7.00 h Puntualment ens trobem al Museu de Badalona amb els cotxes d’en Guifré, d’en Jordi P. i d’en Ricard. Excepcionalment en Guifré ens està esperant des de les 6.55h! És talment com si s’hagués desprès dels seus mals hàbits.
Han excusat la seva absència el prudent Ramon, el circumspecte Josep, l’agitador Francesc, el venerat Narcís, l’erudit Alfons, l’inefable Oriol, el lesionat Marcel i el que ens veu des d’un altre nivell Fran.
Ens dirigim cap a Premià de Mar per tal d’incorporar al grup excursionista a en Josep Ramon i, “creuant els dits”, a en Salva.
​
7.20 h Els de Premià no fallen i fem camí cap el túnel de Parpers i, des d’allà, fent combinacions de carreteres arribem a la C-17 direcció Vic que abandonem a l’alçada de Voltregà i prenem la C-37 que ens porta a la sortida de Sant Andreu de la Vola, just abans d’entrar al túnel de Bracons. La boira ens ha acompanyat bon tros de camí des de la sortida de Parpers.
La boira que ens ha acompanyat, un cop deixada enrere...
8.30 h Ja som a la carretera que va a Sant Andreu de la Vola, però seguim la direcció contrària que ens portaria al Coll de Bracons.
8.35 h Més o menys un quilòmetre abans d’arribar al Coll ens aturem al llindar de la carretera davant un rètol que diu La Baulella (és un torrent) on s’iniciarà la caminada. Abans, però toca el cafetó amb lleteta, aigua de foc i croissants (4 per cap, HUUMMMMMM!) que ha proveït en JR. Ja fa estona que la boira s’ha acomiadat i fa un sol que peta, encara que la temperatura no és exageradament alta.
Un pàrquing a la vorera de la carretera
Taula parada al capó del Qashqai d’en Guifré
8.50 h En Ricard, que avui és el “Chief Commander”, i en Guifré, el seu lloctinent, marxen amb els seus vehicles per tal de deixar l’arcaic cotxe suec al Coll de Bracons, punt d’arribada de la caminada. El cotxe del mite serveix per retornar ambdós pilots al punt on resten els seus companys assolellats.
9.00 h Amb degut ordre de formació, un rere l’altre, iniciem el camí del torrent que s’endinsa en un bosc i va pujant suaument. A la dreta hi ha un clos amb arbres, que no hem sabut identificar, que tenen el tronc protegit amb una malla (Oriol, on ets?).
Un rere l’altre iniciem la caminada
Arbres en tractament...
9.10 h Deixem el camí dels arbres emmallats i pugem, ara sí, rost amunt per un corriol estret on hem d’esquivar roques, plantes i algun tronc caigut. El mite en pot donar fe perquè la seva closca n’ha sortit perjudicada i ensangonada.
Sembla una cursa d’obstacles
9.40 h Sense deixar de guanyar alçada hem arribat a la Font de la Baulella que decep profundament a en Joan perquè no hi troba ni un rajolí d’aigua. Sense cap moment de repòs, ja sabeu com les gasta en Ricard, seguim pujant i pujant.
10.20 h Ha arribat el moment èpic de la pujada, perquè hem de fer una grimpada entre roques per arribar al primer objectiu, el Pic de l’Àliga (1.336 m.) també anomenat Cim de les Àligues. Una panoràmica de 360º ens permet contemplar: La Mola, Montseny, Rasos de Peguera, Cogulló d'Estela, Pedraforca, Cadí, Puigmal, Canigó, Bellmunt, Cabrera ..... i, fins i tot, Montserrat, un privilegi que fins avui només podia gaudir en Narcís. En nom del Caminants de la Costa en Jordi L. deixa testimoni escrit en un quadern que hi ha per aquest motiu.
Grimpada entre roques a la pujada...
Panoràmica des del Pic de l’Àliga
Al Pic de l’Àliga sense Lluís...
... i amb Lluís i sense en Salva
10.30 h Ara hem de baixar del Pic passant el tràngol de grimpar la roca a l’inrevés. No hi ha cap incident perquè el mestratge d’en Josep Ramon ens ho fa fàcil a tots. Buf! L’objectiu següent és la Font Tornadissa al peu del Puigsacalm.
Una baixada amb certa dificultat. Prova superada!
10.50h Tal com sol passar arribem a una cruïlla i algú es posa nerviós, però sense el menor titubeig en Ricard ens commina a anar cap a l’esquerra convençut de la seva missió. Des que hem baixat del Pic de l’Àliga hem seguit corriols que suaument pujaven o baixaven sempre per l’interior de fagedes inacabables que ens protegien del sol i facilitaven una il·luminació esplèndida. De bolets pocs i dolents, però avui els bolets no eren l’objectiu. En aquesta situació idíl·lica hem travessat el Coll de Joan i el Collet de la Foradada. No sabria precisar el moment, però s’han alçat veus que es meravellaven de no trobar a faltar al nostre sherpa oficial i, fins i tot, hi ha hagut algú que literalment l’anomenat “el Sherpa Emèrit, fugat a Saldes” (que no és una república del Golf Pèrsic). Immediatament la resta de Caminants l’hi han recriminat el comentari i han reafirmat la seva absoluta confiança, sense reserva mental, amb l’Oriol.
11.40 h Reagrupament al Coll de Gallina. Hi ha qui fa un mos. Tot i que la bota de vi s’ha fet fonedissa, en Lluís, discrecionalment, reparteix xocolata. Aquest és un delicat afer que s’ha de resoldre amb urgència.
Al coll de Gallina
Moment de fer un mos...
Bolet amagat
11.45 h En Guifré avui ha portat pals i manta vegada ha donat proves d’incompetència pel què fa al seu ús. En Joan, el bon samarità, li ha fet un molt ben elaborat “crash course” que no sabem si l’alumne ha sabut aprofitar.
12.01 h Un rètol ens indica que som a la Collada de Sant Bartomeu i que estem recorrent la Serra de Milany-Sant Bertomeu-Santa Magdalena.
12.26 h El mite no ha pogut evitar abraçar un faig gegant en enyor d’aquell Caminant que no ha vingut.
12.45 h Després d’una forta pujada caminem un bon tros per un camí planer envoltat de fajos que hi han deixat una estora de fulles seques; en Guifré l’ha batejat com el “Camí dels Enamorats”. Arribem a la Font Tornadissa on en JR immortalitza al grup amb una fotografia de cartipàs de model.
_JPG.jpg)
12.55 h El MHP es queda a la Font per tal de descansar i refrescar-se mentre la resta del grup continua la marxa cap al Puigsacalm. Pugem fins el prat i seguim el filat d’una tanca.
13.04 h Som al Ras de les Civaderes on travessem la porta de fusta de la tanca i ens endinsem en la fageda. Seguim un camí fresat carregat d’arrels dels fajos que cal evitar. Un rètol ens indica que aquest és el Pas dels Burros; no sé pas a qui es deu referir encara que pensant-ho bé ...
13.20 h Després de superar un últim pendent hem fet el cim (1.515 m). Des del cim del Puigsacalm, en un dia de gran visibilitat, atenyem des del Cap de Creus i el Golf de Roses, a l’est, tota la carena del Pirineu Oriental, al nord i, a l’oest, des del Cadí, Pedraforca, Serra d’Ensija fins a Montserrat per acabar, al sud, el Massís del Montseny.
Al cim del Puigsacalm
13.30 h Després de fer una altra fotografia del grup iniciem la tornada.
13.55 h Passem davant la Font Tornadissa i desfem el camí d’anada fins la Collada de Sant Bartomeu.
14.18 h Reagrupament al Coll de Sant Bartomeu i tots junts marxem muntanya avall per un camí pedregós que ens ho fa difícil. Buf!
muntanya avall per un camí pedregós...
14.45 h Ja som gairebé al final de la caminada, però hem de davallar un mur rocallós, de fort pendís, per arribar on ens espera el cotxe d’en Ricard. Arribats sense novetat al cotxe, en Ricard ens porta per entregues al punt de sortida on hi ha els altres cotxes. Els més primmirats fan la toaleta mentre la resta ho mirem per distreure’ns perquè avui no hi ha vermut; per cert oi que en Joan s’ha engreixat?.
15.00 h Marxem cap a la masia-restaurant de Cal Ferrer
15.10 h Arribem a la masia perduda en el món, que al MHP recorda el film “Los Santos inocentes”. Un senyora de certa edat molt amable i el seu fill són els encarregats de portar-nos el dinar. El fill suggereix a en Pep que no fumi dins el menjador i en Pep l’obeeix instantàniament.
Al menjador hi ha preparades una taula, per cinc, on seuen en Ricard, en Salva, en Jordi P., en Guifré i en Joan i a l’altra, per a quatre. amb en Pep, en Ciu, en Lluís i en Jordi L.
Primer plat: un amanida esplèndida amb una mica de tot.
Segon plat: carn de corder, botifarra, llonça de cansalada, mongetes... i acceptant un suggeriment de la mestressa el llaminer d’en Josep Ramon s’ha fet servir una ració de pilotilles que ha compartit amb qui n’ha volgut.
De postres bastons de coca amb xocolata i llet i els que ho demanen tenen sorbet de llimona.
Begudes de vi sec i vi dolç amb gasosa i finalment cafè.
Durant les postres brindem pels 76 anys d’en Jordi P. que ens convida amb xampany després de bufar les espelmes d’un pastís que ha portat en Josep Ramon. Com sol passar la cançó “la festa va per tu” clou l’acte.
En Guifré té un record de Sant Llorenç de la Muga que relaciona amb algú dels presents, però a més d’un lloro que no recorda si parlava francès no especifica res més. Ens fem grans i la memòria ens abandona. Rialles generals i alguns comentaris que no aporten res de nou.
En Ricard pren la paraula per advertir al MHP que algú li vol fer el llit i substituir-lo i que fora convenient rejovenir els càrrecs. Creu que en Pep i en Lluís podrien fer una bona feina. Els dos al·ludits descarten amb vehemència aquesta possibilitat en considerar-se massa vells per un càrrec tan feixuc. La proposta de que siguin en Francesc o en Josep Ramon els candidats tampoc fa fortuna perquè són massa joves i a més en Guifré ha votat categòricament: NO!
No hem quedat en res per a la propera sortida, el nou “Conducator” ja es pronunciarà.
Passem comptes i sortim a 15€
17.50 h Contents i satisfets marxem cap a casa, tot i que alguns acollonits pensen en les giragonses de les carreteres.... No senyalem a ningú!
19.15h Hi ha qui arriba a Badalona
FINS LA PROPERA!
Vídeo-Crònica sortida 30-09-2020
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 30-09-2020
Josep R.Ciurana
14,1 km
5h 50m
n.d.
1.512 m.s.n.m
Guifré, Pep, Ricard, Josep Ramon, Jordi Lleal, Joan, Jordi Puente, Lluís + en Salva Maldonado d'invitat ocasional
Josep, Oriol, Narcís, Alfons, Marcel, Francesc, Ramon i Fran
Guifré, Ricard i Jordi Puente
Voral carretera GIV-5273, passat quilòmetre 23
GPS: 42.107632, 2.364710
Hostal Cal Ferrer a Sant Andreu de la Vola
☎ 938.584.557 GPS: 42.091558, 2.354396
Cost del menú amb cafès: 15 €; propina del romanent