Alt Empordà | Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Pep Ibern

Passejada per l’Alt Empordà

14 de setembre de 2022

L’estiu s’està acabant i avui ens disposem a fer la primera excursió de la temporada. Per aquesta ocasió s’ha triat una sortida poc exigent per la plana de l’Alt Empordà que al mateix temps servirà per complir l’oferiment d’en Guifré de fer-nos un suquet de rap i llagostins a casa d’en Josep a Sant Tomàs de Fluvià.

A les 7 en punt del matí, en Joan S. i en Pep passen per Premià a recollir en Josep Ramon i en Salva, mentre els altres caminants surten del Museu per anar a buscar l’Oriol i en Francesc a Montgat. En total som 11 caminants que ens desplacem cap a l’Empordà.

A un quart i mig de nou i d’una forma totalment sincronitzada els tres cotxes arribem a casa d’en Josep que ja ens espera a punt per disposar les menges i les begudes a la nevera o allà on convingui. Tot seguit, fora de la casa, fem el tradicional cafè que, com sempre, ha preparat en Ricard amb l’acompanyament dels croissants, les ulleres que ens aporta en Josep Ramon i els “trepins” i l’aigua de foc d’en Jordi.

A les 9 en punt comencem la caminada sortint des de la mateixa casa d’en Josep. El camí és planer, ampla i envoltat per camps de conreu, bàsicament de cereals, alguns dels quals en aquesta època de l’any, amb la collita ja feta, estan llaurats a punt per preparar la següent sembra.

A punt de començar la caminada

Encara no hem sortit de la finca d’en Josep

De tant en tant el camí passa per entremig de boscos, bàsicament de pins amb alguns exemplars d’alzines. Esporàdicament trobem també alguna plantació d’oliveres, que no és un cultiu estrany en aquesta zona.

A dos quarts i mig d’onze arribem al poble d’Ermedàs.

“Ermedàs és una entitat de població del municipi alt-empordanès de Garrigàs. El 2005 tenia 15 habitants. És a la confluència entre el riu Fluvià i la riera d'Àlguema. Hi ha l'Església de Santa Maria de principis del segle XI, característica de l'arquitectura religiosa de l'alta edat mitjana”.

Ermedàs

Seguim la nostra caminada per uns camins sense cap mena d’ombra. Per sort el dia ens acompanya i encara no hem vist el sol. Quan falten cinc minuts per les onze ens aturem a esmorzar. Justament avui no ha vingut cap dels dos subministradors habituals de xocolata. ¡¡¡Que no torni a passar!!!.

Esmorzant fins que una forta pudor ens ha foragitat...

Després de reposar forces continuem la caminada i quan falten cinc minuts per dos quarts de dotze arribem al poble de Vilajoan.

“Vilajoan és una entitat de població del municipi de Garrigàs, a l'Alt Empordà. En el cens de 2006 tenia 16 habitants.

L'església de Santa Maria va ser atorgada als Agustins de Lladó en l'any 1093. Sembla que anteriorment depenia de l'arxidiaconat d'Empúries. La seva construcció es desenvolupà en diverses etapes, i el resultat és un temple amb molta barreja d'estils”.

Es decideix completar la volta que teníem prevista i ens dirigim cap a Arenys d’Empordà on hi arribem per travessar-lo a tres quarts i cinc de dotze.

“Arenys d'Empordà és una entitat de població del municipi alt-empordanès de Garrigàs, a l'esquerra del Fluvià. El 2007 tenia 95 habitants.

Al jaciment de Puig Ferrer s'ha trobat una sitja ibèrica i traces d'un possible habitat. Al de Puig Sorrer, a la riba esquerra del Fluvià s'han trobat tretze sitges més, de les quals les antigues daten del segle II aC.

El primer esment escrit de l'església de Sancti Saturnini de Arens data de 1019.

El nom podria venir d'arena, sorra o d'un antropònim llatí Arenius.

Durant l'antic règim, el poble i el castell pertanyien al capítol de Girona”.

Seguim la ruta prevista i a un quart d’una del migdia travessem el poble de Palau de Santa Eulalia, que entre altres singularitats acull l’habitatge del germà de l’Oriol. Vivenda que no hem vist i a la que ningú ens hi ha convidat.

“Palau de Santa Eulàlia. Anys enrere era conegut amb el nom de Palau Sardiaca, topònim derivat del domini que van tenir els ardiaques (archidiáques) de la diòcesi de Girona, senyors del castell. A partir del segle XIV apareixen com a senyors els ardiaques Besalú. Palau que va ser abandonat durant la guerra civil catalana del segle XV avui està en runes. El poble forma part de la comarca de l’Alt Empordà. El terme municipal té una extensió de 9 km2. L’any 2018 tenia 95 habitants.

Els límits del terme municipal són al nord amb Siurana, a l’est amb Sant Miquel de Fluvià i Torroella de Fluvià, al sud amb Sant Mori i a l’oest amb Garrigàs. Palau de Santa Eulàlia és citat l’any 1017 amb el nom de: Sancta Eularia. L’església de Sant Eulàlia és un temple d’estil romànic tardà (s. XIII), que conserva una pila baptismal romànica molt interessant”.

Quan falten cinc minuts per dos quarts de dues arribem al final de la sortida i fem l’entrada triomfal per la porta del jardí de casa d’en Josep. De seguida comença tota aquella parafernàlia de canvi de roba i calçat. Avui, fins i tot algú s’ha pogut dutxar. Sense perdre temps preparem l’aperitiu que com sempre és abundant i generós, patates Coromines i olives (Alfons), cerveses (Francesc), cava (Joan S.), formatge (Oriol), embotits i un formatge especial (Salva), fruits secs (Ramon V.).

Mentre fem l’aperitiu, els cuiners preparen el dinar que comença a dos quarts de tres amb el primer plat (coca de croissant amb verdures, tonyina i anxoves) que sembla que va agradar doncs no en va quedar gens.

La coca d’en Pep, boníssima!!

Tot seguit en Guifré ens presenta el seu plat estrella (suquet de rap i llagostins), senzillament sensacional. ¡¡¡Moltes felicitats mestre!!!.

A tres quarts i mig de quatre ataquem les postres. Pastís de llimona d’en Josep Ramon i un altre de xocolata que, tot i que el porta en Ricard, estem segurs que l’ha fet la seva senyora esposa. Tots dos deliciosos i les safates es buiden del tot. És en aquest moment que ens disposem a celebrar els 78 anys d’en Jordi, al que, com és costum, li cantem la cançó que aquest grup ha adoptat com a pròpia.

Celebrem els setanta-vuit d’en Jordi. Felicitats!!

A tres quarts de cinc en Josep Ramon pren la paraula per fer-nos lliurament del C.D. personalitzat amb el resum de les sortides de la passada temporada. Com va dir en Guifré, en Narcís no ve, però ens ha deixat un company (Josep Ramon) impagable, entregat i disposat a fer sempre el que faci falta. ¡¡¡Bona feina i moltes gràcies per tot!!!.

En Josep s’encarrega dels cafès i dels licors. Passem comptes i el dinar surt per 18 euros, en queden 9 de romanent. Endrecem les taules i les cadires, però sembla que ningú té pressa per marxar i asseguts sota les moreres fem petar la xerrada una bona estona fins que es fa tard i hem de retornar.

Crec que hem gaudit d’una extraordinària jornada en un marc incomparable a la que sens dubte ha contribuït l’hospitalitat i l’acolliment d’en Josep. ¡¡¡Moltes gràcies per tot!!!