Ruta pel Moianès | Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Pep Ibern

Ruta pel Moianès – Molí del Perer

6 d’abril de 2022

Ja hi tonem a ser. A les 7 en punt del matí els 11 caminants que sortim de Badalona ens trobem davant el Museu per, amb els cotxes de l’Alfons, en Lluís i en Toni, marxar cap a Moià punt d’inici de la sortida d’avui. Els maresmencs amb el cotxe de l’Oriol pugen directament. Prèviament, a ¾ de set, l’Oriol s’ha desplaçat fins un lloc convingut, a Premià de Mar, per recollir en Josep Ramon i en Salva que no disposaven de vehicle per anar fins al lloc de recollida, inicialment previst.

Avui no hi ha discrepàncies en l’itinerari automobilístic, l’Alfons no ha opinat, passarem per la Conreria, vigilant de no entrar a Can Prat. Hauríeu d’haver vist la cara compungida d’en Joan E., ja coneixem la seva propensió al mareig, ¡¡¡tot un poema!!!

A les 8.09 arribem a Moià sincronitzadament els quatre cotxes. En Joan E. fa bona cara i sembla que avui no s’ha marejat a la Conreria. Es deu anar fent gran.

Després d’unes quantes sortides ens retrobem amb el cafè d’en Ricard i la conya que si és cafè o xicoira. Que voleu que us digui, em sembla una polèmica estèril, doncs jo particularment penso que el millor cafè és el que em faig al matí abans de sortir de casa. ¡¡¡Apa!!!

Avui en Joan E., s’ha fet responsable de l’acompanyament del cafè i ens obsequia amb un esplèndid pa de pessic, en Joan E. atribueix tot el mèrit a la seva esposa. qui és que l’ha fet. ¡¡¡Felicitats Mercè, un pa de pessic de primera!!!. Per si això no fos prou, en Joan E. ens ofereix també un porronet amb barreja (moscatell i cassalla) i en Josep Ramon, en absència del proveïdor habitual, hi aporta el clàssic Rom Havana Club Especial. Començarem la sortida ben carregadets.

A les 8.35 comencem la caminada seguint les indicacions que ens diuen que som al Camí Ral del Moianès en direcció al Rourell. El camí, tranquil i suau, transcorre entre camps de conreu i boscos, sobretot de roures i algun pi.

Acabant l’abillament per començar a caminar

El grup de ressagats...

A les 9.05 som davant una magnífica casa de pagès que estan restaurant en un encreuament que anomenen Coromines. Seguim pel GR en direcció al Rourell, el Molí del Perer i Vilarasau. El camí és ampla i no presenta cap dificultat especial. Segurament aquest és el motiu pel qual a alguns els hi agafa com una mena de “cagar de maig” i comencen a tirar com si s’hagués d’acabar el món, deixant a en Ricard i el seu genoll bastant enrere fins que ens n’adona’m.

A les 9.33 arribem a un indret anomenat Serrat del Rourell – Pla de Maria on fem el reagrupament ... i seguim. Les converses d’allò més variades, com sempre, però sembla que el bàsquet és un dels temes preferits per alguns dels membres de l’Honorable Associació. A vegades és divertit sentir aquestes converses entre autèntics professionals del ram i els pseodoentessos d’aquest esport, aquests últims volen ficar-hi cullerada per fer prevaldre la seva opinió. En fi ... ¡¡¡santa paciència!!!.

A les 10.26 i després d’una forta baixada encimentada arribem al Molí del Perer on fem l’aturada per esmorcar. El Molí és una construcció en bastant bon estat en la que sembla que, possiblement, de forma esporàdica hi habiten famílies estrangeres, ja que hi ha un cartell en llegua alemanya que avisa que els pares són responsables de tenir cura dels seus fills (traducció Pep).

Molí del Perer. La part mes ben conservada

Cercant un lloc per esmorzar

Com sempre, últimament n’hi ha que esmorzen i altres que no ho fan, però el que no falta és la xocolata d’en Lluís i en Joan E., tota una tradició.

En Guifré que no té aturador ni espera, ja comença a explicar a en Ramon B. la història dels germans Badia que continuarà la resta de l’excursió. A poc a poc en Ramon B. va coneixent les històries que un bon caminant de la nostra Associació ha de saber.

Esmorzant ben asseguts

Guifré explicant la història dels germans Badia

Són les 10.51 fem la foto de grup i reprenem la marxa. En Ricard i en Pep giren cua i tornen cap als cotxes i la resta volen arribar fins a Vilarasau. A les 11.03 el gruix del grup arriba a la Font de la Teula i uns quants metres després decideixen tornar enrere.

A les 13.07 en Ricard i en Pep arriben als cotxes. En Ricard fresc com una rosa i en Pep amb el dit del peu trinxat. A les 13.23 arriba un primer grup de caminants, sembla que es tracta d’un grup dissident que ha agafat un camí diferent de la resta. Tenim a la vista un problema de lideratge? Tothom ho nega. En realitat s’han perdut seguint les indicacions d’en Toni. A les 13.30 arriba la resta del grup.

Comença el ritual de canvi de roba i fer el vermut. Com sempre en Joan S. proveeix les clares, les olives i les patates. Avui hi afegim l’aportació de patates i cornes Coromines d’en Ramon B. i els fruits secs d’en Ramon V. Pot ser que algun dia el vermut substitueixi el dinar? No ho crec, aquesta colla de “Carpantes” no està disposada a perdonar cap àpat.

A les 14.15 arribem a l’Hostal Castellterçol. Ja abans de començar a dinar en Guifré fa una moció per manifestar que ja té Bizum. Aquest anunci crea una onada d’admiració i els fans d’aquest mitjà de pagament aprofiten per reclamar que els dinars es puguin pagar d’aquesta manera. En Pep, de males maneres, s’hi oposa totalment. (em sembla que més tard s’haurà d’empassar les seves paraules).

Celebrem els 75 anys d’en Ricard. Hem hagut de repetir la cançó, ja que la primera cantada no ha estat del gust del director del cor. Avui no s’han sentit les veus discordants, la gran quantitat de cantaires que segueixen la lletra original els ha tapat totalment.

Celebrem els setanta-cinc d’en Ricard

A l’hora de demanar els cafès, en Pep ha comès un error imperdonable, no ha tingut en compte la varietat que sol prendre el nostre president Honorable Joan S. ¡¡¡imperdonable!!! Afortunadament, s’ha pogut esmenar l’error ràpidament.

Es continua amb la conya del Bizum, que si patatim, que si patatam, que si naps, que si cols. En Pep fart d’aquesta cançoneta fot una sentència i diu: “pels meus pebrots que a la propera sortida tothom pagarà amb Bizum”. Doncs ja ho sabeu, a part de dur canvi per si de cas, no us oblideu el mòbil.

El menjar amb una bona varietat de plats ens ha deixat a tots satisfets. El servei, com de costum, atent, ràpid i simpàtic. L’Hostal Castellterçol no ens decep mai. El menú és de 12 euros. Comptant amb els cafès i la propina paguem 14 euros cadascú.

A un quart de sis, alguns arribem a Badalona després d’haver gaudit, un cop més, d’una jornada fantàstica.

Pep Ibern

(el passapasseres del Besòs)

Vídeo 6-04