CR 5.05 Serra de l'Obac | Caminants d la Costa

Crònica sortida 5-05-2021

Guifré Gol

Pujol de la Mata sense arribar a Castellsapera

5-05-2021

06.45 Sortida del davant del Museu de Badalona en direcció al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac seguint la C-58 fins a Terrassa i a continuació la BV-1221 fins el km 15’900 que és el punt on han d’aparcar els cotxes i pretenen fer-hi el cafè. En Josep Ramon, l’Alfons, en Joan S i en Joan E són els conductors dels seus respectius vehicles que han d’emparar la resta de caminants: Lluís, Ricard, Pep, Toni i Guifré.

07.43 Arriben sense novetats al punt de concentració (41º40.549', 1º59.760'). Amb volenterositat en Josep Ramon para taula i presenta les llepolies del dia: 3 plum cakes (de poma, pinya i cireres), ulleres ensucrades i coca de vidre maridats amb el prescriptiu rom (aquest cop veneçolà, no cubà, que hi farem) ; ara és en Ricard el que proveeix, amb tassetes i sucre, allò que ell anomena cafè amb llet o sense. Engoleixen àvidament l’avituallament fent una mica de xivarri que ben segur no ha estat del grat d’una parella que dormia en un cotxe ben a prop. En Joan S ha aprofitat la sobretaula per anar a fer un Bristol (no en sabem la categoria). A continuació l’Alfons s’ha abraonat a la soca d’un pi llevant-li l’energia.

Desdejuni a taula...!!

L’Alfons carregant les “bateries”

8.05 Comencen la caminada. És remarcable la vista del Montcau que convida a pujar-hi, però serà un altre dia perquè la fita proposada per en Ricard és el Pujol del la Mata i Castellsapera. El camí que s’ofereix ben fresat discorre damunt de roca aglomerada i còdols. Tot just encetar la caminada l’Alfons, juganer com correspon a la seva edat mental no pas la biològica, comença a fer el soroll del crit de les perdius. Uf! Santa paciència.

8.06 Com sol passar quan el sherpa és aquell que ha portat el cafè es produeix la primera marrada; malaguanyada pujada que hem de recular. Una vegada esmenada la direcció el camí s’endinsa per un bosc d’arbres baixos, matolls d’estepa, garriga, romaní, farigola i ocellets que refilen per goig dels esperits sensibles. Alternadament passen per clarianes que, a més d’oferir bones vistes, els permeten comprovar que el dia serà assolellat i sense núvols. Probablement la presència de la farigola o timó indueix al tortosí a il·lustrar al grup sobre els localismes de la zona de Deltebre, on paraules com camatimó i camatiuac tenen significats aliens a la botànica.

08.25 Els dos gurus de l’economia, l’Alfons i en Josep Ramon, fan vaticinis sobre la durada, fins a la fallida, del Corte Inglés. Es veu que l’Alfons rep informació privilegiada de la seva muller que és experta en aquests assumptes. Gran consternació, en Lluís no disposa de gaire bateria en el seu mòbil i s’ha equivocat de cable per a la càrrega; neguitós, va demanant a la resta de caminants si en porten algun que permeti connectar-lo al carregador; ai, las! Ningú porta aital artefacte. Abatut i trist ha tancat el mòbil per tal de no exhaurir del tot la càrrega de la bateria.

08.40 Segueixen pel mateix camí, ara de baixada i més accidentat, però sense gaires canvis pel que fa a la vegetació, tot i que, el boix es fa més present. Algú es pregunta si de tornada s’haurà de remuntar el què ara baixen. Caminant per una zona sense vegetació ja poden veure el primer repte, el Pujol de la Mata.

08.53 S’enfronten a l’ascens del Pujol, un turó d’aglomerat amb ganxos a la paret per facilitar la grimpada. Amb més o menys facilitat quasi tots han pujat i ha estat motiu d’admiració comprovar l’agilitat i destresa d’en Toni Rosés i Gandia per a qui no sembla que passin els anys. Des del cim poden contemplar una panoràmica de 360 graus on sobresurt Montserrat i el Montcau. L’Alfons que pateix per la seguretat del mite, li demana que no s’acosti tant al llindar del cingle. En Lluís, que s’ha tret la camisa, llueix una samarreta groga que l’afavoreix d’allò més i on es pot llegir “Els Cims de la Llibertat”. Quina enveja!

Mentre caminaven en Lluís, sempre a petició d’algun caminant, ha fet un panegíric de la seva filla fisioterapeuta i assistent de l’Uni Girona (per tal de saber-ne més aneu a: https://www.unigirona.cat/index.php/laura-antoja-sincorpora-a-lspar-girona/).

08.57 Inicien la baixada del turó i en cinc minuts són tots a baix sense cap entrebanc. L’Alfons insisteix en cantar una pandeirada avui que no hi ha ningú que ho pugui mal interpretar. No hi ha cap resposta.

09.54 Després de desviar-se a la dreta del camí han arribat a una mena de cova que no els permet continuar. És la cova del Muronell o dels Lladres, on una ampla finestra els mostra una bona vista dels voltants. L’Alfons constata que no hi ha “rates pinyades” volent referir-se als rats penats. Han fet marxa enrere i després de recuperar el camí bo van en direcció a una ermita. Mentre anaven cap a la cova l’Alfons els havia fet el resum d’un relat sobre els Trastàmara i la família Comtal Catalana amb el qual atueix als visitants de Sant Jeroni de la Murtra les dues hores que porta la gorra de guia.

En Ricard ha obert la porta de la cova

Vista des de el mirador de la cova

10.17 Després de seguir el camí que no ofereix res de nou ja estan més enlaire que el turó que havien pujat abans. Han arribat a una cruïlla amb un indicador que senyala a la dreta Coll de Boix i Mura (GR-5) i a l’esquerra la Mata que és la que es decideix prendre. Després caminar pocs metres rectifiquen, fan marxa enrere i prenen el camí del Coll de Boix.

10.21 Arriben Sant Jaume de la Mata, una petita ermita amb campanar d’espadanya (sense campanes) i una casa o masia situada a un nivell inferior. Des d’aquest indret tenen una bona visió de Montserrat i sobretot el record de l’enyorat Narcís. Els que porten esmorzar en frueixen. En Lluís, tan generós com sempre, els ofereix xocolata i els dàtils King Solomon medjool d’en Josep Ramon arrodoneixen el moment.

Sant Jaume de la Mata

Narcís, Montserrat!!

Fan la fotografia ritual i es disposen a baixar.

10.45 Han deixat enrere l’ermita i s’han trobat en un bosc d’alzines de grans dimensions. L’Alfons com que anava sadollat d’energia no n’ha abraçat cap.

11.02 Un senyal indicador els proposa anar al Coll d’en Boix o a la Coma d’en Vila i trien seguir el camí de la Coma. Un desencisat mite està detallant a l’Alfons part dels seus fracassos i, com a consol i en prova d’amistat, l’Alfons li relaciona tots els seus èxits (els de l’Alfons). Vaja, un bon amic.

11.10 Hi ha la intenció d’anar a Castellsapera, però la urgència que té en Joan S d’arribar a Badalona a les cinc per tal de rebre la segona dosi de la Pfizer sembla que ajornarà la visita a la muntanya per a un altre dia. El camí és repetitiu, boscos d’alzines i matolls, trepitjant conglomerat i alternant amb clarianes que permeten contemplar el paisatge.

11.15 Arriben a la bassa de la Coma d’en Vila. Un forat a la roca d’aglomerat poc profund ple d’aigua verdosa on hi suren restes de plantes.

11.21 Una alzina monumental fa repetir la fotografia del grup. Es tracta de l’Alzina de la Coma d’en Vila o Alzina del Vent.

11.26 Fantàstica panoràmica de Montserrat. Al cap d’uns minuts arriben al Turó d’en Boix on, segons en Ricard, s’hi solen deixar pessebres, cosa que confirma una persona que allà hi troben. Un indicador els diu que van en la direcció del GR-5 cap el Turó de Tres Creus.

11.44 Després de travessar un bosc d’alzines i repetides vistes de Montserrat arriben al Turó de Tres Creus. Les plantes dels peus d’en Lluís fa estona que l’estan martiritzant i l’obliguen a fer curtes aturades.

Definitivament Castellsapera queda per a un altre dia. En Guifré ha agafat pel seu compte la bonhomia d’en Pep per engaltar-li bona part de les seves pàgines viscudes quan treballava a La Caixa. En Pep estoicament i heroica ha aguantat el xàfec convençut de que feia una bona obra.

13.15 Ja són altra vegada on tenen cotxes aparcats després transitar per un camí que feia baixada i que no ha afegit cap novetat al que ja havien vist. Toaleta, lluïment de esvelts cossos i canvis de vestimenta. Els esperen la clara amb porro, les patates fregides i les olives per a tots gentilesa d’en Joan S.

Liquidat el refrigeri en Joan S marxa cap a Badalona mentre la resta enfilen la carretera en direcció a Sant Llorenç de Savall on tenen el dinar encarregat. El Bar Cal Ramon els té reservades dues taules amb un menú senzill de 12€.

Acabats els dos plats celebren els 73 anys d’en Pep tot brindant amb Juvé & Camps i desitjant salut per a tots.

MP4

En el capítol de ponències el mite proposa que per tal d’enriquir el contingut de la crònica i recollir un ventall més ampli de visions, caldria que la fes un caminant diferent a cada excursió. Tothom va parlar a l’hora i aquest humil cronista no va aclarir res.

La tornada va transcorre sense novetat i a poc més de les 6 ja eren tots a casa.

Fins la propera!!

Vídeo 5-05