina sortim per 22 € i queda un romanent de 7,20 € que s’afegeix a la “guardiola” de romanents que el dia que hi siguem pràcticament tots, ens gastarem ben a gust.

A les quatre i deu de la tarda, s’aixeca taula i els 4 cotxes marxen a les seves destinacions. Una bonica jornada amb una bona companyia i només ha mancat fer algun brindis amb cava; esperem poder-ho fer a la propera.

Per la propera sortida, el dia 8 de març, l’Oriol proposa fer un altre tram de la Matagalls-Montserrat fins a Sant Quirze Safaja. Esperem que hi hagi una bona participació i es triï el millor restaurant possible.

Fins la propera!!

Víd 22-02