L’1 de març de 2020 rebem un correu electrònic d’en Josep Ramon en els següents termes:
“La sortida es la que teníem de fer el passat 22 de gener i que no varem poder fer pel temporal. El dia 17 de gener, l'Oriol ens deia:
Bon dia:
Per dimecres, us proposo fer una caminada per l'interior de la Selva, resseguint el GR-178 des de Santa Coloma de Farners, fins a Castanyet, fent una volta per Palomeres i el Molí de Castanyet a fi de completar quilometratge.
Per dinar tindrem a prop el restaurant de Can Valls, a Sant Martí Sapresa, si bé aquest tema el deixo en mans dels entesos.
Us adjunto plànols."
Així, doncs, quedava fixat l’itinerari de la sortida amb l’adhesió sense reserva mental de 14 caminants. Absències excusades: Fran i Narcís.
6,55h Excepcionalment ja hi som tots!
6,58h Impuntuals surten de Badalona els cotxes d’en Joan, d’en Guifré i d’en Marcel, que són els que ha convocat en Pep. L’Oriol vindrà pel seu compte des de Montgat, recollint en Francesc a casa seva i en Josep Ramon a Premià de Mar. Entrem a la C-31.
7,45h Després de circular per la C-31 deixem l’autopista a la sortida 169 (Blanes) i entrem a la A-2. Seguim amb direcció Girona.
7,50h Deixem l’A-2 a Sils i prenem la C-63 que en passar pel costat del restaurant Mallorquines ens recorda la nostra participació en la Marxa de la Llibertat des de Fornells de la Selva; és en aquest restaurant on vàrem dinar amb companyia del lehendakari Ibarretxe que també va participar a la Marxa
7,55h 2 km després d’haver travessat Riudarenes en direcció Santa Coloma de Farners arribem a la gasolinera Repsol que és el punt estipulat per fer el reagrupament. Passen uns 5 minuts quan arriba l’Oriol i ja hi som tots. Tornem a pujar als cotxes i ens dirigim a Santa Coloma.
8,15h Aparquem cotxes a la sortida de Santa Coloma en una esplanada que hi ha al costat de la industria Vollrath Pujadas. Ens refem amb el cafè i la llet (en aquest cas bona) d’en Ricard, els croissants d’en Ciu, les pastes d’en Marcel i el rom de l’ínclit Jordi P.
El”buffet” parat....
Animades converses prèvies a la caminada
8,35h Comencem a caminar. Fa un bon dia i el vent ja no és el d’ahir. En Francesc és víctima d’un espinós conflicte en haver de prendre una decisió que pot representar un fort compromís pel seu futur: es canvia les botes o no?. Finalment, amb resignació, es canvia les botes obviant la discreta elegància de les que duia posades.
En Francesc amb les botes canviades..... (no hi ha elegància)
8,39h Un rètol que indica Riera de Castanyet ens mostra el camí que seguirem. Aviat passem per un bosc de pins i alzines sureres que algú explota. Una clariana a l’esquerra està ocupada per un planter d’avets que semblen de Nadal.
Un planter d’avets...
8,48h El camí s’ha eixamplat, els arbres no són tan a prop i a l’esquerra hi ha un canyar. Fins ara el camí ha estat planer i altra vegada ens endinsem en un bosc d’arbres molt alts. En Francesc, en Ramon i en Jordi L estan mantenint una tertúlia sobre el bàsquet que es practica a la lliga espanyola i a la lliga europea; el nivell dels comentaris i les precises valoracions sobre les capacitats dels jugadors no es superen ni en el “Txiringuito de los jugones”
9,00h Ja s’han produït les deplorables fraccions: davant en Josep, en Ricard i l’Oriol, darrere en Joan que oscil·la, a 20 metres enrere en Jordi P i en Marcel, a continuació aquest humil cronista intentant mantenir l’equidistància i tancant la marxa la resta amb l’excepció de l’Alfons que va de “rogue male” (un home solitari de cor fred). Arribem a una carretera asfaltada amb un post amb un rètol que diu GR 178 i ens adonem que estem fent la ruta d’en Serrallonga. Seguim, doncs, la gran ruta en direcció al coll de Ruscall i creuem un pontet per sobre de la riera de Castanyet.
.jpg)
9,10h Passem per sota l’Eix i entrem altra vegada en un bosc de pins molt alts.
9,25h El MHP i l’Alfons parlen de temes immobiliaris posant èmfasi en les compres d’immobles que fons especuladors estan realitzant en previsió de l’arribada d’una més que probable recessió que tard o d’hora els ha de reportar grans beneficis. L’Alfons es lamenta amargament de que l‘envejable pis de propietat que té en l’edifici de la Caixa, a la Plana, no tingui aparcament i que els ascensors siguin rònecs. Ara la conversa ha derivat cap a les comunicacions. Resumint-ho, cal una corona viària que envolti l’àrea metropolitana i per tal d’evitar el col·lapse de vehicles que hi ha a Can Ruti i les cues que es formen els matins a la carretera de la Conreria, s’ha de fer una via de ferrocarril Badalona - Caldes de Montbui. A més, el metro ha d’arribar al port de Badalona i al Turó Mar de Montgat amb un enllaç amb la línia vermella. No s’ha de passar per alt el descobriment que ha fet una multitud de persones que han vingut recentment a viure a Badalona valorant la nostra platja i els passejos. En Jordi P i l’Oriol reviuen l’epopeia de la saga dels Solà, terratinents i prohoms de Santa Coloma de Farners, i el seu trasllat a Barcelona.
9,40h Conflicte i excitació. Anem cap a la dreta o cap a l’esquerra?. La veu impostada de l’Oriol diu “cap allà!” i la disjuntiva queda resolta. A més, en Marcel que havia explorat l’altre camí, rebla el clau en confirmar l’encert de l’Oriol perquè hi ha vist una aspa de les de la GR.
10,00h Després de seguir un tram de pujada de la GR-178 arribem a una clariana on hi ha diversos cotxes aparcats. En Joan, tal com sol passar, sembra zitzània per provocar al MHP amb allò de “però si fins aquí haguéssim pogut arribar amb els cotxes!”, i, en resposta, el Presi ha fet una amonestació al sherpa. A la dreta veiem el mas Can Toni Mola, de molt bon aspecte (sembla un edifici de l’Eixample), davant del qual hi ha instal·lada una estupa:“monument que simbolitza la doctrina budista en la que cada part representa elements còsmics. La base quadrada representa la terra. La volta hemisfèrica descriu la part celestial. La terrassa simbolitza la residència dels deus. La lluna creixent és la unió del cel i de la terra. I finalment, els chakràs o discos que coronen el màstil i, que a mida que guanyen alçada, perden superfície y representen els cels successius”.
També hi han rodes de pregària o rodes mani; ”fer girar aquesta roda té el mateix meritori efecte que recitar les pregàries”. Segons puntualitza en Josep Ramon, es tracta d’un monestir budista tibetà, en aquest cas s’anomena Kagyu Samye Dechi Ling.
10,10h Ens oblidem del monestir i seguim caminant pel mateix sender. L’Oriol i en Josep manifesten la seva preocupació sobre el risc d’incendis a Catalunya donada la elevada densitat boscosa i de plantes. Ens trobem amb una masia restaurada: can Palomeres. L’entrada principal ens mostra un arc de mig punt que retratem de tots costats. En aquest punt hi ha una preciosa vista de les muntanyes de les Guilleries que aquest poc informat cronista no pot detallar.
Masia can Palomeres
10,45h Es produeix una ostensible falta de convicció: ens desviem cap el Castanyet o seguim la GR?. De fet en Ricard, l’Alfons i en Francesc, amb un senyal inconfusible d’indisciplina, ja fa estona que no s’han plantejat cap disjuntiva i han seguit la GR amunt. En associacions serioses el MHP hi hauria prendre alguna mesura envers la dissidència, però inexplicablement fa l’orni. Permeteu-me que em manifesti: “Amb tot el respecte MHP, va amb el càrrec palesar la seva autoritat en aitals situacions”. L’Oriol diu que si el camí és planer està d’acord en seguir als fugats, però que si puja prefereix prendre el camí del costat cap el Castanyet. Tanmateix, s’opta per seguir la petja d’en Ricard.
10,56h El camí ens ha portat pel costat d’un alzinar fins a arribar a una masia anomenada El Surós, també amb molt bon estat. Hi ha un cirerer o una prunera (Alfons dixit) florit amb una taula ad hoc per esmorzar envoltats per un estol de floretes i un arbre sense fulles del qual pengen ornaments metàl·lics que se’m fa difícil descriure. L’ambient, que és deliciosament bucòlic fa que els plàtans, dàtils i d’altres viandes siguin més saborosos. També hi ha un bàsquet la qual cosa prova que els residents són persones intel·ligents i de gustos refinats. L’Alfons que hi descobreix un felip ens fa notar la inclinació gaudiniana d’una mena de magatzem buit que hi ha a un costat de la casa. Moments de descans i converses. En Francesc m’insisteix amb dos noms: Anadolu Efes i Larkin. Seguint el seu consell he investigat i han resultat ser: un equip de bàsquet d’Istambul i un base nord-americà de 1,80 m, que hi juga, i és un prodigi anotant de tot arreu.
A la masia El Surós
Inclinació gaudiniana segons l’Alfons
Abans de marxar, amb la masia de fons, fem la fotografia del grup.
_JPG.jpg)
12,00h De tornada aviat deixem la GR 178 i agafem un camí on un rètol blau amb punta blanca que ens informa que som a la ruta de les 10 Ermites i anem en direcció a Sant Andreu de Castanyet on arribarem al cap de 15 minuts.
12,20h Som al Castanyet d’acord amb un rètol que té aquesta inscripció. Al costat identifiquem la taverna del Castanyet on hi ha un berenador exterior.
12,21h Sense fer cas a la taverna prenem el camí de la dreta que puja esglaonadament i arriben a l’ermita de Sant Andreu de Castanyet (Segle XIII). Adossats hi ha un casal de colònies i la rectoria de Castanyet. Voltem l’església i veiem un cementiri. Tonem a baixar el camí esglaonat i seguim el retorn al punt de partida. El camí, que és paral·lel a la Riera de Castanyet, és el GIP-5511 i que després de passar sota l’Eix Transversal es retrobarà amb la GR 178.
Casal de colònies i rectoria
Sant Andreu de Castanyet
12,50h Una vegada a la GR 178 refem en sentit contrari el camí que hem fet a l’anada i aviat som a la zona d’aparcament de Santa Coloma on hem deixat els vehicles.
13,25h Arribats a l’aparcament és temps de toaletes i fer compliment al generós aperitiu que proveeixen en Joan i en Ramon.
13,45h Marxem cap al restaurant que ens ha de fer recuperar les energies gastades. El restaurant, Can Valls, està a Sant Martí Sapresa i les carreteres C-152 i C-63 ens hi portaran.
14,00h Arribem al restaurant on ja hi havíem estat altres vegades. El menú de 15€, que ens rep a l’entrada del edifici, és molt variat i amb bona perspectiva de sortir satisfets.
14,18h Asseguts a taula i a punt que ens serveixin el que hem demanat. Sembla un restaurant de bon nivell, amb plats i cambrers de disseny. A l’hora de les postres en Ricard ens convida a cava Juvé Camps per commemorar els seus 73 anys. Brindem a la seva salut i li cantem la cançó preceptiva.
.png)
Estranyament en Guifré, persona d’allò més discreta, demana la paraula per tal de presentar una moció. Vol remarcar la situació de privilegi que frueix la nostra estimada MHA de Caminants pel fet de disposar línies directes de contacte amb les màximes autoritats de la Conferència Episcopal Española y la Prelatura de l’Opus Dei, tot un lobby de poder que no podem negligir. Per reblar el clau en Joan intervé i diu que ell va dormir al llit del Nunci de Sa Santedat. Acte seguit és en Pep qui pren la paraula per oferir-se com a mediador amb la cúpula del PSC. Ara és en Jordi P qui manifesta una preocupació; amb les seves paraules “... estem en una edat que ens sentim bé, però s’ha produït un canvi, una alteració: en Guifré ha trencat un dels seus hàbits i no ha demanat pollastre. Per tant, que s’expliqui!”. En Guifré, amb el rostre afligit, no té paraules per justificar el seu dissortat capteniment i troba molt adequada la recriminació que se li fa. A partir d’aquest moment es compromet a esmenar aital conducta en endavant.
16,10h En Pep passa comptes hi es compleix el preu del menú 15€! La propina de 5€ surt del romanent de la caixa dels Caminants.
A la taula del costat hi ha una parella d’homes i un d’ells intenta explicar-nos una inacabable historia de Montserrat que comença ara fa 10.000 anys. Educadament, però neguitosa, es produeix una lenta i esglaonada fugida dels caminants que se l’escoltaven des del començament. Algun poca solta s’ha atrevit a comparar la desesperació dels caminants que se l’escoltaven amb l’efecte que es produeix quan Guifré els ataca amb la història dels germans Badia.
16,30h Marxem contents cap a casa16,50h Passem per santa Coloma de Farnérs
17,45h Alguns arriben a Badalona
Fins la propera sortida!
Postdata:
Durant el dinar no s’ha parlat de la propera sortida, potser tenint la intuïció de el que pot passar....
Vídeo-Crònica sortida 4-03-2020
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 4-03-2020
Joan Soldevila i Josep R.Ciurana
Josep, Guifré, Oriol, Pep, Ricard, Josep Ramon, Jordi Lleal, Joan, Marcel, Jordi Puente, Alfons, Francesc, Lluís i Ramon
Narcís i Fran
Guifré, Oriol, Joan i Marcel
Zona aparcament, al costat empresa Vollrath Pujadas a Santa Coloma de Farners; GPS: 41.869451, 2.655777
Restaurant Can Valls a Sant Martí Sapresa, ☎ 972.420.913
GPS: 41.919302, 2.653716
Preu menú: 15 €; Cost total menú: 15 € (propina 5€ del romanent)
