Puigdefrou 19-04-2023 | Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Josep Ramon

Puig d’Afrou

La Cellera de Ter - Selva

19-04-2023

Malgrat que aquest juntalletres ja intueix que aquest apartat no interessa, segurament, a ningú del grup, hom es resisteix a deixar de reflectir-ho a La Crònica tant per la curiositat d’alguns noms com per recordar una celebració, la onomàstica, que anys enrere se celebrava i la d’alguns sants de valent, tant si eres catòlic practicant de convicció com si, només, ho era per “obligació” del nacionalcatolicisme. Avui, 19 d’abril, se celebren i honoren les següents, suposadament, bones persones: Lleó IX (papa), Vicenç de Cotlliure, Elfego, Emma de Sajonia, Expedit, Geroldo, Jordi d’Antioquia, Mapàlic i Marta (màrtir).

Efemèrides del dia 19 d'abril:

-L'any 1706, a Calcinato (Llombardía), l’exèrcit borbònic guanya una batalla en el curs de la guerra de Successió Espanyola.

-L'any 1922, a Barcelona fundació del PEN català, el tercer del món després de l'anglès i el francès.

-L'any 1943, a Varsòvia, els jueus del gueto de Varsòvia s’alcen contra els nazis.

-L'any 2005, a la Ciutat del Vaticà el cardenal Joseph Alois Ratzinger és elegit Papa de Roma.

-L'any 2015, Michal Kwiatkowski, corredor de l’equip Etixx-Quick Step guanya l’Amstel Gold Race.

-L'any 2017 el Grup Caminaires de la Costa va fer una sortida a la Roca Centella al Vallès Oriental.

Dies mundials:

Tal dia com aquest se celebra el “Dia mundial dels Simpson” i el “Dia mundial de la Bicicleta”, si bé aquest darrer no és oficial (l’oficial és el 3 de juny).

La proposta per aquest dia 19 d’abril de 2023, enviada per l’Oriol el diumenge 9 d’abril a les 8.16 p.m., amb concreció, sintèticament i estalvi de mitjans va ser “De La Cellera de Ter 166 metres a Piugdefrou 839 metres (mirador sobre la vall del Ter)”.

Quasi immediatament, el MHP Joan fa el suggeriment d’anar a dinar a Ca l’Elisa a Anglès on ja si va anar el setembre del 2021; no hi ha oposició de ningú i queda decidit el restaurant pel dia 19. Com ja va quedar establert fa temps, en dies successius es comuniquen les baixes dels que, per causes diverses, no participaran en aquesta sortida i així, a banda de les consolidades d’en Narcís i en Marcel, s’afegeixen la temporal d’en Guifré i les ocasionals d’en Josep, en Jordi, en Ramon Ventura i en Ramon Balagué.

Pel desplaçament el quadrant d’en Joan decideix que s’utilitzaran els cotxes d’en Francesc (que agombolarà als quatre maresmencs), el d’en Joan Esteban que estrena cotxe nou i ningú s’ha pixat a les rodes i el d’en Lluís, si bé a darrera hora ha sigut substituït pel d’en Ricard.

I, definitivament, els participants en la jornada caminera del dia son l’Oriol, en Joan Soldevila, en Ricard, l’Alfons, en Francesc, en Lluís, en Joan Esteban, en Salva i en Josep Ramon.

Aquest cop es surt a l’hora tradicional de les set del matí, quasi coincidint amb la sortida del sol, que fou a les 7.06 a.m. i els afortunats maresmencs van tenir una vista “sensacional” de la sortida del sol per l’horitzó llevantí del mar Mediterrani. El grup badaloní arriba al lloc d’aparcament, a La Cellera de Ter, uns minuts abans que els maresmencs i, ràpidament, es fa el parament per l’habitual desdejuni, a unes grades que, suposadament, eren part de la tribuna de l’antic camp de futbol que ara està desplaçat uns quants metres més enllà en un entorn estudiantil i dotat de gespa artificial i enllumenat per fer partits o entrenaments en horari nocturn.

A un quart i cinc de nou es fa el parament pel desdejuni i, amb esglai, “lo tortosí” s’adona de qué s’ha deixat a casa el paquet d’ulleretes ensucrades i el rom cubà que tenia que portar, en absència d’en Jordi; qué coi li passa aquest noi? Està distret! No serà que troba a faltar un escapament a Cuba per treure-li tensions?? L’oblit fa que, únicament, les tres dotzenes de croissants que s’han portat sigui l’únic sòlid que es pugui engolir i el cafè només ha pogut ser “tallat” amb llet i no amb aigua de foc cubana. Així i tot, no ha mancat la “barreja” d’en Joan Esteban (es nota que és més jove, tot i estar enamorat del seu nou cotxe) que, en part, ha cobert l’absència de rom.

L’escàs desdejuni està servit...

Manquen dos minuts per tres quarts de nou del matí quan el grup comença la caminada del dia. Fa una temperatura agradable que presagia un migdia calorós. A la sortida del pàrquing tenim el camí que ens portarà al cim del Puig d’Afrou i comencem oficialment la caminada del dia. Anem!!

Ja són tres quarts de nou i el grup passa, pràcticament, de llarg per davant d’una petita construcció. Tanmateix, potser, algú del grup s’ha preguntat qué caram era això, potser un pou? No serà un monument a una persona estimada que va tenir un accident en aquest indret? o, potser, una capella dedicada alguna santedat? Ja que hom no és com aquells periodistes als quals les clavegueres de l’estat els hi donen “exclusives”, he fet un xic de periodisme d’investigació i així puc explicar: És tracta de “l’Oratori de Sant Pelegrí, una obra inclosa a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. És originari del segle XVIII (1789) i fou construït per Jeroni Vinyes, cap de família de la masia de Can Vinyes.

Pel que fa al sant, d'origen italià, està relacionat amb la curació de llagues i ferides similars, per la qual cosa s'ha relacionat la seva fundació amb la prometença d'algun dels caps de família a construir un oratori al sant a canvi dels seus favors mèdics i màgics. L'edificació fou malmesa durant la Guerra Civil i restaurada recentment. Actualment no hi ha cap sant en el lloc on se li reserva un pòdium, sinó que hi ha una estampa impresa del sant.

Sota la finestreta enreixada per on es veu la fornícula hi ha una placa metàl·lica on hi ha escrites les paraules següents de l'erudit i historiador local Lluís Llagostera: SIGUEU-NOS SANT PELEGRÍ PROPICI EN NOSTRE CAMÍ / I EN AQUEST LLOC DE PARADA TROBI CADA VIANANT / VEIENT LA CREU DEL SENYOR PAU EN L'ÀNIMA I EL COS”.

Seguim el camí, que ja va pujant, i crida l’atenció dels caminants el fet dveure cubells d’escombraries posats en alt (potser per que els senglars no escampin el contingut) que donen entendre que al municipi es practica la recollida, quasi, domiciliaria i selectiva.

Ja som a les nou menys deu minuts quant veiem la primera fita que senyalitza el camí, en color blau, que porta al cim del Puig d’Afrou.

Caminant es fa camí...

Per un entorn sostenible

La fletxa ens assenyala el camí

Manquen set minuts per les nou quant, a una cruïlla, trobem fins a 3 indicadors i, sorpresivament, tan diuen d’anar a l’esquerra al Puig d’Afrou com per la dreta. El grup tria anar per l’esquerra (coses d’estar polititzats i polaritzats)

Manquen nou minuts per dos quarts de deu del matí i continuem pujant. El grup no fa cas d’una senyalització vertical que ens diu que a 1 quilòmetre hi ha un Dolmen (es veu que no estem per mirar pedres que no podem posar-nos a la butxaca) i també indica la Cova del Pasteral que està a 2,1 quilòmetres (tampoc estem per coves, que hi ha humitat).

Un minut després trobem les runes de el que fou una ferreria. Aquesta ferreria en concret servia bàsicament per a ferrar els animals que s’utilitzaven per a transportat la pedra que s’extreia de les pedreres més properes i, també, per adobar les eines que es feien servir en l’extracció de la pedra.

Tot seguit, aprofitant una clariana de la vegetació a la dreta del camí, observem meravellats les aigües d’un envasament al riu Ter que està, aparentment per un no entès, força ple. Es tracta del “Pantà del Pasteral", un embassament que pertany al riu Ter, creat per una presa situada al municipi de la Cellera de Ter que pren el nom del barri del mateix nom d'aquest municipi, i que s'estén pels termes de la Cellera de Ter i Amer, a la comarca de la Selva. Juntament amb el de Sau i el de Susqueda, forma part d'un sistema de tres pantans que uneixen la comarca d'Osona amb la de la Selva. L'embassament té una llargada de 17 km i 3 km d'amplada, amb una capacitat màxima de 2 hm³”

Per informació més detallada de la història i dades del pantà del Pasteral pitgeu l’enllaç següent:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pant%C3%A0_del_Pasteral#

El Pantà del Pasteral des de les altures del camí al Puig d’Afrou

Son tres quarts de deu i pel pal indicador que trobem al camí ens assabentem que som a 4 quilòmetres del cim del Puigdefrou. Encara és té que salvar un bon desnivell.

A dos quart d’onze, quan encara manquen uns 400 metres del cim promès, es veu la creu que corona el cim.

(imatge presa amb tele-objectiu)

Finalment, quant manquen dos/tres minuts per les onze del matí es fa el cim del Puig d’Afrou, a 843 metres d’altitud. Ens dona la benvinguda una monumental creu de 16,2 metres d’alçada i 9 metres d’amplada. Aquesta creu fou aixecada per l’Agrupament escolta del Puig d’Afrou de la Cellera de Ter, amb ajut de voluntaris el dia 28 d’abril de 2018.

Des de aquest cim és té una vista privilegiada de La Cellera de Ter i comarca i, fins i tot, algú va tenir la molt bona idea de col·locar un banc de fusta per asseure’s i gaudir de l’espectacle:

Francesc, un espectador privilegiat

Magnifica panoràmica: el pantà del Pasteral a l’esquerra; la Cellera de Ter a la dreta

En aquest meravellós indret, un cop assedegats amb l’esmorzar i recuperat líquid al cos, fem la fotografia del grup, amb el Puig de Sant Gregori al darrere que, un altre dia, assolirem.

Son dos quarts de dotze, hora oficial de l’estat espanyol (dos quarts de deu del matí hora astronòmica o equinoccial) quant emprenem camí de tornada al cotxes i és en aquest moment que hom s’adona de que hi havia algú més que estrenava alguna cosa i no era altre que l’ínclit Ricard Pablo que lluïa una vistosa gorra del Centre Excursionista Garriguenc que, al parer d’aquest escriba, el feia més jove.

En Lluís fa estona que li balla pel cap visitar alguna font. De manera miraculosa, a les dotze en punt, hora de l’àngelus per alguns i del vermut per altres, ens topem amb un rètol indicatiu d’un parell de fonts, la de Can Nofre i la de Morro Fred. Sembla que a en Lluís no li fan el pes i seguim costa avall.

Continuem caminant i a tres quarts d’una trobem la Font del Bassi, tal com està retolat o la Font del Baci, segons la web de La Cellera de Ter. Aquest indret és molt més que la font, docs hi ha un “jaciment descobert i catalogat als anys setanta, del segle passat, per l’Associació Arqueològica de Girona; consta de material lític divers tallat sobre rierenc, entre els quals destaca un magnífic exemple de bifaç; cronològicament, pertany al paleolític mitjà”. I a la zona de pícnic trobem “mobiliari” adient respectuós amb l’entorn amb barbacoa inclosa i la font pròpiament dita que raja una aigua boníssima i fresquíssima. Fins i tot en Lluís, sempre afectat per molèsties als peus, ha remullat aitals extremitats de la cama amb bona delectança.

La zona de pic-nic

La font del Bassi

Sadollant-nos d’una aigua molt bona

En Lluís refrescant el peu

Quasi és la una del migdia i seguim la baixada, sempre per una pista de molt bon transitar i, de vegades, amb un paisatge tant gratificant com el que es mostra a la foto de l’esquerra.

Sis/set minuts després tornem a tenir la vista, gratificant, del pantà del Pasteral i a més d’un li cau la bava per la quantitat d’aigua que es veu, pensant amb la sequera que ens envaeix per les nostres contrades i que no s’albira la fi, de moment.

Arribats als cotxes, el ritual de costum i hom te l’alegria de veure que el MHP Joan, ha reposat el porró que, durant tants anys havia donat servei i que es va esmicolar en la darrera sortida. Un cop acabat l’aperitiu i lluint, gairebé, mes “guapos” que el tianenc de referencia en aquest aspecte, pugem als cotxes i fem els quasi tres quilòmetres fins al Restaurant Ca l’Elisa a Anglès, on arribem a un quart de tres de la tarda.

La taula és a punt i el menú ofert gaudeix d’un bon nombre de plats (potser no tants com a l’enyorat el Collet de Sant Agustí). El preu del menú, amb begudes i cafè fou de 16 € i sense cafè 15 €. Un preu ajustat i els plats ben presentats i amb qualitat més que acceptable. El cost total per cap fou de 17 €, amb propina i romanent inclosos.

A les postres es va celebrar el seixanta-quatrè aniversari d’en Joan Esteban al que se li canta la cançó habitual, copyright d’en Guifré, el nostre mite absent, de moment, de les caminades i ens convida a cava.

Moltes felicitats Joan! Per molts anys!

Pràcticament quan estàvem passant comptes, un senyor que estava sol un parell de taules enrere es va aproximar, segurament motivat per la interpretació lírica del grup, i va fer petar la xerrada sobre musica, amb la complicitat d’en Joan Soldevila i, potser, hauria sortit alguna cosa bona si hagués estat en Jordi Puente. Resulta que aital senyor, en Luis Luque, vuitanta-tres anys i d'origen andalús, és music trompetista que a tocat per re-nomenats grups, com el d’en Rudi Ventura, Julio Iglesias i altres, segons va dir. És molt conegut a La Cellera de Ter però se sent molt sol; ens va dir que s’havia quedat viudo i trobava molt a faltar a la seva muller que va conèixer quant la va treure a ballar en un

un ball de poble i tenien setze anys. Tant quan en parlava amb el Joan com després amb un servidor, quant em vaig anar a acomiadar-me, en parlar de la seva estimada se li anegaven els ulls i és que van estar junts tota una vida. Jo també em vaig emocionar.

Als voltants de dos quarts de cinc, liquidat el compte i quadrats els calers, aixequem taula i es dona per conclosa la jornada muntanyera d’aquest dimecres, iniciant el retorn a Badalona i Maresme.

Fins a la propera sortida!!

Víd 19-04