Eren 9 els Irreductibles que, malgrat les dantesques previsions dels meteoròlegs, havien decidit desafiar els elements i prendre el repte per tal de donar compliment a la norma 15.1 (cada 15 dies una excursió) dels Estatuts de la Molt Honorable Associació dels Caminants de la Costa. Dues justificades defeccions d’última hora han fet reviure una vegada més la icona dels 7 Magnífics, 6 a Badalona i 1 a Premià de Mar, que sense hesitació (ni reserva mental) es proposen anar a Osor (comarca de la Selva) i des d’allà fer un itinerari circular Osor-Sant Miquel de Solterra-Osor. No hi ha cap dubte sobre qui serà l’èmul d’en Yul Brynner i els meus ulls blaus m’adjudiquen sense discussió l’Steve McQueen; pel que fa a la resta: en Lluís, en Ricard, en Pep, en Jordi P i en Josep Ramon ja s’espavilaran a trobar el seu alter ego.
7.00 Amb el cel ben tapat i plovent sortim del davant del Museu en dos cotxes, el Qashqai d’en Lluís i el Mercedes d’en Pep, direcció a Premià de Mar on en Josep Ramon ja ens espera. Serà el Nissan el que tindrà el privilegi d’agombolar-lo. Amb el lideratge infal·lible d’en Lluís, que és el capdavanter, seguim diferents vies de circulació fins arribar a Osor. Pels lectors primfilats que poguessin llegir aquest opuscle relaciono a continuació les vies (C-32, GI-600, N-II, A-2, C-25, GI-542).
8.30 Som a l’entrada d’Osor, venint d’Anglès, i aparquem els cotxes. No plou i el cel està cobert, però menys ennuvolat que el que hem trobat durant el camí des de Badalona. Temperatura 11ºC. Prenem les mesures adequades per fer el cafè amb pastes i aigua de foc que exigeix el ritual. En Lluís, que avui ha fet i farà jornada intensiva, ens delecta amb dos tipus de pa de pessic i ulleres ensucrades, el cafè és cosa d’en Ricard, “as usual”, i en Jordi P s’encarrega del rom (aigua de foc). Pel que fa a la jornada intensiva d’en Lluís cal un aclariment. De bell antuvi, a primera hora, ha anat a recollir a en Yul, perdó vull dir en Joan, a casa seva, ha arribat davant del Museu als voltants de les 6.45 h i ha estat desitjant que, davant la roina que queia aquella hora a Badalona, algú altre desistís de sortir i així ell podria entornar-se’n al llit perquè amb el Mercedes d’en Pep ja hi cabríem la resta (més endavant canviarà d’opinió).
Arribant a Osor...
Desdejuni seguint el ritual
8.44 En Josep Ramon truca al restaurant per tal de confirmar que en lloc de 9 serem 7, mentre en Joan sorprèn els presents amb una exhibició de la seva prodigiosa memòria en fer un detallat repàs de la crònica d’una sortida a Sant Miquel de Solterra de ja fa uns anys. Tot seguit concedeix que “la crònica era brillant, com sempre” (SIC). Avui el guiatge estarà compartit entre en Ricard i en Lluís, que té l’itinerari assenyalat en una “app” del mòbil, i, per reblar el clau, en Jordi P que porta un plànol de la ruta. Sembla doncs que no hi haurà cap marrada.
8.50 Comencem la caminada per un passeig amb bedolls i alts plàtans que discorre paral·lel al Sot de la Noguerola, que és un riu que neix al sud de la Roca de Cercenedes i desemboca a la Riera d’Osor.
8.55 De seguida a l’esquerra apareix el primer objectiu, la Font d’en Borrell (res a veure amb el de la Pobla). L’objectiu següent és la Roca de Cercenedes que per arribar-hi, segons paraules d’en Lluís, tan sols s’han de remuntar 600 m de desnivell amb una llargada de 4 km. Travessem el sot per un pontet i passem a la riba dreta.
Font d'en Borrell
8.59 Prenem un camí que sorgeix a l’esquerra amb un rètol que diu Sant Hilari Sacalm-Espinelves-Viladrau, Ruta Guilleries Montseny i, a sota, “bike park”(parc de BTT) “pureriding” a 100 m. És un camí asfaltat i ample que puja de cop. Al principi ens envolta una vegetació ufanosa d’acàcies i arbres alts que no sé identificar, però que aviat s’acaba davant d’una cruïlla on en Lluís, amb el vist i plau d’en Ricard, ens adverteix d’agafar el camí de l’esquerra. El nou camí, que segueix pujant, ens aproparà a la Roca de Cercenedes on suposadament ha d’acabar el patiment i el panteix. Per ara ni una gota d’aigua de pluja i la temperatura permet treure’s alguna peça d’abrigar. Passem per sota un pont de fusta amb xarxes de protecció que deu formar part del parc de BTT.
Ens envolta una vegetació ufanosa
Instal·lacions del circuit de BTT
9.18 Els lladrucs d’un gos ens rebem quan passem pel davant del Mas el Ripoll. “El Ripoll és un mas documentat al segle XIV, amb una casa de dues plantes i golfa, vessants a laterals i cornisa catalana, amb una porta de mig punt dovellada com a element més significatiu. Al costat de la masia hi ha una font.” (reservat als erudits).
9.28 Veiem una plataforma de fusta que és part del circuit de BTT i com si fóssim agosarats ciclistes els guies ens fan deixar la pista i enfilar-nos fins al sender de les BTT que encara fa més pendent que el que seguíem fins ara. Deu ser una drecera. Envoltats de castanyers i cirerers d’arboç suem la cansalada a cor que vols i, parlant de cor, sembla que els guies se l’hagin deixat a casa. Que no se n’adonen que van amb gent gran que en qualsevol moment s’hi poden quedar.
Inici del “calvari
10.00 En Ricard diu que ha trobat els senyals que indiquen que anem pel bon camí. No em puc imaginar què deu entendre com a “bon camí”, perquè això puja i puja sense donar repòs. En Jordi ens informa que ja portem 2,5 Km (de dura pujada!). Ens han dit al sortir que eren 4 Km de llargada, per tant fent una resta ens queda 1,5 Km de calvari. Un consol però, encara no hem trobat cap bicicleta que ens pogués atropellar.
Puja i puja sense donar repòs
10.06 Els que descartàvem marrades ens quedem amb un pam de nas! Primera dicotomia. Dos camins que s’enfilen un a la dreta i l’altre a l’esquerra (Oriol, on ets!). Els que s’han avançat pel camí de l’esquerra han de fer marxa enrere i agafar el de la dreta. En Ricard, que estranyament tancava el seguici, diu que ell ja veia que era el de la dreta, però com que els altres són com són els ha deixat fer. (segur que ell tampoc sabia quin era el camí bo).
10.16 Una petita esplanada. El camí que hem fet fins ara correspon a la pista Old School (Escola Vella) i el de la dreta que baixa correspon a la pista Baloo (l’ós del Llibre de la Selva). Ens oblidem d’en Baloo i seguim pel mateix camí que anàvem que segueix pujant.
Ruta “Old School” o “Baloo”
I seguim pujant i pujant i ....
10.22 Som a una altra esplanada que sembla ser l’inici de baixada de les pistes de BTT. Ara me n’adono que hem fet drecera, perquè ara seguirem la pista ampla de les ziga-zagues, que hem abandonat abans per anar pel circuit de bicicletes. Mentre caminem per la pista que puja més moderadament veiem algun bedoll, roures amb glans per terra, castanyers a pleret i alguns avellaners. Segons en Jordi encara ens falta superar un desnivell d’uns 350 m.
Mentre uns han arribat a l’esplanada...
...altres encara pateixen la pujada
10.35 A cada corba de les ziga-zagues hi ha un notable increment d’alçada. Cireres d’arboç per terra, bruc, esbarzers amb móres roges i una agradable olor de menta ens acompanya un tros del camí. A l’esquerra apareix un camí ample i planer que il·lusiona a més d’un, però en Lluís ens commina a seguir pujant pel mateix camí que anàvem.
10.46 Hem arribat a quelcom que té l’aparença de ser un coll. Una zona planera on els arbres estan més dispersos. Hi ha una boira lleugera que ens dissuadeix de prendre el sender de la dreta que en portaria a la Roca de Cercenedes, un privilegiat mirador, però que avui ens deixaria sense vistes a causa de la boira. Seguirem, doncs, cap a Sant Miquel Solterra amb 200 m de desnivell i 1,3 km de llargada (segons els tècnics). Agafem el camí a la dreta que planeja suaument, però l’alegria a casa del pobre dura poc, perquè al cap de 5 minuts en Lluís i el seu mòbil ens informen que ens estem allunyant de la nostra destinació. Per tant, mitja volta i retorn a l’esmentat coll.
10.55 Ja tornem a ser al coll i ara, a l’esquerra, maldem per seguir a en Ricard que ha esprintat per un camí poc fressat i pedregós que s’enfila decidit. Això sí, els senyals de color blau es fan més visibles (són els senyals bons).
11.10 El camí, que ha seguit pujant de valent, ens ha portat a un punt on hi ha una vista preciosa de les Guilleries i el Collsacabra amb una mica de boira als cims de les muntanyes més altes. Al cap de 5 minuts ens trobem dins una fageda, que comença a canviar el color de les fulles, i on no veiem cap castanyer.
11.30 Una clariana plana ens dóna un respir, però altra vegada en Lluís es complau a amenaçar-nos sàdicament dient que encara falta un bon tros per arribar al cim. No ho dic per mi que he passat per tràngols més intensos en la meva dilatada i interessant vida, però aquí hi ha gent gran que aviat els reservaran plaça en una Residència i els estan fent patir sense necessitat. En Pep ja fa estona que suggereix aturar-nos per fer un mos, però els guies fan el sord. L’insensible Ricard, que s’ha avançat al grup pujant més amunt, sarcàsticament anuncia que ha retrobat els senyals blaus i, apa, tots al seu darrere.
Lluís es complau a amenaçar-nos sàdicament
Au vinga! seguim sense feer un mos...
12.00 Per fi ja hem arribat a la creu metàl·lica amb les formigues al seu peu. Som a Sant Miquel de Solterra (1.208) un pic amb bones vistes a ponent (Sant Hilari Sacalm i Guilleries), però amb boira a la resta de llocs. El plàtan i la xocolata d’en Lluís, l’entrepà (d’ahir) de “tranxetes” d’en Pep, la mitja poma trossejada d’en Joan apareixen i desapareixen en un no res. L’absència de la bota es veu compensada pel repartiment de xocolata que efectua en Lluís.
Ja som al cim!!
12.10 En Josep Ramon immortalitza gràficament als 7 Magnífics i en Lluís ens informa que després de caminar 800m i descendir-ne 80 m arribarem a la pista ampla on hi ha una altra fita de la sortida, la Font Sa Guarda.
12.35 Ja baixem de Sant Miquel perquè a en Ricard el preocupa una espessa boira que sembla venir cap on som. No és el mateix camí de pujada, però és estret i més fàcil.
12.41 Després de baixar 80 m hem arribat a la pista ampla on un indicador ens indica el sentit per arribar a la Font Sa Guarda que trobem a la dreta del camí al cap de poc temps. Hi raja un migrat rajolí tan sols. El patiment de quàdriceps i panteixos s’ha transformat en sofriment de quàdriceps, peus i genolls, perquè la caminada per la pista serà tota de baixada.
Font Sa Guarda
13.15 Les plantes del sensible Lluís el fan sofrir sense descans i se’n lamenta reiteradament. En una corba, quan falten 3,5 km i potser 550 m de desnivell, ens trobem davant d’un dilema: el camí que seguim baixa cap a la dreta i la indicació del mòbil d’en Lluís li recomana el camí de l’esquerra més estret i emboscat. En Ricard i la resta tiren cap a la dreta malgrat les insistents reconvencions d’en Lluís dient que ens equivoquem.
13.26 Tornem a ser al començament del circuit de BTT Baloo Blue Line i es debat si seguim pel camí de les bicicletes per on hem pujat o la pista que hem trepitjat fins ara. Es tracta d’arribar a l’aparcament el més ràpid possible pensant amb els peus d’en Lluís i l’hora que hem donat al restaurant. Seguim per la pista.
13.33 Encara falten 2,6 km, segons el mòbil d’en Lluís, per arribar al passeig de plàtans d’Osor i retornar a l’aparcament. No sé si el motiu és seguir les recomanacions de Sanitat o la diferent condició física, però durant tot el trajecte s’han format diferents grups i això ha dificultat a aquest sofert cronista escoltar els valuosos comentaris d’alguns companys i poder-los reflectir adequadament en aquest escrit. El camí és ample, fa baixada i és una mica monòton.
14.50 Som a l’aparcament i excepte algun privilegiat que ha fet un glop de la clara la resta ha passat del vermut, però en cap cas de la toaleta. Fem tard per arribar al restaurant Can Valls de Sant Martí Sapresa i sortim cap allà sense dilació.
15.25 Ja som al restaurant. Dues taules parades per a 4 i 3 Caminants ja ens estan esperant. Un menú de 2 plats. El primer amb 6 eleccions i suplements i el segon de 7 eleccions i suplements. El restaurant i el menjar que ens han servit han estat molt bé. En Lluís ens ha convidat amb xampany i li hem cantat en el seu honor “En el dia d’avui la festa per tu ...”. Ha bufat les 72 espelmes del pastís de xocolata que proveeix en Josep Ramon i que després ha compartit amb tots nosaltres.
.png)
Tal com deia al començament d’aquest escrit ha estat un dia intens pel ciclista del quadre groc i canvis electrònics de pinyó i plat. Repassem-ho:
1. Recull a en Joan a casa seva (Carrer Güell i Ferrer)
2. Ens espera davant del museu de Badalona uns 15 minuts.
3. No se’n refia de meteorologia i preveu que la sortida pot ser un fracàs, però malgrat tot ens acompanya.
4. Li ha tocat el mite de copilot que com sempre li fa la guitza.
5. Subministra les pastes, els 2 pans de pessic i les ulleres.
6. Amb el seu mòbil ens guia durant la pujada i la baixada
7. Reparteix la xocolata a Sant Miquel de Solterra
8. Ens convida amb xampany
9. A Badalona deixarà a en Joan a la porta de casa seva
Encara hi ha un desaprensiu que manifesta en veu alta que posats a fer “que també ens pagui el dinar”. S’apunta el possible trajecte de l’excursió vinent: Conreria (el Cau)- Castell de Burriac-Conreria amb entrepans per dinar.
16.45 Tots cap a casa seva
FINS LA PROPERA!
Vídeo-Crònica sortida 14-10-2020
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 14-10-2020
Lluís Antoja iJosep R.Ciurana
5h 37m 07s
21,32 min/km
1.169 m.s.n.m
Guifré, Pep, Ricard, Josep Ramon, Joan, Jordi Puente i Lluís
Josep, Oriol, Narcís, Jordi Lleal, Alfons, Marcel, Francesc, Ramon i Fran
Pep i Lluís
Pràcticament a l'entrada del poble d'Osor
GPS: 41.945450, 2.559068
Restaurant Can Valls a Sant Martí Sapresa, ☎ 972.420.913
GPS: 41.919302, 2.653716
Preu del menú: 18€; cost total amb cafès, propina i romanent: 20€