Com sol ser tradició l’excursió que tanca les sortides de l’any requereix ineludiblement una solemne celebració que comença amb una suau caminada pels voltants de Sant Tomàs de Fluvià (Alt Empordà) i un elaborat àpat en el singular marc de “la Caseta de senyor Josep V.M.”. Aquesta vegada l’esmentat amfitrió ha triat un itinerari circular que partint de la cala Montgó, s’enfila cap a la Punta Ventosa (nord del Massís del Montgrí) per finalment retornar al punt d’inici.
6,30h Es concentren davant del Museu de Badalona els cotxes d’en Jordi L.G., d’en Josep V.M., d’en Jordi P.D. i d’en Ricard P.F., que tenen la delicada responsabilitat d’agombolar a la resta de badalonins fins la Caseta. En Josep Ramon, que es desplaça a la Caseta amb el seu cotxe, tindrà cura d’en Francesc i de l’Oriol als quals recull, pràcticament, a la porta de casa seva. En Narcís i en Fran, surten més tard perquè tenen previst, tan sols, assistir a l’àpat.
6,32h Arriba en Guifré, que amb la col·laboració d’en Joan i en Lluís, no s’ha oblidat de portar la lasanya i el tiramisú, no fos cas que és repetissin els calbots pel retard de la darrera sortida. Marxem per l’autopista C-32, en sortim per la C-60, que travessa el túnel de Parpers i ens incorporem a l’autopista AP-7.
7,45h Ens aturem a la sortida 5 de l’AP-7, on prèviament s’havia pactat el reagrupament. Al cap de pocs minuts arriba en Jordi P. i ja hi som tots, perquè el de Premià de Mar, que va bastant ràpid i, amb no premeditada desconsideració, no havia arribat a llegir el final del mail d’en Pep, ja està més endavant.
8,05h Ens reagrupem definitivament davant el barri de la Caseta, que està tancat, on ens espera en Josep Ramon que ha arribat minuts abans tot esperant l’adveniment del propietari de la heretat que ha facilitar-ne l’accés. Descarreguem begudes i vitualles. En Ricard, com sol passar, ofereix el cafè i la llet i, les pastes d’en Marcel i els “plum cake” de poma i pinya, d’en Ciu arrodoneixen el prolegomen d’esmorzar que més endavant consolidarem. El rom i el cafè els ha enllestit en Pep i el dissortat Francesc, que encara no ha begut res, passa un mal tràngol fins que l’amo de la Caseta li ofereix un Nespresso que li alleuja el neguit.
Taula parada i amuntegats a la barra
El cafè d’en Ricard i els acompanyaments
8,35h Tornem a pujar als cotxes i ens dirigim a l’Escala, que és on trobarem la cala Montgó. “Aquesta cala es troba a la part més al sud de l’Escala. Es tracta d'una cala de sorra fina i blanca procedent de l’erosió calcària del Montgrí. Està protegida per Punta del Milà, al sud, i per la punta Montgó, al nord”
9,10h Arran de la cala trobem unes places d’aparcament sense ocupants que semblaven esperar-nos.
Cotxes aparcats i comencem...
Primera imatge de Cala Montgó
9,15h Iniciem la marxa tot seguint el voral de la cala, fins que en Josep, predicant amb l’exemple, ens fa seguir un camí pedregós de roca calcària que s’enfila entre una zona de pins i va guanyant alçada. En tot moment el sender, gens fàcil, segueix paral·lel a uns penya-segats que t’obliguen a mirar bé on poses els peus per tal de no precipitar-te al mar (o a les roques) vestit d’excursionista.
Camí pedregós i prop del penya-segat
9,40h Mentre caminem amunt i avall pel pedregar hem de lamentar la pèrdua de verticalitat del MHP que es perllonga fins que allà on se li acaba esquena entra en contacte amb el terra; s’aixeca com si res no hagués passat tot i la multitud d’atencions que li volen dispensar aquells llagoters acòlits que tots coneixem.
9,45h En el punt més elevat de la punta Montgó podem divisar la Torre Montgó, una torre de defensa que atrau l’atenció i les càmeres d’alguns honorables.
_JPG.jpg)
A l’esquerra vista, de la Torre Montgó, amb aproximació digital.
A sota, imatge original de l’a torre, vista des de la Punta Montgó.
10,00h Mentre seguim pujant cap a la part més alta de la punta del Milà em deixat enrere els penya-segats dels Refrescadors, del Crestat i la Roca de la Cadira, que sembla més aviat una taula en mig del mar.
10,15h Amb esforç i esbufecs hem arribat al punt alt esmentat que està situat “sobre la cala de la Vídua, on altra vegada gaudim de l’imponent paisatge i els perillosos penya-segats”. Ara ve una baixada, tampoc exempta de perill, que davalla fins a un bunker que desperta la curiositat d’alguns que hi entren. S’ha acabat la baixada i hem de tornar a pujar per un camí menys dificultós que ens portarà a la punta Ventosa.
_JPG.jpg)
_JPG.jpg)
10,30h Som a la punta Ventosa, que és una superfície plana, on hi ha les restes de les plataformes on s’assentaven les bateries militars que hi havia fa anys. En aquest indret, de grans vistes sobre el litoral, alguns decideixen fer l’esmorzar definitiu. En Lluís, potser per fer-se perdonar l’oblit (?) d’altres sortides, ens convida a torró de xocolata amb avellanes i a un “txupit” de garnatxa. Aquest detall és d’agrair. En Josep Ramon, com sempre, se les enginya per fer la fotografia del grup.
10,46h Com que hem arribat al nostre objectiu iniciem el camí de tornada. Seguim una pista forestal ampla i planera, que probablement era l’accés dels camions al destacament de bateries, allunyant-nos de la costa i que ens permetrà arribar als cotxes amb molta comoditat.
Transitant per una pista molt planera....
11,11h Aturada, reagrupament i alleujament de bufetes gairebé general. Fet el fet seguim el camí.
12,00h Ja hem arribat on hem deixat els cotxes aparcats, ens hi enfilem i cap a la Caseta; tots? No pas, l’Oriol, en Francesc i Josep Ramon amb el seu bòlid, van de patac cap a Collverd a recollir els encàrrecs fets per alguns dels honorables caminants. S’ha de reconèixer públicament l’abnegació i l’esperit de servei d’aitals caminants que tan freqüentment i desinteressada es sacrifiquen per la Honorable Associació i els seus integrants.
12,30h Som a destinació. Toaletes, aromatització i aperitiu, Cerveses, clares, cava, xips, olives, formatges i fuet ... (potser massa tendre Oriol). Al menjador l’escenari es de revista de paper “couché” de l’estil “Casa y Jardín”, “Interiores”, “Home Design”, etc. Tovalles blaves de quadres amb rivet blanc (amb una banda groga transversal, al centre de la taula, potser per dignificar la presidència), tovallons grocs, plats de dos colors verd i beix, copa de vi (o aigua) i copa de xampany, forquilla, ganivet i cullera de postres i finalment un toc vegetal que donen 4 testos petits amb plantes semblants al romaní.
Uns moments de confusió per tal de saber com funciona el forn de la Caseta neguitegen al cuiner de la lasanya, però l’ínclit Alfons, sempre amatent, resol les indecisions i/o dubtes respecte la correcta manipulació dels comandaments del forn.
12,50h Arriben els "mataronins" Narcís i Fran que s'afegeixen a l'aperitiu.
Gaudint de l’aperitiu....
13,50h Per fi es reparteix el primer plat, que malgrat el desconcert inicial, pinta bé. La lasanya resulta ser del gust dels comensals.
14,15h Es reparteix el filet a “l’Alfonsina”que resulta ser un privilegi dels Deus. Fantàstic! L’Alfons explica que el compra al Makro i que s’ha de “netejar” amb ganivets “ad hoc” i això no ho pot fer qualsevol aficionat (què voleu que us digui ... no us sembla una mica pretensiós?) Tot adequadament maridat amb el vi D.O. Montsant que ha portat en Fran, amb l’agradable acompanyament del cava, les cerveses i, per alguns, les clares.
14,45h A l’hora de les postres el tiramisú d’en Guifré fa el seu servei i alçant les copes, amb cava Llopart que ha portat l’homenatjat Marcel, entonem la preceptiva cançó per tal de celebrar els seus 72 anys (que no els hi traurà ningú). Salut!
.png)
15,10h Ara és el pastis que ha portat en Ricard (però que a fet l’Anna Maria) el que clou les postres brillantment.
Tiramisú d’en Guifré (porció)
Pastis d’en Ricard by Anna Maria
Com no podia ser d’altra manera en Guifré presenta una moció: Ens fa partícips d’una novetat. Durant el llarg cap de setmana ha estat reunit amb els seus assessors que l’han convençut que reactivi la seva candidatura a MHP. Manifesta, a qui se’l vulgui escoltar, que hi ha dos motius principals per aquest canvi d’opinió. El primer comença i s’acaba dient tan sols una paraula, Bouteflika i jo emfàticament afegeixo: “qui de nosaltres toleraria que el nostre estimat MHP passés pel mateix calvari?”.
El segon, sempre d’acord amb les conclusions dels seus assessors, té el seu fonament en el més que probable “impeachment” al qual es podria veure sotmès l’actual MHP. No, no i no, seria un inacceptable final per a un cabdillatge tan dilatat, tan brillant i tan encertat.
Finalment el renovat pretendent, en adonar-se de l’escepticisme de molts dels comensals, manifesta amb vehemència que la seva candidatura es basarà en “Programa, Programa, Programa i ...Transparència”. Ep! Tot això sense perdre en cap moment el respecte a la màxima autoritat i, a més, la promesa de trobar-li una porta giratòria adequada
Davant la falta d’entusiasme dels molt honorables presents, amb l’excepció de l’aspirant, l’Alfons assevera que en Guifré ja s’hauria de veure compensat amb el títol de “Candidat Emèrit”. Ara si que esclaten aplaudiments, visques i ... “que le den la oreja!”
Es parla també d’un artefacte amb el qual et pots connectar amb tots els aparells de la casa. Alexa d’Amazon, Siri d’Apple, ... però en Pep ho espatlla tot fent un comentari propi d’un contumaç freqüentador dels baixos fons de la Mina (Sant Adrià de Besòs).
Ara torna a ser en Pep qui pren la paraula per denunciar un fet greu. Segons denuncia el MHP ha iniciat la jornada inquirint amb vehemència: ”com és que em torna tocar portar el cotxe una altra vegada?” La resposta d’en Pep ha sigut taxativa: “presento la dimissió!”, i, acte seguit, el MHP li ha fet la següent reflexió: “mira, en lloc de presentar la dimissió, en aquests cassos, el que s’ha de fer és donar una puntada de peu en els genitals de qui fa aital pregunta”. I aquí s’ha acabat el debat.
En En Francesc, capità maranya diplomat, ha conclòs que “qui ha dissenyat el repartiment de cotxes és, com a mínim, un inútil”. El Pep ha saltat com una pantera de Java i ha espetegat: “Tots sou una colla de bocs (cabridets grans) i tú (dirigint-se a en Francesc) ets el que portes l’esquellot!”.
Més calmat, en Pep reparteix cafès i se les dona de saberut tot i que no sap qui el pren amb sucre i qui no. Intolerable! ... deuen ser seqüeles de la seva avançada edat.
Junt amb els cafès (ara sí que són bons perquè són Nespresso) en Josep Ramon va repartint “txupitus” de ratafia, licor d’herbes i limoncello del celler col·lectiu dels Caminants de la Costa i crema d’arròs Segadors del Delta i un licor de cacau amb rom Mulata, acabat de portar de Cuba, del celler particular del tortosí.
L’Alfons presenta una moció en els següents termes: “Em consta que en Fran està fent un curs de català, i amb la finalitat d’ajudar-lo us convido a que us hi dirigiu en català. Hi ha gent que falla parlant-li en castellà, molt en particular el seu cunyat (en Guifré)”. En Fran respon que precisament la persona al·ludida (en Guifré) és l’únic que no falla mai!.
16,13h Recollim la taula i es fa net de les deixalles, plats i coberts. Esperem que l’Anna Maria ho trobi tot correcte. Hem de tenir present que en Josep es va quedar a la Caseta i això és prou garantia.
En Pep fa comptes i sortim per 21€. Potser a causa de l’agitació provocada per la discussió sobre la logística, els càlculs se li han embolicat. En realitat ha sortit per 17€, però diu que van a parar al romanent per a la carxofada.
16,45h Petons i abraçades, desitjant-nos “Bones Fetes de Nadal” i marxem cap a casa.
18,30h Hi ha qui arriba a Badalona
FINS A EL 8 DE GENER DE 2020!!!
Vídeo-Crònica sortida 11-12-2019
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 11-12-2019
Joan Soldevila i Josep R.Ciurana
GPS
6,49 km
2h 50m 18s
26m 18s /Km
113 m.s.n.m
Josep, Guifré, Oriol, Pep, Ricard, Josep Ramon, Joan, Jordi Lleal, Jordi Puente, Marcel, Alfons, Lluís, Francesc i Ramon
Narcís i Fran
Ricard, Josep Ramon, Jordi Lleal, Jordi Puente + Josep només per viatge anada
Zona aparcament al carrer del Jonc, al costat Cala Montgó a l'Escala; GPS: 42.107161, 3.167583
Tradicional de fi d'any a la "caseta" d'en Josep a Sant Tomàs de Fluvià. GPS entrada propietat: 42.185137, 3.001726
Cost total: 21 €
Queda força romanent per Carxofada o Calçotada