CR 19.05 Vall del Bac | Caminants d la Costa

Crònica sortida 19-05-2021

Guifré Gol

Pont del Torrent de Porreres – Puig Ou – Pont del Torrent de Porreres

Vall del Bac - 19-05-2021

Avui, 19 de maig de 2021, els Caminants de la Costa es proposen seguir una ruta circular que comença a la carretera de la Vall del Bac, prop del pont del Torrent de Porreres, i puja al Puig de l’Ou i al Talló retornant al punt de partida.

Una imatge millor que mil paraules. (El vídeo i les fotografies ho expliquen millor)

06.30 A Badalona, davant del Museu, surten tres cotxes: el d'en Ricard, el d'en Joan E i el d'en Guifré. Sis ardits caminants: Joan S, Marcel, Lluís, Pep, Alfons i Toni, es col·loquen en els esmentats vehicles. A Premià de Mar, a una hora similar, deu passar el mateix. El cotxe és el que condueix en Salvador i en Josep Ramon va de copilot. Passant per Parpers, la C-17 els farà arribar a Ripoll i la C-260 els permetrà travessar Sant Joan de les Abadesses i arribar a l'entrada de Sant Pau de Segúries on faran el reagrupament. A les 8.07 arriben els primers i a les 8.15 els darrers que s'han hagut d'aturar a omplir el dipòsit (de combustible). Des d'aquest indret han continuat per la carretera de la Vall del Bac fins els punts on deixen aparcats els cotxes - GPS 42.264606, 2.431189 (primer punt d'aparcament) i/o 42.265949, 2.431581 (segon punt d'aparcament). No hi cabien tots en el voral de l'estreta carretera.

08.37 Una vegada aparcats els vehicles tots 11 caminants s'han congregat davant el "cotxe restaurant" (el d'en Salvador) on s'hi exposaven les "delicatessen" del primer refrigeri. No hi falten els plum cakes (poma, taronja i pinya), els mini croissants farcits de xocolata i la coca de vidre, gentileses d'en Josep Ramon, els enyorats trepins, d'en Marcel, i la xicoira o cafè amb llet (o sense) que presenta en Ricard. Un xarrup de rom "Cacique Añejo", cubà o no, els afina l'esperit.

Cotxes al voral

Desdejuni servit (sense el rom a la vista, no sigui....)

08.43 En Salvador posarà a prova la cardioversió que li van aplicar recentment; així, vist de fora, sembla més jove. En Joan S, que vol saber si actualment s'ensenya a blocar al contrari en el bàsquet base, prescindeix dels coneixements del mite i valora molt més l'opinió d'en Salvador, perquè, segons l'exforner, l'adrianenc està molt més ben format i informat.

9.05 Inicien la caminada per un viarany estret a l'esquerra del camí on hi ha el post l'indicador de Sant Andreu de Porreres i just al darrere d'una roca amb la inscripció "Masover de la Coma". El dia apareix rúfol, però sense amenaça de pluja i a una temperatura acceptable.

9.07 Travessen la llera del Torrent de Porreres i caminen per un bosc molt humit d'alzines, pins i avellaners. El terra, que és accidentat i fangós, els obliga a anar amb compte de no caure. Un vailet a la dreta segueix el camí que tot just començar ja s'enlaira. En Ricard esmenta un advocat que suposadament l'ajuda a parlar si hi és present, però ningú sap el que diu; tan aviat i ja repapieja. En Joan E, des de la rereguarda els avisa que han sortit del track; primera marrada i mitja volta. Segons en Toni "hem de pujar cap allà"(?) (Oriol on ets?). En Ricard, prudent, s'ha mantingut a la cua evitant responsabilitats.

Torrent de Porreres

Recuperant la 1ª marrada

9.25 En Joan E, que ha rectificat la petita marrada del líder Lluís i se'l reconeix informalment com a director del grup, els fa seguir per un camí estret i poc fressat que puja per un terreny enfangat envoltat de pins, avellaners i un grèvol. Segons en Salvador la marrada ha comportat 100 m de desnivell.

9.28 Agafen un sender que apareix a l'esquerra i que encara puja més. Segons l'Alfons un metge et pot curar, però 5 metges segur que t'esguerren, perquè els metges, tal com els economistes, són experts en el que ha passat no pas en el que ha de venir. És remarcable la vastitud dels coneixements de l'Aprenent. Porten caminats 900 m. Segons en Ricard encara falten 1,5 km per arribar al Coll de Creuers. Per ara els 3 GPS recomanen camins diferents situació que recorda la metàfora de l'arc i l'arquer que tan sovint esmenta l'Alfons. En Joan E els treu de l'atzucac i tots li segueixen la petja. Després de saltar un vailet arriben a un camí ample, gairebé una pista forestal, que no segueixen. Trien un sender estret que hi ha a l'esquerra i que segueix pujant. Altra vegada aturats pel "track-conflict". En Joan E, que s'ho mira amb calma, i quan es pronuncia ho endevina.

9.42 Segueixen pujant per un camí frondós i poc fressat, però sense gaires dificultats. Apareixen olorosos matolls de farigola i més endavant roures. L'Alfons comença a belar talment com ho fan les espècies del gènere Ovis o els exemplars de mamífers artiodàctils de la subfamília Caprinae; moltes vegades es fa difícil distingir-los, això si, avui no hi ha perdius.

Seguim pujant i pujant ...

9.52 Arriben a una pista forestal on hi ha una tanca que en Josep Ramon identifica com la que apareix en el Wikiloc d'uns excursionistes d'Òrrius i recomana agafar el camí de la dreta de la tanca. Són al Coll de Creuers segons manifesta discretament en Joan E. El camí, que és més ample, torna a pujar amb un pendent més suau.

10.10 Porten 2,3 km de camí segons en Joan S. Pel que respecte al que han ascendit no es pronuncia. Algú dels que porten GPS informa que encara falten 500 m de pujada. Com que hi ha una mica de cobertura truquen al restaurant per tal de confirmar l'hora i les eleccions de primer i segon plat. Un dels de Premià diu en veu alta que "amb 5 GPS, 2 Sherpes i 3 caps d'orientació natural, arribarem a dinar a l'hora? En un moment donat, mentre pugen pel caminet, en Salvador, en passar per un esbarzer, vincla una branca que rebota sobre la cara del mite que va al darrere. Hi ha opinions ben fonamentades que ho atribueixen a una revenja pel fet d'haver-lo fet seure al banc dels reserves en un partit de gran rellevància. Qui té paciència troba l'oportunitat.

L’ajudant de maître cantant els plats

10.20 El tronc d'un roure de "dimensions brutals", que diria en Toni, s'interposa en el camí dels Caminants, però la intrepidesa dels nostres herois el salva amb elegància.

10.45 En Lluís pontifica que han arribat al Serrat de les Ginebres i en Joan S aprofita l'avinentesa per anar a fer un Bristol. En aquest punt, on la pista és més ample, s'aturen per esmorzar. En Toni sembla talment que s'hagi orinat als pantalons, ell ho nega, però les evidències forenses no li donen la raó. Hora de dàtils i xocolata (gràcies, Josep Ramon i Lluís)

Sospitós mullader als pantalons d’en Toni

Toca cobrar forces

11.00 Han acabat d'esmorzar i reprenen la marxa. Es comenta amb molt d'interès el conflictiu esdeveniment que els ha privat de la companyia d'en Francesc. L'Alfons ho aprofita per fer una reflexió sobre l'explicació d'un esdeveniment. Segons l'Aprenent com més detalls subministra el que relata el fet, es a dir, quan més es dispersa menys creïble resulta i probablement amaga alguna cosa. Per manta vegada surt el tema del sobrenom "mite" que li van encolomar a aquest humilíssim cronista. Els antecedents són clars, el Sr. Josep V.M., amb la gravetat què sol manifestar-se, va ser el primer a reconèixer com a mites als integrants de l'equip de la Penya del temps en que el cronista n'era un d'ells. Venint de qui venia l'apreciació, l'humil cronista es va limitar a acceptar-ho. El fet és totalment diferent del cas que el sobrenom se l'adjudiqui el propi sobrenomenat.

11.19 Arriben a una tanca metàl·lica amb una porta de ferro que els barra el pas. En Salvador intenta passar per sota la porta i en Toni, home d’enginy i grans habilitats, es limita a obrir el pestell i la porta. Tots a riure.

11.25 Segueixen pujant per la pista ampla lleugerament emboirada. Sense gaires novetats arriben a la Collada d'Arrencafels on, saltant un vailet, abandonen la pista i prenen un corriol a la dreta que puja de valent. S'ha de valorar l'envejable condició física del "càmera" que, per tal d’enregistrar els moments més rellevants, es veu obligat a pujar i baixar més de pressa que la resta de Caminants; de fet es com si recorregués l'itinerari dues vegades.

i seguim pujant i pujant ...

11.30 Es troben a 1.165 m d'altura pujant per un terreny pedregós amb extensos boscos de faig i algun pi. Al sol, com ja és habitual, fulles de faig i fang que fan caure de cul a terra a més d'un. Més endavant els arbres estan més separats amb mates baixes, esbarzers, boix i ginebró.

11.45 Travessen un camí més ample i arriben a una plana amb herba que els permet respirar més còmodament, però una mica més enllà a través de la boira s’endevina que l'amenaça del pendent persisteix. En Joan E els informa que estan trepitjant el Ras del Freixe.

11.53 Finalment, envoltats de boixos molt alts, gespa, ginebró i carreretes poden albirar el senyal geodèsic del Puig de l'Ou (1.298 m). Arribats al cim fan la fotografia oficial del grup. És un lloc ampli i espaiós amb una panoràmica de 360 graus que, quan no hi ha boira, diuen que es pot divisar bona part de les muntanyes del Pirineu oriental, el Montseny i el Puigsacalm, i al sud i un mar de carenes i turons. "Va marxem, no us atureu. No hi ha manera de fer els cent cims" ... "marxem de pressa perquè encara ens falta el Tallò". Són els malhumorats comentaris d'en Ricard que vol complir amb els objectius de la sortida. Des d'on són poden veure el cim del Talló totalment emboirat i decideixen deixar-lo per a un altre dia.

El grup al cim del Puig Ou

12.08 La baixada és accidentada a causa del fort pendent, el fang i les arrels mullades. Ja tornen a ser dins el bosc de faig. Es dirigeixen cap al Portell de les Roques.

Una dura i perillosa baixada....

12.14 Mentre segueixen baixant poden contemplar a la seva dreta una bassa envoltada de verdor. El supersticiós Alfons s'abraça a un faig monumental amb la innocent creença de què li proporcionarà energia (l'arbre a l'Alfons). La resta no li fa cap cas i segueix baixant.

Una bassa envoltada de verdor

L’Alfons carregant les bateries...

12.25 Van seguint una pista que els permet una vista sobre la Vall del Bac i l’església de Sant Andreu de Porreres. El Talló, omnipresent, se'ls mostra emboirat a l'esquerra.

12.35 Variades converses sobre matèries d'adults distreuen als d'avantguarda i es produeix una altra marrada. En Joan E avisa que "anem pel mal camí i no s'ha de seguir el que puja sinó el de la dreta que baixa". En Joan E i en Salvador, amb una vara de quan va fer de figurant a la Passió de Sant Adrià, s'han reconfirmat com a líders.

12.38 Després d'un intent de drecera no reeixit passen per la Font de Resclusanys. En Lluís hi fa els honors i en veu un glop.

13.20 Han seguit baixant fins a trobar un nombrós ramat de cabres i dues pastores que les han apartat del camí per tal de deixar-los passar.

Apareix una bifurcació, a l'esquerra Camí del Tomàs i la Torra i a la dreta el camí que condueix a l'església de Sant Andreu de Porreres i a una casa que hi ha al costat. Prenen el camí de la dreta i entren a l'església. Es tracta d'una església romànica (Segle X), però algunes reparacions li han modificat l’estil. En sortir segueixen per l'interior del tancat que inclou la casa i l'església, perquè així ho indica el track d'en Josep Ramon i una senyora que viu a la casa. En creuar el vailet, "l'últim que tanqui", ja són al camí bo de tornada.

Sant Andreu de Porreres

13.37 Passen sota un arc triomfal cantant la marxa de les trompetes d'Aïda.

13.45 Han arribat al Torrent de Porreres on són rebuts per una munió de caps grossos ... dels que viuen dins l'aigua.

14.00 Final d'una caminada que ha requerit un cert esforç, però que la frondositat i verdor de l'itinerari els ha compensat amb escreix.

Davant del rètol de Sant Andreu de Porreres fan la toaleta i el vermut d'en Joan S. En Guifré porta la part del darrere dels pantalons enfangats producte d'una caiguda i per tal de no embrutar el seient del cotxe s'ha posat els pantalons del revés. El resultat és espectacular i no seria estrany que fos un "trending tòpic" en un futur pròxim.

14.15 Pugen als cotxes i es dirigeixen al Bar Restaurant La Nau de Sant Pau de Segúries on hi ha programat el dinar a les 14.30.

14.30 En arribar al restaurant s'assabenten que el pare de l'Alfons està en estat crític i que no l'han pogut informar abans pel fet de no haver-hi cobertura telefònica en l'itinerari de la sortida. L'Alfons acompanyat d'en Joan E marxa amb urgència cap a casa del seu pare. Més tard els han trucat per informar-los del decés del Sr. Gil.

Com que la comanda del dinar ja s'havia fet no s'han hagut d'esperar gens. Hi han fruit d'un menú econòmic i suficient. Com a cloenda en Salvador ha convidat als Caminants a brindar pels seus 62 anys i a la salut de tots. Un pastís de xocolata amb una espelma que ha apagat amb decisió ha reblat el clau. En Pep ha fet comptes i no ha renyat a ningú.