Desorientats pels boscos d'Arenys de Munt
24-03-2021
07.00 Sortida de Badalona i de Premià de Mar de 4 cotxes (3 de Badalona, Joan, Ricard i Guifré i 1 de Premià Josep Ramon i Salvador), conjurats a trobar-nos al costat del semàfor que hi ha a l'entrada d'Arenys de Munt venint de a la sortida de l'autopista C-31.
07.30 Es va produir la reunió a l'esmentat lloc de concentració. Feia un bon dia i el sol ja havia fet la seva aparició.
07.40 Després d'haver aparcat els 4 cotxes al costat de la riera d'Arenys, en Josep Ramon ja ens oferia la tauleta parada amb un assortiment de croissants i xuixos de crema tal com ens té tan ben acostumats a cada sortida. No faltava el ben elaborat cafè amb llet d'en Ricard que arrodoneix el petit esmorzar del ritual, això no obstant, algú va lamentar de l'absència de l'ampolla de rom que tan bon serveis sol fer abans de començar la caminada.
.png)
.png)
07.10 Enllestit el refrigeri va començar l'excursió i sorgir els primer dubte: pujar suaument seguint la riera o prendre el carrer paral·lel que sortia a l'esquerra. Després d'algunes vacil·lacions i consultes al mòbil, en Ricard ens suggeria seguir l'ignot carrer de l'esquerra. En Josep Ramon, en to optimista, iniciava la filmació tot manifestant que havíem d'estar tranquils perquè feia un bon sol i no plouria.
Aquest carrer ens va conduir a un polígon industrial que en Joan s'entestà en haver-hi treballat, malgrat que no va poder identificar el lloc per culpa d'en Canela (Eines) que hi va edificar a sobre i el va tapar. Segons en Ricard hi havia d'haver un camí que girés a la dreta i fes retrobar la ruta que li senyalava el Wikiloc. Davant la desorientació del sherpa n'hi havia que enyoraven als Ventura Bros. que tants dissabtes i dimecres demostren una precisa i eficient orientació emprant la mateixa aplicació (Wikiloc).
08.12 Com que definitivament no anàvem pel bon camí hem hagut de fer mitja volta i tornar enrere. El Relive d'en Josep Ramon en donarà una prova concloent (per si ho voleu visualitzar ara mateix, premeu aquí).
08.20 Ara semblava que havíem trobat el camí bo, que no era altre que seguir la riera travessant el poble d'Arenys de Munt de baix a dalt. Va aparèixer un gos blanc corrent desorientat i a continuació una noia plorosa que l'estava buscant. En Salvador, amb aquest bon cor que gairebé no li cap a la caixa toràcica, va orientar a la noia cap on ell creia que havia anat el gos.
08.44 Vam travessar el poble i després vam seguir una carretera paral·lela a la riera de Sobirans quan va aparèixer un rètol que indicava Veïnat de Sobirans a 1 km i Santuari de la Mare de Déu de Lurdes a 1,2 km. Moments abans havíem passat pel davant de l'escola Sobirans.
08.58 S'havia acabat l'asfalt i seguint per la riera un pal indicador ens informava que faltaven 100 m per arribar al Santuari. De seguida va aparèixer una zona de picnic amb un rètol de benvinguda al Santuari de la Mare de Déu de Lurdes. Segons diuen l'església es semblant a la seva homònima francesa.
L’entorn del Santuari de la Mare de Déu de Lurdes
09.14 Feia una estona que, havent sortit de la riera, havíem pres un camí a l'esquerra de remarcable pendent. Seguia la desconfiança i en Ricard, després de etzibar un "no remuguis!" al pobre mite que estava enregistrant els principals esdeveniments de la sortida, va requerir el consell d'en Salvador per tal de reorientar-se. Aquestes mostres de mal humor són típiques de guies aprenents que no suporten el fet de no saber per on van. Malgrat tot en Ricard persistia en el seu error dient que havíem de trobar un camí que, més amunt, trenqués cap a la dreta.
09.16 Finalment el guia va canviar d'opinió proposant tornar enrere, desfent la pujada, i deixar la recerca de l'utòpic camí que gira a la dreta per un altre dia. En Salvador, home pràctic i d'empenta, era de l'opinió de seguir pujant i el conflicte de mòbils ja estava armat. Finalment després de preguntar-ho a dos excursionistes que per allà passaven vam concloure que aital camí a la dreta era inexistent i altra vegada vam desfer el camí de pujada. L'excursió que havia començat pendolant continuava fent-nos ballar la "Yenka".
09.25 Havíem tornat a la riera. El pendent, que era suau, feia intuir que seria més dur ben aviat. En Josep Ramon, sempre ben disposat a ajudar, estava fent teràpia a en Joan escoltant pacientment el lat relat de les vicissituds viscudes per l'exforner en les seves reclamacions, retorns de rebuts i denúncies a empreses de comunicació, d'assegurances i altres gegants del mercat.
09.47 Seguint el mateix camí, que havia anat augmentant el pendent, vam trobar una colla de magrebins esmorzant que estaven talant i desbrossant el bosc de pins. Aquest indret del terme d'Arenys de Munt és bastant muntanyós i curull de boscos que no permeten veure-hi cap casa.
10.08 Acabada la pujada i vam travessar una gran clariana envoltada de muntanyes molt arbrades. Al final de la clariana hi havia una casa de color blanc d'on van sortir un parell de gossos, un de blanc i un de fosc, que ens van rebre amb els seus lladrucs. El camí va seguir pel mig d'un bosc d'alzines sureres que algú devia explotar perquè part del suro del tronc havia estat extret.
10.42 Fins a aquell moment, sense saber-ho, havíem estat seguint la Serra del Parent Rost i, finalment, vam arribar a Collsacreu, just a la carretera C-61 que uneix Arenys de Munt (El Maresme) amb Llinars del Vallès.
.png)
10.45 Vam entrar dins de la molt cuidada urbanització Collsacreu amb grans cases que donen testimoni que els que hi viuen són persones de recursos. A partir d'aquell moment, segons en Ricard, havíem de trobar l'avinguda Manrique, però abans els que portaven esmorzar van fer una mossegada. El mite es va conformar amb els reputats dàtils (King Solomon) que li va oferir en Josep Ramon.
10.50 Estàvem seguint una ruta (?) indefinida que ens va fer pendular un parell de vegades i que, en determinada ocasió, ens endinsà pel mig d'un bosc sense sender.
11.05 Havíem trobat un camí de terra que ens va permetre sortir de la urbanització i que ens va portar fins al Sot d'Oradella, on vam fer la fotografia del grup. Llevat de la intel·ligent conversa que habitualment mantenim i de la pista no oferia cap dubte no hi va haver cap altre fet remarcable.
Vam arribar a la BV-5111 que ens va permetre tornar a Arenys de Munt per la C-61. A bon ritme vam creuar el poble d'Arenys de Munt seguint la riera, ara en sentit descendent, fins a arribar on teníem aparcats els cotxes. Eren les 13.30.
Baixant per la Riera, l’església d’Arenys de Munt
Sense demora vam pujar als nostres vehicles i ens vam traslladar cap el restaurant Els Tres Turons on el sherpa havia fet la reserva per dinar. Després de seguir la multitud de giragonses de la carretera de Torrentbò (BV-5031) vam arribar a l'aparcament del restaurant.
13.40 A l'aparcament la fresca clara que proveeix en Joan ens va preparar per l'àpat de menjar català i casolà que prometia l'esmentat restaurant.
Malgrat haver-hi una terrassa exterior, ens havien reservat una taula a l'interior probablement perquè el restaurant estava bastant concorregut. Vam menjar a carta i sembla que tothom va quedar satisfet excepte en Joan que, de postres, havia demanat un sorbet de llimona i segons ell no tenia cap gust.
En Josep Ramon havia preparat la celebració del seus 69 anys convidant-nos a brindar amb cava Gramona Imperial; on hi ha nivell tard o d'hora es nota.
.png)
Eren prop de les quatre quan vam decidir pujar als cotxes i tornar cap a casa. Havia estat un dia rodó.
Fins la propera!!
Vídeo-Crònica sortida 24-03-2021
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 24-03-2021
Salva Maldonado i Josep R. Ciurana
20,13 km
5h 18m 52s
15,85 min/km
455 m.s.n.m
Guifré, Ricard, Joan, Salva i Josep Ramon
La resta del grup
Guifré, Ricard, Joan i Josep Ramon
Restaurant Tres Turons, Crtra. de Torrentbó 23, Arenys de Munt
☎ 937.951.446 GPS: 41.596500, 2.511137
No hi ha menú, només carta. Cost amb cafès i propina: 27 €
A la Riera d'Arenys de Munt
GPS: 41.604451, 2.540496