Rasos de Peguera | Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Guifré Gol

Fumanya – Peguera – Rasos de Peguera

2 de novembre de 2022

Aquesta vegada l’Oriol ens ha proposat una caminada pel Berguedà. Partint del Centre d’Interpretació Dinosaures Fumanya l’itinerari ens portarà fins al poble de Peguera i d’allà als Rasos de Peguera on hi ha l’estació d’esquí.

6.30 h De Badalona surten tres cotxes, els d’en Ramon V., d’en Salva i d’en Francesc, que traslladen a en Jordi, en Ricard, en Guifré, en Josep Ramon, al MHP (que se li acaba la bicoca), en Joan E., l’Alfons, en Josep i Ramon B., a l’esmentat centre d’informació de Fumanya. Sense dilació marxem en direcció al nus de la Trinitat des d’on seguim per la C-58, la C-16 fins a deixar enrere la tèrmica de Cercs i, finalment, prenem la BV-4025 que després de travessar Sant Corneli i Fígols ens porta a l’aparcament.

8.00 h L’Oriol, que ha vingut des de Saldes, ens dona la benvinguda a l’esplanada que hi ha al costat del centre d’informació on deixem els cotxes. És l’hora del refrigeri amb coc de maçana, ulleres gegants banyades amb cacau i trepins amb l’acompanyament de l’insuperable cafè que proveeix en Ricard. Una reixa metàl·lica protegeix la paret on hi ha les petjades de dinosaure que, segons Google, en són més de tres mil. Fa uns seixanta-cinc milions d’anys (Cretaci) aquest indret era una zona tropical que amb el pas del temps va deixar de ser-ho i tota la vegetació es va transformar en carbó. L’orogènia dels Pirineus, en remoure el sol, va aixecar unes parets gairebé verticals que van constituir una mina de carbó a cel obert explotada del 1975 al 1985. En treure el carbó va quedar la paret nua on hi ha les petjades dels dinosaures.

08.30 h Iniciem la caminada. Estem a 8 graus de temperatura sense sol i ens hem d’abrigar una mica. Anem per la carretera asfaltada B-4025 que passa arran de Puelles, una casa amb cavalls que pasturen. Una mica abans del km 11 abandonem la carretera per un caminet que surt a l’esquerra davallant per una zona boscosa que ens allunya del Prat de Puelles. Un vailet, que sol·lícitament l’Alfons ens franqueja, no representa cap impediment a la marxa. Baixem per un camí pedregós envoltat de pins negres. Davant la sorpresa de molts, algú esmenta que en el DNI de l’Alfons hi consta el patronímic Alfonso. Hi ha una lògica i comprensible explicació. Segons l’Aprenent, quan estava al món de l’indústria havia hagut de desplaçar-se a Polònia on quan deia que el seu nom era Alfons li feien mala cara, i és que els polonesos anomenen “alfons” als “xulos” (proxenetes). Per tal d’evitar malentesos l’Alfons va conservar la grafia castellana.

Primers metres pel voral de la B-4025

Els cavalls de can Puelles

8.40 Aviat el camí s’eixampla i apareixen prats amb alguns bolets. S’apodera la “febre boletaire” en alguns Caminants (Salva, Oriol i Alfons), tot i que la caça no és gaire productiva. Continuem fent el mateix trajecte (GR-107) en direcció a Peguera sense fer cas a una desviació que hi ha a l’esquerra cap a les Saleres de la Creu.

Primers indicis de bolets

8.50 L’Alfons ha trobat un pet de llop i en Ramon B. s’incorpora al grup boletaire que camina pel prat paral·lel al camí. A la dreta podem veure la Casa de la Creu de Fumanya, un conjunt de tres cases envoltades de prats. En Salva i l’Alfons arrenquen els fruits d’un roser bord i se’ls mengen demostrant un precís coneixement de la flora Prepirinenca.

Per un prat paral·lel al camí

La Casa de la Creu de Fumanya

9.08 Som a una zona planera on trobem una excavadora, un contenidor i un parell de furgonetes que no sabem exactament que hi fan. Estem a 1.644 m d’altitud.

9.16 Després de seguir un camí que surt a l’esquerra hem arribat a una ampla pista, sense asfaltar. Es tracta del Pla de la Creu de Fumanya on uns boletaires equipats amb cistells hi han deixat aparcats els cotxes. Girem a la dreta fent cas d’un pal indicador que ens diu que al cap d’1 km arribarem al poble de Peguera.

9.35 La pista comença a enfilar-se quan passem pel costat d’una font que raja de valent i d’una casa enrunada (Can Güell).

Font d’aigua cristallina, sense nom

Les restes de Can Güell

Una mica més endavant arribem a uns extensos prats i just davant d’un massís rocós (Roc de Peguera) hi trobem les restes del poble miner de Peguera (1.600 m). Un poble en ruïnes, una església (Sant Miquel), un cementiri i vedells pasturant pel prat formen part del paisatge que podem contemplar. En aquest enrunat llogaret, on vivien de la ramaderia i del conreu de patates, als anys setanta s’hi va trobar carbó i el comte de Fígols (el de la torre propera a la tèrmica) va voler comprar tot el poble oferint als residents treballar a la mina a més de conrear les patates i la ramaderia. Els residents van acceptar, però quan es va acabar el carbó es van quedar sense feina i van haver d’anar a treballar a les mines de Cercs. El poble es va anar abandonant progressivament. Segons un panell informatiu en Caracremada era originari d’aquest poble.

Prats propers a Peguera

El Roc de Peguera a Peguera

Església i cementiri de Peguera

9.45 Reprenem el camí en direcció a l’estació d’esquí dels Rasos de Peguera. El sol, que fa una estona que ha sortit, alleuja la fresca que sentíem per la baixa temperatura i el vent. Passem pel costat d’una bassa d’aigua i més endavant trobem el mas de Ca l’Agutzil. De moment el camí és pla. Al cap d’uns 5 minuts un indicador ens informa que som al Barranc dels Graus.

10.05 Hem recuperat una carretera asfaltada que travessa un bosc de pins negres fins arribar al Portell dels Terrers, d’acord amb el que ens fa saber un altre indicador. Sovint els pins s’enretiren del camí per deixar espai al prat on els vedells continuen pasturant. En tot moment la Serra d’Ensija ens ha fet costat a la dreta. Ara sí, els esforços d’en Salva i d’en Ramon B. han tingut recompensa en forma d’uns rovellons petits (o no tant) sense corcadures. Se’ns presenta cruament la llei de la natura quan en el prat veiem una vaca morta envoltada de voltors que se l’estan menjant. Aviat ve un ramader amb una furgoneta que foragita els voltors i arrossega la vaca a l’altre costat de la carretera.

Caçant rovellons

La vaca morta i els voltors

10.28 L’Oriol ordena que deixem la carretera asfaltada i, tot seguint caminant, ens dediquem a buscar bolets pel prat. En Ramon B. guanya la competició boletaire.

10.45 Un indicador ens diu que ens falten 1,7 km per arribar als Rasos de Peguera. Hem deixat l’asfalt i seguim per una pista ampla i pedregosa que puja decidida.

10.57 Hem arribat als Rasos, però encara cal continuar caminant, perquè l’estació d’esquí està més amunt. El sol ja fa una estona que se n’ha anat. Finalment, deu minuts més tard hem arribat a l’estació d’esquí (1.894 m) on el vent, la boira i el fred són més ostensibles. És aquí on fem l’esmorzar buscant arrecerar-nos del vent. No ens entretenim gaire i aviat iniciem el descens.

Rasos de Peguera, camí de les pistes d’esquí

Instal·lacions abandonades

Al raser del fred...

Hora de fer un mos i recuperar forces

11.50 El sol ha tornat a aparèixer i seguint un indicador que informa Peguera a 1,1 Km ens desviem a la dreta pel mig d’un prat. Al cap de 20 minuts ja som davant del poble de Peguera. En Josep Ramon prepara la càmera i fa la fotografia de ritual amb el Roc darrere.

12.30 Arribem a un pal indicador i ens desviem en direcció a La Planelleta que segons l’Oriol ens portarà a una drecera, que tot i fer el camí més llarg, ens farà retrobar el camí d’anada. Al cap de 15 minuts deixem el camí que seguíem i agafem un caminet que surt a l’esquerra que ens endinsa en un bosc. La drecera resulta ser llarga i de força pendent, la qual cosa s’hauria d’evitar quan anem de tornada, perquè les cames no són les de l’inici.

Colors de tardor

13.02 Arribem a una clariana on una excavadora ha fet unes rases per a conduccions elèctriques. El camí que gira a l’esquerra al cap de poc temps ens porta al mateix lloc que a l’anada havíem vist l’excavadora.

13.30 Sense desviar-nos del camí que seguíem hem arribat a la carretera B-4025 que ens tornarà a on tenim aparcats els cotxes. Per rematar-ho aquest tros també fa pujada. Uf!

13.37 Arribada a l’aparcament. En Solde entra en mode actiu i prepara la clara, les olives i les coromines, que mariden perfectament amb uns fruits secs que han portat en Ramon i en Joan B. Enllestit l’àgape pugem als cotxes i ens dirigim a Sant Corneli, concretament a l’Hotel Santa Bàrbara on ja ens tenen preparades les taules.

14.15 Ja som al restaurant que ens proposa un menú de dos plats, postres i cafè i ens demanen que no ens entretinguem gaire, perquè estan una mica cansats. El primer plat d’entreteniments d’embotit, pernil, canelons i amanida i, el segon, 5 plàteres amb cuixes de pollastre, paella, xai amb patates fregides, peus de porc i vedella amb bolets.

A l’hora de les postres brindem amb cava a la salut d’en Guifré que ja en té 78.

Celebrem els setanta-vuit d’en Guifré. Felicitats!!

Progressivament, es va incrementant la tensió en el grup, perquè s’acosta l’hora de la votació per la Presidència de la Molt Honorable Associació. Abans de la votació el MHP (potser sortint) ha fet unes enèrgiques consideracions sobre les absències i els peatges que podrien haver signat en Bolsonaro o en Trump. Finalment, es fa la votació i dels 13 Caminants presents 11 vots són a favor de Joan Soldevila i Barbosa que rep per part d’en Josep Ramon la banda que l’acredita com a nou president. A un candidat no escollit se li escapen uns sanglots. El poble ha parlat i és sobirà.