Caminants de la Costa
Barcelonés-Maresme

Les 5:30 del matí i encara no he pogut agafar el son perquè estic desficiós a causa d'unes preguntes que em faig reiteradament: els meus companys em menystenen?, haig d'entendre com una actitud desdenyosa i de rebuig el fet que pràcticament només em dirigeixin la paraula per dir "tu! Apartat"?, o bé, per què quan mantenen una conversa aparentment interessant, alegre i distesa, automàticament rebaixen el to i es dispersen quan jo m'hi acosto?, i també per què quan pregunto quin cotxe em portarà fins al lloc d'inici de la caminada tothom sense excepció fa l'orni fins que algú amb cara de pomes agres m'indica que vaig en el seu cotxe mentre els altres li fan ganyotes, babarotes i rialletes per sota el nas? Quan arribem a destinació prenen el cafè i altres llepolies, oi que és estrany que quan és el meu torn no quedi res? Durant la caminada els meus companys mantenen debats sobre temes que deuen ser molt interessants mentre que jo camino tot sol potser perquè que la resta no pot mantenir el meu ritme..., o potser no és aquest el motiu? De cop un xiulet cada vegada més intens em fa obrir els ulls en la foscor del meu dormitori i me n'adono que, malgrat la suor i el mal de cap, tot ha estat un somni i que ben segur els meus companys em tenen amb molt alta consideració. Uf! Després d'alliberar-me d'angúnies i haver reforçat la meva autoestima em concentro en la crònica de l'excursió del dia 8 de desembre del 2020, primera sortida de l'any. El pubill de Ca La Jana ens ha proposat seguir el "GR-5 de Sant Celoni a Campins, que segons sembla, és una ruta que transcorre per zona boscosa, al peu del massís del Montseny". Tot i els recels d'en Ricard, finalment l'aquiescència ha estat absoluta.

​

7,03h Els cotxes d’en Pep, de l’Alfons, d’en Ramon i d’en Lluís han de salpar amb dos minuts de retard atès que l’inefable Guifré s’entesta en ser impuntual; se li aplica un correctiu 3-6-9 suau tot i les poques esperances de que en el futur millori el seu capteniment. Els de Mataró s’han desfet en excuses per tal de disculpar la seva absència.

​

7,08 A Montgat ens aturem per tal de recollir i acollir a en Francesc i a l’Oriol, i 10 minuts més tard repetim l’operació amb en Josep Ramon al costat de l’estació de Premià de Mar.

​

7,45h Després de travessar el túnel de Parpers, dins del cotxe de l’Alfons es produeix un dur enfrontament entre el conductor i una senyora amagada darrera el tauler de control (tablier o salpicadero) que suposadament pretén alliçonar a l’Alfons sobre el millor itinerari per anar a Sant Celoni. Tots el que el coneixem sabem de la contumàcia del subscriptor de la revista “Muy Interesante” i és per aquest motiu que no ens sorprèn que l’esmentada senyora acabés el conflicte amb un eixut CANCELAR!

​

8,11h Aparquem davant del cementiri de Sant Celoni, on iniciem el “ritualitzat” cafè amb pastes i rom Pujol (pels més atrevits). Com que l’ampolla de rom encara s’havia d’encetar, en Josep Ramon ens ha il·lustrat fent una demostració de com es fa a Cuba: una vegada llevat el precinte i el tap aboquen a terra un petit rajolí del preat líquid pronunciant el següent exordi: “P’a los muertos!”