He pogut comprovar que els llibres que reben gran reconeixement dels erudits comencen amb una frase d’algú cèlebre que demostra els vastos coneixements dels autors . Com que jo no vull ser considerat un escriptor menor també ho faig.
L’objectiu de la sortida d’avui es pot resumir en una lleugera passejada per la Costa Brava i un àpat pantagruèlic a la mansió del Caminant que això escriu, al carrer Leo 22 de la Urbanització Santa Maria de Llorell (no pas Lloret com sol pensar o dir algú poc informat) situada al municipi de Tossa de Mar.
7,00h Davant del Museu de Badalona i amb puntualitat exquisida es troben en Joan, en Guifré i l’Alfons que acomoden a en Jordi P, en Jordi L, en Marcel, en Ramon, en Josep i en Ricard. Són de lamentar les absències de dos conspicus caminants motivades: una per l’accident d’uns familiars, ja en procés de recuperació, i l’altra per la imminent intervenció quirúrgica d’una hèrnia. Així doncs, els tres cotxes marxen cap a Montgat per tal de recollir el picatatxes de Tiana. El polivalent Josep Ramon, que ha anat a l’aparcament d’Alcampo a Mataró, es trobarà amb en Narcís i amb en Fran; tots junts, en el cotxe del bostonià, aniran cap a l’esmentada Urbanització de Tossa de Mar punt de trobada oficial de la sortida.
En Joan, home previsor, informat i meticulós, passa per la taquilla +3 del peatge de Vilassar de Dalt, mentre que a la resta els passa per alt el substanciós estalvi monetari que això representa.
8,25h Arribem davant la barrera que separa la Urbanització de la cala Llorell de la resta del mon on trobem a en Lluís, que ve de Port de la Selva i el tercet de Mataró. En Francesc, equivocat i tossut tal com sol ser la seva condició habitual, insisteix en que encara som a Lloret; doncs bé, si ell és feliç així no li ho desmentirem pas.
8,30h Després que “el vigilante solitario” anoti tots els números de matrícula i ens franquegi l’entrada arribem a la mansió del mite que ens rep amb els braços oberts. A la terrassa de la mansió prenem allò que en Ricard anomena cafè, coc de maçana, pastes i, alguns, beguda espirituosa.
8,50h Marxem cap a Tossa que està situada a uns 3 km de la mansió en direcció nord-est.
9,05h Just a l’entrada del poble aparquem els cotxes al costat d’un geriàtric amb la recança que els vigilants i/o cuidadors vulguin retenir algú de nosaltres amb el convenciment que hagi fugit del centre. Finalment no es dona aquesta circumstància.
9,10h Comencem a caminar i l’encertada direcció i coneixements del mite ens condueix pel davant la Torre de Moros, la vil·la romana i els intricats carrerons que desemboquen a la cala del Codolar, just al costat de la Muralla de la Vil·la Vella.
Vil·la romana dels Ametllers
Per els intricats carrerons de Tossa de Mar
9,30h Travessant, uns més ajupits que d’altres, un forat que hi ha a la Muralla entrem dins la Vil·la i passegem per un carrer farcit de plantes decoratives i un terra de còdols en cimentats. Després d’un parell de minuts arribem al mirador de Tossa on l’Ava Gardner, en forma d’estàtua metàl·lica, contempla la vil·la més bonica de La Selva. Aquí fem una parada curta per retratar el panorama i l’Ava amb la nostra companyia.
.png)
Fran ajupit!
Magrejan l’Ava Gardner
9,36h Acabada la sessió fotogràfica sortim de la Vil·la Vella a través d’una poterna de cara a llevant que ens permet veure el passeig marítim, que voreja la Platja Gran i la Mar Menuda, que forma part del itinerari previst.
...passeig marítim, platja Gran i la Mar Menuda
Minerva a contrallum
9,48h Durant el trajecte pel passeig marítim podem contemplar una estàtua que representa a Minerva de l’escultor Frederic Marés. En Guifré ens aclareix que era un franquista reconegut. (https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20160813/viladomat-el-autor-de-la-estatua-ecuestre-del-dictador-que-se-exhibira-en-el-born-es-tambien-el-padre-de-la-escultura-la-republica-de-nou-barris-5321878)
9,55h Arribats al final de passeig marítim, davant la Mar Menuda, en Guifré dubta del camí a seguir; per sort un vigilant del poble ens indica la bona direcció just en el moment que l’experimentat guia ja l’havia trobat.
10,00h Iniciem el camí de ronda pel carrer “l’Infern d’en Caixa” que passa a certa alçada per la inaccessible caleta d’aquest nom. És la cala més propera al poble en direcció nord. “Es tracta d'un indret ben estret; a seva angostura impedeix l'accés a les embarcacions amples i en cas de mal temps les onades provoquen tan gran estrèpit que pot semblar, ben bé, un infern en una caixa”.
Observant el meravellós entorn
10,05h Breu aturada en una roca mirador que ens facilita un bon panorama de la cala.
10,17h Després de travessar un bosc de pins tenim una immillorable vista de Tossa.
Seguim pujant per entre els pins i passem pel costat de la cala de Sant Jaume.
Just damunt la casa de la torre i la piscina arribem a la carretera de Sant Feliu que seguim per l’altre costat del voral on trobem una passera de fusta que ens ho fa més fàcil.
Magnifiques vistes
Un pas agosarat....
10,40h Aturada de reagrupament amb l’inici d’una baixada molt forta que ens condueix a la cala Bona. Més endavant la baixada s’endolceix i està protegida per una corda que fa de tanca de seguretat.
10,55h Hem arribat a la “cala Bona” que és un llarg braç de mar que s’endinsa en la costa amb aigües gairebé sempre encalmades ideals pel bany. També i trobem una guingueta famosa pels seus arrossos a la cassola. Encara que no hi ha gaire platja es suficient per enquibir-hi un parell de fèmines prenent el sol. El MHP està molt motivat per banyar-s’hi però se’l dissuadeix fàcilment fent-li notar la urgència de no perdre temps perquè el Cim-i-tomba no té espera.
11.00h No sabem com s’ho ha fet, però el MHP torna a ser a la carretera; potser les presses li han fet esgarriar. Un comando de rescat ha aconseguit retrobar-lo i fer-lo anar pel bon camí.
11,10h Seguint el camí de ronda entre els pins, primer pujant i després baixant hem arribat a la cala Pola. És una cala amb molta platja, bastant més gran que l’anterior, amb una pineda i restaurant inclòs. Aquesta cala també té una urbanització privada que no permet el trànsit rodat als no residents o convidats. Aprofitem una de les ombres que ens ofereix la vegetació i ens aturem per esmorzar.
Cala Pola
Hora d’esmorzar...
11,30h Veient que arribar a la cala següent, cala Giverola, allargaria massa la caminada decidim fer mitja volta i desfer el camí d’anada.
12,20h Passem de nou per l’infern d’en Caixa. En Guifré, gran coneixedor del terreny i els viaranys del poble ha conduit l’expedició per dreceres i molt aviat som al rovell de l’ou de Tossa.
12,40h, Comprem el pa i seguim caminant fins arribar a l’aparcament del geriàtric on hem deixat els cotxes.
12,50h Tothom motoritzat marxem cap a la Urbanització on viu el mític mite. El MHP no pot evitar de mirar de reüll el geriàtric per tal de comprovar que no l’estan observant i que cap cuidador intentarà encalçar-lo.
13,00h Després de franquejar sense incidents la barrera i el seu “vigilante” ja som de nou a la mansió del mite. Com que el dia ha estat solejat i calorós el Guifré disposa una dutxa d’aigua freda al badiu per plaer i salubritat dels que ho desitgin. Això permet contemplar els cossos esvelts i estilitzats de gairebé tots els caminants que es volen treure la suor de sobre.
13,20h Aperitiu de formatges, xoriço, patates xip, olives... tot regat amb clara i cava fan les delícies dels que s’han aplegat a la terrassa de la mansió.
14,00h El mite que avui té la responsabilitat de cuinar el cim-i-tomba ha tingut un petit oblit. Ha portat cuinades de casa les patates, la bresa i el brou, però ... Ai,las! No troba per cap lloc de la cuina, el rap, component fonamental pel plat que vol oferir, Una oportuna trucada a l’Ani li confirma que el rap ha quedat ben guardat a la nevera de casa seva a Badalona; vaja que no pateixi. Moments de neguit i desconcert s’apoderen de l’estat d’ànim del nostre heroi (?) i tan sols l’aplom dels seus dos ajudants, l’Alfons i en Josep Ramon, l’ajuden a sortit de l’atzucac. En Josep Ramon s’encarrega de fregir unes anelles de calamar a la romana que havien d’arrodonir el plat, i l’Alfons el condueix a la peixateria de l’Esclat de Tossa on troben els talls de rap que faltaven. Altra vegada a la cuina la tècnica de la divisió del treball (salpebrar, enfarinar, untar amb ou i fregir) fa que el retard acumulat no sigui major. El mite agraeix a tots la paciència i sobretot a l’Alfons i a en Josep Ramon la seva “expertise”.
Es serveixen primer els calamars per tal de calmar boques impacients, cosa que s’aconsegueix parcialment.
Calamars a la romana i....
... Cim i tomba de rap
14,45h Al·leluia! Arriba el “Cim i tomba” que sembla ser del gust de la majoria. És la glòria! El MHP llegeix uns versos sobre la recepta de com cuinar el plat i els dedica a en Guifré, que, potser per fer-se perdonar la demora, ha cuinat el Cim-i-tomba més bo que recorda la parròquia. Chi lo sa?.
15,15 Al final de l’exquisit plat, n’hi ha que suquen pa sense parar.
16,20 Ha arribat l’hora de les postres. Els pastissos d’en Ciu, de l’Anna Maria i de l’Alfons (o potser de la Maria Antònia) fan honor al prestigi que tenen ben guanyat. Cava Agustí Mata per celebrar, amb retard, el natalici d’en Guifré que ja n’ha fet 75 (qui ho diria?, no ho sembla pas). Se li canta allò de “la festa va per tu” en estricte compliment del protocol.
.png)
Finalment cafès (de veritat) i licors digestius: limoncello, d’herbes, ratafia i crema d’arròs.
Rebem una vídeo-trucada d’en Pep que ens desitja un bon àpat i com que té assumides unes responsabilitats intransferibles se li demana la llista dels cafès que s’han de servir; com si fos una jaculatòria els canta gairebé sense respirar i sense cap error.
16,45h Desparem taula i intentem deixar-ho tot en perfecte estat de revista, no fos cas que l’hoste rebés alguna recriminació de la persona que té cura de la casa durant tot l’any. En Francesc en substitució d’en Pep fa els comptes i sortim per 11€! El MHP proposa que a cada sortida fem el mateix sistema, perquè per 11€ ha sortit un dinar de meravella!
En Joan paga 5€ del romanent de l’altre dia i s’encarrega a en Josep Ramon que compri limoncello perquè algú indeterminat s’ha acabat l’última gota.
17,30h Marxem molt contents tot agraint al mite la seva hospitalitat.
17,35h Com que som ciutadans exemplars ens aturem per reciclar les deixalles.
18,50h Hi ha qui arriba a Badalona sa i estalvi.
FINS LA PROPERA SORTIDA!
Annex
CUINAR CIM I TOMBA
Disposeu d’uns talls de rap, comprats
A corre cuita a Tossa, dues cebes i un porro,
Vuit patates mitjanes i brou de peix amb morro.
Amb ceba i porro esmicolats es fa un sofregit a consciència,
Oli i un polsim de sal i cocció en 45 minuts de paciència.
Les patates en rodanxes, deixeu-les una estona en aigua natural,
Després fregiu-les amb oli a 80º per deixar-les com cal.
Es punxen per si de cas estan prou fetes i al punt,
No sigui que passades de temps quedi un plat difunt.
Salpebreu i enfarineu amb cura les rodanxes de rap,
Fregiu-lo amb oli a foc fort ,sols un minut, no feu un nyap.
Preparar un allioli i el negueu amb una mica de brou,
A la cassola poseu patates i rap al foc 10 minuts i prou.
Finalment s’aboca l’allioli deixatat i ho removeu,
Per tal que ho remulli tot i en tres minuts servir-lo podeu.
Així és la meva recepta preneu-ne nota tot seguit,
Que sapigueu cuinar-la amb gràcia i que us faci bon profit!
Gràcies Guifré! Màster xef dels Caminants de la Costa, que ens has ofert una delicatessen, de cuina de cinc estrelles.
Llorell/Tossa 18-10-2019
Vídeo-Crònica sortida 18-09-2019
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 18-09-2019
Lluís Antoja i Josep R.Ciurana
9,70 km
3h 41m 02s
22m 48s /Km
103 m.s.n.m
Josep, Guifré, Narcís, Ricard, Josep Ramon, Joan, Jordi LLeal, Marcel, Jordi Puente, Alfons, Francesc, LLuís, Ramon i Fran
Oriol i Pep
Guifré, Joan, Alfons i Fran + Lluís que ve de Port de la Selva
Aparcament senyalitzat a la entrada de Tossa de Mar
Localització GPS: 41.723524, 2.925508
Cim i Tomba a la Mansió d'en Guifré a Santa Maria de Llorell
Localització GPS: 41.719753, 2.904775 (entrada a la urbanització)
Cost del menú: 11 €