CR 11.11 Creu de Gurb | Caminants d la Costa

Crònica sortida 11-11-2020

Guifré Gol

Sant Andreu de Gurb – Sant Sebastià – Sant Julià de Sassorba – Castell i Creu de Gurb

11-11-2020

7.00 Tres caminants (Ricard, Joan i Guifré), en el Qashqai d’en Guifré, es dirigeixen a Premià de Mar per tal de retrobar a en Josep Ramon i el seu GLA220-CDI-4Matic; diligentment en Ricard es desplaça al flamant cotxe blanc abandonant a en Joan i a en Guifré a la seva sort. Així doncs, dos cotxes faran l’itinerari pactat fins a la Parròquia de Sant Andreu de Gurb comarca d’Osona.

08.10 Els dos vehicles han arribat a l’esmentada Parròquia i aparquen just al davant de l’entrada del Bosc Encantat. Des d’abans d’entrar a la plana de Vic la boira els ha fet companyia i, en arribar, la temperatura és de 7o C. En Josep Ramon para taula al voral de la carretera, presenta les pastes i l’ampolla d’Havana Club RITUAL Cubano, altament valorat pels gourmets degustadors de rom. En Ricard, que mai falla, els obsequia amb el seu cafè amb llet (o sense). Un pit roig o cagamànecs (segons es diu a pagès) va fent saltirons al voltant dels comensals.

Cotxes davant entrada Bosc Encantat

Rom Ritual Cubano, que bo!

Taula parada per el desdejuni

Un pitet roig

08.40 Liquidat el refrigeri diuen adéu al Bosc Encantat i segueixen una pista asfaltada en direcció a Cal Monjo i el Cementiri. L’església de Sant Andreu de Gurb, romànic Segle XII, els barra el pas i fan els primers 160 m de marrada en prendre el camí de la dreta (que naturalment és el que hagués agafat l’Alfons Gil, tal com s’adoctrina a ESADE), però el Wikilog els recomana el camí de l’esquerra, que és el que segueixen a continuació, perquè és més “progre” i és el bo. El guia s’excusa dient que això és molt normal que passi a l’inici de les caminades; ningú se’l creu.

Que si la a la dreta o cap l’esquerra...

Església de Sant Andreu Gurb

9.02 Fins ara han seguit una pista asfaltada, però el guia els convida a deixar-la i prendre un sender que travessa una roureda amb senyals blancs i grocs (en endavant B&G) que els indicaran, gairebé sempre, el trajecte a seguir. El mite aprofita aquests moments per engaltar a en Josep Ramon una versió resumida del seu relat sobre el Dèficit Tarifari; el tortosí no mostra cap senyal de defalliment ni altres seqüeles.

9.10 Abandonen el camí que seguien per prendre un sender estret que apareix a la dreta, just al costat d’un de més ampla que llueix una X B&G. Tot i que no perden els senyals B&G entren en terreny conflictiu, perquè el viarany comença a enfilar-se. Aviat arriben a un pla on, amb el permís de la boira, hi albiren un extens camp de conreu.

9.20 Un pal indicador els informa que estan dins l’itinerari Vic – Sant Sebastià PR-C 41, direcció Sant Sebastià. Caminen emboirats per una pista envoltada d'una extensa plana de conreu de moresc que ja ha estat segada. Ha resultat molt alliçonador recollir de primera mà amb tot luxe de detalls, les conseqüències que, per a determinats mascles, comporta la intervenció quirúrgica que corregeix la fimosi. Les ponències sobre els dolors insuportables de la convalescència i els enginyosos tractaments per a alleujar-los els han fet més tolerable el fang i la humitat del camí. Un dels caminants ha detallat una maniobra que, en els moments de més neguit, s’efectua amb la tapadora d’una olla d’alumini col·locada allà on s’acaba l’esquena. Segons ha manifestat es tracta d’una tècnica ancestral de gran efectivitat. No ha donat detalls d’on s’ha de disposar l’ansa, perquè li falla la memòria. Tots han estat d’acord que el victimisme que addueixen les fèmines en el moment de part pot ser comparable al dolorós patiment dels mascles en la postintervenció. El mateix caminant ha parlat d’un amic íntim, anomenat Agustinet, que durant la convalescència reclamava tota l’atenció.

Fins i tot aquí trobem “PRC’s”

9.45 Han sortit del camí seguint camp a través i paral·lels al Bosc (un torrent), trepitjant un terra humit i fangós que els ha permès passar per sota dos trams de l’Eix Transversal i salvar l’obstacle d’un vailet dels que piquen. Després de seguir caminant enfangats uns minuts per un bosc d’alts plàtans, han remuntat un terraplè i han tornat al camí ample i planer.

Trepitjant un terra humit i fangós

Darrer obstacle per sortir al camí ample i planer

9.50 A través de la boira poden contemplar la silueta de la Casanova del Galí i a continuació el cementiri i l’Ermita de Sant Joan del Galí.

Arribant a la 1ª fita de la caminada

Ermita de Sant Joan del Galí

10.15 Passen pel costat d’una masia amb tres gossos, que els saluden tal com ho solen fer, i vaques frisones que no els fan gens de cas. Per un corriol estret entren altra vegada a un bosc de roures.

Entrada difícil al bosc de roures

Passem per un corriol estret

10.22 Havent pujat, amb considerable esforç, per l’esmentat corriol tenen uns moments de descans en una petita esplanada on poden tornar a veure els senyals B&G, però la benaurança s’acaba aviat perquè han de seguir l’ascens.

10.30 Esbufegant de valent, perquè el pendent no afluixa, reben el consol d’en Ricard que els informa que tot just són a mig tram de la pujada. Algú ha tingut el detall de posar graons en determinats trossos, però l’ascensió encara no s’ha acabat.

Pendents de + del 20% en alguns trams

Graons ben posats

10.35 Des d’un mirador privilegiat (?) poden fer una fotografia de la panoràmica que es redueix a boira i més boira. De tota manera ja es comença a endevinar el sol quan alguns pins apareixen entre els roures.

Mirador privilegiat, amb permís de la boira

S’endevina el sol, els núvols els tenim per sota

10.50 Ja hi són, primer objectiu complert. És l’Ermita de Sant Sebastià (770 m d’altitud) que va ser l’indret secret del Pacte dels Vigatans a la Guerra de Successió. El sol brilla en un cel blau i un mar de núvols cobreix, per sota d’on són, la plana de Vic. Unes figures metàl·liques, amb un rètol a l’esquena que les identifica, escenifiquen el moment del Pacte. Estan a la Ruta 1714 que forma part del Patrimoni Monumental Català.

Ermita de Sant Sebastià

Representació escultòrica del Pacte dels Vigatans

11.05 Deixen Sant Sebastià i es dirigeixen cap al següent objectiu, l’Ermita de Sant Julià de Sassorba. Mentre baixen suaument per un camí situat a l’esquerra del que han pujat, poden veure a distància com sobresurt damunt el mar de núvols la següent fita.

11.20 El camí discorre pel mig una gran esplanada de camps de conreu que s’alternen amb petits boscos de roure. Són a Plana de Sant Sebastià (700 m). Abandonen la plana per un camí ample i obac que baixa amb poc pendent per la Baga de la Pujada.

La Plana de Sant Sebastià

Xino-xano per un camí ample i obac

11.55 El tram inferior del descens transita paral·lel a l’Eix Transversal. El camí gira a la dreta i van a parar a la carretera C-154 que segueixen en direcció Est uns 200 metres.

12.05 Deixen la carretera i passen per sota l’Eix en direcció a una gran masia amb gossos que borden i oques hieràtiques. Són a l’inici del següent objectiu, la Parròquia de Sant Julià Sassorba.

Un pal indicador els informa que els queden 6,6 km per arribar-hi. Només hi ha un camí ascendent que passa pel costat d’unes margues (“formacions geològiques de color gris blavós amb fort pendent i ple de xaragalls a on no creix la vegetació”) típiques de la comarca osonenca.

12.20 En Ricard s’asseu en una roca al costat del camí per tal d’esmorzar mentre en Joan segueix camí enllà buscant un recés que li permeti desmenjar i menjar protegit de mirades furtives, mateixa feina que l’ínclit tortosí havia fet uns metres abans.

12.40 S’ha acabat el temps d’esmorzar i segueixen el camí. En Ricard avisa que els esperen dues pujades, una més lleu i la segona més dura, abans d’arribar a Sant Julià.

13.15 Amb suor i alguna llàgrima arriben al pla de la Parròquia de Sant Julià. Contemplant l’arquitectura de l’església i els voltants poden comprovar on ha anat a parar el delme recaptat durant anys i panys. Una vegada han fotografiat i filmat l’indret segueixen el trajecte per arribar al tercer objectiu, el Castell i la Creu de Gurb “que està situat al cim del característic turó (841 m) conegut pel seu nom homònim”.

Sant Julià Sassorba

13.45 Després de caminar amb comoditat per una carretera asfaltada i ben senyalitzada amb B&G, es desvien per un sender que passa pel costat d’una explotació ramadera i s’enfila per un bosc de pins. Aprofitant el panteix i les palpitacions dels menys dotats es debat sobre possibles arrítmies i braquicàrdies que poden ser conseqüència de l’esforç que realitzen. El corriol puja un tram, després baixa i torna a pujar decidit fins al Castell i la Creu de Gurb.

Escultura a l’entrada explotació ramadera

Sender B&G que ens portarà a la Creu de Gurb

14.08 Han acabat la primera pujada i el camí de baixada és suau. Ara, sense boira la plana de Vic es pot contemplar en la seva totalitat.

14.35 Comença la darrera pujada i comproven que requereix més dedicació que la primera.

14.40 Ja han fet el cim que està coronat per una gran creu de ferro. Del Castell en “queden només les bases dels murs d'una torre i de la cisterna, fragments de muralla i l’arrencament d’un arc”. És hora d’obrir les motxilles i treure’n el suculent dinar que tots mengen amb fruïció. Encara que la bóta no els ha acompanyat apareixen dos atuells amb vi, un de negre i l’altre rosat. La vista és privilegiada perquè es pot veure nítidament Cabrera (obscur objecte de desig d’en Joan), Aiats, el Montseny, Collsacabra, el Puigsacalm ... vaja tot. Abans de deixar aquest indret es fa la foto de grup.

L’objectiu final vist i fotografiat a les 14.07 des de la distancia

Creu de Gurb

Castell de Gurb

Hora de “dinar”

15.15 Enllestit el dinar inicien la baixada cap el Bosc Encantat. Els que preveien una baixada tranquil·la i sense grans pendents es desenganyen ràpidament, perquè el sender és un corriol estret i enfangat ple d’arrels relliscoses que provoquen desequilibris i caigudes de cul.

15.45 S’ha acabat la baixada i el camí discorre planer per una zona carregada de margues pràcticament fins al Bosc Encantat. Travessen el bosc, que és un caminet que segueix un rierol amb figures d’animals de fusta i inscripcions amb frases enginyoses de les quals en Joan en reclama l’autoria, perquè les signa un tal J.S.

Algunes de les figures del Bosc Encantat de Gurb

16.20 Han arribat al final de la sortida i després de fer la toaleta en Josep Ramon para altra vegada la taula i els ofereix una ampolla de xampany ben fresca per acompanyar el sempitern vermut que subministra en Joan. Fan un brindis a la salut de tots, presents i absents, i molt en particular per una ràpida recuperació del MHP.