CR 9.12 Ardèvol | Caminants d la Costa

Crònica sortida 9-12-2020

Guifré Gol

Viatge al Centre... Geogràfic de Catalunya

passant per Ardèvol i la Torre de Vallferosa

9-12-2020

7.00 El cotxe d’en Pep, amb en Ricard, en Joan i en Guifré, i el d’en Josep Ramon, amb en Salva, surten respectivament de Badalona i Premià de Mar. Els quatre de Badalona ho tenen més a prop que els dos de Premià, perquè l’itinerari passa pel nus de la Trinitat. Han acordat reunir-se a la benzinera KM 17 de la C-58, a l’altura de Terrassa, i des d’aquest indret marxar plegats en direcció a Manresa d’on es desviaran per la C-25. A l’altura de Calaf, prendran la B-300 fins a Ardèvol.

9.05 Després d’un llarg trajecte ja són a Ardèvol (municipi de Pinós, comarca Solsonès) on aparquen els vehicles just davant de la Torre de base rectangular del Castell, situada al cim d'una petita penya al centre del poble just al costat de l'església parroquial de Santa Maria. “El castell d'Ardèvol es construiria vers el segle XI, juntament amb els de Pinós, Vallferosa, Torà, Peracamps, etc., per controlar el sector oriental de la frontera que el Comtat d’Urgell tenia amb les terres dominades pels musulmans”. Una boira bastant espessa acompanyarà als intrèpids Caminants fins que el sol del migdia l’esvaeixi. Fa fred (2º C), però el vent és suau, res a veure amb Castellar de n’Hug.

La torre s’intueix davant nostre

Potser al migdia la veurem amb nitidesa

09.15 Croissants, xuixos de crema, cacaolat i cafè amb llet fan l’aparició per a satisfacció dels sis excursionistes. Finalment en Josep Ramon presenta l’”incunable” rom Matusalem Gran Reserva de 23 anys, d’arrels cubanes però exiliat a la República Dominicana des de 1959 amb motiu de la revolució castrista. Després del ritual “pa los muertos” tots en fan un tast.

3 croissants + 1 “xuxet” per cap, no sigui que ens engreixem

Matusalem Gran Reserva 23 anys

09.36 Dirigits per en Ricard comencen la caminada i, tot just acaben de dir “anem!”, ja es produeix la primera marrada rectificada amb promptitud. Res de nou, és allò que succeeix quan el “gegant de la ruta” fa de sherpa. Per sort, el sentit comú d’en Salvador raonant que, si es vol anar al Santuari de Pinós, el més raonable és fer cas a l’indicador que assenyala el camí a aital església; així s’han evitat mals majors.

Es fàcil si hi han indicadors, oi que si?

Ja som al camí correcte...

09.45 Troben una cruïlla amb 2 rètols, un que apunta a l’esquerra amb la inscripció Santuari de Pinós i l’altre a la dreta amb la referència R3 R4 R5 (rutes de BTT). Agafen la carretera de la dreta, és a dir, la de les erres.

Ara toca anar per la dreta....

No s’aprecia el paisatge que ens envolta

10.05 Seguint el GR-170 passen pel costat del mas Castellanes prop de 3 roques que semblen menhirs. Al cap de 10 minuts se’ls presenta una altra disjuntiva, esquerra o dreta, i en Ricard sense dubtança pren el camí de l’esquerra, que és més “progre”, i la resta de gregaris al seu darrere. Fins ara el recorregut s’ha escolat per camps de conreu segats que en Ricard ha anomenat camps d’aresta o de gramínies. Després d’aquesta puntualització aquest humil cronista té l’esperança de no ser fiscalitzat pels severs i primfilats lectors.

3 roques; menhirs??

Entrada al mas Castellanes

10.20 Passen pel costat d’una explotació ramadera, probablement de porcs pel tuf que desprèn. El camí és de terra amb petites pedres i els vorals estan plens de males herbes gebrades amb algun roure escadusser.

Els gossos de l’explotació ramadera fan lladrucs

Herbes gebrades als vorals

10.24 El decidit lideratge d’en Ricard ha provocat una nova marrada de la qual no es vol fer responsable, perquè, segons ell, eren els altres els que l’havien d’avisar; aquest home no té cura, a l’hora de rebre felicitacions sempre s’apunta el primer, però les recriminacions per errors (marrades) comesos no estan al seu diccionari.

Marrada corregida

10.37 Se’ls presenta una altra bifurcació i prenen el GR-7 que va al Miracle (res a veure amb Mataró) i a l’església de la Mare de Déu de Pinós. El camí comença a pujar alternant amb trosset planers.

10.55 Una llarga baixada els ha normalitzat les pulsacions. Els vorals amb romaní, argelagues i garriga ben gebrats són una migrada compensació a l’absència de panoràmiques que la boira oculta.

Vorals ben gebrats...

11.19 Arriben al Pic Pinós (931 m), “punt culminant de la modesta Serra de Pinós situada al sud de la comarca del Solsonès dins l’àmbit de la Depressió Central”. Fan una fotografia del grup al costat del senyal geodèsic.

El grup fotografiat per en Guifré i...

... ara el fotògraf és en Ricard

11.38 Són davant de Santa Maria de Pinós (o Santuari de Pinós o Mare de Déu de Pinós) que és una església del municipi de (valgui la redundància) Pinós al Solsonès. Es troba a la carena de la Serra del mateix nom, molt a prop del considerat Centre Geogràfic de Catalunya (CGC). A la plaça davant l'església hi ha la Creu de Terme i en un lateral l'Hostal del Santuari amb un petit clos amb alzines carregades de gebre.

Vista del Santuari de Pinós i voltants en mig de la boira...

... 31 minuts després la boira ha iniciat la retirada

11.41 Deixen el monestir i segueixen una carretera asfaltada que els ha de portar molt aviat al CGC. Una gran torre metàl·lica de guaita al costat d’una instal·lació de vés a saber què es troben al costat dret del camí.

11.45 Un petit parc amb una torre esgraonada els permet pujar i contemplar la Rosa dels Vents (940,6 m). Està esculpida en pedra, i, a més, senyala la direcció on estan situades diferents ciutats de Catalunya. Fins i tot hi apareix Tortosa!, la cinquena província. Emocionat Josep Ramon hi fa un Joan Pau II. Abans de baixar del CGC ens fem la fotografia del grup.

Som al Centre Geogràfic de Catalunya

Lo tortosí, trasbalsat en veure el nom de Tortosa al C.G.C. fa un “Joan Pau II”

11.55 Esmorzen al costat de la torre on hi ha la Rosa dels Vents i llevat dels inigualables dàtils King Solomon varietat Medjoul que porta en Josep Ramon no paga la pena esmentar el que mengen la resta; en Joan s’excusa perquè ha d’anar a fer un Bristol, però no pas al sud-oest d’Anglaterra, és més aviat baixant a la dreta. El sol ha esvaït la boira i les vistes han millorat molt.

Esmorzant dàtils i alguna cosa mes...

12.10 Inicien el retorn baixant per la carretera asfaltada que els porta davant del Santuari de Pinós mentre contemplen un bonic panorama d’arbres gebrats a l’esquerra de l’església i Montserrat i el Montseny a la dreta. S’ha de remarcar que en Joan hi ha identificat Cabrera!.

A la llunyania Joan identifica Cabrera

Seguim veient vegetació gebrada

12.20 Caminen per la carretera en direcció Ardèvol escortats per un bosc de pins a l’esquerra. El vent que fa caure el gebre de les agulles, crea la sensació de que està nevant. Al voral dret, roures, boix i esbarzers no produeixen el mateix efecte.

12.40 En Ricard ordena deixar la carretera i tombar a la dreta per allà on es pugui, perquè suposadament hi ha una carretera que farà el camí més curt. Efectivament la carretera existeix i la segueixen enmig d’extensos camps d’”aresta”.

A la recerca d’un camí rural

12.50 En arribar a una cruïlla es produeix una petita marrada que serveix per veure un contenidor d’animals morts mentre algú comenta que aquests atuells formaven part dels negocis del fill gran del president Pujol. En Ricard corregeix el rumb i avisa autoritàriament que cal sortir de la carretera i desviar-se a la dreta passant pel costat de la Casa Sagués, una explotació agropecuària amb ferum de porcs. El camí s’ha encongit i pràcticament trepitgen els límits del camp conreat. Finalment recuperen la carretera just a tocar d’Ardèvol.

01.15 Ja són a Ardèvol i sense perdre temps s’enfilen dins els cotxes per tal d’acostar-se a la Torre de Vallferosa que és l’últim objectiu de la sortida. En Ricard ha recomanat no fer canvis de calçat perquè després d’aparcar els cotxes encara hauran de caminar una mica.

Ara si veiem amb nitidesa la Torre del Castell d’Ardèvol

01.41 Han aparcat els cotxes just al davant d’una tanca que els barra el pas i fan el camí, fins a la Torre, a peu. Fantàstic!, el camí és de baixada, però, ai las!, la tornada serà tirapits. Què hi farem tot sigui per la cultura!.

01.56 Són davant de la Torre de Vallferosa. És una torre de guaita (torre de sentinella o torre de moros o talaia) que es troba al lloc de Vallferosa, pertanyent a l'actual municipi de Torà, a la comarca de la Segarra.

“Fou construïda vers l'any 970 dC seguint l'estratègia militar de bastir torres de vigilància en els punts clau conquerits als sarraïns. L'objectiu era construir una línia de fortificacions connectades entre si visualment. Cap a l'any 1000 dC es construí una altra torre circular envoltant l'antiga a partir de tapieres per reforçar-la. A la part superior encara manté els merlets. És considerada un dels millors exemples de l'arquitectura militar europea del segle x i ha sobreviscut sense haver estat modificada des de la seva construcció”.

Al seu costat només poden un veure un tros de la façana de l’Església de Sant Pere de Vallferosa, perquè el personal de manteniment allà present no els ha permès acostar-s’hi.

Primera visió de la Torre de Vallferosa

Majestuosa torre

Església de Sant Pere de Vallferosa

02.20 Després de la pujada, que ha resultat ser tan feixuga com aventuraven, han pujar de nou als cotxes per anar al restaurant del Hotel Jaumet de Torà.

02.43 Són davant del restaurant. Un menú de 13,50€ ha complert les expectatives del grup de Caminants que ha reblat el clau cantant “la festa va per tu” amb motiu dels 76 anys del mite, el qual per la seva part els ha convidat a fer un tast de cava Vallformosa