Són dos quarts de set del matí i els nou caminants de Badalona estem a punt d’enfilar-nos als cotxes d’en Ricard i en Lluís per començar l’última sortida de la temporada. Els maresmencs amb el cotxe d’en Josep Ramon ens esperen a la benzinera de després del nus de la Trinitat per traspassar a un dels caminants badalonins. Es tracta d’economitzar recursos, així els tres cotxes han marxat direcció a Saldes amb totes les places ocupades.
Economia de recursos i cuidar el medi-ambient
A les 8.10 hores arribem a Ca la Jana amb la sorpresa que a part de l’Oriol ens espera en Joan E. que ha pujat directament des de Sant Antoni de Calonge. Jo havia pensat que només vindria a dinar, però no s’ha volgut perdre l’excursió. Segur que ha hagut de matinar força.
​
L’Oriol dona les instruccions oportunes per tal d’enquibir totes les menges a la nevera i acomboiats per l’ombra del magnífic til·ler ens prepara el cafè Nespresso que acompanyem de la coca de cal Guerres de Vallferosa i la de ca l’Agustí de Cercs. Evidentment, no hi falta l’aigua de foc d’en Jordi.
Tallant les coques de cal Guerres i ca l’Agustí
Desdejuni a l’ombra del til·ler
A tres quarts i cinc de nou abandonem Ca la Jana per dirigir-nos amb els cotxes cap al Coll de Josa (1620 metres) punt d’inici de la caminada on hi arribem a un quart de deu.
Al coll de Josa, a punt d’iniciar la caminada
Al començament, “el camí fa pujada i anem a peu” (vosaltres mateixos hi podeu posar la música) és ample i pedregós i com que els arbres del bosc no arriben a donar ombra, estem agafant una bona soleiada. A les 9.45 deixem la pista i agafem una drecera a través del bosc. La pujada tira amunt de valent i ens posa a tots en fila índia. Travessem boscos d’avets, però que no ens donen cap mena d’ombra excepte en comptades ocasions.
El camí fa pujada i anem a peu ...
No hi ha prou ombra i s’agafa una bona soleiada
A dos quarts d’onze arribem al Coll de les Tores (1997 metres) des d’on podem gaudir d’un paisatge fantàstic de prats i boscos d’avets. El camí no està gens marcat i la pujada és constant en mig d’uns prats magnífics i uns boscos que continuen sense donar-nos ombra.
Arribant al coll de les Tores
Ja som a 1.997 metres d’altitud
A les 11.10 ¡¡¡hem fet el cim!!! des d’on podem fruir d’una esplèndida vista del Pedraforca. Busquem una ombra i ens disposem a esmorzar. Per descomptat no hi falta la xocolata Lindt d’en Joan E..
Hem fet el cim dels Cloterons (2.197 metres)
Esplèndida vista del Pedraforca!
Fem la foto de grup i ens disposem a iniciar la baixada que al començament fem bosc a través. No hi ha cap camí marcat tot i que de tant en tant trobem algun senyal amb pedres que ens indiquem que anem bé. Això si, ara podem fruir d’una reparadora ombra que ens ofereixen els avets del bosc que travessem.
_JPG.jpg)
Un cop hem arribat al Coll de les Tores, decidim continuar la baixada per la pista. Aquest cop amb ombra que en aquests moments tothom agraeix. Fins i tot trobem una font i alguns es remullen el cap, els braços i, fins i tot, els peus.
Font de la Ginebreda (1.839 metres)
Camí de tornada amb bons trossos d’ombra
A les 12.35 deixem la pista ampla i agafem una drecera bàsicament per dos motius. Anirem més de pressa i tindrem més ombra. Quan falten un parell de minuts per la una del migdia arribem de nou a Coll de Josa on hi tenim els cotxes aparcats. Tot seguit enfilem cap a Ca la Jana on farem tot els rituals de canvi de roba.
​
Avui aquest ritual és especial, ja que alguns dels caminants han aprofitat la mànega d’aigua per refrescar-se de forma integral. M’ha semblat veure alguns veïns de Saldes que des d’una distància prudencial han estat admirant els cossos nus d’alguns provectes ancians.
​
D’altra banda, l’Oriol disposa les tasques de preparació del dinar. En Ramon B. amb l’ajuda d’en Joan E., s’encarrega de preparar l’embotit i el formatge. En Francesc, en Ricard, l’Alfons i en Pep preparen les cadires i paren taula (estovalles, gots, plats, coberts, etc) protegits per l’ombra de la noguera. A la zona de la cuina hi tenim l’Oriol amb l’olla de pèsols negres i en Joan E. que s’encarrega de les botifarres. Finalment, en Lluís agafa les regnes de les botifarres i en Joan E. li fa d’assistent. S’adverteix prèviament a en Lluís que la botifarra crua només li agrada a ell, els altres les preferim ben fetes. Com sempre n’hi ha que es foten el distret i d’altres que s’abraonen sobre el vermut, que fem sota l’ombra del til·ler, com si s’hagués d’acabar el món. Com us podeu imaginar al vermut no hi falta de res, patates, olives, embotits, formatges, cerveses, cava. En fi, el vermut reglamentari d’aquestes ocasions. Mig tips, a un quart de tres seiem a taula.
​
El menú que ens ha preparat l’Oriol ha consistit en pèsols negres amb botifarrons de primer i botifarra a la planxa que hem acompanyat d’una quantitat molt generosa de rovellons collits als boscos de Saldes. Si a tot això hi afegim el vi, la gasosa i el cava us podeu imaginar que hem gaudit d’un dinar extraordinari. I ara venen els postres.
Taula a l’ombra de la noguera
Pèsols negres i rovellons
Animada taula!!
En Guifré ens ha fet un pastís d’ametlla i en Joan E., que ha donat festa a la Mercè, ens ha dut un pastís de poma i uns bisbalencs de la pastisseria Roser de Calonge. És en aquest moment quant apareixen unes ampolles de cava, “d’etiqueta”, per celebrar els 76 anys d’en Toni Rosés.
Celebrem els setanta-sis anys d’en Toni
Acabem el dinar amb el cafè Nespresso de l’Oriol. Són tres quarts de quatre i en aquest moment sembla que hi ha d’haver una pila de mocions.
​
Les mocions i les corresponents contrarèpliques van durar 53 minuts. Hi va haver algun moment que semblava que algun dels caminants no tocava “ni quarts ni hores”, possiblement afectat pels efectes del menjar i el beure. Miraré de fer un resum el més acurat possible destacant el més significatiu.
​
En Joan S. pren la paraula i explica com va arribar al grup i les condicions que li van posar els seus mentors. Creu que ha complert el contracte i pensa que a partir d’ara ho tindrà més difícil. Demana que es permeti que pugui venir a les sortides sense l’obligació de ser-hi a totes i sense assumir responsabilitats.
Demana que prèviament a la sortida es pugui saber la distància a caminar i el desnivell perquè tothom pugui decidir si l’itinerari és adequat a les seves condicions o no. Exposa també que a les sortides que li toqui dur el cotxe, ho farà, però té clar que l’haurà de conduir un altre.
En Salva intervé per exposar que malgrat les dificultats està satisfet de com ha anat la temporada, entén la postura d’en Joan S., i li manifesta el seu total suport.
​
Seguidament, s’enceta una discussió sobre si les noves tecnologies s’enfronten amb la manera tradicional d’orientar-nos a la muntanya. Finalment, aquest suposat problema no és tan greu perquè sembla que la forma tradicional es combina correctament amb la utilització de la tècnica.
​
En Ricard és partidari que hi hagi algú que porti l’excursió. Se li podrien fer suggeriments, però la responsabilitat final només és d’una sola persona, i si ens perdem, doncs no passa res, girem cua i busquem el camí correcte.
​
En Guifré proposa una reforma dels estatuts de l’Associació i que s’estableixin jerarquies, a final de temporada fer una valoració i canviar el que no hagi funcionat. Creu que l’Alfons podria ser la persona adequada per redactar aquesta reforma.
​
En Lluís manifesta que mai ha volgut imposar absolutament res i que només pretén posar al servei de qui porta la sortida la informació que li dona la seva aplicació informàtica.
En mig de la discussió Wikiloc si, Wikiloc no, vaig haver d’anar a evacuar i no sé si em vaig perdre alguna qüestió interessant, tot i que penso a aquelles alçades de la tarda ja s’havia “venut tot el peix”.
​
Passem comptes i el dinar ens surt a 14 euros per barba.
​
De moment hem acordat que la primera sortida de la temporada vinent serà el dia 14 de setembre, en tot cas ja es confirmarà. El projecte és fer un dinar a casa d’en Josep a Sant Tomàs de Fluvià. En Guifré farà un suquet i en Pep s’encarregarà del primer plat: una coca de croissant amb verdures i tonyina i anxoves.
​
Aquesta és la meva última crònica, i haig de dir que m’ho heu fotut difícil de collons.
​
A les 7.12 alguns arribem a Badalona.
​
El passa passeres del Besòs
Vídeo-Crònica sortida 13-07-2022
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 13-07-2022
Josep R. Ciurana
Dinar a Ca la Jana - Casa Pairal de la Montserrat i l'Oriol a Saldes
GPS parking: 42.224929, 1.725685
Oriol, Guifré, Pep, Ricard, Alfons, Joan S., Josep Ramon, Jordi, Francesc, Lluís, Salva, Toni, Joan E. i Ramon B.
Josep, Narcís, Marcel, Ramon V. i Fran
Ricard, Lluís i Josep Ramon
Parquing per la caminada al Coll de Josa
GPS 42.250028, 1.650877
Cost del menú: 14 €