Un correu, que traspuava inquietud, manifestava el següent: “Amic Oriol, ja he compost els plànols que vas enviar per a la sortida, però no veig clar quin és l'itinerari a seguir per arribar a la ermita de Sant Medir (que tal com vas dir no surt en el mapa), podries enumerar els diferents punts per localitzar la ruta ..?”
La resposta no es va fer esperar: “Pren Nota, Jordi Puente:Sortida Can Canaletes, Santa Maria de Les Feixes, Area de Lleure del Torrent de Can Coll, Coll de Torreferrera i Riera de Sant Medir”
Probablement aquest cronista diletant no es va concentrar en el terreny que trepitjava i no se’n va adonar que la ruta que seguíem era la que detallava l’irrepetible Oriol. Bé, fos o no l’itinerari previst anem per feina i fem la cronologia dels fets més remarcables.
6,53h Per sorpresa dels que anaven arribant al punt de concentració davant del Museu de Badalona, el mite havia arribat amb antelació i els saludava amb formalitat. Aital insòlit capteniment podria obeir a les reconvencions rebudes en darreres sortides verbalitzades per significats membres de la MHA. No vull fer pronòstics, però espero amb escepticisme el que ens depara l’esdevenidor. El MHP, en Ricard i en Pep han posat els seus cotxes a disposició del badalonins per transportar-los a la casa Patrimoni Artístic de la Humanitat ubicada a Sant Fost de Campsentelles. Passant per Montgat, en Josep Ramon i el seu bòlid agombolaran a l’Oriol fins l’esmentada mansió. S’ha de lamentar les justificades absències d’en Narcís, d’en Fran (convalescent d’una intervenció quirúrgica) i d’en Francesc Plana i Nieto, aquest últim postrat al llit o al sofà de casa seva (suposem) víctima d’una cruel grip. Esperem i desitgem una ràpida recuperació.
7,20h Arribem al casal d’en Pep i després de descarregar les vitualles i les begudes, procedim a delectar-nos amb el cafè (?) i la llet d’en Ricard, el Plum-Cake de maçana del tortosí, les sofisticades galetes d’en Marcel i el rom d’en Jordi P. Són moments d’animades converses mentre es van omplint les neveres. En Jordi P, home meticulós i perfeccionista, s’entesta en redreçar el rellotge de la cuina sense èxit i en Pep, que s’ho mira nerviosament, manifesta que fa 15 anys que l’esmentat rellotge està desnivellat i que no l’afecta en absolut; tot seguit, aflora la ironia d’un caminant quan pregunta a en Pep si durant aquests 15 anys ha marcat sempre la mateixa hora. A continuació són els tremolors propis de la provecta edat del MHP els que provoquen que aboqui el cafè a terra, però reacciona ràpidament i amb l’ajut d’un pal de fregar deixa el lloc de l’accident net com una patena.
S’entreveu, per sobre del cap d’en Pep, el rellotge al seu lloc
7,45h Marxem amb els cotxes cap a Cerdanyola
8,15h Després de travessar Montcada, no fent gaire cas al GPS d’en Josep Ramon perquè el que porta implantat l’Oriol en el seu cervell sembla més precís i actualitzat, hem arribat a Cerdanyola i concretament a un dels camins d’entrada al parc de Sant Cugat que d’acord a un rètol d’informació “representa una porta d’entrada al parc de Collserola“. Aparquem els cotxes al Passeig d’Horta just al costat de la “riera que dóna el seu nom al parc i, en el seu pas pel terme municipal de Cerdanyola del Vallès, delimita la ciutat amb Collserola”
A les portes del Parc de Collserola i a punt d’iniciar la caminada
8,25h Iniciem el camí, fa un matí esplèndid amb temperatura fresca i un bon sol tot i que la gebra encara és present en alguns camps. Una passera de ciment ens permet creuar la riera de Sant Cugat i a continuació seguim per un ample camí forestal, que és part del GR 173, que ens ha de conduir fins a Can Catà i a l’ermita de Sant Iscle de les Feixes.
8,28h Passem per sota un tram de l’aqüeducte de Canaletes amb dos arcs recolzats sobre dos pilars i sobre el mur de Can Canaletes. Tenim talment la sensació de travessar triomfalment sota l’arc de Constantí a Roma, però sense corones de llorer ni masses enfervoritzades que ens victoregin.
Aqüeducte de Canaletes
_JPG.jpg)
8,30h Tal com ens havia promès l’Oriol veiem a ma esquerra (en el sentit de la marxa) la blanca ermita de Santa Maria de les Feixes.
8,48h Hem arribat davant de la masia de Can Catà inclosa en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Tres minuts més tard passem pel davant d’un indicador que ens anuncia l’ermita de Sant Iscle, però igual que a Can Catà hi ha una reixa metàl·lica que no ens permet entrar-hi.
Masia de Can Catà
Entrada, barrada, a l’ermita de Sant Iscle
9,10h Seguim pujant pel mateix camí que anàvem... o no, en direcció a la serra d’en Ferrer i el turó d’en Fotja.
9,15h En aquest precís instant se senten uns crits demanant ajuda que provenen de les cordes bucals d’en Jordi P. Resulta que fa uns minuts s’ha aturat per tal d'efectuar una micció que li alleugi la veixiga urinària amb aquell memorable doll que dura qui sap lo (i que tots envegem) i això ha motivat que perdés el rastre de la resta d’honorables que no se’n han adonat i han seguit caminant. Després de seguides admonicions en veu alta de l’estil de “avall! ... amunt, amunt! ... sempre a la dreta!” i la col·laboració d’en Pep, finalment, el filharmònic Jordi P s’ha reunit amb la resta.
9,35h Es produeix aquell fenomen tan sovintejat darrerament: “la indefinició”; els addictes al mòbil per un costat, els “planòfils” per l’altre i l’inclassificable Ricard pel dret, no es posen d’acord. La veu impostada de l’Oriol ens commina a anar a Can Cerdà amb la protesta d’en Ricard que palesa “això ens allunya de Sant Medir”. Mig minut més tard l’Oriol rectifica i ens fa anar en direcció al Portell de Valldaura. Durant la confusió regnant l’Alfons ho ha aprofitat per rebutjar la majoria de patums modernes de la teoria econòmica i enaltir l’arcaic Adam Smith.
10,05h Després d’emular al pèndul en diverses ocasions estem al Passeig de les Aigües GR 92 en direcció al mirador de Valldaura.
10,15h Passem pel davant del CAACB (Centre d’acollida d’animals de companyia) a la carretera de l’Arrabassada sense que cap de nosaltres rebi propostes d’acolliment.
El mite cronista desorientat com tots....
10,32h Sortim de la carretera en un revolt i a la solana, al costat d’un bloc amoltonat, alguns fan un mos, corre la bota i en Lluís reparteix xocolata amb avellanes. Sembla que aquest indret és el Portell de Valldaura. En Pep aprofita aquest moment de folgança per alliçonar al grup del comportament que s’espera d’ells en arribar a casa seva: “cadascú a la seva feina i sobre tot sense amuntegar-se!” En prenem nota, no fos cas que el fem enfadar, que quan en Pep s’enfada ho fa de valent!
10,45h Enllestit l’esmorzar emprenem el camí de tornada.
11,00h Ens aturem en un mirador on hi ha uns troncs d’arbres pelats i lluents amb jocs per a la mainada.
12,25h Arribem on tenim els cotxes aparcats i com que tothom ja sap el camí fins a Sant Fost fem com els de Sabadell: “cadascú va per ell”.
12,55h Ja som a Can Pep.
14,00h El col·lectiu d’experts prepara primorosament el foc, tallen els rizomes dels calçots i els enfilen (els calçots). Mentre tant els especialistes en vermuts i aperitius preparen i serveixen delitables plats amb llonganissa, formatges variats, patates fregides, olives i cacahuets, tot regat amb cava, cervesa i clares.
.png)
Preparant el foc
Enfilant calçots
Aperitius i vermut
14,55h La colla ha liquidat en un tres i no res els 150 calçots, que ha portat el MHP, maridats amb cava i vi negre. Els calçots reben tota mena de lloances i panegírics sobre tot per part dels interessats llagoters de la Presidència. Pel que fa a la salsa l’encomi és més escàs i moderat, al cap i a la fi, quin poder pot exhibir el que l’ha fet. A taula mentre esperem les viandes, l’Alfons i en Guifré ens regalen l’oïda amb cançons d’altres èpoques i en Jordi P s’anima i els acompanya amb l’harmònica.
.png)
15,10h Arriben les botifarres negra i blanca amb mongetes i cansalada, i un magnífic allioli especialitat d’en Jordi P.
15,55h Finalitzem els plats i mentrestant en Pep ens fa un resum de la història de la seva família.
16,15h Amb motiu de la celebració dels seus 66 anys en Ramon ens convida a cava Llopart i li cantem, amb més o menys entonació, la cançó preceptiva al tal celebradíssim esdeveniment.
.png)
16,30h Com no podia ser d’altra manera en Guifré presenta una moció. Amb un llenguatge més florit que el que pot utilitzar aquest modest cronista ve a dir que: “està convençut que malgrat la seva fulgent i diàfana prosa ningú llegeix les seves acurades i precises cròniques i, que amb ingent dolor i desengany, està determinat a presentar la seva renúncia a escriure’n més. Els bons escriptors (... i els no tan bons) escrivim amb l’esperança de ser llegits i rebre un “feedback”, positiu o no, dels nostres lectors, però la indiferència és quelcom que no podem pair”. Crits de no, no ... eixorden la sala, gairebé com si s’ho haguessin entrenat, tots els comensals alhora li fan saber que se les llegeixen i que valoren amb alta mesura el seu depurat estil. Queda, per tant, desestimada la seva renúncia. En Ramon, que és relativament novell, troba que escriu molt bé i afegeix que el fet de viure a l’illa d’or de Badalona, que frueix d’un veïnatge tan culte i refinat, ben segur que hi té una influència determinant. Ara és l’elegància d’en Guifré la que es manifesta a pleret en admetre públicament que part del mèrit és del MHP que a cada sortida li facilita una precisa i preciosa cronologia de l’hora i els fets més rellevants que s’han produït.
Com que ha arribat l’hora de les postres s’arxiva amb celeritat el tema de les cròniques. L’assortiment és d’alt nivell: coca de Llavaneres, plum-cake de maçana, galetes i gelat de torró regat amb ratafia. Per cloure l’àpat el cafè i els clàssics “txupits” d’en Josep Ramon. Un petit incident està a punt de trencar l’esplendorosa harmonia del dinar en el moment en què en Pep trenca una sucrera i tots els caminants, menys ell, es pregunten a qui carregarà els neulers quan la seva muller li demani explicacions d’aquest deplorable fet.
En Pep reparteix cotxes per a la propera sortida a Santa Coloma de Farners per arribar fins a Castanyet; sortida prevista per el passat 22 de gener i que vàrem ajornar-la per el temporal Gloria. L’Oriol, en Marcel i en Joan hauran de portar el seu vehicle i el d’en Guifré és el suplent en el cas de produir-se alguna deserció. Hi ha qui posa algun entrebanc i en Pep el talla decidit amb la seva frase lapidària (si home, aquella que fa referència als genitals).
En Guifré no se’n recordava però volia presentar una altra moció que tot d’una li ha vingut a la ment. Més o menys ve a dir que: “S’hauria d’incloure en els estatuts del Caminants que tothom (i no pas alhora) hauria de presentar mocions i no permetre que sigui tan sols ell el que es posi en evidència a cada sortida”. Molt de soroll , però cap acord.
En Pep fa els comptes i sortim a 11€. Es deixa la casa del Pep endreçada el millor que sabem. I li donem les gràcies!
18,15h Fem la foto del grup
18,25h Marxem capa a casa
18,55h Hi ha qui arriba a Badalona
FINS LA PROPERA COMPANYS!!
Annex 1
HOMENATGE AL CALÇOT
Una ceba tendra i dolça
Encalçada per la mare terra
Hi ha qui diu que la salsa
N’és el punt clau
I és d’allò més important
Tomàquets, alls, nyores
Trinxats i ben escalivats
Barrejant el suc amb la salsa.
Ja em ve la salivera
Que la flama està brava
I a la graella estesos estan
Sucats al pot de romesco
Van de pet a la boca,
I ens fa mirar el cel.
Botifarra a la brasa amb allioli
Acompanyada de mongetes
S’organitza la tabola
I els porrons corren de ma en ma
Que qui no corre no vola
Xerrem, mengem i bevem
Malgrat el fred del dia
Dels companys notem el caliu,
Envoltant tots la taula
El mantindrem ben viu.
Salut Caminants!
Sant Fost de Campsentelles
19-2-2020
Vídeo-Crònica sortida 19-02-2020
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 19-02-2020
Lluís Antoja i Josep R.Ciurana
Josep, Guifré, Oriol, Pep, Ricard, Josep Ramon, Joan, Jordi Lleal, Jordi Puente, Marcel, Alfons, Lluís i Ramon
Narcís, Francesc i Fran
Pep, Ricard, Jordi Lleal i Josep Ramon, si be aquesta sortida no computa
Al Passeig d'Horta a Cerdanyola del Vallés; entrada al Parc Natural de Collserola GPS: 41.481623, 2.143061
Tradicional Calçotada a la mansió d'en Pep a Sant Fost de Campsentelles; GPS: 41.563270, 2.434380
Cost total menú: 11 €