6,30h Hora d'iniciar el trasllat dels irreductibles caminants en els cotxes d'en Lluís, d'en Ramon i d'en Josep Ramon. S'ha de remarcar la puntualitat d'en Guifré que ha agombolat la seva família a la mansió de la Cala Llorell i no s'ha volgut perdre la sortida amb els seus companys. Per motius justificats han excusat la seva participació en Josep, en Pep, en Narcís, en Francesc i en Fran. L’Oriol s’afegirà a l'estol en un punt perfectament determinat de la carretera de Vallcebre davant el bosc de Palomera. Segons manifesta el petit dels Solà si hagués acordat fixar el punt de trobada a la Pleta de la Vila i el temps hagués estat assolellat el lloc d'aparcament fora ple de turistes pixapins i d'altres sense qualificatiu.
7,00h Després de fer la ruta C-31, B-10 i C-58 som al peatge de Manresa que creuem austerament per l’espai del +3 sense problemes. Aquesta vegada l'itinerari ha fet impossible l'entranyable ruta de Can Prats.
7,10h A Terrassa l'autopista conflueix amb la C-16 que seguim fins un quilòmetre abans d'arribar a Guardiola de Bergada on ens desviarem cap Saldes.
7,38h En passar pel davant d'un desviament que indica Sant Corneli aflueix a la privilegiada memòria d'en Joan el record d'un restaurant d'aquest poblet on "t’afarten com a lladres!!"
7,43h Tal com hem anunciat abans abandonem la C-16 prenent un desviament a l'esquerra que ens porta primer a Maçaners i després a Saldes.
8,00h Aquesta vegada passem de llarg de la benzinera i 2 km més enllà de Saldes ens tornem a desviar a l'esquerra per una carretera que segons el rètol condueix a Vallcebre, la Pleta de la Vila i la Serra d'Ensija.
8,10h Arribem al bosc de Palomera al punt de trobada pactat amb l'Oriol que ja ens hi espera; el cotxe d'en Josep Ramon i el d’en Lluís, com sempre “xupant roda”, han arribat els primers, però han hagut de fer marxa enrere convençuts que la trobada era una mica més endavant, a la Pleta de la Vila (una errada d’uns 300 metres). Aquest bosc és una zona de picnic, amb taules, bancs i barbacoes, que resulta ser més que adient per fer el tradicional cafè amb llet (o sense) que proveeix en Ricard, acompanyat del assortiment pastes que subministren en Marcel i en Lluís i el mai prou ponderat rom d'en Jordi P. Acabat el refrigeri recollim la nostra brossa i la d’altres xipòtols que ens han precedit.
8,35h Comença la caminada: AAAnem! Fa un dia ennuvolat tot i alguna tímida ullada de sol. La temperatura que és fresca no és gaire compatible amb la mànega curta i el lluïment de bíceps.
AAAnem!
8,40h Travessant el bosc de pins damunt una catifa de gespa, veiem a certa distància les restes d’un poblet medieval situat dalt d'un turó i anomenat Palomera. Segons informa el cicerone Oriol, hi ha documentació que en prova la existència fins el segle XVI. Sense sortir del bosc arribem a la Pleta de la Vila, que com el nom indica el seu ús tradicional ha estat reunir bestiar (oví). Antigament també hi havia un refugi de pastors i extensos corrals. Avui, una part es dedica a un ús més lúdic: un parc d'aventura, Pedraforca Parc Aventura (https://pedraforcaparcaventura.com/). A l'hivern aquesta zona acumula molta neu la qual cosa permet fer esquí de fons i per aquest motiu també se la coneix com Parc de Neu. Deixem el bosc i seguim per la carretera en direcció Vallcebre.
Instal·lacions del Parc d’Aventura
8,50h Passem pel costat d’un rierol que l'anomenen Aigües Salades i és reconegut en el mon científic per unes molses autòctones que fomenta la salabró de l'aigua. Un caminant innocent pregunta a l'Oriol: "l'aigua d'aquest rierol és realment salada?". La contundent resposta del Molt Honorable saldenc és: "collons!!, i tant. Ja la provaràs", que no vol ser altra cosa que un sinònim de "si".
Primer avistament del rierol d’Aigües Salades
9,01h Deixem la carretera de Vallcebre i agafem una pista, a la dreta, amb un indicador que diu El Portet i que no és altre que el nom del cim objectiu de la sortida.
9,03h Tornem a desviar-nos. Abandonem la pista i seguim un camí pedregós cap a l'esquerra. Per ara vaig bastant perdut, no sé pas on anem.
La pèrdua d'en Guifré, que bastant habitual per altra banda, podria estar motivada per estar repassant una i altra vegada la fabulosa història dels germans Badia que ningú vol escoltar.
9,05h Deixem el camí pedregós i ens endinsem en un bosc cap a la dreta. L'Oriol ens informa que en aquest bosc de pins de transició hi trobarem maduixetes silvestres de franc i així resulta ser. Fa estona que en Josep Ramon i l'Alfons mantenen una tertúlia d'alta banca on no falten expressions com "corralito", assegurances de dipòsits i alguna referència al preu de l'or. En sentir la paraula or, el MHP ha obert els ulls com taronges i s'ha apressat a preguntar als tertulians si ja era el moment de comprar or i "fer-se'n" (d'or). No he entès la resposta del Sanedrí Econòmic perquè el meu nivell de coneixements és molt migrat.
Les maduixetes silvestres que l’Alfons ha trobat entre disquisicions econòmiques....
9,14h Després d'enfangar-nos i travessar el rierol m'he oblidat els germans Badia i per fi he entès que l'objectiu de la marrada era veure el naixement de l'Aigua Salada. Gairebé tots hem pres testimoni gràfic d'aquest indret.
El rierol d’Aigües Salades
Marcel provant la salabror de l’aigua
9,20h En sortir del bosc hem recuperat el camí pedregós, ara de baixada, i ens dirigim a reincorporar-nos al camí que ens portarà al Portet. Durant el trajecte sóc objecte de retrets a causa de la indumentària que llueixo, d'altra banda, el més senzill que acostumo a vestir. Crec que l'enveja a causa de la meva natural elegància hi té molt a veure, a no ser que siguin les sabatilles de muntanya, que avui estreno, la causa d’aquestes espúries crítiques.
9,42h Retrobat el camí del Portet hem seguit pujant fent "parada i fonda" davant una magnífica panoràmica de Ca La Jana, el Barri del Serrat, Saldes "down town", el Pedraforca mig ennuvolat i el Cadí de fons. Alguns caminants tenen autèntics problemes de visió per identificar el que mostra la panoràmica; en particular, en Ricard s'entesta en que la casa d'en Camprubí és en realitat Ca La Jana i en Jordi P, que s'hi fixa molt, la situa en les restes de la mina. Ben segur que hi ha especialistes que tracten aquestes disfuncions; crec que s'anomenen oftalmòlegs. Segons en Joan estem a 1.696m d'altitud, però davant la ràpida correcció d'en Jordi P. postula que són 1.700m. En un moment donat Jordi L crida: “Montserrat, felicitats!”, per veure si des de Ca la Jana, la contrària de l’Oriol, que fa 70 anys, el sent... Això del MHP no sé si té cura.
Saldes i el Pedraforca mig ennuvolat i Ca la Jana captada amb teleobjectiu
10,25h Passem pel costat d’un arbre gran i frondós, que segons l'Oriol és de fulla caduca a més altitud i s’anomena Gatsaule. Per a qui pugui interessar "El gatsaule (Salix caprea) és una espècie de salze de la família de les salicàcies. També rep el nom de cotoner o gatsalit. És un arbre o arbust caducifoli de 6 a 14 metres d'alt, i rarament fins a 20 metres, amb l'escorça grisenca i amb lenticel·les en forma de rombe. Les fulles de fins a 8 cm són el·líptiques i més amples que els altres salzes. La floració es fa en aments molt vistosos amb un aspecte de cotó i fan fins a 7 cm de llarg. Les llavors fan només 0,2 mm i són dispersades pel vent. La floració té lloc entre els mesos de març i maig."
_JPG.jpg)
10,43h A l'esquerra del camí hi trobem unes roques que ens recorden els blocs amoltonats del batòlit que l'eminent geòleg Emili ens explicava ja fa temps. Ràpidament fotografiem les magnífiques roques.
10,50h Hem arribat al coll del Portet on se'ns mostra un gran prat envaït de vaques i vedells que pasturen i jeuen. Ens crida fortament l'atenció el bramul continuat d'un grup de vaques que s'han aplegat prop d'un vagó de transport de bestiar. El ramader, que té el vagó al seu càrrec, ens informa que els bramuls de les vaques no són altra cosa que queixes pel fet de que dins el vagó s’emporten els vedells que elles parit i criat durant sis mesos. Francament, una situació anguniosa. Seiem en unes roques que hi ha al prat i fem un mos. En Lluís ens obsequia amb xocolata i en Ramon, que porta la bota, la fa córrer.
11,05h Ens fem la foto tradicional i decidim fer el cim del Portet remuntant el prat de pastura fins el punt més alt, que els caminants agrimensors situen entre els 1.880m i els 1.891m passant per els 1.883m, que marquen els aparells d’en Joan, Josep Ramon o en Lluís, respectivament.
11,10h Ja som al cim del Portet ("el cim de la vaca prenyada" segons en Joan) i l'esforç físic ha valgut la pena perquè les vistes són espectaculars. Llàstima que el buit cultural del cronista, pel que fa a l'orografia, impedeix detallar-ne noms i cognoms. Iniciem el camí de tornada que coincideix amb el d'anada.
Pujant al cim...
Ja som a la part mes elevada del cim del Portet
12,47h Ja som de bell nou davant del rètol del Portet i ara seguirem l'esmentada carretera de Vallcebre, però en sentit contrari cap a la Pleta de la Vila on l'Oriol ens ha promès fruir del mirador de Palomera.
​
13,00h Ja som a la Pleta on un indicador situat a l'esquerra ens assenyala un camí planer que ens ha de portar al mirador de Palomera, just al costat d'un barranc. "A l'altre costat del barranc, es veu el roc de Palomera amb unes estructures d'evident facció medieval". Un camí, que no seguirem, baixa fins al peu de Palomera i un d'altre ens faria arribar al poblat. Des del mirador de Palomera, es veuen els Rocs i els Terrers d’argila de Palomera on el vent i la pluja hi han fet unes formes peculiars. L'Oriol, que està inspirat, ho compara amb la Ciutat Encantada de Conca. Després d'arduosos intens per tornar a la Pleta seguint una drecera ens veiem obligats a desistir perquè la vegetació la fa impracticable. Retornats a l'edifici de la Pleta seguim pel bosc per arribar on hem deixat els cotxes.
Mirador de Palomera
Poblat Medieval de Palomera
13,28h Ja som a l'aparcament. La toaleta, l'aperitiu d’en Joan i els fruits secs del Ramon són el preludi de l'acomiadament de l’Oriol que té la urgència d'un àpat de celebració a Ca la Jana que promet molt més que el nostre.
13,45h La resta de caminants pugem als cotxes i ens dirigim a Vallcebre, concretament al Restaurant La Rectoria, que ja ens estan esperant. Per arribar a Vallcebre ens ha calgut seguir una carretera, en general, en bona condició, però plena de revolts. Ara bé els caminants ciclistes han quedat entusiasmats amb el fort pendent fins el coll de Pradell (1.736m). Sincerament, crec que no n'hi ha per tant i estic convençut que en els meus 12 anys, quant anava a passar pa amb la bicicleta de la meva mare, havia superat desnivells superiors sense donar-hi cap importància.
14,08h Ja hem arribat a Vallcebre i hem aparcat els cotxes davant la Rectoria. Ens entaulem sense entretenir-nos i trobem un menú prou suculent i variat. Com que l'Alfons ja fa alguns dies va fer 67 anys ens convida a brindar amb cava Rovellats a la seva salut, mentre entonem el clàssic "la festa va per tu ...".
.png)
.png)
Sempre hi ha algú que dóna la nota discordant adulterant lletra de la cançó començant-la amb allò tan ranci de "en el dia d'avui ..." que traduït ens recorda el "último parte" d'en Franco: ·
"En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares...".
Estic decidit a portar aquesta vulneració dels drets d'autor davant la Junta General d'Autors per tal que porti a terme mesures dràstiques que castiguin i em compensin per aquesta audàcia.
En Josep Ramon presenta un pastís amb 67 espelmes que l’Alfons bufa (i encara pot apagar), però immediatament l'esmentat pastís desapareix com si s'hagués evaporat; segur que era molt bo.
S'ha de reconèixer que la presència d'en Pep ens intimida molt a tots i és per aquest motiu que quan no hi és fem barrila a la seva esquena i riem una estona. Aquesta vegada hem recordat la facècia d'aquell de Bescanó que va descriure Sant Adrià de Besòs com “un poble on tothom parla castellà i té un riu que baixa ple de merda”.
Prenem els cafès i en Josep Ramon fa els comptes. Sortim per 15€ i queda un romanent de 10€ del que ja s’ha informat al Pep.
Es comenta el tema dinar amb les contràries. S'acorda que el millor serà esperar a veure com segueixen el rebrots i confinaments per anar més tranquils.
En Josep Ramon facilita informació sobre mascaretes i un enginy que ajuda a per passar les gomes pel clatell i no deformar les orelles (als que no les hi tinguin de naixença).
Hi algun afeccionat a menjar canelons que s'ha queixat d'alguna mancança. Vatua! tots sabem que com els feia la nostre mare ningú.
16,25h Ens acomiadem efusivament desitjant-nos un bon estiu i quedem citats pel 16 de setembre data de la sortida vinent (curs 2020-2021). En Joan, que és el nostre Permanyer sense mostatxo, ens informa que en aquesta data s'escau el natalici d'en Josep.
18,05h Alguns arriben a Badalona, si be un agosarat xòfer ha arribat, al davant del Museu, 15 minuts abans, sense marejos destacables dels seus copilots.
Fins setembre!
Vídeo-Crònica sortida 15-07-2020
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 15-07-2020
Joan Soldevila i Josep R.Ciurana
Josep Ramon, Lluís i Ramon
Guifré, Oriol, Ricard, Josep Ramon, Jordi Lleal, Joan, Marcel, Jordi Puente, Alfons, Lluís i Ramon
Josep, Pep, Narcís, Francesc i Fran
Pàrquing al voral de la pista de Gòsol a Vallcebre
GPS: 42.207752, 1.745500
Restaurant La Rectoria, Vallcebre; ☎ 606.388.977
GPS: 42.204043, 1.818505
Preu del menú: 12,50 €; cost total amb cafès, propina i romanent: 15 €