Sant Martí de Riells | Caminants de la Costa

Crònica sortida 13-10-2021
Guifré Gol

Fogueres de Montsoriu – Abadia de Sant Martí de Riells – Fogueres de Montsoriu

13-10-2021

El 7 d’abril d’aquest any aquest humil cronista escrivia “Una sortida ben orientada i sense errors per un paisatge de majestuosos arbres, alternant pistes i viaranys de vegetació frondosa. Les inevitables pujades i baixades han permès que el trànsit per la ruta marcada no requerís esforços exagerats.” Es referia a la sortida que els integrants de la Molt Honorable Societat de Caminants de la Costa repeteixen el dia 13-10-2021.

7.00 Davant del Museu de Badalona els cotxes de l’inefable Francesc, d’en Jordi i d’en Ramon, són els designats per traslladar a Fogueres de Montsoriu, a més dels propietaris, a en Ricard, l’Alfons, en Guifré, en Lluís, en Toni i en Josep. En Pep amb el seu flamant Mercedes pren cura del MHP (i la seva circumstància), i recull a en Josep Ramon a Premià. Després de passar per Parpers, l’AP-7, Sant Celoni, La Batllòria – Riells i Viabrea i Breda (on s’atura uns minuts el cotxe d’en Pep per comprar pa) arriben escalonadament al punt de reunió, establert a priori, que és el desviament que els ha de portar a Fogueres.

8.15 Sense cap novetat destacable arriben al “Carrer Turó de Monfort 76 - Fogueres de Montsoriu ... coordenades GPS versió Google Maps 41.785943, 2.520615” (d’acord amb un precís missatge d’en Josep Ramon) on hi ha la casa que la Rita Gol i Riera ha facilitat a tan dilecta Associació. El Mite, actuant per delegació dels propietaris, facilita l’entrada a la “mansió” sense excloure’n cap dependència.

... la casa que la Rita Gol i Riera ha facilitat a tan dilecta Associació

Els Caminants deixen les vitualles que han de constituir el punt culminant de la sortida, el dinar, i enllesteixen el primer esmorzar ritual; el “deliciós cafè amb llet o sense” que proveeix un de Badalona, els “Plum Cakes de pinya i poma” que, junt amb unes ulleres ensucrades, subministra en JR, els fruits secs que forneix en Ramon i un beuratge alcohòlic que ministra en Jordi.

Abans de començar a caminar l’Alfons s’ha abraçat a un pi gegant que hi ha a la finca per tal de compartir energies. Ha volgut fer el mateix amb una olivera, però ha desistit, perquè, el centenari arbre no li podia oferir res.

8.57 Sota un cel blau sense núvols i a 11º C de temperatura, inicien la caminada baixant pel carrer Turó de Montfort i enllaçant amb el carrer Serrat del Tabal que els condueix fora de la urbanització. Pugen suaument per una ampla pista envoltada d’un bosc de pins molt alts. Castanyers i castanyes que han caigut dels arbres els recorda que falten quinze dies per menjar panellets.

Comencem la caminada, anem!

9.17 Poden contemplar parts del bosc amb troncs d’arbres tallats i apilonats que han deixat el seu lloc a d’altres més jovenets que s’hi han plantat.

Ens endinsem per un bosc exuberant

9.25 Han arribat a la tanca que limita la finca de Sant Climent on hi ha un hotel pendent de ser enderrocat. Es desvien a l’esquerra seguint la tanca i un senyal GR-83 Mataró. Caminen per un estret sender entapissat de fulles i pedres que va descendint circumdat per una vegetació d’arbres i matolls cada vegada més frondosa.

A la tanca que limita la finca de Sant Climent

Pel sender frondós del GR-83 Mataró

9.50 Sense adonar-se’n es produeix la primera marrada que, entre l’anada i la tornada, els fa perdre uns 20 minuts. Finalment retroben el bon camí (GR-83) que fa una baixada pronunciada amb alguns punts relliscosos que faciliten caure de cul, això no obstant, no s’arriba a cap situació dramàtica. En aquest tram es produeix un educat debat entre en Francesc i en Josep. D’una banda, el senyor Ventura tendeix a ser comprensiu amb les actituds d’alguns joves en els “botellons”, adduint la difícil situació que han de suportar confinats a casa seva, sovint amb els seus progenitors. El resident a Tiana no mostra aital comprensió envers els bergants cridaners i descurats que ocupen sorollosament carrers i places les nits d’estiu. La conversa deriva cap a la dicotomia excloent que representa sentir-se tan sols català o espanyol català. El de Sant Tomàs de Fluvià clou el debat amb una frase lapidària “tant en un cas com l’altre és el sentiment el què decideix i no pas el DNI”. Finalment, l’ex-resident a Morera, esmenta la coherència d’en Gabriel Rufian que, malgrat no ser nacionalista, és independentista; és el què ell anomena independentisme útil.

10.02 Fent camí pel GR poden comprovar que el bon estat de forma d’en Ricard, salvant les dificultats d’un camí que baixa ben decidit, els recorda el de les millors èpoques. Travessen un rierol per una passera de fusta; es tracta del Torrent de Can Breta. L’Alfons es lamenta d’una maledicció que el persegueix en totes les sortides amb els Caminants, en les quals el bàsquet sol ser motiu de solemnes debats. Ell, un renaixentista de profunds coneixements en els més variats camps de la ciència i les lletres, no pot posar-hi cullerada, perquè aquest joc li mereix un absolut menyspreu. Per reblar el clau, resulta que el seu consogre, que podria tenir interès a afegir-se al grup de Caminants, és un exjugador de bàsquet! I ... tornen a creuar un rierol amb un petit gorg; és el torrent de Can Merlet.

En Ricard amb un bon estat de forma

Passant el Torrent de Can Breta

10.30 Arriben a l’abadia de Sant Martí de Riells després de caminar per una ampla pista seguint els indicadors GR Mataró. Seuen al pedrís que hi ha a la paret frontal de l’església i esmorzen, els que ha pres la previsió de portar quelcom per mastegar. L’Alfons amb el més pur estil Tom Sawyer devora una poma amb pell i tot, mentre que el MHP menja trossets d’una poma sense pell prèviament esbocinada. En Francesc convida a menjar dàtils sense pinyol (avui que els King Solomon d’en Ciurana han fet campana) i la generositat tradicional d’en Lluís fa el

mateix amb la xocolata amb avellanes. Aquesta vegada en Pep tan sols ha esmentat de passada el nom de mossèn Ribot, famós per haver estat vicari a Sant Adrià de Besòs i no haver pogut oficiar el seu casament (el d’en Pep) en aital abadia, amb motiu d’un esdeveniment luctuós a la família.

10.55 Enllestit l’esmorzar i immortalitzat el grup en la fotografia que fa en Josep Ramon, inicien el camí de retorn que ha de coincidir amb el de l’anada.

Al cap de 10 minuts de caminar per la pista ampla han de fer marxa enrere perquè han passat de llarg la desviació a la dreta que fa el GR. Ara sí que no faran més marrades, perquè les dues passeres sobre els rierols de l’anada estaven al mateix lloc i els indicadors del GR, ara cap al Canigó, són visibles sense esforç. La tornada els ofereix els mateixos avellaners, roures, pins, falgueres i esbarzers que l’anada, però requereix fer una despesa energètica més gran, perquè bona part del camí és costerut. S’ha de remarcar la profunda anàlisi d’en Lluís a propòsit del poc reeixit començament de temporada de l’equip de bàsquet femení Spar Girona, del qual en té una informació privilegiada. Sembla que, si la trajectòria de l’equip no s’esmena, en Salva hi pot tenir una oportunitat. En Guifré ha estat molt atent mentre en Lluís parlava, per tal d’aprofitar alguna presa d’aire de l’analista i poder dir-hi la seva. Bé, dir-hi la seva, vol dir explicar amb més o menys fantasia algun esdeveniment de quan era jugador, però invariablement no se li fa gens de cas; més tard, amargament, es queixava que, molt sovint, ni el MHP li deixava acabar els seus interessants i edificants relats.

12.45 Ja tornen a ser davant de la “mansió” de Fogueres i cal anar per feina. Posen el forn en marxa per tal de gratinar la lasanya (primer plat) i després, escalfar el prodigiós filet amb fetge d’ànec (segon plat) que ha preparat l’Alfons. La gernació que s’ha aplegat a la cuina, preguntant: on és això? on és allò?, ha fet recordar “Una nit a l’òpera” dels germans Marx, però aviat el caos s’ha amansit i l’ordre (no pas l’orde, oi Alfons?) i el control s’han recuperat. En Josep a posat un succedani de tovalles, a les dues taules del porxo, que ha resultat ser molt eficient i la resta de Caminants han col·laborat col·locant els coberts, gots i plats al seu lloc. La cervesa Epidor que proveeix en Francesc ha maridat perfectament amb les patates fregides, olives i xampany d’en Solde, els deliciosos formatges, que en absència d’en Marcel, ha portat en Pep i aquell vi de garrafa de plàstic (amb gasosa o sense) que sol subministrar en Lluís.

13.40 Ha arribat a taula el primer plat que s’ha repartit equitativament entre els comensals; hi ha hagut qui ha repetit i la plàtera ha quedat buida. A continuació el filet amb fetge d’ànec amb una reducció de Pedro Ximenéz, servit amb compota de poma, melmelada de nabius i mostassa ha satisfet plenament els paladars més exigents amb l’excepció d’en JR que s’ha conformat amb salmó i carbassó a la planxa. No hem d’oblidar l’amanida d’en Josep exclusivament pels paladars més exigents.

Una taula que fa tot el goig del món

14.20 A l’hora de les postres apareixen dos pastissos un de carabassa i pastanaga, gentilesa d’en Pep, i un altre de xocolata, cortesia d’en Ricard. En Jordi ja fa alguns dies (20 de juny) va fer 77 anys i unes ampolles de cava Llopart que ha portat els permeten brindar a la seva salut després del càntic estatutari de la MHA de Caminants de la Costa.

Celebrem els 77 d'en Jordi

Per cloure l’àpat el Mite, que ha portat una cafetera Nespresso amb càpsules, ha fet cafès per a tots sense encomanar-se a en Pep puntual coneixedor dels especials gustos de cada Caminant; ha estat una fallada sense grans conseqüències. Durant tot l’àpat s’han trobat a faltar els acudits d’en Toni que sembla haver perdut la inspiració i/o motivació.

15.30 Cal deixar tot el que s’ha fet servir en ordre per a evitar que els propietaris es queixin i els neguin l’aixopluc de la “mansió” en futures oportunitats. En Lluís, en Pep l’Alfons han carregat el rentaplats i entre tots han guardat taula i cadires tal com estaven quan han arribat. Els propietaris, posteriorment, han comunicat al Mite la seva total aprovació, pel que fa a l’estat de la “mansió” (continent i contingut) després de “l’okupació”.

15.50 En Pep ha fet els comptes i ha sortit a 15 € per cap. En Josep Ramon ens informa que no podrà participar de la propera sortida, perquè estarà convalescent d’una operació d’estètica que li deixarà les dents com perles i es passarà el dia somrient.

Al voltant de les 17.00 marxem cap a casa amb el desig de repetir sortida el dia 27 d’octubre.

Vídeo 13-10