Sentmentat | Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Josep Ramon Ciurana

Sentmenat-Castell de Guanta-Castell de Sentmenat

11-01-2023

Avui, diada de sant Teodosi, la sortida té un objectiu diríem que poc definit. És a dir, sabem que sortim de Sentmenat però no tenim precisada la fita definitiva, doncs a la ruta proposada, mes o menys circular i han senyalades, i ben emfatitzades, unes fites que no sabem ven bé la importància o la magnificència que poden tenir.

Val a dir que la proposta original d’aquesta ruta va ser d’en Ricard i després va ser esbudellada per un amic de l’Oriol que li va facilitar un plànol detallat de la ruta (a més d’unes fotos que no vàrem veure) amb els teòrics punts d’interès que trobaríem i fins i tot sembla que va fer, expressament, determinat corriol per corroborar que aquest grup de gent gran, pogués fer-lo sense entrebancs. Gràcies amic de l’Oriol!!.

En qualsevol cas sembla que, a priori, l’objectiu principal de l’excursió podria ser el castell de Sentmenat o el de Guanta o tots dos, no se sap ben bé.

Els components del grup de Badalona (aquesta vegada amb les baixes d’en Josep, en Guifré i en Marcel) es troben al lloc habitual, el carrer Termes Romanes que, de ben segur, més d’un pot tenir pensaments libidinosos sobre el que podien fer una colla de romans a un recinte termal. Sembla que amb exquisida puntualitat (potser perquè no participa algun dels membres del grup que te a bé, de vegades, retardar la seva aparició al lloc esmentat) i amb els cotxes d’en Ricard i en Ramon Balagué s’agombolen els honorables en Solde, en Lluís, en Ramon Ventura, en Jordi, l’Alfons i en Joan. Aquests 2 cotxes i 8 honorables caminants enfilen la Conreria, camí de Mollet i ser els primers en arribar a Sentmenat, cosa que aconsegueixen sense esforç, doncs ja sabem la conducció pausada, relaxada i prudent del “driver” del tercer cotxe, l’honorable Oriol que surt de Montgat, també amb exquisida puntualitat, amb els honorables maresmencs Salva, Francesc i Josep Ramon, fent el mateix recorregut que els badalonins; com ja és habitual es compta amb la baixa del també maresmenc, en Narcís.

Als voltants de les vuit del matí tot el grup ja és a Sentmenat i els cotxes aparcats ven bé enfront mateix del cementiri de Sentmenat.

Ràpidament s’organitza la barra per el desdejuni que aquest cop està composat pel excel·lent cafè de Colombia que prepara en Ricard, les llepolies de neula farcida i el rom d’en Jordi, la “barreja” d’en Joan E. i el “coc de massana” que, quasi, com ja es tradició porta lo tortosí a les primeres sortides de l’any.

El cementiri de Sentmenat i els cotxes a la dreta

Fet i fotut, a les vuit-i-vint (segons lo tortosí) i des de una altitud de 206 metres s.n.m. (segons l’altímetre den Lluís) iniciem el periple del dia, segons la ruta traçada per l’amic de l’Oriol, que es mes o menys circular i la fem amb el sentit contrari a les agulles del rellotge i, sembla, que tenim definit un primer objectiu: el Roure Gros.

Inici de la caminada

A bona marxa, en 34 minuts, passem dels 208 metres a la sortida als 280 metres al punt anomenat Roure Gros. Qui més qui menys esperava trobar un arbre qualificat com a monumental, com alguns dels que hem visitat per les terres i muntanyes de la geografia catalana; doncs no, res de res, el punt anomenat Roure Gros es presenta com un encreuament de camins i arbre que el puguem qualificar de monumental, no n’hem vist ni un.

Som al Roure Gros. On és el Roure?

A un quart de deu, seguint les indicacions d’en Lluís ens desviem una mica per veure una font, la Font del Gorg d’en Pèlags. Bé o no, segona decepció, la font no raja i el gorg ni el veiem doncs l’absència d’aigua i la espessa vegetació ho impedeix. Per cert, en aquest punt estem a uns 350 metres d’altitud.

La font que no raja...

El gorg que no es veu...

Seguim la ruta prevista i manquen 9/10 minuts per les deu quant passem per un altra fita de la ruta facilitada per l’amic de l’Oriol, el Collet del Català, que no te més història doncs es un encreuament de pistes i, per cert, estem en camí de baixada doncs el Garmin d’en Lluis diu que estem a 338 metres d’altitud. Ai, ai, ai... que, de moment, no tenim èpica i algun altre caminant pot tenir la temptació de fitxar per un altre grup.

Collet del Català

El paisatge pel que transitem te la espectacularitat donada per l’abundant vegetació que recobreix molts dels arbres però, amb la excepció d’aquesta frondositat, les vistes generals a mitja o llarga distancia no destaquen. Que hi farem.

A les deu del matí trobem, encara no se sap ven bé perquè, una construcció de pedra seca, la Barraca de Cal Ull de Col que, curiosament, no està senyalitzada al detallat plànol facilitat per l’amic de l’Oriol.

Barraca de Cal Ull de Col

Quant manquen uns vint minuts per les onze del matí ens trobem un caminant, d’un altre grup, que s’atura un moment per comentar com continuar fins al Castell de Guanta i, allí mateix, una mica cobert de vegetació veiem, amb bastant bon estat de conservació, l'Aqüeducte de Can Senosa. Tot i no trobar referencies explicites a l’aqüeducte, es pot suposar que era part de la propera Can Senosa, una masia del municipi de Sentmenat inclosa en l’inventari del Patrimoni Arquitectonic de Catalunya i Bé Cultural d’interès local des de el 2008.

Trobem un caminant i es comenta “la jugada”

Aqüeducte de Can Senosa

Quant ja han tocat les onze del matí seguim pujant i pujant cap el Castell de Guanta i el Salt de Guanta. Passem per un indret on hi ha una passarel·la que salva un forat circular i que podria ser un pou de glaç.

Passen cinc minuts de tres quarts d’onze quant trobem la Font de Bou que, aquesta si, raja una mica. Potser l’Honorable President podria donar fe de la qualitat de l’aigua si ha fet el tast habitual que fa en cada font que troba pels camins de Catalunya.

Quinze minuts després trobem un lloc on tenim que grimpar per salvar el desnivell, i en lloc de cordes o ganxos per ajudar a pujar, hi ha unes manegues dels bombers. Es veu que els membres del grup estan en bona forma física, doncs l’obstacle s’ha passat en un tres i no res i es continua camí cap el Castell de Guanta i en Salva, fent ostentació de les seves dots orientatives, troba el camí que ens portarà al castell.

En un revolt del camí, s’obre una clariana entre la vegetació i es pot captar la primera imatge del Castell de Guanta. En la llunyania sembla espectacular.

En els minuts següents mentre ens anem aproximant al Castell de Guanta, s’obtenen espectacular fotos des de la llunyania, si bé ja s’endevina que aital monument no està en massa bon estat de conservació. Per la via que hem anat, si bé ha sigut bastant còmoda, no ens permetrà apropar-nos a tocar del castell.

Penso que no ens aturem prou davant d’aquest exemple de construcció circular, segurament obligats per la impossibilitat d’apropar-nos al castell, és clar. Així doncs, si em permeteu, us en faig quatre pinzellades: El castell de Guanta es troba dins del terme de Sentmenat, dalt del turó del Corb. El castell data de l’any 1.012 i, segons la llegenda, fou refugi del comte Borrell (ei, no confondre’l amb el polític tronat de La Pobla de Segur). Actualment es troba en runes (només queden dempeus dos panys de paret). En diversos escrits es troba una considerable confusió entre la Casa de Guanta (també anomenada “el Castellet”), i el castell de Guanta. L’edifici que ha sobreviscut sovint rep la denominació de “el Castell”, quan realment és “el Castellet”, i correspon a l’edificació d’una masia construïda a dalt de la roca, sobre les parets d’una masia encara més antiga i aprofitant part de les pedres de l’edifici antic.

Castell de Guanta

Manquen cinc minuts per dos quarts de dotze quant hem arribat al lloc més proper possible del Castell, al que no podem arribar, perquè hi ha unes construccions, amb restaurant inclòs, que ens impedeix arribar-hi. En aquest indret alguns expedicionaris fan un mos a tall d’esmorzar.

Als voltants de tres quarts de dotze emprenem el camí de tornada i ens aturem en un lloc, triat pel tortosí, per fer la foto del grup tenint de fons la bonica imatge del que fou el Castell de Guanta.

El camí de tornada a Sentmenat no te cap dificultat, de fet es un camí transitat d’accés a urbanitzacions, entre elles la del Bosc de Guanta, la més propera al castell i el restaurant de Guanta i, pràcticament tot es “aigües a baix”. De fet passem de l’altura màxima assolida de 433 metres s.n.m. als 206 metres d’on tenim els cotxes; i si “non è vero, è ben trovato”, com diuen els italians.

Son, pràcticament, tres quarts d’una i malgrat que anem magníficament bé de temps, sembla que el grup davanter te pressa, molta pressa i hom no sap si es per fer més toaleta que altres cops o per complir aquella dita de “a la taula i al llit al primer crit” i volen ser els primers en fer l’aperitiu o qui sap, si fins i tot, anar a seure a taula al restaurant. Possiblement per aquestes presses la major part del grup no presta atenció a la darrera fita de la caminada, el prou imponent Castell de Sentmenat que el tenim just a la dreta d‘on hem de girar per anar a l’aparcament.

El Castell de Sentmenat, si bé no el podem visitar ni recórrer el seu interior, si s’aprecia com una construcció imponent que es troba en un lloc estratègic. La façana, orientada a ponent queda al marge del barranc que forma la riera de Sentmenat. Edificat en un llom planer de la carena, a 1.300 m al nord-oest de l'església parroquial de la vila de Sentmenat.

És un gran edifici gòtic reconstruït sobre bases més antigues. A la fortalesa, s'arriba a través d'un pont de pedra que sobresurt del castell i que sembla substituir l'antic pont llevadís. Es manifesta la grandiositat de la seva fortalesa amb murs de tres metres de gruix. El castell és format per dos cossos rectangulars, disposats ortogonalment, amb els extrems units per un altre cos, la planta del qual descriu un arc d'un quart de cercle, més o menys regular. Aquests tres cossos envolten un pati en forma de trapezi. La façana principal, formada per carreus desiguals units al morter, queda dalt del marge de la riera, mentre que la part posterior presenta una forma de semicercle i dona a la plana.

A la façana principal es pot veure també la porta primitiva, amb arc de mig punt i a continuació, una altra porta més centrada en la façana i de gran adovellat on es pot veure, inscrit a manera de clau i marcant l'eix de simetria de l'arc, l'escut del Marquesat de Sentmenat, títol que va ser atorgat per Carles II l'any 1691. A l'interior de les cambres es conserven els sostres de bigues. La imatge actual correspon a les reconstruccions dels segles XIV i XVI amb afegitons i canvis realitzats fins als nostres dies en el nou ús d'explotació agrícola.

Més informació a la Wikipedia: https://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_de_Sentmenat

Es un quart de dos quant els endarrerits visionaris del castell arriben als cotxes i, a correcuita, fan les ablucions i abillaments habituals i, per sort, encara poden gaudir d’algunes escorrialles de l’apreciat i generós aperitiu d’en Joan Soldevila.

Son gairebé tres quarts de dues quan emprenem la passejada fins al restaurant Mas d’en Cisa, que està a poc més de 200 metres del lloc on tenim els cotxes. Quant arribem ja tenim la taula parada i ens atén una llampant cambrera que llueix d’allò més bé els seus generosos encants i que a cada passada per la taula, els ulls de tots els caminants estan fixats en aital generosa fèmina; he dit “els ulls de tots”? Doncs sembla que no ven bé, ja que ni hi ha un que te la fixació amb una tal “Siri” que es veu que no li presta l’atenció deguda, l’ignora i l’atracalla parlant-li en altres idiomes; hom no sap si aquesta relació acabarà bé i aital xicot tindrà una mala experiència i el tindrem sumit amb una gegantina depressió ..... ànims Alfons!

El menú ofert és discret però correcte i està composat per uns entrants, dos plats principals i unes postres, al preu de 11,50 €, incloses les begudes i cafès a banda.

A les postres celebrem el 74e aniversari de l’Oriol que ens convida a cava, 3 ampolles d’un Prima Vides de Codorniu (és el que tenien) i es canta tradicional cançó dels Caminants © Guifré Gol.

Celebració dels setanta-quatre de l’Oriol

Lo tortosí, amb l’escandall de comptes mecanitzat, digitalitzat i operatiu des de el núvol de Google, fa els comptes corresponents i sortim, amb cafès i propina inclosa, per 14 € quedant un romanent d’aquesta sortida de 9,80 €.

Sobre la gestió del “romanent”, un cop assumit ja definitivament per en Josep Ramon, fins que surti un voluntari que el reemplaci, dues precisions per general coneixement:

1) Hi ha un full d’Excel, penjat al núvol de Google on s’anota amb total precisió, sortida a sortida, el detall dels comptes i, des de fa 3 sortides, a la segona fulla d’aquest Excel queda escanejada la factura del dinar a la que, igual que feia en Pep, s’afegeix una propina de 5 €; podeu veure i, fins i tot, editar (tots esteu definits com editors) la fulla punxant en aquest enllaç: https://docs.google.com/spreadsheets/d/1vPXjf9Jk7ggSl20UJDaY8-a9BIFScJwU8JCE5FBDWlY/edit?usp=sharing

2) Si, encuriosits, voleu veure quin es el “romanent” actual, veureu que es una xifra de 3 dígits. Com és possible això? Al dinar que vàrem fer a Fogueres de Montsoriu, el dia 14 de desembre, es va passar comptes com és habitual, es a dir, preguntant els costos tinguts per tots els que aportaven productes a consumir i es va fer el càlcul del cost total de l’àpat i va sortir per 7 €; aquests 7€ van ser pagats per cada un dels 12 comensals, però a diferencia d’altres cops i ves a saber si en Pep, e.p.d., va tenir, des de el més enllà, alguna cosa a veure, ningú va voler cobrar la despesa feta i si deixar-la en romanent per aplicar-la a una proper àpat. S’hagués pogut fer per aquesta sortida, però l’absència d’en Guifré i en Josep va fer que ajornéssim el gaudir del romanent per quant hi siguin aquests 2 fundadors del grup que, esperem, sigui ben aviat.