Avui, 29 de juny de 2020, és un dia molt especial. En Josep Ramon, fent prova de la seva generositat i esperit de servei, ha posat la seva residència a disposició dels Molt Honorables Membres de la MHA de Caminants de la Costa per tal de celebrar el retrobament després de l’exili. Un exili motivat per la pandèmia del SARS-CoV-2 que és el setè coronavirus descobert que afecta a mamífers com nosaltres i la resta de la humanitat. Això últim, si voleu, us ho podeu saltar perquè tan sols evidencia la acurada documentació que faig servir per confegir la crònica i farcir-la amb una mica de palla.
Tres expedicions surten de Mataró, Tiana i Badalona per tal d’arribar puntualment a la convocatòria. La de Mataró, Narcís i Fran, la de Tiana , en Francesc, i la de Badalona, que s’ha desplaçat amb en transport públic, en Pep, en Ramon, en Josep, en Jordi P., en Jordi L., en Joan, en Ricard, en Lluís, l’Alfons i en Guifré. En Josep Ramon, l’amfitrió ens espera a la seva residència. Hem de lamentar, i així ho fem, les absències de l’Oriol i d’en Marcel que fan de dedicats mainaders a Saldes i a Llívia respectivament.
13,25h Després de seguir escrupolosament les precises instruccions del Logbook 29-06, l’expedició badalonina arriba a la casa situada al número 29 del carrer Joan XXIII. Un rètol a la porta fa esment de la Retrobada i la recepció afectuosa d’en Josep Ramon ho reivindica. Fent atenció als graons 3er i 5è pugem les escales que ens porten al primer pis on ens espera una taula ben parada amb els colors del Barça
Taula quasi ben parada....
13,30h Mentre en Josep Ramon ens ofereix un aperitiu amb formatge, patates xip, botifarra d’ou, olives farcides, cerveses “de malta torrada” i cava, arriben els motoritzats, Francesc, Narcís i Fran.
13,45h Per tal d’arrodonir l’aperitiu en Ciu reprodueix a la pantalla de la televisió un reportatge de les nostres sortides i entrem en el joc de reconèixer la ubicació de cada imatge que apareix; no hi ha color, la privilegiada memòria d’en Joan (el repel·lent) ens supera i és declarat guanyador indiscutible...
14,10h El MHP passa llista dels presents i llegeix “L’estiu que comença”, un escrit molt sensible que reflexiona sobre la primavera que ens ha estat furtada per la pandèmia i, també, sobre la incertesa d’un estiu que avui, dia de Sant Pere, comença per nosaltres.
Abans de la benvinguda programada, en Josep Ramon ens dona la benvinguda a casa seva fent una relació detallada d’els plats que componen l’àpat i que anirem consumint. Això no obstant, ens lliura un prospecte que inclou l’esmentada relació:
14,20h Ara si, en Josep Ramon dóna la Benvinguda oficial a la Trobada del Retrobament i ens dirigeix unes paraules, que són una al·legoria a L’AMISTAT recordant la seva etapa a Donostia-San Sebastian, brindant amb una copeta de cava català i uns “montaditos donostiarras”, que servits amb la desinteressada col·laboració d’alguns Honorables són un bon auguri del que vindrà després.
.png)
“Zure Donostiako Lagunak”
Explicant el “maridatge”: Donostia-Amics
14,30h Arriba el primer plat: arròs fred del Delta de l’Ebre amb una amanida de pasta de verdures i patata brava al caliu amb all i oli d’en Jordi P.; especialitat de la casa.
15,10h Serveixen el segon plat: “Mandonguilles de la Joana” on les mans de J.R. hi han dedicat un gens menyspreable esforç. En resum “haute cuisine”. Una explosió de gust. Hi ha qui es posa les botes i se’n menja tretze. A continuació un “refreshing break” ens retorna al mon real.
15,45h Hi ha motius de celebració. En Fran, abans del confinament (20-12-2019), va fer 68 anys i, tal com és preceptiu, ens convida degustar dues ampolles màgnum de Cava Alta Alella Virgin.
.png)
15,50h D’acord amb els Estatuts, li cantem la cançó preceptiva en el seu honor i brindem per una llarga i saludable amistat.
15, 58h Es presenta el pastís de Retrobament que la filla d’en Ciu ens ha preparat per aital efemèrides. El pastís , que és una creació de la Meritxell Ciurana, és molt ben valorat i el fet que hi apareguin les quatre barres és motiu perquè els comensals es posin dempeus i cantin “Els segadors”. Ha estat un moment molt emotiu:
Abans decoració final
A punt de servir-lo
16,35h El MHP, demana silenci perquè vol dirigir-nos unes paraules, la qual cosa és obeïda immediatament. S’aixeca de la cadira i amb el seu verb fàcil i fluid fa una glosa en homenatge a en Guifré que se sent molt honorat. Seguidament és en Josep Ramon qui pren la paraula i llegeix una nota on exposa les possibilitats de la ploma (afilada, enginyosa, més forta que la espasa i conclou que la ploma és la llengua de l’ànima). Aquest introit va dirigit també a en Guifré, que, segons en JR, converteix les nostres sortides amb “la ploma virtual (el teclat), en un relat enginyós, costumista i irònic”. Acte seguit li fa lliurament d’un valuós present consistent en dos bolígrafs Cartier (a tal senyor, tal honor).
.png)
16,40h Regraciant les paraules del MHP i d’en Josep Ramon, és en Guifré qui pren la paraula. Explica que amb el desig d’atendre les reiterades peticions per tal que en Jean Claude vingués al dinar, li havia lliurat una nota convidant-lo, però l’esmentat JC va contestar-li, també amb una nota, que com que tenia altra feina li facilitava un petit opuscle amb la petició de que fos llegit en aital esdeveniment. Afegeixo que es tractava d’un bitllet carregat d’impertinències i faltes gramaticals que el lector havia pretès corregir tal com havia pogut. En començar a llegir el pamflet tothom va poder comprovar que l’objectiu d’en JC no era altre que posar en evidència als Molt Honorables pretenent treure els draps bruts d’alguns d’ells amb adulterades i espúries apreciacions que van fer enrogir al dissortat lector.
16,45h S’ha de qualificar de sorprenent la protesta d’en Pep que en no veure’s al·ludit en l’escrit d’en JC manifesta que a la Associació hi ha membres de primera i segona categoria. És talment com si estigués dolgut perquè en JC no li hagués dit “cul d’olla”.
16,50h És l’hora dels cafès que s’acompanyen amb una fantàstica coca de Llavaneres, també feta per la pastissera Meritxell i “oficiada” per l’Abril, neta d’en Ciu, que li dona el toc català amb una estelada treballada amb sucre fondant de colors.
17,10h Ara sense esperar-ho l’amfitrió rep una sorpresa, en forma lectura que el MHP fa d’un escrit molt emotiu on glosa la seva increïble versatilitat i sobre tot l’esperit de servei que manifesta als seus companys, per els quals la paraula “NO” no apareix en el seu diccionari. També se li lliura una fotografia del bosc de Gresolet a la tardor, del reputat artista Pep Ibern, i que correspon a una sortida que hi vàrem fer ja fa alguns anys.
.png)
17,15h Ara són els “txupitos”, per a tots els paladars (Limoncello, Herbes, Crema d’arròs i Cacau-rom), els que prenen protagonisme. Ho aprofitem per parlar del dinar amb les contràries, que en principi s’ajorna per a finals de setembre.
17,50h Es va recollint la taula
18,00h En Pep passa comptes i fa miracles perquè sortim a set euros. Per tal de preveure possibles desviacions futures queda per 10 euros. Hi ha qui té pressa per anar a ballar i marxa ràpid.
18,05h Marxem tips, satisfets i molt ben tractats cap a casa.
18,50h El gruix dels Caminats arriben a Badalona i l’ínclit tianenc a casa seva (suposo).
Gràcies Joana i Josep Ramon pel dinar i la vostra hospitalitat!
FINS LA SORTIDA VINENT EL DIMECRES DIA 1 DE JULIOL!!
Annex 1
L’ESTIU QUE COMENÇA
Els mesos de confinament a casa nostra, ens han robat la primavera, la vida senzillament se’ns havia girat a l’inrevés, com un mitjó al qual ara se li veuen les costures, o com una ampolla que algú ha girat per buidar-la fins a l’última gota, amb la incertesa de no saber quan seria el final de l’aïllament, avui en la festa de sant Pere, per nosaltres l’estiu comença.
Estimats companys de la Colla de Caminants de la Costa, els amics ho som a les verdes i a les madures, fem-nos una abraçada virtual en el primer dia de retrobada a la casa d’en Josep Ramon, que tan generosament ens acull a casa seva.
El nostre lema és:
“No pararem de caminar fins a assolir el cim de la llibertat”
Companys, Anem!
29-6-2020
A casa d’en J.R Ciurana
Premià de Mar
Annex 2
HOMENATGE A GUIFRÉ GOL TERRADELLES
Avui, procurem deixar a banda el seu altre ego del Jean Claude, serà el Dr. Jekyll o senyor Hyde? L’anomenen “el Mite”, serà per allò de ser el fill del senyor Gol? O perquè, és un home tranquil, que cuina tant un excels “cim i tomba”, com un arròs a la cassola amb un bon sofregit d’allò més melós del que tota la colla se’n llepen els dits, Sempre té un somriure a la cara, de tarannà gentil, mai sentireu una mala paraula que li surti de la seva boca
Escriu florides cròniques amb una exquisida redacció i termes en un català nostrat, enllaçant mots escaients, arreplegats en un racó de l’enteniment després de moltes i abundoses lectures, tantes com estels hi ha al firmament. Escriu de bell antuvi en “cantidubi”, d’espúries intencions n’estem fins els collons, posa aital on cal, de l’Ai las, ja t’ho faràs! I Fretura rima amb confitura, Sense posar-hi més formatge que pa, és estricte en com descriure la realitat de les caminades viscudes.
S’esplaia en garlades, quan arreplega algun descuidat, amb un toc de germans Badia, un polsim de facturació de les elèctriques, amanit amb una bona ració de basquet, regat amb una conversa profunda i de postres una moció, agre per algú i molt dolça per a qui la presenta. Tots estem atents i molt contents de poder gaudir de les seves històries, de la seva simpatia innata, per això gaudeix de possibilitats, no gaire de les físiques per qüestió de l’edat, però sí intel·lectuals i culturals.
Problemes de malucs i el trencament del taló d’ Aquil·les una vigília de l’onze de setembre. l’han apartat de les caminades més d’una vegada, amb gran decepció per part de la resta de Caminants, que per sort no són massa llargues. Té una malastrugança, tots els amics que proposa per ser nous membres del grup, acaben marxant-ne, la darrera oportunitat que se li presenta és amb el seu cunyat, a veure què passa.
Plats preferits amanida i pollastre altrament l’anomena “carne de ave” evocant passats moments gloriosos del àpats de basquet amb l’Alfonso Martínez. El millor “termo” pels cafès i llet el porta ell, encara que una vegada per un descuit, el vam beure amb porró.
Seva és una fixació, arribar a ser un dia Molt Honorable President del grup Caminats de la Costa, sempre promou una Moció a l’hora de les postres, esperant que sigui aprovada per la resta de comensals, després d’anar fent campanya subterrània entre els companys.
Per acabar, en Guifré com el definiria en Josep Pla, és un Homenot que es fa estimar, i aquí estem tots per retre-li un emocionat homenatge.
Gui, gui, Guifré!
Gui, gui, Guifré!
Gui, gui, Guifré!
Companys, Anem!
29-6-2020
A casa d’en J.R Ciurana - Premià de Mar
Annex 3
HOMENATGE A JOSEP RAMON CIURANA
Tortosí orgullós de les seves arrels, pastisser excel·lent seguint l’ofici dels seus ancestres, cuinant excel·lents pastissos de púding i coc de maçana. Treball a entitats bancàries a diferents territoris, com al país basc i la Seu d’Urgell fent contraban de no sé què, viatges a Cuba a pescar peixos de tota mena amb visites a la “Santera” i senyores Pàmies i companyia, sense oblidar maletes solidàries farcides de medecines. Entusiasta dels cotxes esportius de gamma alta especialment dels Ferrari, el cotxe més net i polit, de tota la colla, és sense discussió el d’en Josep Ramon. Company dels seus companys, és servicial a més no poder, en donar pistes de com servir-se dels trucs de les xarxes, un incansable notari que recull les Cròniques, fotos, vídeos de les sortides i de les Cabòries.
Mai té un no per a ningú, i sempre té un sí per a tots nosaltres.
Avui Josep Ramon, aprofitem l’avinentesa de compartir la taula a casa teva, per homenatjar-te a tu, que bé que t’ho mereixes
Una salutació entusiasta per part de tots
Ciu, Ciu..Ciurana!
Ciu, Ciu..Ciurana!
Ciu, Ciu..Ciurana!
Companys, Anem!
29-6-2020
