Gallecs | Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Guifré Gol

Una passejada per Gallecs

23-02-2022

Dimecres 23 de febrer de 2022, s’ha acordat fer una caminada per Gallecs, “un EIN de 733,52 Ha., amb una superfície inclosa en el PEIN de 698,91 Ha., que conserva els seus valors naturals i paisatgístics en un entorn altament antropitzat ... en el que s’està portant a terme la conversió a l’agricultura ecològica amb la voluntat de crear sinèrgies amb les terres de l’entorn”. En Resina encara ho podria fer més entenedor, però si voleu informació més clara i concisa podeu preguntar-ho a l’Aprenent o visitar la web http://www.espairuralgallecs.cat/ca/que-es/l-espai-rural-3/index.htm

Això no obstant, el pes específic de la trobada rau en la calçotada anual que ofereix en Pep a la seva mansió de Sant Fost de Campsentelles com a cloenda de tan especial jornada.

7.03 Surten del davant del Museu a Badalona els Molt Honorables: Alfons, Guifré (que arriba tard com de costum), Joan, Jordi, Josep, Lluís, Pep, Ramon B., Ramon V. i Toni, que instal·lats en els cotxes de l’Alfons, d’en Lluís i d’en Pep posen direcció a Sant Fost de Campsentelles; concretament a la mansió d’en Pep, reconeguda per molts com Patrimoni Cultural Artístic i Històric de l’esmentada vil·la. El Molt Honorable Josep Ramon, que amb el seu cotxe ha recollit prèviament als no menys Molt Honorables Salvador i Oriol, pren la mateixa destinació.

7.15 L’avantguarda arriba a Can Pep i la rereguarda ho fa al cap d’un quart d’hora. Deixen les vitualles i begudes i enllesteixen el “petit-déjeuner” de cada sortida (cafè amb llet o sense, petits croissants, coca de vidre, “trepins” i aigua de foc) . Ja poden contemplar el goig que fa la taula parada pel dinar del final de la jornada.

08.05 Tothom puja als cotxes i enfilen cap al punt de sortida de la caminada, l’aparcament de Gallecs. Al cap d’uns 20 minuts hi arriba el cotxe d’en JR i al darrere la resta. Concentració absoluta per tal de preparar-se per superar el duríssim trekking que han d’afrontar.

08.30 Són a l’àrea de lleure de Can Mainou i comença la caminada per un terreny asfaltat. En Ramon B., innocent criatura, s’ofereix per tal que el cronista li faci el relat d’algun “moment històric estel·lar” mentre la resta de Caminants posen distància entre ells i el relator. Dissortadament, la narració només dura una hora, és a dir, un resum del resum de l’afer Julio Muñoz Ramonet i Carmen Broto. Això no obstant, no es pot veure cap senyal d’afectació en el resignat oïdor, que potser feia veure que escoltava mentre pensava amb quelcom més interessant.

Davant la Masia la Torre Blava es desvien a la dreta per un caminet, que fa una lleugera pujada, limitat per una renglera de seques canyes i zones de conreu amb cases aïllades que deuen pertànyer als propietaris dels camps. Es dirigeixen cap als Aiguamolls de Can Benito i l’església de Gallecs, segons informa un pal indicador.

08.44 El sòl és pla amb extensos camps assedegats que faciliten el repòs a una bandada de tudons. L’antena de “radio nacional” i la lluna decreixent en un cel blau sense cap núvol completen la visió dels esforçats Caminants.

Un grup d’”adelantados” ha de fer marxa enrere perquè havien errat el camí, mentre que els prudents “retrasados” s’han estalviat la primera marrada.

08.52 Arriben davant l’església Santa Maria de Gallecs “d’estil romànic tardà del segle XII, que posteriorment ha estat renovada al segle XIV”. Contemplant el campanar d’espadanya i girant la mirada 180 graus, el panorama els ofereix una molí de vent envoltat d’uns quants arbres sense fulles, zones de conreu i la inevitable antena amb la lluna. El Mite, sempre àvid d’informació, ha sentit que l’Oriol anomenava parròquia a l’església i li ha demanat quina qualitat ha de tenir una església per tal de ser considerada parròquia, la resposta del lacònic saldenc ha estat “que tingui parroquians”.

Santa Maria de Gallecs

El molí de vent i l’antena

09.00 Han deixat enrere l’església i es dirigeixen als Aiguamolls de Can Salvi, seguint el Camí del Torrent Caganell, travessant un bosc d’alts plàtans sense fulles. En Joan i l’Alfons enceten una interessant i sensible conversa sobre els perfums, les cremes i els beneficis que el seu us comporta als éssers humans, tot i que, si hom toca un conillet amb les mans perfumades, la mare conilla el refusa. L’Alfons comença la serenata de reclams per a les perdius. En la zona teòricament humida poden veure miradors d’aus totalment deserts per la falta de bassals d’aigua.

Bosc de plàtans

Mirador d’aus

09.07 Una passera de fusta els permet creuar la Riera de Gallecs i continuar dins el bosc de plàtans que sembla acabar-se. En molts arbres es poden veure caixes de refugi d’ocells.

09.28 Després gairebé topar amb l’AP-7 giren a l’esquerra i van a parar al Camí de Gallecs amb un rètol que els dona la benvinguda al Parc Agroecològic de Gallecs. Aquest camí és una carretera asfaltada amb una renglera alineada d’estaques que limita lateralment una vorera.

Camí de Gallecs

L’arbre dels tudons

9.40 Abandonen el Camí de Gallecs, travessant la carretera, i agafant a la dreta el camí de Can Torres. Continuen per aquest camí fins al Camí de Sant Valerià que gira cap a l’esquerra. Un plàtan solitari carregat de tudons crida l’atenció de l’ornitòleg aprenent que ho fa saber a tothom.

10.09 Han continuat pel Camí de Sant Valerià fins a la cruïlla amb el Camí de la Torre d’en Malla on seguiran aquest darrer camí, que fa una lleugera baixada, en direcció a la Torre d’en Malla. És en el decurs d’aquest sender que en Ramon B. i el mític Mite coincideixen en valorar positivament les virtuts d’en Fèlix de Pablo com a jugador i com a persona.

10.17 Han arribat a la Torre d’en Malla, “un conjunt defensiu, de secció quadrada, amb dues torres de planta quadrada sis metres i mig de costat en cada un dels angles de la façana principal, que per la seva estructura correspon a l’època gòtica”. Al costat d’uns camps a prop de la Torre decideixen esmorzar. Acabat el refrigeri retornen per on han vingut fins a reprendre el Camí de Sant Valerià.

A Torre d’en Malla

Esmorzant

10.41 Han travessat la carretera C-155 Sabadell - Granollers tot seguint el GR 97-3 i entren en un bosc de pins i garriga amb camps de conreu a la dreta.

Travessant la C-155

Seguint el GR 97-3

10.45 Continuant pel mateix camí, l’Oriol senyala una desviació que, segons manifesta, en 10 minuts els portaria a l’aparcament, no obstant, la deixen per un altre moment. Continuen, doncs, pel GR fins prop de Palaudalba on inicien el retorn. Desfan el camí seguit fins a la desviació esmentada per l’Oriol i allà abandonen el GR. L’Alfons ha identificat el cant d’una cadernera i moments abans una perdiu ha sortit volant en sentir el seu reclam. Aquest home té poders.

11.18 Altra vegada creuen la carretera de Granollers a Sabadell. Deixen de banda un caminet que surt a l’esquerra i l’Oriol, que ha pres el comandament, els força a seguir per un sender romàntic envoltat de roures i entapissat de les fulles caigudes d’aquests arbres.

11.28 De tots els camins possibles, que en són molts, segueixen el Camí del Bosc de Can Veire en direcció al Camí de Gallecs que, finalment, els conduirà a l’aparcament.

Bosc de Can Veire

11.45 Ja són a l’aparcament. Només està prescrita la toaleta perquè el vermut es farà a la mansió de Sant Fost. L’Oriol s’interessa per l’alçada d’en Ramon B. i el mite aventura 1,92 m, això no obstant, després de preguntar-ho rectifica i diu que són 1,945 m.

11.47 Arrenquen els cotxes en direcció Sant Fost i al cap de 20 minuts ja hi són. Aparquen on poden, però legalment. En Pep arriba una mica més tard perquè ha hagut d’anar a comprar el pa.

12.20 La divisió del treball i l’especialització es posen en pràctica. L’Alfons i en Ramon V. preparen el vermut a la taula del badiu: patates Coromines, olives, fruits secs, cava i Epidors. A la cuina en Ramon B., en Salva i l’Oriol comencen a tallar l’embotit i el formatge, mentre en Jordi fregeix la cansalada i després les mongetes. En Guifré prepara la salsa pels calçots.

12.30 En JR prepara el seu menú especial triturant tant com pot el que ha de menjar. I en Salva i l’Oriol disposen els embotits i els formatges en sengles safates, sota l’atenta mirada de l’Alfons.

12.45 A fora, en Lluís, en Josep, Ramon V. i en Salva tallen els rizomes dels calçots i els enfilen amb la inestimable col·laboració de l’Aprenent i l’Oriol. En Ramon B. supervisa. En Joan es fa càrrec dels enfilalls per a després, quan el foc ja estigui a punt, traslladar-los a les graelles.

Tallant i enfilant

En Joan i la faldilla de hawaiana

13.00 En Pep i en Lluís, mestre i primer oficial, ja han començat a preparar el foc. En Joan i en Salva estan a l’expectativa per si els seus serveis són requerits.

13.15 S’incorporen a l’esdeveniment en Ricard, en Marcel i en Francesc que per diversos motius no han pogut fer la caminada, però no estan disposats a perdre’s aital celebració. Tan sols falta en Solde a qui agraeixen la seva aportació de cava i esperen retrobar-lo aviat en les millors condicions.

13.16 El foc crema ja els primers enfilalls de calçots mentre en Pep i en Joan (tot un mestre del calçot) procuren que les flames els cremin uniformement.

13.48 La resta està fent el vermut amb cervesa, formatges, embotits, Coromines, olives i cava amb porró, quan una fotografia zenital immortalitza el moment.

14.21 Una plàtera-bol de mongetes amb cansalada és l’expositor de l’acurat treball d’en Jordi, que a més, tal com els té acostumats, ha lligat un allioli de concurs. Havent acabat de cuinar els calçots en Lluís i en Ramon couen les botifarres amb les brases.

Mongetes amb cansalada

14.30 Tots reunits al voltant de la taula del badiu, en Josep Ramon els reprodueix en un altaveu el poema de “L’elogi al calçot” que en Jordi Lleal i Giralt (e.p.d.) va escriure i recitar en una ocasió semblant.

14.34 Comença l’atac als calçots (250) que van desapareixent engolits amb fruïció pels Caminants. En JR s’ho mira consirós, però esperen que aviat podrà participar al 100% en tots els àpats.

Menjant calçots

i més calçots

14.45 Han liquidat els calçots i cal portar la resta de viandes a la taula de dins mentre l’Oriol i en Salva acaben d’enllestir les safates de formatge. En JR ho ha de tallar tot ben petit per tal d’engolir-ho sense problemes.

15.02 A la taula esperen l’amanida, la ratafia Russet, el vi amb porró, la botifarra negre, la cansalada viada, les botifarres i l’allioli. No triguen a arribar les mongetes amb cansalada i les boques dels comensals comencen a salivar.

15.10 Es dona el tret de sortida i aviat han fet cau i neta.

15.51 De les postres variades, elaborades per les mullers d’alguns Caminants, s’aprofita i es delecta tot: pastes de l’Empordà JE, pastís TR, púding de Coco SM i trufes AG.

15.55 Avui la festa va per l’Alfons que ja n’ha fet 69, qui ho diria?, i per aquest motiu els convida a brindar amb Llopart a la seva salut i la de tots després que l’orfeó hagi entonat “la festa va per tu ...”. En Josep Ramon, per reblar el clau, els ofereix uns “didalets” d’uns xarops espirituosos d’origen caribeny, marca Monin, que ens ha fet arribar en Joan Soldevila i que és la deixa d’en Jordi Lleal per el grup.