El dia 11 de novembre l’Oriol feia dues propostes de caminada per la comarca del Solsonès. Es va decidir fer la segona, que convidava a desplaçar-se per la Vall d’Ora. “La Vall d'Ora és un veïnat del municipi de Navès (el Solsonès, al límit esquerre amb el Berguedà), amb masies escampades pel territori i camps envoltats de pi roig, alzines i roures. És una de les valls catalanes més belles i amb més història, emmarcada per les serres de Bastets, Busa i Taravil i travessada pel riu Aigua d'Ora, que passa pel costat del monestir romànic del segle X de Sant Pere de Graudescales”. En aquesta oportunitat s’han de lamentar 12 justificades i sentides absències que molt probablement es retrobaran el dia 1 de desembre.
​
6.30 Sense pluja i amb puntualitat exquisida marxen els 4 de Badalona des de l’aparcament de la plaça de l’Assemblea de Catalunya en direcció a Lloreda, on s’integren a la C-31 i, creuat el Besòs, es desvien cap al nus de la Trinitat i la C-58. Segueixen per la C-16 i la C-55 en direcció a Sant Joan de Vilatorrada. Deixen enrere Callús, Súria i Cardona. Abans d’arribar a Solsona es desvien cap a la dreta per una carretera que els condueix a Navès on prenen la C-26, en direcció a Sant Feliu de Lluelles. Poc després de sortir de Navès es desvien a l’esquerra seguint una carretera estreta, solitària i carregada de corbes que després de deixar enrere Postils arriba a l’Aparcament de Vall d’Ora (coordenades GPS: 42.085564, 1.674531) on hi ha el monument al Comte Guifré el Pilós (751 m) (La Vall d'Ora ha estat identificada com una de les possibles localitzacions del castell d'Aura on va morir Guifré el Pilós en batalla contra Llop Ibn Muhammad, senyor musulmà de Lleida, durant la ràtzia de 897).
8.15 Arriben a l’aparcament i punt de sortida, on deixen el cotxe i fan el refrigeri inicial de cafè, amb llet o sense i pastes (ulleres ensucrades amb xocolata i coca), però sense l’Havana Club. El termòmetre del cotxe indica que estan a 3ºC de temperatura. Els Caminants fan els honors al monument dedicat al Comte Guifré el Pelós (751 m) (https://www.ecomuseuvalldora.cat/la-vall/). Durant el trajecte, encara que de forma variable, els ha acompanyat la pluja, tot i que al darrer tram ja no queien gotes.
Petit dejeneur
Monument a en Guifré
8.25 Han acabat d’esmorzar envoltats de panells que els informen de la fauna, la flora, els fets històrics i l’Ecomuseu d’oficis antics que poden ser visitats a la Vall d’Ora.
Interesant panell informatius
8.35 Comencen la caminada després que els xerpes Ricard i Antoni hagin posat els respectius Wikilocs en concordança. Segueixen la carretera asfaltada en direcció a Sant Pere de Graudescales i ben aviat trenquen a la dreta per un desviament que correspon al GR-1. Es una pista ampla de sòl pedregós que es va enfilant. Ha començat a ploure, però la pluja es redueix a una lleugera roina que no fa cap nosa als nostres intrèpids Caminants. Un vailet limita els costats de la pista i a l’esquerra hi ha un gran mas amb cèl·lules fotovoltaiques i antenes parabòliques que suposen forma part de l’Ecomuseu.
8.43 En Toni obre un vailet a l’esquerra que els permet seguir un corriol amb senyals de GR dins una pineda i amb el sòl cobert de fulles de blada mullades, però sense pluja. Més endavant, un cable de ferro els barra el pas i, sigui fent el corró ventral o l’àgil Fosbury d’en Solde, no representa cap obstacle per continuar. El corriol va guanyant alçada i el panteix d’algun Caminant es fa més ostensible.
9.06 El corriol, que ha resultat ser una drecera, els ha portat altra vegada a la pista ampla després de passar davant una cova o balma. Continuen un bon tros per aquesta pista i deriven per un altre corriol a l’esquerra que puja de valent.
Pedres i pujada
9.10 Altra vegada el corriol ha resultat ser una drecera perquè han tornat a la pista ampla. Han seguit pujant, però a estones el pendent és més suau. Ja fa una estona que la pluja ha guanyat intensitat. Com que els Caminants han tingut cura d’impermeabilitzar-se la humitat no ha resultat cap entrebanc. En Toni, que camina sota una tenda de campanya de color vermell, i en Ricard són els capdavanters i de tant en tant, practiquen allò de l’aturada del cabró. En Solde i el cronista fan el què poden i cobreixen la rereguarda.
​
9.48 Han arribat a una petita clariana que els permet veure una mica dels voltants. Segur que aquest indret té nom, però la cultura excursionista del cronista és migrada o inexistent. Mentrestant en Toni, sense cap consideració amb els vellets, ja ha tornat a arrencar i, apa, tots al seu darrere. Per tal d’estimular a la concurrència en Solde informa que després d’una hora i quinze minuts ja han recorregut tres quilòmetres. Ara són els roures i les blades els que encatifen el sòl.
​
9.50 Són a una altra clariana que els permet la visió d’un espectacular sallent. Fotografies i vídeos procurant ometre al Mite que segons en Ricard ja està amortitzat. Les herbes i les pedres estan gebrades i ja fa una estona que no plou, però el vent, que és fred, ha agafat més protagonisme. Apareixen uns senyals blaus a l’esquerra que, segons en Ricard, no se n’ha de fer cas. L’aigua del corriol que segueixen s’ha fet més consistent i els nostres herois han de fer ziga-zagues per tal d’evitar-la. Comencen a aparèixer matolls de boix i el bosc de pins s’ha anat aclarint.
Tres i un sallent
L’MHP donant exemple
10.25 Sempre seguint el GR han arribat a una plana nevada poc proveïda d’arbrat que permet caminar amb comoditat. Són terrenys de pastura delimitats per vailets. Aquí, encara que no plou, el vent i el fred són vius.
10.40 Un pal indicador ens indica que som al coll del Pla de Cal Sant. Hi ha una cruïlla amb una carretera asfaltada en direcció a Travil (nucli de població del municipi de Capolat al Berguedà) des d’on veuen el pal on acaba el GR i hauran de seguir els senyals blancs i blaus.
10.56 Ja són a l’esmentat pal que els convida a seguir uns senyals blancs i blaus entrant a l’Obaga dels Tossals. Els fajos són els amos del bosc i el terreny, que està ben nevat, fa baixada. Seguim aquest camí malgrat les incidències dels Wikilocs d’en Toni i d’en Ricard que pretenen confondre’ls. Seguint el mateix sender els informa que han perdut el track i l’han recuperat diverses vegades. Això no obstant, la seguretat i l’orientació dels guies no es veu perjudicada i condueixen al grup pel bon camí.
La determinació i l’estil del candidat
S’ha acabat el GR i entrem a l’Obaga
.jpg)
11.22 Seguint els senyals blancs i blaus arriben a una altra indicació que els fa abandonar el camí que seguien i agafar un viarany que descendeix a mà esquerra en direcció Vilella / Mirador del President. En aquest trajecte s’han trobat vaques i bous pasturant que els han deixat passar molt educadament.
Cap a Vilella
Senyals blancs i blaus
11.42 Han sortit del viarany i han arribat a una carretera asfaltada que els conduirà ben aviat a Vilella. Uns metres abans d’arribar al mas poden contemplar una alzina gegant que l’Alfons encara no ha pogut abraçar. Vilella és un mas agropecuari del segle XVII que forma parta del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Vilella
Vilella pujant a Taravil
11.56 Davant de l’entrada al mas prenen un sender a la dreta que inicialment puja, però de seguida davalla dins d’una roureda per tornar a pujar al cap de poc temps. El camí és estret i poc fressat, però ofereix bones vistes de Vilella, els boscos de tardor i alguns cingles del voltant.
​
12.35 Baixant i després pujant ja són al cim de la Muntanya de Taravil (1.229 m). Hauran de retrocedir uns 100 metres fins a arribar a una fita de pedres que marquen l’inici de la davallada per un camí “poc definit” i a continuació “exposat”.
12.38 Han trobat la fita i el caminet que baixa per un bosc de pins, roures, matolls de boix, argelaga, esbarzers i farigola, va incrementant el pendent i estrenyent el pas. Cal anar amb molta precaució perquè el sòl està mullat, les arrels i les maleïdes pinyes fan relliscar i el perill de baixar rodolant és constant.
Poc definit i exposat
13.04 Una obertura del bosc permet una vista zenital de l’ermita romànica de Sant Pere de Graudescales que malgrat que està prevista en el recorregut la pressa per arribar al restaurant a l’hora pactada no permetrà visitar-la.
Sant Pere de Graudescalas
13.30 Després de les dificultoses baixades “poc definida i exposada” són a una pista ampla que, segons en Ricard, caminant 3 Km els conduirà a l’aparcament. Aquest camí en tot moment segueix paral·lel al riu Aigua d’Ora que alimenta el Cardener. Una mica més endavant un indicador els informa que falten 2,8 km per arribar a la Vall d’Ora on hi ha el cotxe aparcat.
​
14.10 Arriben a l’aparcament i cal espavilar-se, perquè tenen el plat a taula al Restaurant La Masia el Pujol a dos quarts de tres. Això no obstant, ningú passa per alt la toaleta ni el vermut Solde. Acabat el refrigeri pugen al cotxe i es desplacen cap al restaurant. Durant uns 15 minuts segueixen una estreta carretera de muntanya fins que arriben al Mas Pujol. El servei del restaurant és lent, potser perquè han arribat amb mitja hora de retard, i ofereixen dos plats amb 4 eleccions que no tenen cap particularitat destacable. El menú surt per 18€, cafès inclosos, i l’MHP els obsequia amb una ampolla de cava per celebrar el reconeixement que ha rebut en la darrera Cursa de Regularitat del CEB en ser el caminant de més edat.
.jpg)
Davant el Mas Pujol
Fotografia del grup
17.25 Inicien el retorn per unes carreteres que tan sols coneix en Ricard fins a prop de Manresa on segueixen la C-16 fins a Sabadell. A partir d’aquest punt la congestió de tràfic els força anar a pas de tortuga fins a arribar al Nus de la Trinitat i finalment Badalona.
​
Fins al dia 1-12-2021
Vídeo-Crònica sortida 24-11-2021
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 24-11-2021
Lluís Antoja i Josep R. Ciurana
Restaurant Masia el Pujol, Navès; ☎ 608.998.164 i 973.299.045
GPS: 42.088198, 1.674531
Guifré, Ricard, Solde i Toni
Josep, Oriol, Pep, Narcís, Josep Ramon, Alfons, Marcel, Jordi, Lluís, Francesc, Ramon, Fran, Salva i Joan
Guifré
Aparcament a la Vall d'Ora, on està el monument a Guifré el Pilós
GPS 42.085564, 1.674531
Preu del menú: 18 €, cafès inclosos
