Són gairebé les 7 del matí i davant del Museu de Badalona ja hi ha els cotxes d’en Toni, en Ricard i l’Alfons. En aquest moment es produeix una acció que sembla que ja forma part d’un determinat protocol d’actuació. En Jordi treu el cap per la finestra de casa seva, observa, tanca la finestra i desapareix. Quan en el campanar de Santa Maria sona la primera campanada dels quarts, apareix en Jordi per la porta de casa. És l’últim a arribar malgrat que és el que viu més a prop. Argumenta a favor seu que apareix a l’hora en punt. Jo crec que es queda amagat darrere la porta i fins que no sent el rellotge del campanar, no surt al carrer.
Avui en Guifré ha estat dels primers d’arribar al punt de trobada, no sabem si aquesta nit no ha dormit o l’han fotut fora de casa. Malauradament, hem tingut una baixa d’ultimíssima hora, en Joan E. no es trobava bé. Ja se sap “gent jove pa tou”.
D’altra banda, en Francesc amb el seu cotxe recull a l’Oriol a Montgat i en Josep Ramon a Premià i van directament al punt d’inici de la sortida, que no és altra que l’aparcament de la Devesa on al migdia farem el dinar.
A les 8.36 els quatre cotxes de manera sincronitzada arribem a l’aparcament i ens disposem a fer l’esmorzar reglamentari amb el cafè d’en Ricard, els “croisantets” d’en Josep Ramon i les neules farcides de xocolata i el rom d’en Jordi. A les 8.56 comencem la caminada ¡¡¡Anem!!!
Hem arribat al punt de sortida. Visca!
Gaudint del desdejuni
El camí és ample i amable, això si, molt mullat i enfangat a causa de les recents pluges. A un quart de deu es produeix la primera marrada, no hem sabut llegir bé els plànols i no hem agafat l’opció correcta. En Lluís que segueix l’itinerari amb el seu inseparable aparell sembla que s’ha n’ha adonat però no ha dit res. En Guifré, que sembla recuperat d’aquell refredat que no el volia deixar, tira d’ironia per retreure a en Lluís el seu silenci. La sang no arriba al riu.
Camí ample i amable envoltat de camps verds
Corregit la marrada del dia
Reprenem la caminada pel bon camí, la pista, ample i envoltada de camps de conreu i boscos de faig, que ja tenen una bona quantitat de fulles verdes i tendres, fa de bon caminar. El paisatge és magnífic, podem observar alguna petita bauma i un rierol a l’esquerra ens acompanya durant una bona estona.
Magnífic paisatge
Camí enfangat en alguns trossos
A les 10.20 arribem al mirador davant mateix del salt de Sallent. Som dalt d’un cingle. L’espai, amb una olivera al bell mig, està protegit per una barana metàl·lica que ens permet gaudir de l’imponent paisatge dels cingles que envolten aquest salt, pel que hi baixa una considerable quantitat d’aigua.
Embadalits davant l’espectacle de la natura
El salt de Sallent, imponent!
Decidim esmorzar en aquest mateix lloc. Avui no podrem fruir de la xocolata Lidl d’en Joan E., però esperem que en Lluís no torni a fallar en l’oferiment de la seva xocolata amb avellanes. Però heus aquí que avui qui ens ofereix la xocolata amb avellanes és en Ramon B.
A les 10.40 reprenem la marxa. Hem de travessar un petit i bastant cabalós rierol que és el que subministra l’aigua del salt de Sallent. Amb els caminants disseminats sobre les grans lloses de pedra del riu, aprofitem per fer la foto de grup.
Són les 11.22 i arribem a Sant Joan de Fàbregues.
“Sant Joan de Fàbregues és una església romànica del municipi de Rupit i Pruit a la comarca d'Osona. És un monument protegit i inventariat dins el Patrimoni Arquitectònic Català. Església de nau única i tres absis disposats en forma de trèvol, damunt dels quals s'eleva un cimbori ortogonal amb llanterna. Els absis són decorats amb arquets i lesenes llombardes i dents de serra i en cada un d'ells s'hi obre una finestra amb esqueixada. A ponent s'eleva un campanar de secció quadrada, inclós dins el cos de la nau i cobert a quatre vessants i amb
quatre finestres d'arc de mig punt. A la banda de migdia hi ha un portal d'arc de mig punt, amb un altre portal refós i un timpà semicircular sense esculpir. També s'hi disposen tres finestres d'arc de mig punt, la central resta tapiada. Per la banda de ponent s'adossa a la rectoria. A migdia hi ha un clos enjardinat que conserva un antic cementiri amb una porta d'accés que duu la data de 1777”
Es tracta d’una magnífica construcció, molt ben conservada que ha valgut la pena poder gaudir-la. Llàstima que no hem pogut accedir al seu interior.
Reprenem la marxa direcció a Rupit i a les 11.43 a l’Alfons se li encén una llumeta i diu: “hòstia, els pals” i acompanyat d’en Ramon B. van fins a l’església per recuperar-los. Al cap de poca estona ja torna a ser amb la colla amb els pals. Ja se sap: “qui no té memòria, ha de tenir cames”.
Més endavant deixem la pista principal i un petit sender, bona part empedrat amb lloses de pedra bastant grosses, ens mena cap a una zona anomenada el Molí rodó. No hi veiem cap construcció, el riu baixa amb molta força fent petits salts d’aigua per entremig dels cingles. Continuem xalant d’un paisatge espectacular.
Espectacular paisatge!
A les 12.35 arribem al poble de Rupit i es produeix la cosa tant típica que els uns volen anar cap aquí i els altres cap allà. Finalment, tots junt pugem pel carrer, que segurament és el més retratat del poble, però al cap de munt el grup es divideix i un petit grup dissident de 5 membres decideix seguir un camí diferent passant per la font Vella i la font del Saltiri. Bastant més endavant es produeix la reunificació i a les 13.36 arribem tots junts al lloc on tenim els cotxes aparcats.
Uns cap aquí i uns altres cap allà...
Una de les fonts vistes del grup dissident
Tot esperant l’hora d’anar a dinar ens disposem a fer tota aquella parafernàlia de canvi de roba mentre fem el clàssic vermut amb la clara, les olives i les patates d’en Joan i les patates i les cornes d’en Ramon B.
Per dinar, de primer compartim cinc plats diferents, amanida de formatge, canelons, fideuada, patates farcides de carn i de formatge i faves a la catalana. De segon cadascú demana el que li plau. Avui la Devesa no ens ha decebut, tot era molt bo.
Cap al final del dinar a l’hora dels cafès, en Guifré vol presentar una moció. Després de 17 anys, demana un reconeixement pels iniciadors de l’Honorable Associació de Caminants, ell mateix, en Josep i l’Oriol. Reclama un títol honorífic, no executiu, ni cap mena de privilegi especial, no remunerat. Creu que seria bo que fossin presidents d’honor. Sembla que la proposta no qualla i fins i tot un dels implicats ho troba excessiu, creu que si els anomenem “fundadors” ja n’hi hauria prou. N’hi ha un altre que proposa que siguin “forjadors”. Finalment, com sempre, no s’arriba a cap acord. No hi ha manera que s’arribi a fer una votació com cal.
Acaba la jornada i alguns a les 7 de la tarda arribem a Badalona.
Fins a la propera
El passa passeres del Besòs
Vídeo-Crònica sortida 4-05-2022
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 4-05-2022
Lluís Antoja i Josep R. Ciurana
Rest. La Devesa, Ctra. C-153, Km. 35, Rupit
☎ 938.522.012 - GPS: 42.049892, 2.474207
Josep, Guifré, Oriol, Pep, Ricard, Alfons, Josep Ramon, Solde, Jordi, Francesc, Lluís, Toni i Ramon B.
Narcís, Marcel, Ramon V., Fran, Salva i Joan E.
Ricard, Alfons, Francesc i Toni
Parking Rest. La Devesa a Rupit, Carretera C-153 km 35
GPS: 42.049892, 2.474207
Preu del menú: 15 €; cost per cap amb cafès, propina i romanent: 17 €