CR 14.07 Rasos de Tubau | Caminants d la Costa

Crònica sortida 14-07-2021
Guifré Gol

Sant Martí de Puigbò – Pedró de Tubau (1.543 m) – Sant Martí de Puigbò

14-07-2021

"Tenir cura, «full time», de dos nets de 3 i 8 anys, l’abúlia i la tendència habitual a procrastinar (tal com diem els entesos) han estat a punt de frustrar la crònica pamflet d’aquesta sortida"

El cronista

El dia 2 de juliol de 2021, l’Oriol avançava dues propostes de sortida:

"- La Catalana Sud: Rasos de Tubau, des de Gombrèn. Aquest cim ja el vàrem fer per la part sud, i ara el pujaríem per la zona nord que és més boscosa, i amb més desnivell.

-La Catalana Nord: Estanys de la Pradella des de Font-Romeu."

La majoria de Caminants va votar per la primera opció i l’endemà l’Oriol va especificar quin seria el recorregut:

"- Sortirem de Sant Martí de Puigbò, on accedirem en cotxe des de Gombrèn, passant pels punts següents, Coll de Puigbò, Coll de Faig General, Rasos de Caselles, Pedró de Tubau, Pas de les Baumes, Les Baumes, Coll de la Palomera, i per la Baga de la Palomera anirem a retrobar el camí de l'inici per retornat a Puigbò."

Els Rasos de Tubau és una petita serralada del nord de Catalunya situada al Prepirineu oriental meridional, a cavall entre el Berguedà i el Ripollès. En gran part està constituïda per conglomerats, gresos i argiles del Paleogen. L'Espai es caracteritza per la seva elevada cobertura forestal, hàbitat propici per a moltes espècies de fauna d'interès.

El cim de màxima altitud és el Pedró de Tubau de 1.543,2 metres.

6.30 h De Badalona surten dos cotxes, l’Arona d’en Ramon i l’Audi d’en Toni, amb 6 Caminants (a més dels propietaris conductors, en Solde, l’Alfons, en Lluís i en Guifré); l’Arona se’n va directe cap el lloc de reagrupament a Gombrèn i l’Audi és dirigeix a Premià de Mar on en Toni aixoplugarà a en Josep Ramon i la seva circumstància alimentària. Seguint l’eix del Ter (C-17) travessen Ripoll i abans d’arribar a Campdevànol (N-260) es desvien a la dreta (Gi-401) en direcció a Gombrèn on es reuniran amb la resta de l’expedició: l’Oriol que ve de Saldes i en Salva que ve Llívia. Les absències, totes molt lamentades, i plenament justificades han contribuït a deslluir la sortida.

8.00 Arribada a Gombrèn dels de Badalona (i Premià) i, tot seguit, reagrupament amb L’Oriol i en Salva. Altra vegada dins els cotxes l'Oriol els ha fet seguir per una carretera encimentada molt estreta, on un cotxe en direcció contrària ha permès demostrar la perícia del MHP que substituint (temporalment) a la conductora de l'esmentat vehicle ha permès un trànsit fluid i segur en ambdues direccions.

8.25 Finalment han arribat al costat de l'enrunada església de Sant Martí de Puigbò (abans Sant Martí de Puigmal, Segle XVIII i 1.120 m) on han aparcat els cotxes. A prop hi ha el Mas Puigbò reconvertit en allotjament rural. Les llepolies que proveeix en JR (3 plum cakes de poma, coca de vidre i ulleres ensucrades) i el beuratge que surt del prodigi de la tècnica que aporta el mite arrodoneixen un esmorzar que faria les delícies dels més escèptics. S'ha de fer especial menció als gots ad hoc per evitar cremades en dits sensibles. La resta de Caminants hi ha posat la gana. Han aparegut dos gossos per si sobraven alguns queviures.

Sant Martí de Puigbò

Cotxes aparcats i desdejuni ben servit

8.48 Amb un cel ras i 12 graus de temperatura inicien la marxa per un caminet que puja a la dreta del Mas Puigbò i comencen a fer-se visibles uns senyals grocs que procuraran seguir en tot moment. A mida que s'enlairen poden contemplar a un nivell més baix el mas La Canal i al darrere, elevant la mirada, el seguit de muntanyes que formen la Serra de Montgrony, la Creueta, la Covil, el coll de la Coma Ermada, el cim de Pla de Pujalts, ... Van caminant, en direcció al coll de Puigbò, per un sender de pendent suau sense cap protecció arbòria i sempre amb el lideratge d'un dels gossos que els han acompanyat a l'esmorzar.

Comencem la caminada

9.00 "Una piedra en el camino me enseñó que mi destino era...", ai! vull dir un senyal X de color grog en el camí que ha triat l'Oriol i que el gos ha referendat crea un conflicte amb en Lluís que, després de consultar el seu mòbil, considera erroni. Els plànols d’en Joan s’afegeixen al conflicte. Segons en Lluís el camí que segueixen és inexistent. L'Oriol ha imposat el seu criteri i el grup s'embosca en una zona obaga de pins amb argelaga i boix en bon estat.

9.15 El terreny molt pedregós i ascendent els permet contemplar una esponerosa blada a la dreta del camí. La pista s'ha eixamplat i apareixen els primers fajos que aviat es fan amos del bosc. Travessen un petit corriol amb aigua sense cap dificultat i segueixen per la obaga

9.30 Deixen la pista i segueixen per un viarany que puja de valent dins un bosc de pi negre mentre en Lluís persevera en la seva actitud de Calyptrata. Més endavant el camí s'ha fet fonedís i, alternant pla i pujada, trepitgen damunt l'herba pel costat d'un remarcable estimball. Poden contemplar exemplars de ballesta, aquella planta que tan recurrentment l’Alfons en detalla els perills. La pujada no s'atura.

9.45 Finalment un respir, han arribat a una pista ampla i pedregosa que fa baixada! L'alleujament dura un quart d'hora perquè es tornen a desviar a la dreta per una pista ampla i rosta que més endavant tempera la seva inclinació positiva. L'Oriol fa saber que a partir d'aquest moment seguiran la carena amb pujades més suaus.

10.01 Arriben a una clariana amb una fita de pedres. Dues vessants i dos camins: un que puja, que és el que segueixen, i l’altra que planeja. Més endavant, en una altra clariana amb ginebró i boix, un pal indicador els informa que estan Sota el Serrat dels Llamps (1.321 m) i que arribarien al Refugi del Coll de Merola en cas de mantenir aquesta direcció 2 hores i 25 minuts.

10.20 El camí amb senyals blaus i grocs ara fa baixada mentre el gos que lidera el grup ha d'esperar-se reiterades vegades per tal que els Caminants resolguin les seves indecisions.

10.27 La panoràmica que se'ls ofereix permet una fantàstica fotografia del Puigllançada, la Tossa d’Alp, les Penyes Altes i la Serra del Moixerò.

10.45 Passem per una zona, gairebé una clariana, on a l’esquerra hi ha un dens bosc de pi negre mentre que a la dreta els pins són esparsos amb matolls de boix bastant alts, la qual cosa permet una privilegiada vista en direcció sud fins Montserrat. Girant cap el nord poden contemplar a la vall el Mas Puigbò i el seguit de muntanyes que l'envolten.

Passem per una zona, gairebé una clariana

El Mas Puigbò

10.55 Segueixen pujant amb més suavitat mentre els arbres comencen a ser més abundosos a ambdós costats i l'olor de la farigola es fa present.

11.00 L'Alfons confirma que fins ara hem salvat un desnivell de 400 m i segons en Lluís ens falten 1,65 km per fer el cim. Són a una mena de coll on fan el segon esmorzar sempre amb la companyia del gos. En Salva en pla ONG canina comparteix part de les seves vitualles amb "l'irracional" company. En Lluís, que demana un massatge als peus, també li ofereix aigua. El MHP constata que porten 2,38 h i 6,43 km de trajecte.

Hora del segon esmorzar

El nostre “guia” abusant dels caminants

11.22 Arriben a la Bassa de Corrubo on el gos veu i es remulla. L’Alfons diu que hi ha vist granotes, ves a saber, la fantasia d'aquest home no coneix límits. Voregen la bassa i segueixen ascendint.

11.34 Estan al Coll de Faig General (1.388 m), encara falten alguns metres per arribar al Pedró. Panoràmiques excepcionals amb el Pedraforca a primer pla. El gos ha desaparegut i finalment arriben al cim, el Pedró dels Rasos de Tubau (1.543 m), amb disparitat de criteris pel que fa als quilòmetres caminats.

Excepcional panoràmica

Al cim del Pedró de Tubau

11.43 Fan la fotografia oficial que donarà prova de la gesta, però l'absència d'en Ricard els ha fet oblidar l'estelada.

12.00 Inicien el retorn pujant i baixant seguint la carena. Com sol passar, l'optimisme del MHP es fa palès quan afirma que no arribaran al restaurant a dos quarts de tres.

12.26 Preciosa vista sobre el Mas Puigbò, l’església i els cotxes aparcats, mentre segueixen la mateixa ampla pista de la pujada amb pedres i petites pinyes que els conviden a anar a parar de cul a terra.

12.34 Tornen a ser al Coll de Faig General.

12.48 Ara pal indicador els confirma que són a la Carena de les Girades (1.280 m)

12.50 En aquest punt disposen d'una preciosa perspectiva dels cingles dels Rasos de Tubau que han deixat a al costat dret a l'anada.

13.09 Passen pel davant d'uns vedells que pasturen prop del Mas Puigbò. Aquest matí han començat la caminada amb temperatura fresqueta i cel ras, però ara la temperatura s'ha enfilat i apareixen grans núvols de convecció que descarregaran en algun indret.

13.35 Després de la toaleta i el vermut tradicional marxen motoritzats cap l'Hostatgeria i Restaurant del Santuari de Montgrony.

14.10 Arriben a l'Hostatgeria, aparquen els cotxes i gaudeixen d'una espectacular vista des del davant del Santuari. "El santuari o capella de Santa Maria de Montgrony és un santuari marià del bisbat de Vic, situat al Montgrony. Es troba en el cingle de la Serra de Sant Pere, a uns 1.370 metres sobre el nivell del mar, en el municipi de Gombrèn, a la comarca catalana del Ripollès. Just sobre el cingle on està situada la capella hi ha l'església de Sant Pere de Montgrony. Aquest Santuari es troba adossat a la gran penya per la qual puja l'atrevida escala que guanya el pla de Sant Pere. Aquesta escala comença a la gran hostaleria del santuari, i la capella o santuari pròpiament dit és a mitja escala i té com a mur de la part nord la penya nua. S'hi venera una imatge de la Mare de Déu. Les primeres notícies del culte a la Mare de Déu de Montgrony són del 1400, època en què tenia ja un petit edifici a l'indret actual. L'edifici modern fou bastit el 1650-52."

Entrada al Santuari de Montgrony

Magnifiques vistes des de el Santuari

16.25 Asseguts a taula els presenten un menú de 16€ que inclou 4 eleccions de primer plat, 12 de segon i 10 de postres. No cal dir que tothom troba la combinació que més li abelleix i no en té cap queixa. En JR fidel guardià del mestratge de Pep tan sols autoritza els extres que es pagui cadascú. A la cloenda de l'àpat el MHP els convida a brindar a la seva salut i a la de tots amb motiu de la celebració del seu setanta-setè natalici. Hi també un record amb forma de brindis pel desig de retrobar a en Ricard amb plenes condicions.

16.40 Comencen a pujar escales per tal d’arribar, primer a la Capella de Santa Maria i, més amunt encara, a la església de Sant Pere de Montgrony. Després de pujar 151 graons (Lluís dixit) la recompensa que ofereixen les vistes supera l'esforç en escreix.