Sta. Margarida de Vinyoles | Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Guifré Gol

El Cremat–Santa Margarida de Vinyoles–El Cremat

9-02-2022

1 de febrer de 2022, l’inefable Oriol Solà i Franquesa enviava un correu electrònic, als integrants de MHA de Caminants, en els següents termes “Us faig una proposta per a la sortida del dimecres 9. Santa Margarida de Vinyoles 1.208 metres. Aquesta sortida ja la vàrem fer el 23-11-11, però en aquell cas i accedirem per Alpens, o sigui pel sud-oest. Ara hi anirem pel nord-est, resseguint el GR-1, amb sortida del PK-183,5 de la carretera de Ripoll a les Lloses, just al lloc del Pont del Cremat. També passarem per Sant Martí de Vinyoles i si tenim temps per Sant Sadurní de Sovelles”. L’acceptació dels Molt Honorables fou unànime i, així, el dia 9 van quedar convocats per a la sortida.

7.00 Badalona. Davant del Museu els cotxes d’en Joan, Jordi i Josep, amb els respectius propietaris, estan acollint puntualment a en Guifré, Lluís, Pep, Ramon B., Ramon V., i Toni residents a Badalona. Des de Premià de Mar, en Josep Ramon, amb el seu Mercedes, es desplaça a Montgat per recollir en Francesc i l’Oriol a les 7.00 i a les 7.12, com estava previst, recollir en Salva al lloc habitual de Premià de Mar. A més de l’enyorades absències d’en Ricard, encara convalescent, i d’en Solde, trobaran a faltar a l’Aprenent, que va decidir bescanviar la sortida amb els seus companys per anar a l’avorrida Irlanda ves a saber a què fer. Els esmentats vehicles es retrobaran a la carretera de Les Lloses, C-26, just a l’aparcament que hi al costat d’El Cremat (restaurant) on deixaran els cotxes i faran “le petit dejeuner”.

8.30 Els d’avantguarda ja són a l’aparcament mentre que els de rereguarda ho fan a les 8.37. Paren la tauleta d’en JR amb ulleres ensucrades, magdalenes, cafè amb llet i Havana Club. Aquesta vegada hi ha sucre! El cronista tan sols ha oblidat el mòbil que fa servir per enregistrar la seqüència d’incidències que descobreix a la caminada. Cel serè i 0º C de temperatura (no repetirem la cantilena de l’Alfons).

En Pep beneint la taula

9.07 Comencen a caminar. Des de l’aparcament poden contemplar ”la penya del Roquer o Castell de la Roca de Baborers, de 945 metres d’alçada. És una fortalesa documentada el 1242, que depenia del castell de la Guàrdia i assegurava la defensa de la vall de les Llosses. El penyal té forma de ventall i s'alça entre els masos del Roquer i de Baborers, molt a prop de la riera de les Llosses”. Ben aviat troben una bifurcació amb un rètol que descriu diferents rutes amb la llegenda Sovelles i Vinyoles. Agafen la pista de la dreta que, igual que la de l’esquerra, té el sòl encimentat . Al cap de poc una resident motoritzada, que baixa en direcció als Caminants, els informa que no els autoritza a passar pel sender que travessa la seva propietat, un casal nomenat El Molinot, i que busquin una altra alternativa per tal de seguir en direcció a Santa Margarida de Vinyoles. Segueixen la mateixa pista que planeja a la dreta entre camps de conreu totalment gebrats i a l’esquerra un parc d’avetoses molt bonic.

El Roquer

Avets i gebre

9.16 Estan al camí de Sant Sadurní de Sovelles GR-1, altitud 851 m, segons informa un pal indicador. És en aquest punt on es desvien per la ruta de la Riera de les Lloses. Ara la pista ja és de terra i fa una lleugera pujada. Les herbes i matolls del voltant continuen coberts de gebre.

9.46 Segueixen pel mateix camí que alterna pujades i baixades travessant un bosc de fajos i pins; el sòl està cobert de fulles de faig. És en aquest trajecte quan el Mite aprofita la bona disposició del tortosí per informar-se sobre el rescat bancari del 2012 i les seves causes i conseqüències. A continuació comen-

taris sobre bàsquet, en particular de la Penya, ocupen l’atenció del Mite, especialment, quan en Francesc pontifica fent una amplia i precisa anàlisi del joc, jugadors i entrenadors. Absorbits per l’interessant examen, han d’evitar de relliscar damunt de petits bassals congelats que apareixen en el camí. El sol comença a desfer el gebre dels arbres i, de vegades, sembla que plogui. Entren a una pista ampla on destaca un casalot , Can Dachs, que resulta ser “un restaurant de cuina tradicional catalana amb productes criats a la vall de Les Lloses” d’acord amb l’anunci de la seva web.

Imatge Can Dachs by https://restaurantdachs.com/

9.53 Han deixat la pista que seguien i s’han desviat a la dreta agafant una altra pista encimentada que deixava enrere el rètol de Formatges Pujol i una tanca metàl·lica. Baixen per l’esmentada pista amb avets plantats al costat del camí. De seguida deixen la pista i n’agafen una altra que surt a l’esquerra amb un pont sobre un petit rierol, probablement la Riera de Santa Margarida.

9.57 Hi ha un tancat amb la porta oberta amb un estable i una atrotinada menjadora per vedells que sembla abandonat, però més endavant dins del mateix tancat veuen una explotació ramadera amb camions. Passen pel davant d’una casa habitada, La Ferreria, on el resident els desitja bon dia i el gos saluda tal com ho solen fer els gossos. Cel blau impol·lut i sol, sempre que els arbres ho permeten.

10.07 Fa una estona que el pendent és de pujada i es desvien per un caminet a l’esquerra que els permetrà contemplar una ermita, la Capella de Sant Bernabé, on fan la primera fotografia del grup. Aviat tornen al mateix camí de pujada que seguien abans.

10.27 Alternant fagedes i pinedes deixen el vial que han seguit i es desvien a l’esquerra i remunten per un sender més estret, que alterna pins i fajos, i fa evident el panteix d’alguns Caminants.

10.43 S’ha acabat la pujada del sender i en una clariana alguns es treuen part de la roba perquè la temperatura i l’esforç ho fan desitjable. Des d’aquest indret poden contemplar el cim nevat del Puigmal i del Taga sense neu. L’omnipresent catifa de fulles de faig amaga roques i pedres que fan difícil mantenir l’equilibri. El final de la pujada resulta ser un miratge perquè el camí encara puja, tot i que, ho alterna amb trajectes sense pendent.

Alguns es treuen part de la roba

S’albiren muntanyes nevades

10.56 Són en una altra clariana, el Coll Tallat, que ofereix dos camins un que baixa a l’esquerra i un que puja a la dreta, quin agafaran?: el de la dreta, naturalment, és en Lluís qui mana! Altra vegada la natura s’apiada dels Caminants i els ofereix un tros pla mentre continuen per una carena amb espadat a la dreta i vessant arbrat de la muntanya a l’esquerra.

El costat dret els ofereix una vista de pel·lícula de la part sud de Catalunya.

11.16 Mentre caminen en Salva recorda la veu inconfusible d’en Francesc quan jugaven a l’Olímpic. A ple pulmó o amb megàfon, venia a ser el mateix, li deia: “per què aguantes a en Ventura?” i “per què has fitxat aquest canadenc que se la bota al peu, encara que només cobri 30.000 € al més?” “deus cobrar comissió, oi?”.

11.22 Ja són a Santa Margarida de Vinyoles, església del municipi de Les Lloses i considerada antiga capella del Castell de la Guàrdia de Ripoll. “Es tracta d'un edifici de planta rectangular, molt modificat, d'una nau sobrealçada i coberta amb volta de canó, amb l'interior en disposició abarrocada i amb motllures de guix, i un campanar de torre posterior. Té afegit a una banda la sagristia i l'altra l'antiga casa d'ermitans”. Hi ha una resident malhumorada que els fa fora, junt amb uns ciclistes que hi han arribat, dient-los que estan envaint propietat privada. Tots l’obeeixen. En un descampat davant l’entrada principal de l’església fan l’esmorzar de veritat i la foto del grup. Un

conegut de l’Oriol que per allà rondava els fa l’hagiografia del poeta Miquel Martí Pol, que treballava al despatx de la fàbrica tèxtil La Blava de Roda de Ter (amb accent tònic obert a la e) i que algun treballador deia d’ell que era un cabrit. No ho semblava, oi?

11.29 L’Oriol, sense respirar i com si l’empaitessin, descriu l’espectacular vista: “Serra de Milany, el Cabrerès, Les Guilleries, El Montseny, Montserrat i en direcció nord-oest Catllaràs, Serra d’Ensija, Puigmal, L’Olla de Núria” i a partir d’aquí continua respirant normalment.

... i Montserrat, Narcís!

Acabada la contemplació en J.R. fa la fotografia de reglament

11.54 Inicien el retorn. S’han desviat a la dreta i no van pel mateix camí que a l’anada que, per variar, fa pujada fins a arribar al punt geodèsic de màxima alçada, convenientment indicat per en Lluís que s’hi posa a sobre. En Jordi emulant a l’Aprenent s’abraça efusivament a un gruixut faig per tal de mostrar-li afecte i llevar-li part de la seva energia.

Punt geodèsic

... i passió per la natura

12.13 Des de l’església la pujada inicial s’ha transformat en baixada per un camí de fort pendent cobert de fulles de faig que dissimulen la dificultat per mantenir l’equilibri. Deu haver estat una drecera perquè més endavant arriben a una pista més ampla que puja a l’esquerra i baixa a la dreta; aquesta vegada han triat ser carques en lloc de ser “progres”.

12.24 Seguint els senyals del GR es desvien a la dreta per un sender envoltat de pins però encatifat de fulles de roure. El camí és una mica tortuós, però amb una preciosa vista de l’església de Sant Martí de Vinyoles, també anomenada Vinyoles de Portavella a causa de la propera i antiga casa senyorial de Portavella. Tres minuts més tard ja són davant de l’església i de la casa esmentada, ara convertida en una casa rural, que vigilen dos gossos molt ben educats, perquè s’han mostrat amables i sense fer cap lladruc.

12.38 Han deixat enrere Sant Martí i Portavella per una pista de ciment que puja una mica. Es desvien per dins d’una pineda amb fulles de roure per terra que continua pujant. Aquest sender no és més que una drecera que els retornarà a la pista ampla de ciment de l’inici.

13.07 La drecera que els ha retornat a la pista encimentada, però abans han hagut de davallar amb un fort pendent que ha requerit molta atenció per tal d’evitar rodar cap avall. Una vegada a la pista es debat si cal anar a Sant Sadurní de Sovelles, que representa una hora més de trajecte, o fer via cap a l’aparcament. Amb notable desencís del guia ciclista es decideix la darrera opció. Les sensates paraules de l’Oriol suggerint fer-ho un altre dia passant per Sora han estat determinants. Per tant, cap a l’aparcament.

13.44 Ja són a l’aparcament. Tot ha anat bé. Ara la consuetudinària toaleta i el saborós vermut (fruits secs salats, nous, Corominas i olives farcides) proveït per en Joan i en Ramon V.

14.05 Tots dalt dels vehicles es dirigeixen cap a Ripoll on tenen reservada una taula per a tretze comensals al Restaurant Les Graelles. Menú molt complert de 3 plats i postres que són el preàmbul de la celebració dels setanta-tres anys que fa dies va complir l’Oriol. El de Saldes ens convida a brindar a la seva salut i a la de tots amb cava Jaume Ventura (un altre Ventura). El reconegut cor de veus dels Caminants entona allò de “... la festa va per a tu” amb gran delectació dels forçats oïdors que seient al voltant de taules properes.

Celebrem els setanta-tres de l’Oriol

Arribat el torn de mocions en Guifré pren la paraula per tal d’intentar resoldre l’intricat problema de canvi que, a l’hora de pagar la consumició, se li presenta al Secretari de la MHA. Esmenta que li han arribat rumors que altres colles per tal de resoldre aquest atzucac s’han proveït d’un sistema de pagament digital anomenat Bizum o ... Bisum, no ho sap del cert. Altra vegada el desori que provoquen les diferents opinions dels Caminants ha apagat la paraula del ponent sense que es resolgués res.

L’àpat surt per 14 € sense altre fet remarcable.

16.45 Tothom cap a casa.

Fins la propera!

P.S.: És inconcebible la temeritat de dos Caminants (l’un, exjugador de geps -això sí, federat- i l’altre, pare d’un exjugador de bàsquet i espectador dels que se’ls inflen les venes del coll cridant contra jugadors, entrenador i àrbitres), amb un “background” de la cultura de l’esport de la cistella i la pilota paupèrrim, atrevint-se a discutir amb destacats expracticants i mestres d’aquest esport reconeguts arreu.

Vídeo 9-02