7,00 h Puntual trobada davant del Museu pel que fa als badalonins; bé no tots els badalonins, sempre hi ha una ovella negra, habitualment reincident, que arriba uns minuts tard, però la bonhomia dels seus companys i molt en particular del MHP treu importància a tal execrable fet. Els cotxes d’en Marcel, Guifré i Joan carreguen els “betulensis”, el Suzuki de l’Oriol carrega al noi de Tiana i el Mercedes d’en Josep Ramon en té prou amb el xofer tortosí. Tots sense excepció es dirigeixen a la Urbanització Les Sureres, zona residencial del bo i millor de Mataró, on hi ha la llar d’en Narcís que avui ha ofert la cambra de tabola per tal de fer la carxofada.
7,30 h Desconec si s’ha donat el mateix cas en altres soferts conductors, però aquest humil cronista, en general ben orientat, ha hagut de patir reiterades i impertinents instruccions dels gegants de la ruta sobre quins carrils s’havien de prendre en l’itinerari Badalona – Mataró: “a la dreta ... a la dretaaa!” “ara a l’esquerra” “però que fas? no badis i passa per ...”. Encara que no he gaudit d’una formació tan acurada com la que proporcionen els “Hermanos Maristas” de Badalona m’ha ajudat a superar aquesta difícil prova la sisena de les Obres Espirituals de Misericòrdia (Sofreix amb paciència les molèsties del proïsme). Per fi arribem a can Narcís després de intentar evitar (sense èxit) la corrua de sotracs del carrer Riu Segre. Descarreguem l’avituallament i fem el cafetó (o el que pugui ser aquell líquid fosc) i llet d’en Ricard, galetes d’en Marcel, pastís i coca d’en Lluís i rom d’en Jordi P. L’amfitrió ens ha rebut afectuosament i calorosament puix que el foc de la llar ja cremava.
Les menges del desdejuni
Animades converses al voltant de la taula
8,00 h Els que participem a la caminada tornem a pujar als cotxes i ens dirigim cap a Dosrius. El precís coneixement del trajecte i les possibles dificultats amb el trànsit de vehicles del qual en fan ostentació els ciclistes fan aconsellable desviar-nos per Argentona. Desconec l’eficàcia d’aquesta volta, però puc constatar que arribem a Dosrius més tard que els no han tingut la fortuna de rebre els consells dels gegants de la ruta. la primera marrada del dia.
8,20 h Aparquem els cotxes al costat de l’Institut Els Roures situat al límit sud del poble.
8,25 h Quan iniciem el camí l’ambient és fred, 2 o 3ºC, els camps estan plens de gebra i llueix el sol en un cel sense cap núvol. Al cap de 5 minuts se’ns presenta una disjuntiva: una camí a la dreta condueix a un Centre d’Investigació i Tractament d’Addicions i a l’esquerra un altra que va a Can Cot. Malgrat que algunes veus considerarien molt raonable que, si més no, els ciclistes es desviessin cap a la dreta per tal que els fessin una avaluació del seu cas i comprovessin si hi ha algun tractament eficaç per la seva dolença, tota l’expedició pren el camí de Can Cot. És una llàstima desaprofitar l’avinentesa.
8,30h Seguim pujant per un camí envoltat de roures, pins i canyars que sembla ser una riera estreta sense vestigis d’aigua. Aviat desapareix l’arbrat d’un dels costat i els substitueixen petits conreus. El camí segueix pujant.
8,40h L’Oriol ens commina a aturar-nos per tal d’investigar una mina d’aigua que ha descobert a l’esquerra del camí en el sentit de la marxa. Al cap de un parell de minuts el nostra preuat xerpa ens confessa que no té massa clar cap on anem.
8,45h El corriol, que fins ara pujava, inicia una curta davallada cap a una ampla zona de conreus, a dreta i esquerra, en els que la profunda ignorància d’aquest cronista no sap dir que hi ha plantat.
9,00h A la dreta del camí hi ha una esplanada molt ampla amb un rètol que anuncia “Cabanes Dosrius”. Ningú sembla saber que hi venen o de què es tracta; com sol passar habitualment, l’opinió de l’Oriol és definitiva i aclaridora (SIC) “si hi ha un aparcament aquí es que això es una ruta o una cosa similar!”; és impossible dir més amb tan poques paraules. Aquest cronista que és molt malfiat ho ha preguntat al Sr. Google i ha rebut la següent explicació: “Amb Cabanes Dosrius viuràs una estada màgica en plena naturalesa. Volem que descobreixis els secrets del bosc des d’una nova perspectiva! Gaudeix de la tranquil·litat d’aquest paratge natural i desconnecta per complert de la rutina. Deixa’t seduir per l’entorn; sopa sota les estrelles, i viu l’experiència única de dormir sobre la copa de l’arbre, despertant amb el cant dels ocells, tot gaudint d’un bon esmorzar.
Una ocasió ideal per passar una nit d’allò més romàntica amb parella; compartir amb la família; o per la teva pròpia vivència particular gaudint d’aquest moment, només tu i la natura.” “Ahí lo dejo” que deia en Millán Astray (de nefasta memòria) i sovint repeteix el Sr. Boye.
Ens hem reagrupat i hem seguit el camí de la dreta oblidant-nos de les cabanes.
9,05h Davant d’un rètol que ens mostra una ase i la llegenda “Rucs del Corredor”, sense que ningú es doni per al·ludit, en Lluís, després de consultar el seu mòbil, comunica que podríem anar al Turó de Llorita. Seguim per el camí Rimbles que anuncia ser només per vianants i bicicletes.
9,15h Som al mig de la riera de Can Rimbles i ens trobem amb una bifurcació que tan a ma dreta com a ma esquerra ens condueix al coll de Can Bruguera. En aquest moment hem de triar quina direcció prenem i el conflicte ja està servit amb l’agravant que n’hi ha que no “ho veuen”. L’Oriol manifesta que hem de seguir el camí marcat de color vermell del plànol d’en Jordi P, que precisament encapçala la dissidència. Finalment preval l’opinió del saldenc.
9,25h Entrem a una carretera asfaltada amb un indicador que anuncia Eix Central, Can Bruguera, Creu de Rupit i Collsacreu.
9,35h Passem pel costat d’una gran esplanada on pasturen esvelts cavalls que suposem que són de competició. Aquesta granja rep el nom de “Yeguada Villa Mazzara” i consultat el Sr. Google confirmem que els cavalls són de competició. Així per sobre he comptat més de 14 cavalls i 3 ponys. A més, al costat de la granja hi ha la Villa Mazzara, una casa rural “de alto standing” que rehabilitada amb sensibilitat, elegància i encant “dispone de todos los elementos de confort actuales, logrando un alto nivel de calidad. Ideal para grupos o familias que quieran disfrutar de la naturaleza en un entorno relajado y tranquilo. 12 hectáreas de bosque totalmente vallado”.
Yeguada Villa Mazzara
Villa Mazzara
Més endavant i seguint el mateix camí trobem una zona de Paint Ball propietat del Sindicat del Joc de Badalona i a continuació un extens viver d’avets. L’aguda perspicàcia de l’acòlit primer del MHP ens ha fet adonar de les freqüents restes de deposicions equines (vulgarment fems) que hem trobat pel camí i així ens ha ajudat a evitar de trepitjar-les. Per tal de completar l’advertiment ens ha recordat aquells ciutadans que proveïts de galledes tancaven el seguici dels Tres Tombs recollint els fems que generosament subministraven els cavalls i que resultàvem de gran utilitat per adobar conreus.
9,55 h Seguint el camí marcat per en Lluís persistim en la pretensió d’arribar al Turó de Llorita la qual cosa comporta transitar per un camí de sensible pendent.
10,23 h L’esmentat ciclista ens ha conduit per un recondit “quasi camí” entre arbusts i fullaraca d’aquells que si bades t’arreglen la cara. L’Oriol s’ha situat a la cua de l’expedició manifestant la seva opinió crítica de que aital “quasi sender” ens porti a algun lloc. Ep! Sembla que he comès un error d’apreciació perquè el responsable d’haver triat el definitivament “no camí” ha estat en Ricard que és qui mena l’expedició després que en Lluís ha fet una passa enrere. Hagués hagut de suposar-ho de bell antuvi.
10,30 h Hem arribat a una pista ampla que inicialment creiem que ens facilitaria l’arribada al Turó, però les proves que presenten en Lluís i el seu mòbil són concloents: hem passat de llarg i ara no hi ha camí per arribar a Llorita per la qual cosa es decideix buscar una solana (evitem confusions, la primera síl·laba és so i no pas fu) per tal d’esmorzar. En Lluís reparteix xocolata amb avellanes tal com té per costum amb profund agraïment dels beneficiats. Avui quasi tothom menja quelcom.
Hora de fer un mos!
10,48 h Marxem a fer camí de nou, però sembla que desistim d’arribar al èpic Turó de Llorita i reprenem el trajecte de tornada just quan aconseguim arribar a una grans torres de transport elèctric.
11,25 h Finalment retornem a la pista forestal i agafem el camí de la vall.
12,05 h Travessem la riera i tornem a veure el rètol del “Corredor dels Rucs”. Com a l’anada ningú es dóna per al·ludit, però es mantenen raonables dubtes sobre alguns companys caminants. Ja se sap que hom sol tenir un elevat concepte de si mateix que altres no comparteixen.
12,15h Després un conciliàbul i per tal d’evitar fer una gran volta hem refet el camí seguint les directrius d’en Lluís i la seva circumstància (el mòbil). Segons paraules del senyor Josep V.M. ja som molt a prop dels cotxes.
12,40 h Es confirma el vaticini del gran dels Ventura i ja hem arribat on hi ha els cotxes aparcats. En Joan, sense gavardina, es despulla a la vista dels bocabadats nens i nenes de l’Institut Els Roures que estan jugant al pati i rep una admonició general advertint-lo que el poden incriminar per “destapar-se” davant de nens i nenes púbers!
12,45 h Marxem cap a les Sureres després que l’Alfons faci una encesa i documentada defensa del banc ING i els avantatges que ofereix. No trobaria estrany que li haguessin concedit alguna regalia.
13,15 h Tornem a ser a can Narcís que ja està feinejant amb la graella coent carxofes. Mentre en Jordi P. no perd temps per lligar l’all i oli, en Pep cou les botifarres a la graella i la resta prepara i comença a enllestir l’aperitiu.
14,50 h Tothom ha fet amb delit l’acompliment a les carxofes, les mongetes i les botifarres amb all i oli tot regat amb vi i el clàssic cava d’en Joan. El MHP ens llegeix el poema dedicat a la carxofa i els sonors aplaudiments es perllonguen una bona estona perquè ningú vol ser assenyalat com el primer que ha deixat de picar de mans i rebre’n les conseqüències.
15,45 h Després de consumir les postres elaborats pels prestigiosos pastissers Josep Ramon i Guifré, el MHP, que no fa massa que n’ha fet 77 (d’anys), ens convida a cava Torelló per tal de celebrar-ho i alçant les copes cantem la cançó oficial malgrat les espúries modificacions incorporades per en Lluís.
És hora de mocions i el mític fill del senyor Gol enceta el torn. Amb l’advertiment previ de que no se’l prengui per presumptuós fa saber que fins ara ha fruit d’una existència trufada de vivències molt enriquidores en diverses esferes de la cultura, la dansa, l’esport, la comunicació, el treball tècnic i administratiu, la formació de noves fornades de líders, la geografia, les ciències socials, etc que es complauria molt amb compartir amb essers humans que en poguessin treure profit. Ara bé, creu que haurien de ser els interessats en rebre aquests profitosos coneixements els que prenguessin la iniciativa i li ho demanessin. Malauradament, sembla que en la nostra preuada Associació ningú demostra cap inquietud o necessitat per aprofitar aquest filó de saviesa, vaja no tan sols no se li fa cap pregunta res sinó que, a més, se l’ignora ostensiblement. Un exemple palmari, del que tan suscintament he detallat, s’ha produït aquest matí quan a Dosrius el Joan Soldevila ha aparcat el seu vetust vehicle perpendicularment al meu obligant-me a esperar que ell es dignés a treure el seu Peugeot per poder sortir. Ja ho va dir en Joan XXIII “no hi ha pitjor mal que la indiferència”
Ara és en Pep qui pren la paraula en els següents termes: “Això és un precedent molt perillós perquè et poden ploure moltes preguntes que no sàpigues respondre. Per exemple: Tu ens pots assessorar que s’ha de fer per tal que l’orgasme de la nostra parella coincideixi, en intensitat i durada, amb el nostre? “. L’interpel·lat manifesta que no te una resposta prou comprovada i que es compromet a preguntar-ho al senyor Google.
Algú ha pogut observar i sentir com en Guifre, xiuxejant ha demanat al MHP ser un dels seus càrrecs de confiança. Sembla que el MHP li ha respost afirmativament. Ja es veurà aviat com funciona aquesta estranya relació.
16,30 h Junt amb el cafè el tortosí ens fa l’oferiment d’un assortiment de “txupits” glaçats que fan les delícies dels comensals.
16,45 h El MHP llegeix uns versos sobre la trobada d’avui. Finalitzada la lectura se senten uns crits (comprats) de: President, president!
És el torn d’en Ciu. Proposa fer un full Excel on els Caminants posin el dia que els vagi bé per fer el dinar amb les “contràries”.
En Narcís, sorneguer, proposa que es faci un dinar de Caminants i que les “Contràries” n’organitzin un altre pel seu compte. No se li fa cas
Es decideix que d’aquí 15 dies es farà la calçotada a can Pep, que no perd temps en assignar les tasques de la logística. Sembla que amb 150 calçots n’hi haurà prou.
L’Oriol proposa anar a fer un tomb per Vallvidrera i s’acorda estudiar-ho per tal d’evitar cues de cotxes al matí.
Empesos, serà pels efluvis alcohòlics o no, es canta “L’hora dels adeus” i en Jordi P. s’anima a tocar algunes peces amb l’harmònica.
17,45 h Fem la foto del grup al pati, després que alguns, sense cap vergonya, es vegin en cor de fer uns quants llançaments al bàsquet que té instal·lat en Narcís.
En Pep passa comptes i sortim a 8€ + 3€ del romanent que tenia en caixa!
17,50 h Agraïts a en Narcís per la seva hospitalitat marxem després d’intentar deixar-ho tot en ordre, net i polit amb la intenció de poder repetir la trobada l’any que ve.
18,25 h Hi ha qui arriba a Badalona
FINS LA PROPERA!
Annex 1
CARXOFADA A CAN NARCÍS 5-2-2020
Després d’una lleugera caminada
Pels voltants d’aquestes muntanyes
Ja és hora de treure’s les lleganyes
Que avui és el gloriós dia de la carxofada.
La casa d’en Narcís ens és com un palau
Aquí passem una bona estona,
I es munta un sidral que esborrona
Amb el seu permís hi farem un bon sarau.
Birres, vins, caves i xupitos refrescats
Xips, olives, fuet i formatges,
D’aperitiu formen uns bons maridatges
Es veu que més de dos ja van molt esverats.
Preparem les menges amb grans treballs
Aquí tothom treballa i es mou,
Està passant un gran enrenou
Estigueu tranquils i no feu escarafalls.
Amanida, allioli, mongetes amb botifarra
Carxofada, calçotada, cim i tomba i filets tot d’alabances
Millor no entrar en el joc de les comparances,
Hi ha qui ho troba poc i s’atipa el molt bandarra.
Ara companys, acaben la festa contents i en Pau
Hem gaudit d’una bona i esplèndida carxofada,
Siguem polits i deixem la casa ben endreçada
I acomiadem-nos amb un, Adeu-siau!
Annex 2
CARXOFADA
Un estol compacte d’escates verdes
Embolcallen geloses al seu interior,
Un cor blanc com la neu
D’allò més gustós, és el millor.
Amb foc viu i al caliu de la graella
Les més valentes cremen amb l’escalfor
Deixant cuita i al seu punt just tota ella
Una menja exquisida que ens regalà el Creador.
Desfullem de mica en mica i paciència
Els pètals de la carxofa sense rancor,
Que després amb delit menjarem
El tresor que ens queda, al seu interior.
Bon profit, sí senyor!
Carxofada a casa d’en Narcís
5-2-2020
Vídeo-Crònica sortida 5-02-2020
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 5-02-2020
Joan Soldevila i Josep R.Ciurana
Josep, Guifré, Oriol, Pep, Ricard, Josep Ramon, Joan, Jordi Lleal, Jordi Puente, Marcel, Alfons, Lluís, Francesc i Ramon
Narcís i Fran
Guifré, Joan, Marcel, Oriol i Josep Ramon, si be aquesta sortida no computa
Zona aparcament al costat Institut de Dosrius
GPS: 41.593294, 2.408494
Tradicional Carxofada a la mansió d'en Narcís a Mataró.
GPS: 41.563270, 2.434380
Cost total: 8 €, aplicant un generós romanent