Sui | Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Guifré Gol

Pantà de Vallforners - Castanyer Gros de la Baga d'en Cuc - Cim del Sui

26-01-2022

El dia 20 de gener de 2022, un correu electrònic iniciat per l’Oriol i dirigit a la MHA de Caminants de la Costa proposava, pel dimecres 26, fer una caminada des de Cànoves fins al cim del Sui (1.318 m), passant pel Castanyer Gros de la Baga d’en Cuc. Llevat de 5 justificades i enyorades absències, la resta de Caminants va acceptar la proposta. Aquesta sortida representa el debut oficial d’en Ramon Balagué, com a membre de la MHA, que ha de contribuir a reforçar tres corrents de l’esmentada associació: el bancari, l’adrianenc i el basquetbolista. A més, hi ha l’esperança que amb la nova incorporació, el coneixement enciclopèdic de l’aprenent deixi de menystenir el joc de la cistella i l’accepti com un fet cultural a tenir en compte i sense cap reserva mental (vull recordar que l’Iceta, ministre de cultura i esports, ho fa).

Com sol passar darrerament, l’elecció del recorregut passa a ser secundària, agafant tot el protagonisme el restaurant que ha d’acollir l’àpat. Així doncs, hom comença la relació de recomanacions: el Restaurant Garriga de Cànoves (no, que el dimecres té tancat), la Casa del Bosc (requereix caminar mitja hora després de l’àpat, però no pot ser, perquè tanquen dilluns, dimarts i dimecres segons informa Google), el Restaurant Sant Antoni de Vilamajor (no, perquè en Solde contradient a en Ricard diu que només obren de divendres a diumenge), el Tarambana de Cardedeu o el Mas Mogent al peu del Collet que va a Dosrius ..., finalment, en Lluís conclou el debat determinant que aniran a Can Biel de Llinars, perquè tenen una o dues taules rodones i s’hi fan uns casaments de pel·lícula. Tothom d’acord, doncs.

7.00 A Badalona, l’Alfons, en Lluís, en Joan, en Toni, en Jordi i en Ramon B. estan davant del Museu esperant (i desesperant) dos Caminants tocatardans, en Guifré i en Pep, que arriben 10 minuts més tard. Els vehicles d’en Toni i d’en Lluís els transportaran a l’aparcament del pantà de Vallforners a Cànoves. L’Oriol des de Montgat farà en solitari el mateix trajecte, i en Salva, en el cotxe de la Neus, agombolarà a en Josep Ramon i es traslladaran a l’esmentat aparcament.

8.00 Els de Badalona arriben a l’aparcament vora el pantà,“Els dos Torrentons”, quan els altres dos cotxes ja fa una estona que hi són. És l’hora del “petit dejeuner” amb coca i pa de pessic que porta en Lluís, cafè amb llet, tassetes i culleretes, però sense sucre (un dels típics i reiterats oblits d’en Guifré), i l’Havana Club d’en Jordi. En aquest indret també s’ha concentrat un grup de caminants de la Garriga i s’hi pot observar un exemple d’exquisida paritat. Com que són d’una edat interessant, hom vol comprovar si hi ha algun Solà o Franquesa en el grup. Finalment, la timidesa fa acte de presència i no es produeix aital enquesta.

Rotllana de Caminants, destaca el nou membre

Desdejuni servit, malgrat que hi manca el sucre

8.26 Acabat el refrigeri tots a punt de marxa per la pista en direcció a Vallforners, Can Cuc, Castanyer d’en Cuc i Casa del Bosc. Cel serè, lluna en quart minvant, cims assolellats i 0º C de temperatura (ni fred ni calor tal com rebla l’Alfons cada vegada que en té l’oportunitat). La pista, envoltada de pins i alzines, és ampla i comença a pujar. Segons en Lluís gairebé tot l’itinerari d’anada serà de pujada.

Anem!!

8.37 La pista que segueixen està asfaltada i voreja el pantà. Un rètol els informa que la desviació que apareix a l’esquerra mena a Can Cuc, un hotel que en la seva web s’anomena “Cuch” i és “una masía del S.X., situada en una zona privilegiada del parque natural del Montseny, que ha sido restaurada para convertirla en un hotel con encanto y en un restaurante exclusivo. Un rincón íntimo, lleno de posibilidades.”. Els nostres herois no fan cas a les “íntimas posibilidades” i segueixen en direcció a Vallforners travessant una tanca metàl·lica que està oberta. Ben aviat, a l’esquerra poden contemplar bona part del pantà que en aquells moments està bastant per sota del seu nivell habitual. En Guifré, que vol emular a l’Alfons pel què a coneixements, demana i rep d’en Josep Ramon un curs intensiu sobre les “Cessions de Crèdit”; operacions d’estalvi opaques per hisenda fins que van deixar de ser-ho. Sembla que el badaloní ha quedat satisfet de l’explicació i ja es veurà que li demana a la sortida vinent.

Camí de Vallforners

Can Cuch (?)

8.55 Deixen de seguir cap a Vallforners i giren a la dreta per una pista més estreta inicialment plana, que els ha de portar al Castanyer d’en Cuc i més endavant a la Casa del Bosc (restaurant). La pista segueix paral·lela al Sot de la Baga d’en Cuc que és un curs fluvial.

9.14 Continuen pujant pel camí carregat de pedres i roques a l’esquerra del rierol. En Toni comenta amb en Lluís les angoixes de la Svitlana per la inestable situació que es viu a Ucraïna.

Gir a la dreta, cap al Castanyer d’en Cuc

Un camí carregat de pedres i roques

9.38 Un indicador a la cruïlla de dos camins assenyala Castanyer d’en Cuc a l’esquerra i Casa del Bosc a la dreta. Segueixen cap al castanyer i, sortosament, el camí fa baixada.

9.41 Unes escales els permeten descendir fins al Castanyer d’en Cuc envoltat d’un bosc d’alzines. Es diu que aquest arbre té uns 12 m de diàmetre, 24 m d’alçada i una gran cavorca que va servir de residència a un carboner durant un any i mig. En Jordi pregunta a l’Alfons, gran expert en silvicultura, l’edat que deu tenir aquest arbre. L’Alfons respon assertivament que és mil·lenari (com els de la generació Y). En Jordi i en JR deixen constància gràfica del pas dels Caminants davant del Castanyer.

Al Castanyer d’en Cuc

9.54 Pugen les escales que els allunyen del Castanyer i reprenen la pista en direcció a la Casa del Bosc. Uns vedells que remuguen al costat del camí no se senten gens impressionats pel pas dels Caminants. Al cap d’uns 10 minuts ja són davant del restaurant que promet “la millor brasa i el xup-xup de la cassola”, tot i que, segons la seva web el producte estrella és “el Txuletó Tomahawk a la brasa”.

10.09 Un rètol informa que està prohibit el pas, però com que la tanca està oberta contravenen l’ordre i s’endinsen pel camí il·legal que aviat es bifurca; els Caminants, tal com si haguessin estudiat a ESADE, prenen el camí de la dreta. El sender passa pel costat d’uns tancats amb gossos que amb els seus lladrucs són la banda sonora, mentre que el pendent i el sol pedregós es fan més ostensibles. Sota el sol solet pugen per l’interior d’un alzinar.

10.17 En Lluís ha confirmat el restaurant Can Biel i els tindran la taula a punt, que no serà rodona, a les 14.30. Sense deixar el camí ple de ziga-zagues que seguien, s’han enlairat prou per poder contemplar les muntanyes i les valls del sud recobertes per una lleugera capa de boira. Mentre caminen l’Oriol manifesta que en el futur informarà sobre l’interès de la zona on fer les sortides, però que una vegada hi siguin algú haurà de prendre les regnes per tal de dirigir el grup.

Resolent la dicotomia....

10.37 Es presenta una dicotomia en forma de dos camins oposats, un a l’esquerra i l’altra a la dreta. En Lluís explora el camí de l’esquerra mentre la resta romanen aturats. Finalment, en Lluís sosté que han d’anar pel caminet de l’esquerra que és més estret i més embolicat. Passen pel costat d’una casa enrunada que resulta ser Can Masdeu. El camí, que puja i puja, es fa difícil d’identificar en mig d’un bosc d’alzines podades amb una estesa de branques i pedres sobre el terra. El pendent, el cansament i la irregularitat del corriol de Can Masdeu (és així com l’anomenen) produeixen més d’una relliscada.

10.56 Han entrat en un petit bosc de fajos on es produeixen unes escenes romàntiques dignes de les millors novel·les angleses del segle XIX. I és que abraçar amorosament un faig, o el què hi hagi al davant, constitueix un dels més sensuals plaers que pot fruir un mortal.

Un “romàntic” bosc de fajos

Hora d’esmorzar

11.25 Després d’una pujada sense treva plena de matolls (bruc, esbarzers, ginebró i falgueres), uns bens a punt per ser esquilats els informen que estan arribant al Coll del Roure Gros. Aquest Coll és una clariana que permet la contemplació de bona part del Montseny. El Puig Drau, el Matagalls, les Agudes i el Turó de l’Home formen un mur que limita les valls. És en aquest punt on decideixen esmorzar. L’Alfons devora la poma vermella amb fruïció, en Salva es concentra en l’entrepà, els dàtils i les xocolates Lindt i Valor amb ametlles fan el seu circuit entre els Caminants i... Des d’on són girant la vista a l’esquerra poden veure el Sui que els està esperant.

Bens al Coll del Roure Gros

Hora d’esmorzar abans d’atacar el Sui

11.35 Marxen del Coll del Roure Gros per atènyer el cim del Sui. El viarany, que és estret i empinat, resulta més pedregós que els que acaben de travessar. A mesura que s’enlairen desapareixen els arbres i els matolls són els únics que hi fan vida, però a la part final tan sols roques i pedres.

Cap al Sui, viarany, que és estret i empinat

A punt de fer el cim

11.52 Ja han arribat al cim. La vista al seu abast paga amb escreix l’esforç realitzat per arribar-hi. Una panoràmica de 360º. “Les muntanyes que limiten la plana de Llinars a Granollers amb el Maresme, Collserola, al fons Montserrat, davant la Mola, més a prop Sant Sadurní de Gallifa, i els cingles de Bertí. A la dreta el pla de la Calma amb el Puig Drau, el Matagalls, les Agudes i el Turó de l’Home. Seguint cap a la dreta les planes de la Tordera i el Montnegre i Corredor. De fons tot el Pirineu completament nevat.” Al cim en Josep Ramon fa la preceptiva fotografia del grup amb un cel blau sense màcula de fons.

Magnifiques vistes des de el cim

12.02 Inicien el retorn. Desfent el camí de l’anada arriben al Coll del Roure Gros on alguns neòfits pretenen fer historiografia de les sabatilles de bàsquet; el Mite no ha cregut oportú intervenir davant de tanta desinformació. A partir d’aquest punt pretenen tornar per un camí diferent del de l’anada que seguint la carena és lleugerament rost.

12.28 Continuant per un sender sense arbres i amb poca vegetació arriben al Pi Novell on un indicador els informa de la possibilitat de visitar el pou de glaç d’en Vessa o del Diable si giren cap a l’esquerra. Prefereixen deixar en Vessa en pau i prenen un corriol estret que hi ha a la dreta. Segueixen aquest sender ple de pedres i ziga-zagues fins a retrobar el camí d’anada al costat del Sot de la Mina (rierol). A partir d’aquí continuen fins a arribar al pantà i vorejar-lo fins a l’aparcament. Durant aquest tros de pista poden comprovar que la processionària ja està instal·lada en la majoria dels pins.

Camí de tornada

Dos caminants descansant....

14.05 Han arribat a l’aparcament i dediquen tota la seva atenció a fer la toaleta i prendre el vermut Solde.

Un refrescant i reconfortant vermut

Hem tornat al punt de sortida

14.30 Acabat el ritual del final de la caminada, amb l’excepció de l’Oriol que marxa amb el seu cotxe cap a Barcelona, pugen als respectius vehicles en direcció a Llinars.

15.05 Han arribat a Can Biel (Llinars del Vallès). L’aspecte del restaurant convida a fer-hi un bon àpat. Encara que la taula no és rodona el lloc i el servei són bons. Un menú de dos plats amb 6 eleccions de primer i 5 de segon han de satisfer els diferents paladars. N’hi ha que prenen una cervesa d’entrada, o millor, n’hi ha algun que no la pren; en Pep està a l’aguait. Com que no hi ha celebracions de natalicis pendents, decideixen celebrar amb cava Parxet que són allà i amb bona salut. Les postres i els cafès arrodoneixen el dinar.

Restaurant Can Biel

En el capítol de mocions i o propostes, en Lluís, emocionat, pren la paraula i dedica unes paraules d’escalf i esperança a en Joan Soldevila atesa la difícil situació que està patint.

Al cap d’una estona es reprèn el període de mocions quan en Jordi cedeix el torn de paraula a en Guifré. Resumint, el Mite continua entestat amb allò de la paritat i, a més, exposa meditades raons per contradir a aquells Caminants que creuen que la Presidència provisional de la MHA l’han d’exercir persones joves. L’Alfons dona suport a la proposta de paritat, però d’altres intervencions imposen tota mena de condicions i comprovacions de la idoneïtat de les candidates. En pocs moments les intervencions es multipliquen i s’encavalquen, talment sembla que es tracti de la tertúlia del “Sálvame Deluxe”. En Jordi com a President Delegat en Funcions es fa sentir per tal de mantenir l’ordre i, a falta de maça, colpeja la taula amb el puny quan el desori és excessiu. De mica en mica les intervencions es temperen i tornen la normalitat i el decòrum. Això no obstant, amb l’excepció del “filtratge” que l’aprenent ha de fer a una candidata, no s’arriba a cap acord. En Pep fa els comptes i surten a 20 €, els de les cerveses, i 18 € la resta.

17.00 S’ha donat per acabada la jornada i motoritzats han tornat a les respectives residències.

Fins la propera sortida!

Vídeo 26-01