L’Oriol ens ha proposat una volta per la comarca del Pla de l’Estany. Tot curant-se en salut, no fos cas que la caminada resultés poc exigent, afegeix que de tornada podríem fer una marrada i arribar-nos a Santa de Maria del Collell. Hi ha acord unànime perquè com comprovareu més endavant en Francesc va excusar-se per la seva absència.
7,00h Surten del davant del Museu (de Badalona) els cotxes d’en Joan i d’en Guifré que faciliten respectivament resguard a en Jordi L, l’Alfons, en Josep V.M. i a en Marcel, en Jordi P i en Ramon. L’Oriol que surt de Montgat, recull a en Josep Ramon a Premià de Mar.
Han excusat la seva absència en Ricard, en Francesc, en Narcís, en Pep, en Lluís i aquell senyor més alt que va a classes de català a Mataró els dimecres.
Per tal d’evitar el probable col·lapse motivat pel tall de l’autopista de Girona, passem per la Conreria . Si el temps ho permet, farem una volta per Can Prat a Mollet.
7,25h Passem per Mollet sense equivocar-nos, és a dir, sense fer la visita al famós restaurant. El cel està cobert i el cotxe d’en Joan indica una temperatura de 3ºC a l’exterior. És un cotxe molt i molt vell.
.png)
El cotxe “vell” arriba a Sant Miquel de Campmajor
8,00h Després de seguir i deixar enrere l’autopista de l’Ametlla passem pel costat de Vic.
8,23h El trànsit és escàs i ja hem creuat els túnels de Bracons. Seguim en direcció a Les Preses i a continuació per la carretera de ronda d’Olot.
8,38h Després de deixar la ronda d’Olot i desviar-nos en direcció Santa Pau veiem l’aparcament de la Fageda d’en Jordà.
9,02h Ja som a Sant Miquel de Campmajor, on es produeix el reagrupament i ràpidament tornem a pujar als cotxes per arribar a un punt proper on està previst iniciar la caminada.
Queda constància de la qualitat dels gots
9,09h Aparquem els cotxes en una cruïlla camí de Briolf i l’Arcada. És l’hora del cafè que avui ha subministrat el cafeter suplent. Remarcable l’extraordinària qualitat dels gots que permeten assaborir el cafè sense el perill de cremades de primer i/o segon grau que causen dolor, envermelliment, inflor i butllofes. Hi ha algú que es compromet a rentar-los per fer-los servir, reciclats, en futures oportunitats i així oferir una protecció efectiva dels dits dels caminants i vetllar per l’entorn. No falten les pastes d’en Marcel, l’esperit de vi d’en Jordi P. i els pastissets de les terres de l’Ebre que proveeix en Josep Ramon.
9,30h Comença la caminada. Segons en Marcel la temperatura és 14 ºC. Mentre caminem aquest humil cronista rep variades recriminacions dels seus companys a propòsit de la seva peculiar manera de conduir. El cronista, amargament, en pren nota i es consola amb el fet que un bon tros del camí està asfaltat i sense pendent.
Anem!!
Un cronista recriminat i desconsolat...
9,45h Ens aturem a l’indret de la Font de la Teula que queda just a la dreta i sota la pista. Segons podem llegir en un rètol indicador, en aquest indret prop de la font hi havia una masia, Cal Rajoler, que es dedicava a la fabricació casolana de teules. Els més encuriosits baixen a investigar on és la font amb poc èxit, si més no, aquest és el cas del que això escriu. L’Oriol informa que ben aviat trobarem el riu Ser que és un afluent del Fluvià. Molt decebuts ens adonem que estem seguint la ruta Salamina, en referència al llibre d’en Cercas que explica el periple d’un ideòleg de “Falange”, Sànchez Mazas, que gràcies a un milicià va evitar que l’any 1939 l’afusellessin al Collell i es va refugiar en el mas Can Carreres que podem veure una mica allunyat del camí.
10,08h Un pontet ens permet travessar el riu Ser tal com ens havia avançat l’Oriol.
El riu Ser by l’Oriol
10,15h Aturada en una cruïlla per negociar per on anem, però el rètol que indica Briolf ens treu ràpidament del dubte.
10,20h Passem pel costat d’una ermita amb campanar d’espadanya, Santa Maria de Loreto, “de gran simplicitat, d’una sola nau amb capçalera rectangular i coberta a dues vessants situada en una elevació en el curs del riu Ser”.
10,37h Trobem una cruïlla d’on surten dos camins amb un rètol que indica “Ruta del Veïnat de Roca i Briolf. Can Pla”. Es decideix agafar el camí de Briolf, però abans el senyor “sherpa” (amb la complaença del MHP) anuncia que la tornada es farà pel camí de Can Pla.
10,45h Estem davant l’ermita de Sant Esteve de Briolf i de la Torre de Briolf que formen un sol cos. És un indret deshabitat que forma part de Sant Miquel de Campmajor. D’acord amb el senyor Google aquest conjunt arquitectònic té el seu origen al Segle XII i en l’actualitat està molt malmès, pràcticament enrunat. Es pot accedir a l’interior, tot i que no és gaire prudent fer-ho, donat el perill que comporta el mal estat de la construcció. A la porta de l’ermita hi ha la inscripció d’una data, 1863, i dins hi trobem un llibre amb signatures i dos pessebres. Acabada la visita els que porten esmorzar se’l mengen i a continuació fem la fotografia del grup.
Sant Esteve de Briolf i de la Torre de Briolf
Foto del grup expedicionari
11,15h Marxem de tornada
11,30h Ja som a la abans esmentada cruïlla i l’Oriol ens commina a seguir el camí de Can Pla en acompliment de la manifestació que ha fet fa una hora durant el trajecte d’anada.
11,40h Un rierol, que per alguns es fa insalvable, ens força a recular i anar a trobar de bell nou el camí que hem fet a l’anada. Com que la marrada estava prèviament avalada pel MHP ningú fa cap recriminació al “sherpa”. A partir d’ara com que trepitgem terreny petjat no sorgeix res remarcable que no haguéssim dit abans.
El pas del rierol era impracticable
12,50h Hem arribat als cotxes massa d’hora i seguint el consell de l’Oriol farem una mica d’estona, abans de dinar, visitant El Collell.
13,00h Ja som a El Collell. “Sabíeu que la història d’ El Collell comença el 25 d’octubre de 1483? Explica la llegenda que a un pagès de la zona se li va aparèixer la Verge i per aquest motiu va decidir fer-li honor amb la construcció d’una petita església, Santa Maria del Collell, que amb el pas dels anys encara persisteix en el mateix complex, adjunta a la casa de colònies. El Santuari de Santa Maria del Collell a Sant Ferriol (Garrotxa) es tracta d’una construcció que data del segle XVI i que s’ha fet servir de diferents formes: com a santuari, seminari, presó, centre d’educació i, a l’actualitat, com a complex esportiu i casa de colònies”. Bé, jo tampoc ho sabia, però la web https://www.elcollell.cat/ m’ha posat en antecedents. A esperits temorencs, com el meu, l’enorme massa de pedra de l’edifici causa calfreds.
_JPG.jpg)
_JPG.jpg)
_JPG.jpg)
_JPG.jpg)
Imatges de El Collell
13,20h Hem tornat als cotxes i ens canviem per tal de fer l’aperitiu en condicions. Les clares, les xips i olives que assorteix en Joan i els fruits secs que forneix en Ramon fan les delícies després d’una jornada tant i tant extenuant (?).
13,45h Pugem als cotxes i ens dirigim cap al restaurant i no precisament qualsevol restaurant puix que es tracta de l’Hostal Els Ossos a Batet de la Serra!
14,15h Aparquem els cotxes davant l’Hostal. Sense perdre temps anem al menjador que tenim reservat i ens presenten el menú del dia. Com que no se celebra cap aniversari i tenim ganes de veure cava, fem memòria que algun dia d’aquest any en va fer 14 (d’anys) que es va fundar la nostra gloriosa i reconeguda Associació dels Caminants de la Costa; una efemèride imprescindible de celebrar encara que s’hagi de modificar lleugerament la lletra del nostre preat càntic: “La festa va per tots, la festa va per tots, catorze anys de sortides no ens els traurà ningú”. Gaudim de la simpatia del cambrer Marc, que fa la broma de portar una ampolla d’aigua “gran reserva” tapada per un drap dins una galleda de gel; en Ciu, que estava als llims, “pica” i queda sorprès! També gaudim de les llambregades dels preciosos ulls de la cambrera que resulta ser colombiana, però amb 11 anys d’experiència a Itàlia.
.png)
Celebrem 14 anys de sortides
Com és habitual en Guifré presenta una moció:
Amb el to conciliador i constructiu que el caracteritza, ens proposa que per tal de millorar les sortides i evitar sorpreses, els “sherpes” haurien de fer el recorregut pocs dies abans de la sortida del grup i així evitar-nos sorpreses com les d’avui. S’accepta per unanimitat encara que amb tímides reticències de l’Oriol.
Ara si, i molt més solemne, proposa acabar amb el contenciós entre en Ricard i ell; considera inajornable un referèndum, dins del col·lectiu de Caminants, que, d’una vegada per totes, es pronunciï obertament sobre quin cafè és millor. No hi ha resposta concloent, sembla que s’opta per la línia del mig per tal de no ferir sensibilitats, i tan sols s’acorda agrair la bona voluntat de que l’un o l’altre porti el cafè. Vaja, que el conflicte segueix latent.
Ves quina casualitat, a la taula del costat hi dinen la “Colla de A Toc de Pito” un altre grup de caminants de Bescanó amb els que hem coincidit al Restaurant La Devesa en una altra sortida.
16,10h En Ciu passa comptes i sortim a 19€. Globalment bon servei i bon dinar.
16,15h Tips i contents ens proposem fer un vol per la Fageda d’en Jordà, però primer ens perdem i quan volem entrar a l’aparcament de la Fageda, com que fan pagar fem mitja volta i cap a casa.
18,40h Alguns arriben a Badalona
FINS LA VINENT!!
Vídeo-Crònica sortida 13-11-2019
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 13-11-2019
Joan Soldevila i Josep R.Ciurana
9,86 km
3h 37m 38s
22m 08s /Km
283 m.s.n.m
Josep, Guifré, Oriol, Josep Ramon, Joan, Jordi LLeal, Marcel, Jordi Puente, Alfons i Ramon
Pep, Narcís, Ricard, Francesc, Lluís i Fran
Guifré, Oriol i Joan
Pasat el km 2 de la carretera GIP-5244, desvio a la dreta
Localització GPS: 42.143822, 2.678380
Restaurant Hostal dels Ossos a Batet de la Serra-Olot; ☎ 972.266.134
GPS: 42.162150, 2.510665
Preu del menú: 14 €.
Cost total amb cava, cafès i propina: 19€