Raons molt assenyades han provocat un reducció dels 7 Magnífics a 4; són “ELS QUATRE FANTÀSTICS” https://es.wikipedia.org/wiki/Los_4_Fant%C3%A1sticos
Tres a Badalona i un a Premià de Mar s’han conjurat per caminar des de la Cadira del Bisbe (Premià de Dalt) fins al Castell de Burriac (Cabrera de Mar) i tornar. Ho sap tothom i a més és profecia ... que es tracta d’un camí que puja i puja...també baixa, però torna a pujar... i dura i dura... Per reblar el clau, en Ricard és el promotor i guia. Ai, mare!!.
​
6.59 En Joan acull amablement a en Ricard i a en Guifré al seu “carruatge a motor” i els condueix amb remarcable destresa fins davant la casa d’en Josep Ramon a Premià de Mar. Es produeix un bescanvi de cotxes i tots quatre es traslladen al Mercedes d’en Josep Ramon que té tracció a les quatre rodes. Sense perdre temps i amb l’extraordinari sentit d’orientació del xofer sortegen el laberint de carrers de Premià de Dalt i, en un tres i no res, són a la Cadira del Bisbe que és el punt de partida de la caminada.
​
7.30 Una vegada aparcat el cotxe i parada la taula, un “Plum Cake” de pinya i unes ensucrades Ulleres, que presenta el tortosí, acompanyen el cafè d’en Ricard; menció a part mereix el rom La Mulata portat expressament de Cuba per aital ocasió. En Joan considera que els pantalons llargs, que llueix tan airosament, seran un destorb per caminar i se’ls canvia per uns de curts que li permeten mostrar el millor de la seva figura.
Desdejuni per els 4 “Fantàstics”
Rom Mulata
En Joan s’ha canviat a “calça curta”
7.53 Després de rebre la benvinguda al Parc de la Serralada Litoral, que els dedica un amable rètol, inicien la caminada. El primer objectiu és l’ermita de Sant Mateu. Segueixen una ampla pista asfaltada que comença a pujar. El cel és blau sense cap núvol i la temperatura de 14ºC.
8.00 Primera cruïlla, però sense la més petita indecisió en Ricard els fa seguir per la pista ampla vorejada per pins, alzines i mates baixes de bruc, estepa i romaní.
8.05 A l’esquerra del camí frueixen d’una fantàstica vista sobre Premià amb el mar de fons.
8:13 Deixen la pista per seguir un corriol, que també puja. Es tracta d’una drecera, perquè al cap de poca estona tornen a ser a la pista ampla inicial que ara planeja permetent un lleuger repòs als caminants menys entrenats.
8.16 En JR els deixa astorats pel sòlid coneixement que demostra dels camins d’aquests indrets, fruit de la seva reiterada participació en la caminada Premià – Montserrat.
8.22 Prenen un camí que apareix a la esquerra que està envoltat per uns tancats que formen part del Club Hípic Sant Mateu.
8.27 Per fi han pogut veure cavalls pasturant, o no, dins el clos. Aixecant una mica la mirada se’ls mostra una espectacular panoràmica que inclou els Cingles de Vertí, el Tagamanent, el Montseny, el Matagalls ennuvolat i més avall Sant Feliu de Codines i Riells.
Espectacular panoràmica
8.32 A distància veuen una imponent masia, que és la que es fa càrrec de l’hípica, i just al darrere una vista dels Cingles del Vertí.
_JPG.jpg)
8.34 Han arribat davant de l’ermita de Sant Mateu amb una casa o tenda adossada, que en veure’ls han corregut a tancar amb clau. A l’esquerra de l’ermita baixa un estret sender, carregat de pedres i arrels, que el guia els fa seguir, perquè és el GR-92 que s’anirà eixamplant i els ha de portar al segon objectiu, la Creu de Can Boquet.
8.42 Tot comentant, en profunditat, les curioses peculiaritats dels que no han vingut i fent una incursió en el delicat afer de les colonoscòpies, passen pel davant de la Font de Sant Mateu.
8.52 Deixen a la dreta una estació de distribució elèctrica d’Endesa i els assabenten que l’Oriol tenia un compte a Facebook que s’ha vist impel·lit a cancel·lar davant l’allau de persones i personalitats que sol·licitaven relacions d’amistat; ho hagués hagut de preveure perquè ser amic de l’Oriol dóna molt de prestigi, ... vaja vesteix molt.
9.00 Poden veure un rètol que anuncia el restaurant Catalans i segons el comentari d’un caminant els àpats poden costar un ronyó. No sé com ha anat, però s’ha esmentat el fet de la detenció d’algú que pretenia travessar la frontera amb lingots d’or dins el tracte rectal. Immediatament un altre caminant, ben informat, fa una detallada descripció del contraban d’or entre la Seu i Andorra.
9.13 Durant bona part del camí han estat privilegiats amb vistes extraordinàries, però la visió de Montserrat i el record d’en Narcís, que demà celebra el sant, ha humitejat els ulls de més d’un.
9.17 Segon objectiu assolit. Són davant de la Creu de Can Boquet que és un coll de muntanya de 378 metres d’altitud que uneix els turons d'en Roure i de Pedrells al municipi de Vilassar de Dalt. Tercer objectiu: la Roca d’en Toni. Segueixen uns indicadors que els menen per la mateixa pista per tal d’arribar a una residència de gossos i a la Roca d’en Toni. Ara la pista, que puja, està encimentada i vorejada per una roureda a un costat i vinya a l’altre.
Creu de Can Boquet
Roca d’en Toni
9.30 Han arribat al Dolmen de Can Boquet o Roca d’en Toni i les freturades tombes medievals d’en Joan, que el dilluns patia un “lapsus memoriae” que l’impedia recordar l’expressió “Roca d’en Toni”. I mira que és fàcil de dir. Què hi farem són coses de l’edat.
9.34 Deixen enrere el Dolmen, els seus avantpassats de fa cinc mil anys, la necròpoli medieval i segueixen la pista, ara de terra, en direcció a Cal Arcís, Cal Camat, Cabrils i Argentona. Els de Cal Arcís sembla que s’ho venen.
10.30 A l’alçada de Cal Camat agafen la pista de la dreta que els portarà al Coll del Porc i més endavant al Coll de Gironella.
11.05 Havent deixat enrere el Turó d’en Cirers es produeix la marrada del dia en aventurar-se per un caminet pedregós que pujava en direcció nord fins a arribar a la Roca de l’Àngel i els allunyava del Castell objectiu que veien, però cada vegada més lluny. No sé si per influència de l’àngel Marcelo o vés a saber, varen decidir desfer el camí que havien fet i anar a buscar altra vegada la pista ampla. Van ser 20 minuts de distracció ... és poc, oi?.
11.30 Segueixen la pista ampla que ja havien trepitjat i unes noies molt amables i afectuoses, en veure’ls bastant perduts, els aconsellen agafar una drecera que els ha de portar al camí del Castell. Així ho fan i surt bé.
11.45 En Joan posa immòbil de cos sencer al costat d’un indicador que diu Camí de Burriac. No saben ben bé que vol insinuar, però ja fa temps que el grup està acostumat a les seves excentricitats.
11.59 Un altre rètol els confirma que van ben orientats per arribar al castell i aviat apareix un camí encimentat que puja i puja fins arribar a unes escales que els permeten franquejar les muralles del Castell de Burriac. Ha arribat l’hora d’esmorzar i així ho fan els privilegiats que han portat queviures.
Pujada encimentada al Castell de Burriac
Escales que porten a la porta d’entrada
12.04 La vista panoràmica de Mataró els provoca un cert desencís perquè tot i la remarcable alçada d’en Narcís i d’en Fran no se’ls pot distingir; potser estan enfeinats a dins de casa seva.
​
12.20 En Josep Ramon immortalitza el grup fent-los una fotografia amb l’estelada perquè quedi constància per a la posteritat que aquell dia hi eren. El mite aprofita l’oportunitat per recordar, en veu alta, els seus inicis en el mon de la faràndula protagonitzant una obra de teatre de tres personatges anomenada El Castell de Burriac. L’obra era muda i ell feia de princesa perquè cap altre nen volia aital paper. Segons manifesta va rebre elogioses crítiques.
12.35 Comença el retorn. En Joan els dóna ànims raonant “que com que han hagut de pujar al Castell la tornada serà gairebé tota de baixada”. Santa innocència! Segueixen en direcció contrària el camí d’anada tot i dos intents de fer drecera que resulten petits fracassos.
13.10 En arribar a la Creu de l’Abella, sempre seguint la petjada d’en Ricard, prenen un camí a la dreta que se suposa que és una drecera que farà el trajecte una mica més curt per retornar a la pista d’anada.
13.46 Pugen cap el Turó d’en Cirers, més endavant altra vegada pujada fins el Coll de Citronella. En Ricard els promet que després de les dures pujades tindran un tram de baixada fins arribar al Dolmen de Can Boquet on faran parada i fonda.
14.45 Asseguts al pedrís que envolta el dolmen engoleixen l’entrepà que fa les funcions de dinar. En Ricard ofereix cervesa als comensals. Acabat l’àpat reprenen la marxa en direcció a la Creu de Can Boquet.
15.05 En arribar a la Creu en Ricard pren un camí a la dreta que els porta a un bosc on unes serres a motor i un tractor estan talant pins. De cop el camí comença a enfilar-se, que sense cap mena de dubte és el millor per pair el suculent àpat, fins a arribar, amb penes i treballs, a la pista de l’anada. Per sort en Joan s’ha encarregat d’alleujar el patiment físic que comportava aquest tram amb la narració de les seves experiències amb la Seguretat Social, sigui a Badalona o a Sant Adrià. Ha resultat ser un relat commovedor, emocionant i alliçonador, però potser una mica lat.
Una vegada a la pista en Ricard ha decidit agafar un camí ample que sorgia a l’esquerra de la pista d’anada i que ha resultat ser un èxit total.
Al voltant de les 16:00 ja són on hi ha el cotxe aparcat i sense fer el vermut es desplacen a casa de Josep Ramon amb la mateixa diligència que a l’anada.
Allà els espera la Joana que ha posat xampany en fresc per celebrar l’esdeveniment. Fan el vermut i a l’hora del xampany dediquen al mite allò de “la festa va per tu ... 76 anys de sobre no te’ls traurà ningú”.
.png)
.png)
Primera celebració dels 76 d’en Guifré
Els badalonins, molt agraïts per l’hospitalitat de la Joana i d’en Josep Ramon, marxen en el cotxe d’en Joan cap a Badalona sense aclarir què faran d’aquí a quinze dies.
Al voltant de les 18.00 ja són a Badalona sense novetat.
FINS LA PROPERA!!
Vídeo-Crònica sortida 28-10-2020
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 28-10-2020
Ricard Pablo i Josep R.Ciurana
Guifré, Ricard, Joan i Josep Ramon
La resta del grup
Els vehicles utilitzats no computen en aquesta sortida
A Premià de Dalt al Parc de la Cadira del Bisbe
GPS: 41.510905, 2.337408
No es valora el cost unitari del picnic
Degut al tancament de bars i restaurants es fa picnic amb entrepans