Són les 7 de matí del dia 23 de març, i puntualment davant el Museu de Badalona ja hi ha els cotxes d’en Joan S., d’en Ramon B. i d’en Guifré per recollir els caminants badalonins assistents a la sortida. En Guifré amb el seu cotxe i en Toni de copilot s’arriben a Montgat a recollir l’Oriol i en Francesc. D’altra banda, en Josep Ramon i en Salva, amb el cotxe d’aquest últim van directament cap a Tossa. Encara és fosc, però a mesura que clareja ens fa la sensació que tindrem un bon dia, meteorològicament parlant.
A les 8.13 algú arriba a Tossa quan ja hi ha els cotxes d’en Salva, i en Ramon B. que fa un quart d’hora que esperen. Un consell per a navegants: no us deixeu aconsellar mai per l’Alfons en els itineraris per carretera. Aquest cop el cotxe on viatjava ha fet una marrada d’uns 20 kilòmetres per revisar les obres de la carretera N-II fins a Vidreres abans d’arribar a Tossa. Tot seguit arriba en Guifré.
Situats davant la barrera d’entrada a la Urbanització de Sta. Maria de Llorell (els descreguts en podeu dir senzillament Llorell), els bons oficis d’en Guifré fan que el guarda de seguretat ens doni pas lliure sense cap mena d’impediment.
Ja som a la mansió de la família Gol-Riera. És un no parar de bosses i caixes amunt i avall i en Toni és l’encarregat de disposar les begudes i altres elements de la intendència a la nevera. Es tracta d’evitar els cops de colze típics entre els subministradors de les menges per tenir un bon lloc dins de l’armari de fred.
Finalment, un cop tot endreçat, arriba l’hora de fer el cafè. En Guifré ens obsequia amb cafès individuals fets amb càpsules Nespresso que acompanyem amb la coca i altres “delicadeses” subministrades per en Lluís i el Rom Havana Club Especial d’en Jordi.
Inici del desdejuni
Són les 9 del matí i amb els cotxes ens dirigim al punt d’inici de la caminada on arribem a les 9.16. La fita és el Puig de Ses Cadiretes. Pic que ja havíem fet alguna altra vegada, però que avui l’escometem des d’un punt diferent. Agafem una pista bastant ampla envoltada d’alzines sureres i algun pi. El camí s’enfila sense parar, no hi ha descans possible. Les converses dels diferents grups que es formen versen sobre bàsquet i sobre les dificultats dels familiars d’en Toni i d’en Joan E. per sortir d’Ucraïna i arribar a Catalunya.
Punt d’inici de la caminada
Converses rodejats d’alzines sureres i algun pi
A les 9.50 ens trobem en un atzucac, hi ha dos camins i les màquines que ens acompanyen es tornen boges i no ens saben indicar cap on hem de tirar. Finalment, al cap de poca estona tot torna a la normalitat i prenem el camí adequat. A les 10.57 agafem un petit corriol envoltat d’alzines i alzines sureres que ens du fins al cim de Ses Cadiretes. ¡Objectiu complert!.
Atrapats en un atzucac
Pel corriol camí del Puig de ses Cadiretes
Fem la reglamentària fotografia de grup enfilats dalt de les roques que culminen el Puig. Avui a més de la senyera, en aquesta fotografia i per raons òbvies, apareix també la bandera d’Ucraïna.
_JPG.jpg)
Tot seguit esmorzem, bé, molt pocs esmorzem perquè n’hi ha molts que ja no fan l’entrepà reglamentari i es conformen a menjar una mica de fruita, uns dàtils i fins i tot n’hi ha que mengen una mena de grana que més aviat sembla menjar de gallines, ¡pobrets!. Això si, el que no falta és la xocolata que ens subministra en Joan E.
Hora de esmorzar (?)
A les 11.22 reprenem el camí de tornada. Durant la baixada en Guifré explica a en Ramon B. la història d’en Ramon Mercader sota l’atenta mirada d’en Jordi. Per a altres ocasions queda la història dels germans Badia i l’explicació del dèficit tarifari. Ànims Ramon B., que tot és cultura i el coneixement d’aquests temes són patrimoni d’aquest grup de caminants. A banda d’això, també durant la baixada es van designant les tasques a desenvolupar de cara al dinar. A les 12.48 arribem als cotxes i fem via cap a Tossa on arribem a les 13.10 per a preparar les menges.
Camí de tornada...
Ja som als cotxes! La carxofada ens espera
En Guifré ho té tot previst. En Josep Ramon es fa càrrec de parar taula, tovalles, plats, coberts gots, etc. L’Alfons prepara les patates i les olives, en Ramon B. talla l’embotit, l’Oriol el formatge i en Joan S. omple dos porrons, un amb cava i l’altre amb cervesa amb llimona.
Parant taula...
l’Alfons, l’Oriol, Ramon B. I Joan S., vermut a punt!
A la cuina un equip de quatre caminants preparen les carxofes per a ser cuinades. En Guifré assistit per en Francesc preparen els pèsols i el puré de patata per acompanyar el fricandó. En aquest moment arriben en Ramon V. i en Ricard que no ens han pogut acompanyar a la caminada, però que dinaran amb nosaltres. Mentrestant dues safates de carxofes es van coent, una al forn de la cuina i l’altre al foc preparat a l’efecte al garatge.
Preparant les carxofes
.png)
Puré de patata per l’acompanyament
Les carxofes es van coent
Cap a dos quarts de tres estem tots asseguts a taula. La coordinació ha estat perfecta. Comencem amb les carxofes, molt bones, que encara milloren una mica més amb la salsa que ens ha aportat en Joan E.. Ens les acabem totes. A continuació el fricandó, insuperable, amb l’acompanyament adequat, n’hi ha que repeteixen.
Asseguts a taula
Un fricandó insuperable
Acabem amb les postres d’en Josep Ramon i l’Alfons, de primera.
Celebrem els 68 anys d’en Ramon V., com és habitual li cantem la cançó, per cert que les veus dissidents que volen canviar la lletra original, cada cop se senten menys. Ara bé, això si, necessitem millorar l’entonació. Ramon, moltes felicitats, gaudeix-ho amb salut.
Celebrem els seixanta-vuit d’en Ramon
A les quatre de la tarda, tot esperant els cafès aprofitem per, entre tots, arreglar una mica el món, apareixen els licors espirituosos d’en Josep Ramon que a més ens aporta el licor d’arròs dels segadors del delta de l’Ebre i la Ratafia Roset d’en Jordi. A partir d’aquest moment el món queda arreglat definitivament.
En Guifré fa una moció i proposa a en Pep com a president. ¡¡¡Però que s’ha begut aquest home!!!. El recomanat i la resta de caminants rebutgen violentament la proposta i constaten que l’Associació ja té un president indiscutible: en Joan Soldevila i Barbosa,... i punt final.
Una petita brigada de “pencaires” deixen la casa a punt de revista mentre passem comptes. El dinar surt per 12 euros.
A dos quarts de sis emprenem el viatge de tornada amb la sensació d’haver passat, una vegada més, una diada extraordinària. La finalitat de l’Associació de Caminants és fer excursions i conèixer el país, però a fe de Déu que aquestes trobades són inoblidables.
Un cop més Guifré, moltes gràcies per la teva hospitalitat i disposició.
A tres quarts de set alguns arribem a Badalona.
Pep Ibern (el passapasseres del Besòs)
Vídeo-Crònica sortida 23-03-2022
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 23-03-2022
Lluís Antoja i Josep R. Ciurana
Dinar Carxofada + fricando a la mansió d'en Guifré a Tossa de Mar
GPS: 41.73813, 2.899339 (mansió); 41.719790, 2.904791 (entrada urb.)
Oriol, Guifré, Pep, Solde, Alfons, Josep Ramon, Jordi, Francesc, Lluís, Salva, Joan, Toni i Ramon B.
Josep, Narcís, Ricard, Marcel, Ramon V i Fran
Ramon B, Guifré, Joan i Salva
Aparcament al quilòmetre 11 de la Crtra. GI-681 de Tossa a Llagostera
GPS 41.746401, 2.893828
Cost per cap del menú, amb postres, cafès i licors: 12 €