Aquest dimecres en Ricard ha triat una caminada per la zona de Rupit-Tavertet. Començaran gaudint d'unes vistes brutals (que diria en Toni i el musculat cuiner de TV3) des dels cingles de Tavertet. Després, agafant alçada arribaran a un mirador (Rocallarga) des d'on podran veure fins a l'embassament de Sau. A prop hi trobaran la Balma de Cortils. La següent parada serà a unes tombes antropomorfes dins d'una fageda molt bonica. Més endavant tornaran a trobar una balma molt més gran que l'anterior. Finalment remataran la caminada amb roques enormes i la Font de l’Avellanosa.
Molt probablement el tribunal suprem (i cooperants) qualificaria de tumultuària la munió de caminants que s’han aplegat per a aquesta sortida. De Badalona, de Premià de Mar, de Mataró i de Tiana una multitud de caminants s’han conjurat per assistir a la caminada. En Francesc, que surt de Tiana, ha agombolat en el seu cotxe els dos de Premià i el solitari de Mataró. Els cotxes d’en Josep, d’en Ramon i d’en Joan E han recollit els altres 9 de Badalona. En total 16 caminants.
​
7.00 Surten els badalonins. Passen primer per Parpers, la carretera de l’Ametlla i sobrepassat Vic es desvien cap a Roda de Ter. Seguint la C-153, arriben al restaurant Can Puntí (Cantonigrós) a les 8.50, que és on està previst el reagrupament. Els d’El Maresme, que han sortit de Premià a les 7.10, arriben 10 minuts més tard. Sense dilació ja tornen a ser dins dels cotxes i es dirigeixen, per la mateixa C-153, al punt km 28,4 on es desvien per una pista cimentada anomenada Plaça del Bisbe Guillem de Tavertet i segons el rètol que trobem a l’inici de la pista, també se la coneix com “Camí de Tavertet a Rupit”.
​
8.55 La pista els ha conduït prop del Mirador del Silenci on han aparcat els cotxes i faran el mini esmorzar de ritual (cafè i llepolies) que s’allarga més que altres vegades. Les imatges que recullen les fotografies d’en J.R. donen una detallada descripció de les begudes i acompanyaments assaborits.

Ja som al punt de sortida, però abans ...

... toca fer el desdejuni
9.20 Comencen la caminada. Segueixen la pista cimentada del bisbe que es va enlairant mentre travessen un gran prat. Quan conduïen per la plana de Vic la boira els feia témer un dia plujós i ennuvolat, però una vegada dalt de l’altiplà del Collsacabra el cel és blau i el sol llueix per sobre les boires baixes del voltant del pantà de Sau. La vegetació és escassa llevat d’una estesa de mates de boix defoliat per la plaga d’una papallona nocturna invasora procedent de l’Àsia (la Cydalima Perspectalis, com tothom ja deu saber). Des d’aquest pla la vista del Far és espectacular i, molt important, en Lluís confirma que, de moment, no s’avorreix. “Mira Alfons és estepa!”, és la il·lusionada veu del mite la que se sent. La resposta no en té res d’il·lusionada, més aviat al contrari, “però que dius toix, que no veus que són rosers silvestres”. Sense més comentaris.

Les boires baixes les tenim per sota

Vegetació escassa
9.25 L’il·lustrat Aprenent explica a en Salva que: “l’eruga de la papallona del boix ataca a la planta, se n’alimenta durant el seu desenvolupament i provoca una defoliació extrema que danya la planta. El Departament de Territori i Sostenibilitat estableix punts de seguiment amb trampes de feromones (el pot groc i verd que ha cridat l’atenció d’en Salva) arreu de Catalunya duent a terme actuacions pilot, alhora que coordinen la informació i en promouen la recerca aplicada”. Sentir-lo fa posar la pell de gallina.

L’il·lustrat Aprenent explicant en Salva...

Una trampa de feromones
9.31 En Ricard i els Ventura Bros. estan reunits en conciliàbul perquè han sorgit dubtes pel que fa al camí a seguir. Una filtració ha fet córrer el rumor de què estan fent el trajecte en sentit oposat al que estava previst. En aquest ínterim, en Lluís, menciona al mite que el barret negre impermeable que llueix, no és el més recomanable quan fa sol i calor, perquè el color negre absorbeix la calor i la clepsa s’escalfa.

9.35 L’Alfons, que fins aquell moment estava desaparegut, insisteix en el perill que representa el barret negre a la closca del cronista, que, del seu natural, ja va prou caldejat de cap. Quina enveja feia la gorra blanca d’en Joan S que, segons l’Alfons, en té milers a l’armari de casa seva. I és que l’exforner gairebé sempre ha anat de gorra. Després de retratar el panorama que frueixen des del Mirador del Cingle decideixen continuar endavant per la mateixa pista.
Gaudint de la panoràmica des del Mirador del Cingle
9.43 Arriben a les instal·lacions de l’Avenc, un aparthotel molt ben condicionat. Aquí deixen el camí del bisbe i, malgrat un rètol que anuncia que és un camí privat, obren la tanca i entren al terreny de l’hotel. Tot seguit es desvien cap a la dreta, deixant l’hotel a l’esquerra, i s’enfilen per un camí que travessa una zona obaga i enfangada que provoca els primers esbufecs. Aquest camí va alternant rouredes amb clarianes.

Entrada lateral L’Avenc Benestar Rural

Obrim la tanca sense cap repar
9.55 Han seguit pujant pel mateix camí i en Joan S insisteix en que se l’anomeni Solde per diferenciar-lo de l’altre Joan. El camí, que segueix rost, s’ha fet més estret i està menys enfangat fins a arribar a una clariana envoltada de boix que sembla rebrotar malgrat la defoliació de l’eruga. En Josep Ramon està fent una “Crash Class d’usuari d’informàtic” a en Ricard que es queixa de la lentitud de l’aplicació Google Earth (1h) quan pretén baixar-hi els arxius de les sortides. Segons en Josep Ramon s’ha d’obrir des de l’aplicació web. No entenc res, però segur que deu tenir tota la lògica del món. Segueixen pel mateix corriol amb obagues i clarianes fins a arribar a un post indicador que els informa que, si tornessin enrere, al cap de 15 minuts tornarien a ser davant l’Avenc.


10.06 Estan en una clariana molt gran envoltada de roures i un petit vialet els permet enfilar-se al Mirador de Rocallarga (1187 m) des d’on hi ha unes esplèndides vistes del Collsacabra, el pantà de Sau, el Montseny i Les Guilleries. Després de baixar de la Rocallarga caminen per una zona de pastura amb roures i pins esparsos.


Mirador de Rocallarga
10.18 És manifest que en Francesc, malgrat haver patit i superat la Covid, conserva, sense minva, la seva capacitat de fer comentaris enverinats i insidiosos, tal com tenia per costum abans de la pandèmia. En Lluís informa que es troben davant la Balma de Cortils que, junt amb d’altres balmes d’aquest territori, va permetre assentaments humans des del neolític. L’Aprenent insisteix, amb vehemència, que en català també és acceptable de dir bauma, en contra de l’opinió del Mite que, després de comprovar-ho, s’ha hagut de mossegar la llengua. Aixoplugats per la visera de la balma els caminants es fan una fotografia, però en Guifré, delerós d’èpica, se situa damunt de la visera i en Toni immortalitza fotogràficament el moment.


Balma de Cortils
10.35 Mentre es dirigeixen cap a les Fosses de l’Avenc, travessen el Collet de Rajols, un espai ampli i pla desproveït d’arbrat, on pasturen dos cavalls. En Pep, marmessor dels cabals de la seva filla, comenta que assisteix a reunions de banca privada sense percebre ni dietes ni comissions, tal com correspon a un modèlic progenitor. Afloren els típics comentaris de banquers i/o bancaris que esmenten el justificat temor dels bancs quan algun client vol mantenir-hi saldos elevats. En sentir la paraula diners en Solde repeteix allò dels habitatges de propietat de lliure disposició i el percentatge que s’ha de declarar com a ingrés en l’IRPF segons l’antiguitat de la revisió del cadastre. Una paral·lela soferta va ser l’amarga conseqüència de la recurrència del missatge.

10.45 Caminen per un viarany poc o gens fressat emboscats en una roureda i en direcció a les Fosses de l’Avenc (tombes antropomorfes). Els roures es transformen en fajos i ja són davant les tombes, uns clots humits amb forma més o menys humana damunt la roca. En aquest indret decideixen esmorzar.


Les Fosses de l’Avenc


Hora d’esmorzar
11.02 Acabat l’esmorzar segueixen per un caminet que no és el del track, però els d’avantguarda diuen que ja saben per on van. La resta a fer de gregaris.

11.05 Després d’abandonar una fageda humida amb falgueres i avellaners recuperen el bon camí amb l’advertiment de l’Alfons que les pedres llisquen amb el fang. Un nanosegon després en Francesc el corregeix dient que són els caminants els que llisquen damunt les pedres. El senyor Josep V.M. considera que la intervenció d’en Francesc el fa comparable a Aristòtil; no se sap si per l’Aris o el tòtil. En Guifré es queixa al tortosí lamentant-se que en els seus vídeos surt vell i geperut. En Josep Ramon diu que mirarà d’arreglar-ho, però que no pot prometre res.
11.23 Després de lliscar sobre les pedres i fugint del bosc sense camí, on s’havien perdut, prenen una pista que puja fins a arribar al Pla del Roc del Dolmen, on en Francesc ha presentat una ponència geopolítica que deixa a jordans, egipcis, àrabs i jueus molt malparats.

11.32 Salven una tanca que limita la zona per on anaven i en Solde es queixa del maltractament que les seves admirables cames han rebut de la mare natura. La Mercedes, que ja el coneix (són 50 anys de casat), li curarà tots els mals quan celebrin el cinquantenari. Un bosquet a la dreta amaga el corriol que els portarà davant del Dolmen.

11.40 Retraten el fals Dolmen i la fantàstica panoràmica que se’ls presenta amb l’Avenc a primer pla. Aviat fan camí cap a la Balma Grossa dels Monteis.
_JPG.jpg)
11.45 Una tanca electrificada els barra el pas. En Solde amb gran agilitat s’estira a terra i passa per sota del filferro mentre la resta caminen seguint el vailet fins a trobar, ben a prop, una porta laberint que els ho fa més fàcil. N’hi ha que no aprenen res de les experiències viscudes.

11.53 Dins del clos segueixen un viarany poc fressat per un bosc de roures i fajos i d’on en surten per una porta metàl·lica. Un altre sender inexistent els porta per uns prats de pastura carregats de flors grogues que recorden les margarides, però m’abstindré de fer-ne la taxonomia per no donar motius d’escarni a en Solde o a l’Aprenent.
​
12.15 Ja són a la Balma Grossa dels Monteis i efectivament és molt grossa. Una mica més endavant i seguint el camí troben un altre clos amb vedelles pasturant amb les seves cries. Un indicador els informa que estan a Monteis, al·ludint a un mas del mateix nom que no han sabut veure.


Balma Grossa de Monteis
12.42 Lleu conflicte, seguir recta o girar a l’esquerra. S’acorda girar a l’esquerra i remuntar una zona d’avellaners i ginebró que els ha de portar a la Font de l’Avellanosa. Quan s’han endinsat en un bosc de roures molt alts el terreny s’ha aplanat.
​
12.46 Una tanca de fusta amb un pas estret per la dreta els permet entrar a l’indret on hi ha la font envoltada grans blocs de roca (blocs amoltonats del batòlit, segons ens va explicar l’Emili). De fet el motiu de pujar fins a la font (un minúscul rajolí) ha estat perquè en Solde se sanegés les profundes (?) ferides de la cama. Després de fer fotografies a pleret sortim de la cleda i l’últim que tanqui. Parlant de cròniques i cronistes en Solde manté que l’actual cronista s’emmiralla amb el pioner (en Narcís).


Font de l’Avellanosa
13.10 Ja són a la carretera cimentada a prop de l’Avenc. Núvols, amb tots els tons de gris, els envolten, però fins al moment no ha caigut ni una gota d’aigua de pluja. Abans de retrobar els cotxes decideixen fer un vol pel Pla Boixer resseguint el Cingles de l’Avenc del Tavertet.

13.23 L’Alfons desenganyat de la seva vida hi vol posar fi saltant a l’abisme, però ha estat tan sols un simulacre de suïcidi perquè ja havia previst que una plataforma plana, que hi havia a sota, l’aturaria. En aquest punt i amb el cingle de fons es fan la fotografia oficial del grup.

13.55. La boira va escalant les parets de la cinglera i comença cobrir als caminants.



La boira ens vol engolir
14.03 Han arribat on tenen els cotxes quan comencen a caure petites gotes. La sortida ha resultat perfecte.

14.10 Les gotetes no els priven de la toaleta ni del “vermut” d’en Solde. Després de fer el compliment a les olives, les patates i la clara pugen als cotxes amb destinació al Restaurant la Devesa de Rupit on tenen el dinar encarregat. En arribar, la Sra. Carmina, que ja té tres taules parades, es mostra molt amable amb tots i, molt en particular, amb en Ricard que és un VIP assidu. Un menú de dos plats amb vuit possibilitats d’elecció de primer i deu de segon satisfan a tots els comensals. Després de les postres es procedeix als brindis amb cava per tal de celebrar els 72 anys d’en Narcís i els 64 d’en Francesc. En J.R. ha portat dos pastissos amb sengles espelmes que els homenatjats han apagat amb gran distinció.
%20(3).png)
Celebrem els 72 d’en Narcís i ...
.png)
... els 64 d’en Francesc
Obert el torn de ponències en Josep Ramon ha pres la paraula per exhortar als caminants que a cada sortida hi hagi un sol líder que prengui les decisions sobre el camí a seguir per tal d’evitar les reiterades i prolongades aturades conseqüència de masses wikilocs i diferents opinions. Es vota i s’aprova la moció.
A continuació és el cronista qui pren la paraula per tal d’anunciar la seva dimissió del càrrec. Considera exhaurida la seva capacitat de fer cròniques carrinclones exagerant i tergiversant el que sent a dir a un i altre dels caminants. Segons manifesta ha arribat l’hora que un altre se’n faci càrrec i revitalitzi les narracions.
.jpg)
En Pep fa números i descomptant 4 cerveses, que s’han consumit fora del menú, i el cava aportat pels homenatjats la cosa ha sortit per 17 €.
​
Al voltant de les 4.00 han retornat als vehicles que portaran a cadascú a casa seva amb el convenciment de que ha estat una afortunada i esplèndida excursió.
​
Fins la propera!!

Vídeo-Crònica sortida 2-06-2021
Josep Ramon Ciurana

Dades sortida 2-06-2021
Salva & Ricard i Josep R. Ciurana

Josep, Guifré, Pep, Narcís, Ricard, Alfons, Josep Ramon, Joan, Marcel, Jordi, Francesc, Lluís, Ramon i Salva + 2 invitats: Toni Roses i Joan Esteban

Oriol i Fran

Josep, Francesc, Ramon + Joan Esteban

Aparcament senyalitzat als cingles Tavertet, prop del Mirador del Silenci
GPS: 42.012447, 2.449832

Preu del menú 16€. Cost amb cafès i propina: 17 €

Restaurant La Devesa, Crtra.Vic a Olot, km 35, Rupit
☎ 938.522.012 GPS: 42.049915, 2.474192