SORTIDA AL CARLIT
Infortuni o ... presències de malastrugues
Proclamo: Una persona intel·ligent resol un problema. Una persona sàvia l'evita
Albert Einstein
Aquesta és la crònica fallida d’una expedició ambiciosa, però fallida, que em fa venir a la memòria aquelles paraules que diuen que va pronunciar Felipe II: «Yo no mandé a mis barcos a luchar contra los elementos».
5,30h Davant del Museu de Badalona, els cotxes d’en Josep i d’en Josep Ramon acullen respectivament, a en Ricard i en Guifré, i, a en Jordi L i el seu acòlit; en Ramon i l’Alfons, homes de previsió, han dormit la nit del dimarts dimecres a Urtx, un exclusiu poblet de la Cerdanya, i, finalment, aquesta mateixa nit, en Marcel, en Jordi P i en Salva han romàs en els braços de Morfeu a Llívia. En Guifré arriba 20 segons tard!, o bé, el rellotge de Santa Maria, que ha tocat els dos quarts quan en Guifré arribava, duia 20 segons de retard. Sortim puntuals en direcció a Llívia.
6,55h En Joan té necessitat imperiosa de miccionar, es a dir, d’expulsar orina per la uretra, i el cotxe que el transporta es veu obligat ha fer una parada a l’àrea de servei Porta Cerdanya (abanderada o independent) que hi ha just passat el túnel del Cadí i just abans del peatge en direcció nord.
7,18h En arribar a la benzinera de Llívia els del cotxe d’en Josep Ramon sorprenen a en Marcel i a en Jordi P proveint de combustible el seu vehicle.
7,20h Frescos i elegants com un lliri arriben en Ramon i l’Alfons.
7,21h Els esforçats Josep, Guifré i Ricard fan la seva triomfal entrada en el mateix recinte.
7,25h Finalment, tots celebren l’aparició d’en Salva i posen rumb a les Bulloses.
7,50h Hi ha un cotxe (un elegant Mercedes GLA 220cdi 4matic) que, probablement absort en la interessant tertúlia o no, passa de llarg i ha de recular per tal d’anar pel bon camí. Primera marrada sense baixar del cotxe!
8,15h Deixem els cotxes a l’aparcament de l’Hotel del Bon Repòs, just al costat de l’embassament de les Bulloses. Damunt la taula d’en Ciu fem el cafè de ritual tot i que aquesta vegada les llepolies d’en Ciu són comprades perquè, segons manifesta, té el temps mil·limetrat. Discussions i previsions sobre el dinar i el restaurant. Entre d’altres es proposen: l’Hípica de Llívia a les 5 de la tarda, pèsols negres a ca l’Oriol, bocates a rotonda de Puigcerdà i d’altres. En Joan, que s’ha aferrat al seu gurú basquetbolístic, està repassant tota la teoria del bàsquet (el “pick and roll”, el “box and one”, el “flex”, el “back door, el “box out” i molts més) i en Salva aguanta estoicament la pluja d’elucubracions que li cauen a sobre. Fa estona que cau aigua neu i amb l’ajut del vent, que es va enfortint, comencem a negar-nos.
8,35h S’inicia la marxa. El sender avança sense fer grans desnivells, però és molt rocallós i es requereix de certa “expertise” per poder superar els entrebancs que se’ns presenten.
8,50h De cop ens adonem que l’Alfons, en Guifré i els seus acabats d’estrenar pals s’han extraviat; potser és l’emoció de la novetat. L’Alfons, home sacrificat i generós, pren la responsabilitat de retornar al mite al grup expedicionari fent servir la seva veu potent i eixordadora i l’ajut d’en Salva.
.png)
9,10h El trajecte discorre per una zona lacustre i passem pel costat dels dos primers llacs, l’estany Negre, que ens queda a l’esquerra i l’estany del Viver, a la dreta i a un nivell inferior.
9,22 A continuació voregem l’estany de la Comassa i a l’altre costat del camí l’estany Sec. Aquest indret malgrat pugi una mica ho fa de manera suau.
9,25h Encara que fa sol segueix plovisquejant i la visió de diversos arcs de Sant Martí fan més vistós el paisatge. El sofert mite es veu sotmès a una benintencionada allau de recomanacions de com ha d'utilitzar els pals. Per resumir-ho: quan, com i on han de ser emprats. Aquest cronista, que frueix de molta experiència sap que l'aprenentatge va per llarg i que s'ha de tenir paciència i ...misericòrdia amb el neòfit.
10,0h Ens topem amb un altre llac, l’estany Vallell, on un rètol ens convida a oblidar-nos del Carlit i seguir la ruta dels llacs; tot és en va perquè estem determinats ha deixar la nostra petja al cim de la muntanya més alta de la Cerdanya.
10,25h Després de superar un pendent molt costerut el MHP pren la decisió de fer marxa enrere, refugiar-se a l’aparcament on hem deixat els cotxes i deixar les heroïcitats (?) pels més agosarats. El fred és més intens i la roina, que no cessa, s’ha convertit en una calamarsa que empesa pel fort vent cada vegada és més molesta. La visió del Carlit i del Colomer és inexistent perquè una espessa boira els manté ben tapats. Això no obstant seguim caminant amb un grup capdavanter format per en Ricard i en Jordi P i una reraguarda, més o menys espaiada, per la resta. Les persistents ràfegues de vent fan que l’aigua neu (o millor, el gel) ens metralli sense treva. El fred i la mullena que tots arrosseguem fa que la pujada, que ara és una mica més dura, se’ns faci més difícil.
10,36h Un rètol ens avisa que el camí que seguim està reservat per a caminants experts. Com que ens considerem molt experts seguim camí amunt. A la dreta podem contemplar l’estany Sobirà que segons les referències que tenim està situat on la pujada al Carlit s’endureix força.
10,55h Quan ens adonem que el nostre objectiu s’ha complicat massa una comissió, formada per en Salvador i en Ramon, tracta de dissuadir a en Ricard i en Jordi P de la seva determinació d’arribar al cim. Finalment, amb la promesa de repetir la pujada el dijous vinent, el sovint renuent Ricard accepta fer mitja volta i tornar enrere per tal de retrobar al nostre enyorat MHP i prendre les previsions necessàries per trobar algun restaurant que ens aculli a l’hora de dinar. Res a remarcar en el trajecte de tornada que segueix el mateix camí que hem fet a l’anada amb els mateixos inconvenients d’aigua, gel i vent.
11,59h En Josep Ramon fa la darrera foto de la sortida, doncs la maquina de retratar per la mulladera i la humitat deixa de funcionar. Tot i que, momentàniament, la va reanimar a casa, finalment n’ha comprat un altra d’igual per poder seguir fen fotos i vídeos de les sortides.
Darrera foto abans del “shutdown” definitiu
12,10h En Jordi L., que és al cotxe, està fruint de la clara fresca! (ens referim al combinat de cervesa i llimonada). S’ha tret de sobre la roba xopa i se’n ha posat de seca. Del cotxe estant comprova com el sol treu el nas, però continua plovisquejant.
12,45h Arriben els valents (?) que xops com arengades es posen roba seca i ataquen l’aperitiu (xips, olives, clares i fruits secs) mentre torna la roina d’aigua neu.
13,13h El mil·limetrat temporalment Josep Ramon ens abandona i marxa directe cap a casa doncs té afers familiars per acomplir.
13,16h Com que l’ambient meteorològic no convida a fer petar la xerrada mentre assaborim el vermut pugem als cotxes i marxem a la recerca i captura d’un lloc per dinar.
14,00h Ja som a Llívia i després d’embolicar-nos una mica pels carrers de la vil·la comprovem que el restaurant de la Hípica està tancat. El Salva suggereix provar l’Esquirol i cap allà ens dirigim.
14,15h Restaurant de l’hotel L’Esquirol està obert i en funcionament. Unes jovenetes i simpàtiques dominicanes ens atenen amablement. El menú no és espectacular però compleix els requisits mínims de qualsevol de nosaltres. Això es el que ens ofereixen, com a Menú diari, segons la carta agafada de la seva pagina web:
Celebrem els 71 anys d’en Josep amb el protocol reglamentari.
%20(2).png)
Arriba el torn de les mocions i/o propostes. És en Ricard qui pren la paraula per tal de suggerir que l’11 de setembre una representació de la Molt Honorable Associació dels Caminants de la Costa comparegui, a Barcelona, i dipositi un ram de flors davant l’estàtua de Rafel de Casanova. Tot i que la votació no sembla haver-se portat a terme s’endevina una total aquiescència entre els presents.
Fora de programa s’enceta un debat filològic que fa referència als termes: aranyons, orujo, arándanos, mirtils, nabius i altres baies. Ara és en Jordi P. qui greument demana que si algú organitza una sortida “no oficial” tingui l’atenció de comunicar-ho a tots els membres de la MHA. Aquesta justificada moció sorgeix arran d’una sortida al Pedraforca, el darrer dissabte organitzada de manera furtiva pel mític mite; aquest, el mite, se sent al·ludit i admet el seu error amb el compromís d’informar a tots els honorables sempre que es produeixi un esdeveniment semblant. Intempestivament, en Joan, s’exclama que en Salva és un malastruc (“gafe”) puix que sempre que ens acompanya en una excursió hem de recular per pluges i vents.
En Guifré demana als Ventura que resten callats que no tinguin angúnia de manifestar els seus acords i/o desacords públicament, perquè això enriquiria d’allò més els debats.
Es fan comptes i sortim a 20€ queda un romanent de 15€
16,15h Marxem de tornada cap a casa, contents i satisfets
16,17h Rotonda d’Alp
17,10h Passem per la vora de Berga
18,20h Alguns arriben a Badalona, sans i estalvis
FINS LA PROPERA!
Vídeo-Crònica sortida 2-10-2019
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 2-10-2019
Joan Soldevila i Josep R.Ciurana
10,79 km
4h 21m 37s
24m 17s /Km
2.436 m.s.n.m
Josep, Guifré, Ricard, Josep Ramon, Joan, Jordi LLeal, Marcel, Jordi Puente, Alfons i Ramon + Salva Maldonado
Oriol, Pep, Narcís, Francesc, Lluís i Fran
Ramon, Marcel, Josep i Josep Ramon
Aparcament de l'hotel Les Bones Hores a les Bulloses
Localització GPS: 42.560085, 1.996421
Restaurant de l'hotel L'Esquirol a Llívia. ☎ 972.896.303
GPS: 42.463050, 1.978574
Preu del menú: 15 €
Cost total amb cafés, propina i romanent: 20 €