Castellar de n’Hug - Costa Pubilla – Castellar de n’Hug
2-12-2020
L’objectiu d’aquesta excursió és: sortint de Castellar de n’Hug pujar a la Costa Pubilla (o Pla dels Pujalts) (2.056 m) que és un cim del repte dels 100 cims de la FEEC. La Costa Pubilla es troba entre els municipis de Gombrèn, Planoles i Toses, a la comarca del Ripollès. És el punt d’elevació màxima de la serra de Montgrony. L’itinerari previst passa per la falda de la Serra, remunta fins a la Costa Pubilla i torna carenant fins a trobar un bon camí de baixada per arribar a Castellar de n’Hug.
​
06.30 De Badalona surten en direcció Premià de Mar dos cotxes, el d’en Joan i el d’en Ricard amb l’entranyable companyia d’en Guifré. En Josep Ramon i en Salvador els esperen al costat de l’estació de Premià on s’incorporaran, respectivament, als esmentats vehicles. Segueixen per Parpers en direcció a Vic i deixant enrere Ripoll arriben a Campdevànol. Des d’aquesta població agafen la carretera que va a Gombrèn i uns quilòmetres després d’aquesta vila trenquen a la dreta per la carretera BV-4031 que els deixarà a Castellar de n’Hug.
​
08.35 Un insistent vent gelat els rep a Castellar. El dia és clar amb una lluna resplendent i un sol que es deixa veure a intermitències amb permís d’uns núvols lenticulars. Després de deixar els cotxes a l’aparcament, a correcuita s’abriguen tant com poden perquè en qüestió de minuts els dits de les mans se’ls congelen. S’aixopluguen a redós d’un edifici que té un terraplè que els fa de seient i taula en el ritual de l’esmorzar. Com sempre en Josep Ramon i en Ricard fan de proveïdors (plum-cakes, ulleres ensucrades i cafè amb llet -aquest cop no hi ha aigua de foc-).
Ambient gèlid en arribar a Castellar de n’Hug
08.56 Enllestit l’esmorzar comencen a caminar. Deixen Castellar tot seguint la carretera de la Creueta. El vent i el fred els fueteja de valent sense treva.
Deixem Castellar per la carretera de la Creueta
El vent i el fred fueteja de valent...
09.25 Al cap d’uns 400 m abandonen la carretera i segueixen un camí emporlanat que fa baixada en direcció a l’església de Sant Joan de Cornudell, Montgrony i Gombrèn. Les extraordinàries vistes del Puigllançada, la Collada del Pedró, el Pedraforca, la Serra d’Ensija, entre d’altres, els consolen en el trànsit pel solitari i gèlid camí. Quan troben algun petit basal d’aigua, sigui a la vorera o al mig del camí, està congelat i representa una dificultat addicional pel mític mite que, involuntàriament, comença a lliscar-hi pel damunt amb el risc de caure fora dels límits del camí; un caramell que penja d’una petita font els crida l’atenció i dóna fe de la intensitat de la gelor.
Deixem la carretera, per un camí emporlanat
Extraordinàries vistes
Basal d’aigua ben congelat
Un caramell de gel, fruit de la gran gelor
09.40 Un boix grèvol de notables dimensions apareix a un costat del camí recordant-los que s’acosta Nadal.
09.43 Són al davant del turó on hi ha l’església de Sant Joan de Cornudell i pugen les escales per veure-la de més a prop. Es tracta d’una petita construcció romànica recentment restaurada amb un campanar d’espadanya. Mentrestant el previsor Josep Ramon troba a faltar unes malles que protegeixin del fred les seves extremitats inferiors i pren la determinació de comprar-les tan bon punt en tingui l’oportunitat.
Sant Joan de Cornudell
09.50 Seguint el mateix camí troben un indicador que esmenta Can Torra, Santuari de Montgrony i Gombrèn. El camí, que ara és pedregós i va alternant pujades i baixades, està cobert d’una fina capa de neu granulada.
10.02 A l’esquerra de la senda poden contemplar la masia de Can Torra i els seus panells solars, tot en molt bon estat.
10.15 Deixen el camí que seguien i, després d’uns instants de dubte, agafen un viarany més estret, que resulta ser un GR, i els fa entrar a una cleda per un petit barri metàl·lic. Van fent esses per dins un bosc molt malmès (potser a causa del Glòria) de grans matolls de boix, ametllers inclinats sense fulles i troncs de pi negre (o no) que els obliguen a esquivar-los. En aquest trajecte han entrat i sortit de dues cledes saltant el vailet.
10.29 Han deixat enrere el bosc i els filats i han arribat a una zona de prats coneguda com el Coll de Maians (1.465 m) amb vaques i bous pasturant. El vent no afluixa, però el sol, ara més consistent, es fa notar.
Coll de Maians
10.35 El tàndem Ricard-Salvador, que en tot moment ha estat a l’avantguarda, ha funcionat correctament; en Ricard enderiat amb el wikiloc i en Salvador fent servir la seva expertesa muntanyenca. Això no obstant, és en aquest moment quan es produeix la primera i única marrada del dia que és corregida ràpidament. Segueixen per un sender costerut i rocallós amb neu granulada a terra i pins caiguts que són obstacles que els caminants sortegen amb agilitat i elegància.
​
10.50 Deixen el camí, que s’havia fet més ample i menys dificultós, i es desvien cap a l’esquerra seguint un tirany envoltat d’alts matolls que aviat els porta a una extensa zona de prat amb bestiar pasturant. En Joan es vanta de resoldre tots els sudokus, per difícils que siguin, perquè va fer un programa amb COBOL que executant-lo li va omplint les caselles sense error. El comú dels mortals consideraria aquest mètode com un frau, però ... feu entendre això a en Joan!; la seva tossuderia sovint recorda a en Trump.
11.17 Ara la presència del sol ja és continuada i, malgrat la contínua pujada, han de reconèixer que la ruta que els ha fet seguir en Ricard facilita unes panoràmiques excepcionals. Per cert, Narcís, tots han pogut veure Montserrat.
11.47 En Salvador reclama una aturada per tal d’esmorzar i en Ricard, fent-se pregar una mica, finalment ho atorga. En Salvador engolint l’entrepà de fuet, en Ricard, mediterràniament, l’entrepà d’anxoves i la cervesa, en Joan desaparegut per allò del Bristol 3, 4 o 5 i en Josep Ramon compartint uns dolços dàtils israelians que li compra la seva mare a Torredembarra! (King Solomon varietat Medjoul). En Salvador, sempre respectuós amb les decisions d’en Ricard, manté que el wikiloc que estan seguint el devia haver fet un excursionista que es va perdre, i que ell ja hagués tirat pel dret muntanya amunt i faria estona que els esperaria al cim del Costa Pubilla.
Hora d’esmorzar
12.05 Segueixen pujant per un camí de pendent moderat envoltat d’esparsos matolls de boix. Aquest sender segueix la falda de les muntanyes que tenen a l’esquerra i és decididament llarg, la qual cosa fa que, tenint present l’esforç realitzat fins aquell moment, les cames comencen a queixar-se. En Ricard segueix consultant el mòbil per tal de saber quan cal prendre definitivament el camí de pujada a la Costa Pubilla.
12.36 El camí gira a l’esquerra davant d’una muntanya nevada, que deu ser el Coll de la Coma Ermada, i el Costa Pubilla ja es fa visible. Ara el pendent s’ha incrementat amb la propina de les pales de neu que s’han de trepitjar en molt de compte.
13.05 En Josep Ramon i en Salvador són els primers a fer el cim (2.055 m), la resta hi arriben uns minuts més tard. Allà dalt el fort vent és tan fred com a Castellar de n’Hug. Des d’aquesta posició privilegiada també poden contemplar el vessant nord de la Serra de Montgrony on es pot distingir un emboirat Puigmal, el Puig de Dòrria, Planoles i, més a l’oest, el Puigllançada, el sempitern Pedraforca i, cap al sud, Montserrat i el Montseny molt lluny damunt dels núvols. En Joan passa el control de la Mercedes informant-la que “estamos colgados de nieve”...“pero llevo una camiseta tèrmica”; una mica exagerat, oi?. Ràpidament en Josep Ramon fa la fotografia del grup.
Cim de Costa Pubilla
Vessant nord de la Serra de Montgrony
13.17 Comencen el retorn en direcció nord-oest. Es tracta d’anar carenant fins al Coll del Remoló i després al Pedra Picada. Abans, amb el terra cobert de neu, han de baixar a la collada i tornar a pujar fins al Tossal de Maians (2.049 m), també anomenat Roc dels Llamps.
13.30 Ja són al Roc i després de fer alguna fotografia davallen per la neu durant un quart d’hora fins a aturar-se i entrar a dins d’un “bunker” o refugi amb espieres orientades cap al nord. En Joan ha aprofitat aquest tram per demostrar la seva reconeguda habilitat de baixar els pendents nevats, corrent i fent ziga-zagues, talment com si esquiés. Sense el divertiment que els proporciona aquest home les sortides serien més pansides. Segueixen baixant entre esparsos pins per un tram de muntanya amb més pendent i un bon gruix de neu. En Ricard i en Salvador, que van al davant, en garanteixen la seguretat. En Josep Ramon en tot moment s’ha avançat per tal de filmar a la resta.
14.00 Han arribat al Coll de la Bona (1.889 m) i en Ricard i en Salvador consulten el wikiloc per tal de trobar un bon camí cap a Castellar de n’Hug. Finalment decideixen seguir pel coll en direcció sud i oblidar-se del Pedra Picada. Han trobat un camí de vaques amb dos cóms, un d’aigua corrent i, més endavant, un altre de glaçat.
14.41 Després de seguir bona estona la sendera de vaques en Salvador ha suggerit davallar fins a un tàlveg, que el malastruc d’en Joan ha vaticinat que portaria aigua. Sense mullar-se han tornat a remuntar camp a través amb l’esperança de trobar un camí que els acostés a Castellar. La intuïció d’en Salvador ha resultat encertada i s’han trobat amb un camí planer que complia el requisit.
15.16 Com que el camí feia moltes esses i hi havia ganes d’arribar aviat al lloc on havien deixat els cotxes, han saltat el filat d’una cleda i han baixat com cabirols per on han pogut.
15.40 Han retrobat la carretera de la Creueta gairebé a l’alçada del desviament cap a Sant Joan de Cornudella.
15.52 Fan l’entrada triomfal a Castellar i el grall d’un corb els dóna la benvinguda (o millor “bentornada”).
16.00 Ningú ha fet la toaleta. El dinar (entrepans), les restes de plum cake, les olives, les Coromines, la clara i el cava, recordant a en Jordi, són la cloenda d’una jornada memorable i... esgotadora.
.png)
En Josep Ramon es fa càrrec del cotxe d’en Joan amb en Salvador, i en Ricard i el Volvo agombolen a en Guifré. No hi ha cap dubte que la conducció d’en Josep Ramon deixarà bastant enrere als del cotxe suec.
​
Fins la propera!
Vídeo-Crònica sortida 2-12-2020
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 2-12-2020
Ricard Pablo i Josep R.Ciurana
Guifré, Ricard, Joan, Salva i Josep Ramon
La resta del grup
Ricard i Joan
No es valora el cost unitari del picnic
Degut al tancament de bars i restaurants es fa picnic amb entrepans
Zona d'aparcament a Castellar de N'Hug
GPS: 42.28198, 2.01631