De L’ESTANY al SERRAT de la RODOREDA
Dijous 21 de novembre de 2019 a les 10:16 el grup de Caminants de la Costa reben el següent missatge: “Companys: Us faig la següent proposta per a la propera sortida. De l'Estany al Serrat de la Rodoreda, pel GR 177 ( Ruta de l'Abad Oliba )”. L’envia el nostre mai prou valorat company Oriol Solà i Franquesa, àlies el “Sherpa”; es tracta de la proposta de caminada, que segons el calendari establert, s’ha de portar a efecte el 27-11-2019. Des d’aquell moment els neguits i inseguretats del membres de la Molt Honorable Associació es veuen transformats en benaurança, il·lusió i esperança.
Dimecres 27-11-2019
7,01h Davant del Museu de Badalona arriba apressat en Guifré que s’endú uns suaus calbots, per part dels que l’esperen, pel fet d’arribar a les 7 ja tocades pel campanar de Santa Maria. En Pep i en Lluís concentren les mes grans i efusives mostres d’alegria, petons i abraçades, pel fet del seu retrobament amb la resta del grup després de la seva forçada absència. Avui serem 12 caminants quan s’afegeixin els maresmencs, Oriol i Josep Ramon. A les inevitables absències d’en Narcís i en Fran hem d’afegir les d’en Jordi P i en Francesc.
7,03h Des de Badalona iniciem la marxa amb els cotxes d’en Pep, de l’Alfons i d’en Lluís. Es fa una primera parada a l’aparcament davant del cementiri de Montgat per carregar al cotxe d’en Lluís al parell d’esmentats maresmencs i les seves pertinences. El trajecte ens mena per Sant Fost, Mollet, Caldes de Montbui, Sant Feliu de Codines Castellterçol, Moià i finalment l’Estany.
8,25h Aparquem al costat de l’església i monestir de Santa Maria de l’Estany. Els tres cotxes arriben, pràcticament, al mateix temps. Sota unes moreres i un banc de pedra (gentilesa de l’ajuntament) emprenem el ritual del cafetó, lleteta, i les pastes. Aquesta vegada l’acompanyament espirituós va a càrrec d’un Chivas 12 anys.
La idiotesa és una malaltia extraordinària, no és el malalt el que pateix per ella, sinó els altres
Voltaire
Taula parada i ....
Entaulats a peu dret
8,50h Ressona el crit “adéu-siau!” d’en Ricard, que pren la iniciativa per tal d’arrencar la caminada fent seguir a la resta que perdien el temps explicant-se qui sap quines banalitats. Fa un bon dia i la temperatura no és gaire freda. Entrem dins el poble i després de deixar enrere el monestir seguim el carrer dels Monjos, o carrer Fosc, que es va estrenyent i es converteix en un carrer esglaonat que ens conduirà a la sortida del poble.
Travessant el poble de l’Estany
Avall que fa baixada...
9,20h Mentre caminem per una pista pedregosa que fa baixada en Jordi L i en Joan mantenen una didàctica conversa sobre el passat industrial de Badalona on sembla que hi prengueren part rellevant alguns dels seus avantpassats. L’Alfons també hi posa cullerada intentant recordar on tenien la indústria els seus avis; com que és flac de memòria no ho pot recordar. Ara són els sopars al Micaco, on un dijous al mes ens retroba la flor i nata de Badalona, el què passa a ser el nucli de la conversa. En particular, el darrer dijous la convidada, Gabriela Serra (més o menys de la CUP), quan va ser interpel·lada pel nostre MHP sobre un assumpte de gran interès que feia referència al greuge econòmic que pateix Catalunya i l’escassa publicitat que se’n sol fer en àmbits unionistes o neutres, va contestar amb una dilatada resposta parlant del “sexe dels àngels”; vaja una desconsideració envers el MHP que, malgrat tot, va saber entomar amb absoluta elegància. La conversa ha derivat cap a la valoració dels menús dels sopars del dijous de l’esmentat restaurant; en una paraula: deplorables. Intervé l’Alfons, no sé si per tal d’infondre optimisme, i assevera que si mai es construís un pont sobre el Besòs, Badalona passaria a ser la capital de la gastronomia mundial, o....potser ho he entès malament. Cal remarcar que en Ramon, molt atent a tot el que es deia, no s'ha pronunciat en cap moment.
9,50h Es produeix una aturada en una cruïlla on, com sol passar sovint, en Ricard vol anar per una drecera, però la respectada i contrastada solvència de l’Oriol corregeix el rumb i ens condueix per la Ronda del Moianès GR-177 Torigues sense cap oposició. Si fins ara els arbres més freqüents eren roures ara s’alternen amb aurons.
10,05h Parlant de bolets sabeu com distingir els fredolics verinosos dels que no ho són? Doncs jo sí, perquè l’Alfons m’ho ha explicat mentre caminàvem; molt senzill, el peu del fredolic bo s’esfilagarsa fàcilment mentre que el del dolent es manté dur i consistent. Un dels avantatges d’escoltar a l’Alfons és l’enriquiment intel·lectual que desinteressadament proporciona; jo procuro aprofitar-ho sempre que puc. Hem deixat el bosc i ara tenim al davant una plana de camps sembrats, majoritàriament vinyes; en Ricard diu que el vi que produeixen té denominació d’origen Bages. A ma dreta del camí, en el sentit de la marxa, hi ha un gran casalot que sembla nou. És el mas de Sant Miquel amb una petita capella anomenada Sant Miquel d’Oló.
Vinyes i heretat de Sant Miquel d’Oló
10,10h L’Oriol ens fa una descripció de la vista panoràmica que tenim al nord. Un cim nevat que és el Port del Comte, la Serra del Verd al seu costat i els Rasos de Peguera que no deixen veure la Serra d’Ensija
10,28h Ens aturem en una cruïlla des d’on es veu la silueta emboirada de Montserrat. És un moment d’emoció que compartim en record de l’enyorat Narcís. El flaire generós de purins que s’ensuma en aquell indret malmet el període èxtasi en el que estàvem submergits.
_JPG.jpg)
10,35h Uns rètols de fusta ens assenyalen la Rodoreda, una masia que pertany a Santa Maria d’Oló (Moianès) i podem veure lleugerament enlairada a ma esquerra i voltada de camps de conreu.
_JPG.jpg)
10,37h Un panell informatiu ens diu som al Mirador dels Altiplans Centrals i ens fa saber que “ens trobem en plena Catalunya dels Altiplans, a una alçada compresa entre els 700 i els 1000 mts. ... la base econòmica (d’aquesta zona) era l’agricultura de secà, blat a les terres altes i vinya i oliveres a les baixes”. L’Oriol ens informa que en aquest punt convergeixen tres comarques: el Bages, el Moianès i el Lluçanès.
10,45h Passem per un prat on uns esvelts cavalls amb roba d’abric pasturen; una foto per emmarcar....
10,55h Ens desviem per un camí on hi ha un monòlit amb una clau blanca gravada damunt les paraules Mas Turigues i al cap de cinc minuts ens aturem per fer l’esmorzar oficial. Encara que cada vegada són menys i més frugals els que esmorzen és del tot intolerable que en Lluís se’n aprofiti i ens privi de la xocolata. Veiem l’Alfons sortint tot pansit d’un petit bosc on esperava trobar-hi bolets i l’Oriol, que es mirava el rellotge, informa que hem fet 8 km.
Després de Mas Torigues parada per l’esmorzar oficial
11,10h Com que sembla que hem complert l’objectiu prenem el camí de tornada que segons ens informen va en direcció al mas Turigues i després cap al Mas Rodoreda.
11,30h En Ricard, com sol passar, surt del camí que fa la resta i trenca camp a través seguit tan sols per aquest humilíssim cronista. Després de trepitjar les vorades dels conreus i anar agafant alçada, els dos escapats trobem un sender prou ample que sembla pujar cap el punt més alt del Serrat de la Rodoreda.
.png)
12,00h Finalment la resta del grup que seguia el camí fresat també ha trobat l’esmentat camí i travessant un bosc d’alzines, boix i algun roure s’han retrobat amb els fugitius just al costat del senyal geodèsic del Serrat (802 m). Des d’aquest punt no es pot veure cap panoràmica perquè la vegetació ho impedeix. S’aprofita aquest moment per parlar d’en Serrat i les seves vinyes, que recentment li han comprat, i finalment la conversa ha derivat a parlar de famosos propietaris de bordells, ves quines coses té la vida.
Al cim del Serrat de la Rodoreda, amb molt poca vista
12,13h Ja hem baixat del turó i retrobem al MHP que ha volgut estalviar-se la pujada al cim del Serrat (de la Rodoreda, no pas del canta-autor). Com que seguim el camí que hem fet a l’anada i llavors era de baixada, ara per complaure al MHP tindrem gairebé tota la tornada fins als cotxes rost amunt. El grup s’ha anat estirant a mida que anem caminant i malgrat algunes aturades per tal de reagrupar-nos la dispersió s’ha repetit altra vegada.
13,30h Finalment arribem a una cruïlla on es pot gaudir d’una bona panoràmica que serveix per fer el darrer agrupament. Som al collet de Sant Pere i un camí lateral convida a pujar al Puig de la Caritat (1119 m) des d’on hi deu haver una esplèndida vista. Tres agosarats emprenen la pujada, però abans de mig camí giren cua i segueixen les petjades que ja ha fet resta cap a l’aparcament.
13,40h Els primers arriben on hi ha els cotxes i seqüencialment procedeixen a fer la toaleta i l’aperitiu al costat de l’església. Els tres fracassats arriben cinc minuts més tard i imiten als seus companys.
14,00 Fem la fotografia del grup al costat del monestir i marxem cap el restaurant.
14,12h Arribem a l’aparcament del Restaurant Magadins Vell. Una vegada dins l’edifici tenim la taula parada a punt i diligentment ens demanen que volem de primer i segon plat. En Guifré queda totalment desconsolat en comprovar que no hi ha pollastre en el menú i es veu obligat a menjar “no sap què”. A les postres brindem amb cava i cantem a la salut d’en Lluís que ja en va fer 71!! (d’anys).
.png)
A l’hora del debat i/o ponència s’enceta el tema vital de la sortida de final d’any i la celebració consuetudinària. En Josep s’encarregarà de trobar una sortida pels vols de Sant Tomàs o per la costa. En Pep distribueix les comandes i responsabilitats a cadascun dels caminants. En Guifré cuinarà una lasanya de primer plat i l’Alfons ens cuinarà un filet a “L’Alfonsina”, les postres a càrrec d’en Guifré i en Ricard i la resta de menjar i begudes com sempre.
Esperem que els caminants avui absents no faltin a la darrera trobada d’aquest any.
Els de Badalona sortirem a les 6,30h i tenim l’esperança que en Guifré no es deixi la lasanya a casa seva.
En Pep passa comptes i sortim per 16€
16,05h Sortim del restaurant tips i contents
16,15h Marxem cap a casa sense novetat
FINS LA PROPERA!!
Vídeo-Crònica sortida 27-11-2019
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 27-11-2019
Lluís Antoja i Josep R.Ciurana
17,91 km
4h 49m 55s
16m 11s /Km
933 m.s.n.m
Josep, Guifré, Oriol, Pep, Ricard, Josep Ramon, Joan, Jordi Lleal, Marcel, Alfons, Lluís i Ramon
Narcís, Jordi Puente, Francesc i Fran
Pep, Alfons i Lluís
Zona aparcament al costat Ajuntament de L'Estany
GPS: 41.868628, 2.112458
Preu menú: 14,50 €
Cost total amb cafès i propina: 16 €
Restaurant Magadins Vell a Moià, ☎ 938.208.328 i 649.728.824
GPS: 41.844361, 2.105556