Els Munts | Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Guifré Gol

Sortida: El Serradet Santuari de la Mare de Déu dels Munts

15-09-2021

Els esforçats Caminants de la Costa fan la “rentree” de les sortides periòdiques quan la fi de l’estiu està a tocar. L’Oriol, malgrat no poder acompanyar-los, els ha fet un suggeriment que la resta ha acceptat

7.00 Quatre cotxes, el d’en Ricard, el d’en Lluís, el d’en Solde i el d’en Guifré, surten del davant del Museu de Badalona en direcció a Sant Quirze de Besora, tot i que, el Nissan d’en Lluís prèviament recollirà als Caminants d’El Maresme. En total 14 intrèpids Caminants s’han inscrit per la sortida (Solde, Jordi, Ricard, Pep, Josep, Marcel, Alfons, Lluís, Josep Ramon, Francesc, Ramon, Salvador, Joan i Guifré). Seguint l’Eix del Congost (C-17) arribaran a Sant Quirze de Besora on es desviaran a la dreta i seguiran la comarcal BP-4654 fins al punt de trobada, just a la cruïlla de dues direccions (Sant Agustí de Lluçanès i Solallong).

8.20 Els quatre cotxes ja són al punt de retrobament al voral de la carretera que va a Solallong. El dia es presenta ennuvolat i la temperatura és més aviat fresca, sobretot pels que volen lluir extremitats parcialment nues. Des d’on són poden veure en el cim d’una muntanya llunyana el Santuari objecte de la caminada.

8.35 El sofert cotxe del ciclista degà fa de taula on es disposen la pitança i els beuratges. Un coc de massana tortosí, les llepolies que adquireix en Marcel al carrer d’en Cueta, el cafè amb llet que varen trobar a faltar a la darrera sortida i l’aigua de foc d’en Jordi.

8.50 Ultimat el petit esmorzar comencen a caminar seguint el camí asfaltat en direcció a Solallong. Camps de conreu a la dreta, una roureda a l’esquerra i un petit sallent, que és part de la riera de Solallong, els condueix a una cruïlla de dos camins asfaltats similars.

Anem!!

9.00 Són davant el primer conflicte. L’avantguarda ha pres el camí de l’esquerra (Sant Pere al Pla) i es produeix la primera marrada. Un ràpid conciliàbul entre els que tenen la ruta en el mòbil té com a resultat que l’esmentada avantguarda reculi i es decideixi pel camí de la dreta. Per tal de fer front a reiterades peticions de “President, posi ordre!”, el MHP manifesta públicament que prendrà dràstiques mesures per tal d’evitar aquests incidents.

Marrada! A recular toquen ....

Mentrestant l’Aprenent ens informa que una planta que hi ha a la vora del camí és una “mandràgora” que produeix efectes al·lucinògens potencialment letals sobre l’ésser humà. És un privilegi comptar amb aquest home que és imprescindible per tal d’evitar ensurts al col·lectiu.

Mandràgora Autumnalis

Mandragora-autumnalis-mandrágora (1).jpg

Hi ha qui sospira pel retorn de l’Oriol, però d’altres més insidiosos especulen que els problemes físics del de Calajana són conseqüència de la seva “amortització”.

9.10 Ja transiten pel camí adequat en direcció a l’explotació ramadera Solallong. A en Lluís se’l veu consirós i el motiu està relacionat amb l’estat de salut d’un dels seus mòbils que ha perdut el contingut, però ell, home previsor, ja havia guardat

prèviament les coordenades (?) i l’eventualitat és fàcilment superable. En Ramon ensenya ufanós la seva funda de mòbil que a la vegada fa de carregador i, el que és més excepcional, només li ha costat 25€ a Amazon (l’original d’Apple 200€). L’Alfons diu que empra teràpies catàrtiques quan se’n fot d’en Guifré. Davant d’uns vedells, vedelles o “vedellis” que pasturen els Caminants Cantaires enceten el “Old McDonald had a farm” mentre els animals (de quatre potes) es mantenen impertorbables.

9.15 En Joan, modestament, suggereix que entrin a una cleda que hi ha a l’esquerra perquè la ruta del seu mòbil així ho indica. En Ricard i en Lluís desestimen el suggeriment i segueixen endavant sense desviar-se; la resta darrere seu. És en aquest moment que en Salvador aixeca la veu per reclamar que es confisquin tots els mòbils.

9.20 Han travessat les extenses instal·lacions ramaderes de Solallong amb porcs i vedells a pleret quan algú se’n adona que estan trepitjant el que havia de ser camí de tornada entre les rieres de Sant Miquel a l’esquerra i la de Solallong a la

dreta. En Josep Ramon confessa a seva incondicional admiració per Elon Musk a qui considera un visionari de la tècnica. Ara el terra ja no és asfaltat, però les pujades i baixades són suaus o inexistents. La metgessa d’en Joan li proposa cues de pansa per millorar la memòria i és en aquest moment que intervé en Francesc per afirmar que al CAP de Tiana no tenen notícia d’ell per la qual cosa li han pregat que fóra bo que els facilités algun informe mèdic que els permetés cobrir l’expedient (el brom, la impotència o qualsevol altra xacra).

9.30 Moments de profundes reflexions sobre les jubilacions anticipades, quan la parella segueix treballant i encara no hi ha nets, que els hindús en diuen viure en el Nirvana. Ja no és el mateix quan hi ha nets o la parella també es jubila. Ep! Que no se’m mal interpreti, vull dir que la darrera situació és molt desitjable, però no es pot qualificar de Nirvana. De sobte el mite recorda que no ha explicat a en Joan l’epopeia dels germans Badia i l’emplaça a escoltar-la aviat; si li plau, hi ha la vida d’en Ramon Mercader, el dèficit tarifari i el drama de la Carmen Broto a la cua, que són tant o més interessants. Davant aquesta perspectiva en Joan sembla empal·lidir. En Jordi vol parlar de la pujada de preu de l’electricitat i la baixada de l’IVA, però en Francesc el recrimina amb les paraules “Jordi! Però que estàs fent? Li estàs obrint la porta al mite!” just en el moment que en Guifré vol participar de la conversa.

9.45 Estan davant d’una cruïlla de dos camins. El grup d’avantguarda ha seguit el camí de l’esquerra, però finalment decideixen fer marxa enrere llevat d’en Ricard que es desvia buscant una drecera. En Joan i en Francesc parlen de coneixences mútues quan apareix el nom de l’Esplai de la Parròquia de Montserrat cosa que aprofita el de Tiana per recomanar a en Joan que no parli de parròquies davant del mite perquè és un anticlerical perillós.

9.53 L’incident “dreta o esquerra” segueix vigent. Per tal de resoldre l’atzucac l’Aprenent postula que “hi ha tants wikilocs com vulguis, aleshores es tracta d’agafar tots el mateix”. En Lluís insisteix que el seu wikiloc li assenyala clarament el camí de la dreta que és el que finalment segueixen.

10.18 S’han emboscat seguint un viarany estret, pedregós i humit que puja i baixa convidant-los a caure de cul a terra i no pas en el sentit de “quedar de pedra”. Els arbres semblen blades i el sender està farcit d’esbarzers que han d’anar esquivant amb elegància i mestria, fins i tot, el tronc travessat d’un arbre que els dificulta la progressió és salvat sense cap incident.

11.27 Arriben a una cleda de pastura amb un rètol que anuncia la Plaça del Boix Grèvol. Sense que un vedell, vedella o vedelli, que està pasturant, sofreixi cap pertorbació els esforçats Caminants travessen la cleda en direcció al GR-3, segons indica un senyal. En Lluís informa que falten uns 10 minuts per tal de fer el cim.

11.32 El camí s’ha tornat a estrènyer i s’enfila fins a arribar a la part baixa d’un cingle amb petites balmes. Pujant una mica més arriben al cim (1.059 m), que és una gran plana amb el Santuari (que existia l’any 1170 i va ser remodelat al segle XVII). Des de dalt de la serralada dels Munts, punt més alt del municipi de Sant Agustí de Lluçanès, s’albira una extraordinària panoràmica: a ponent, l’altiplà del Lluçanès, a llevant, la vall de Torelló; a migdia, el Montseny, tota la formació prelitoral i Montserrat (si Narcís, Montserrat!), i a tramuntana, el proper i majestuós Pirineu i l’emblemàtic massís del Pedraforca. El Caminant que ha anat per la drecera no triga gaire a reunir-se amb la resta.

El camí s’enfila fins a arribar a la part baixa d’un cingle amb petites balmes

Santuari de la Mare de Déu dels Munts

Extraordinària panoràmica

11.40 Uns bancs a l’ombra permeten fer un esmorzar tranquil amb total comoditat. Acabat l’àpat en Josep Ramon que no porta aquell enginy de fer vídeos i fotografies, s’espavila per immortalitzar al grup i el moment amb el seu mòbil.

12.10 Comencen l’itinerari de tornada, aquesta vegada seguint el GR-3 que discorre paral·lel a la riera de Solallong. A l’inici el camí davalla per un pendent suau que aviat es torna més vertical i rocós amb el consegüent perill per la integritat física dels Caminants, això no obstant, no hi ha cap incident remarcable.

12.45 Un robust roure rep la càlida i fervorosa abraçada de l’Alfons i no els consta que hi hagi hagut cap conseqüència indesitjada.

12.54 El grup passa pel davant del mas El Portell Estret situat a uns 3 km del lloc on han aparcat els cotxes.

12.35 Final d’etapa. Ja són a l’aparcament i toaleta amb vermut gentilesa del MHP donen per acabada la caminada.

13.50 Cotxes i passatgers enfilen la carretera en direcció a Torelló, carrer del Ter 33, on tenen reservades dues taules per tal de dinar i recuperar energies gastades. Els passatgers del Qashqai frueixen de l’oportunitat de contemplar bona part de la interessantíssima comarca d’Osona i pràcticament tots els racons de la formosa vil·la de Torelló. Aquest i no altre, és el motiu perquè arribessin al restaurant el Triangle quan la resta de Caminants ja estaven entaulats fent la tria d’un menú d’entrants, primer i segon plat.

Al restaurant El Triangle a Torelló

16.20 Després d’enllestir el menú arriba l’hora de la celebració. Resulta que en Marcel ja fa dies va fer 73 anys i no ho van celebrar. Així doncs, “la festa va per tu” va dedicada a en Marcel que els ha proveït molt generosament de diverses ampolles de bon cava. Brinden tots a la seva a salut i en particular a la de l’homenatjat Marcel per tal que pugui seguir celebrant natalicis amb la companyia de tots.