Sant Segimon | Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Guifré Gol

Viladrau – Sant Segimon – Viladrau

10-11-2021

“Recordo que es va comentar d'anar a Sant Segimon, des de Viladrau, crec que és una zona en la qual podrem gaudir dels colors de la tardor” escrivia el pubill de Calajana el 2 de novembre de 2021. “El camí està molt ben senyalitzat amb fites de fusta en tot el seu recorregut. La dificultat és baixa fins a l'ermita de l'Erola, atès que té suaus pujades i baixades. A partir de l'ermita fins a l'Oratori la dificultat és mitjana. Des de l'oratori a l'ermita de Sant Segimon la dificultat és alta, atès que el camí és molt dret i pedregós” afegia una pàgina web de “rutes a peu”. Amb aquests precedents els ardits Caminants van acceptar el repte.

07.00 A l’aparcament de la Plaça Assemblea de Catalunya els cotxes d’en Jordi, d’en Ricard i d’en Solde estan disposats a gomboldar en Pep, en Guifré, en Ramon, en Toni, en Joan, en Josep, l’Alfons i en Lluís; en total 11 persones humanes si incloem als propietaris dels vehicles. En Josep Ramon, sortint de Premià de Mar, recollirà a l’Oriol a Montgat i es retrobaran amb els de Badalona a Viladrau. S’han de remarcar tres sentides absències de tres assidus Caminants, bé sobretot dues, les d’en Salva i d’en Marcel, que esperem recuperar ben aviat, i en canvi l’altra, la d’en Francesc, no tant, perquè ha permès que l’itinerari discorregués amb una alegre harmonia sense conflictes ni punyalades per l’esquena.

Els itineraris seguits per arribar a Viladrau han estat variats: uns per la Conreria i d’altres per Parpers. C-17 sortint cap a Sant Miquel de Balenyà, després Seva i finalment l’aparcament (Coordenades GPS 41.848229, 2.374025) del Restaurant La Solana dels Molins a Viladrau.

8.12 Fa l’entrada a l’aparcament el Mercedes d’en Josep Ramon i 8 minuts més tard arriba en Jordi. En Ricard entra a l’aparcament a les 8.25 i en Solde ho fa a les 8.30. En Josep Ramon ja ha parat taula i ofereix magdalenes i ulleres ensucrades de Lidl. No falta el cafè amb llet d’en Ricard ni l’Havana Club d’en Jordi.

8.50 Després de recollir les restes, en Joan deixa impol·lutes les tovalles i sense agafar-se els dits plega la taula d’en Josep Ramon. Alguns previsors Caminants s’abillen amb jaquetes i pantalons impermeables perquè el cel amenaça pluja

8.55 Inici de la sortida per una pista ampla i llisa, que fa baixada, amb un vailet a cada costat. Arriben a un prat on pasturen vaques o vedells i el pendent de ja ha desaparegut.

9.14 Deixen la pista i agafen un viarany que surt a l’esquerra en direcció a l’Erola i el Matagalls, d’acord amb un indicador amb senyal blanc i groc que així ho informa. Mentre anaven per la pista la majoria d’arbres eren castanyers, però ara manen els roures que amb les fulles caigudes encatifen el sòl. De seguida hi ha una desviació a la dreta que mena al mas Sala, on, segons l’Oriol, hi vivia la Joana Massissa de Sant Martí d’Empúries amistançada d’en Serrallonga després d’haver-la segrestat quan tenia 19 anys. Els nostres herois fan cas omís a la història i segueixen en direcció a l’Erola. Tornen a aparèixer els castanyers.

9.30 Han sortit del viarany i han entrat a la pista ampla que havien trepitjat abans; el viarany era una drecera. Més endavant, segons ho informa un rètol, passen pel costat de Can Bosc, un mas deshabitat amb estables i una era. Fent una gracieta de les seves, l’Alfons els diu que explicarà com era una era! Quin joc de paraules més enginyós, oi?. Probablement els hauria dit que una era és un terreny empedrat on tradicionalment es batien i ventaven els cereals per obtenir el gra. El Mite, que ha enganxat a en Joan per banda, comença a engaltar-li el relat de la vida d’en Ramon Mercader (l’assassí de Trotsky). En sentir-ho, l’Oriol proposa que quan el Mite acabi l’explicació ell els parlarà del bisbe Irurita. Després del detallat i florit relat sobre Ramon Mercader, en Joan sembla una mica trasbalsat, però, a la vegada, se’l veu satisfet d’haver passat amb èxit la prova del ritual d’iniciació a la MHA de Caminants de la Costa. Ara sí que ja es pot considerar un Caminant de ple dret.

Can Bosc

Joan, molt satisfet amb les contalles d’en Guifré

9.37 Són davant de la Font de Can Bosc, que és dins d’una volta de totxo excavada a la terra amb bancs de pedra a cada costat. Presidint els dos brocs hi ha un pedró amb la inscripció: JESÚS, MARIA JOSEPH, i unes segones línies inintel·ligibles.

Un Caminant a la Font de Can Bosc

9.46 Travessen el torrent de l’Erola per un pontet de fusta. L’aigua del torrent alimenta una bassa que hi ha al costat. El sòl, folrat de fulles de castanyer ara puja més dret.

Travessant el torrent de l’Erola

9.52 Arriben a l’Ermita de l’Erola que llueix un rellotge de sol a la paret. Està formada per un petit santuari i un habitatge adossat destinat als ermitans de Sant Segimon que hi baixaven a viure des de l’1 de novembre fins a l’1 d’abril. A Sant Segimon feia massa fred entre aquestes dates. Ara la conversa deriva cap a la Immaculada Concepció (8 de desembre) que és un dels dogmes de l'Església Catòlica. Segons el Mite “aquest dogma afirma que la Verge Maria —mare de Jesús de Natzaret— va néixer del ventre estèril de Santa Anna i que per tant, va ser preservada per Déu del pecat original a l'hora de ser concebuda. No s'ha de confondre amb el concepte del naixement virginal, que fa referència a la concepció de Jesucrist per part de la Verge Maria sense haver realitzat el coit amb el seu espòs Josep de Natzaret”. Si hi havia algú poc informat ara ha deixat d’estar-ho.

10.05 L’Alfons abraça un castanyer monumental i comencen a caure gotes. Estan a zona dels castanyers d’en Farigola i n’hi ha uns quants amb soques gegantines. Encara que no ha deixat de ploure, unes vegades més intensament que d’altres, les fulles dels arbres els protegeixen una mica. Més problemes causen les ventades que fan caure l’aigua de les fulles.

L’Alfons i un castanyer d’en Farigola

10.10 Apareix un indicador: la Font de l’Or a l’esquerra del camí. Una Font molt petita amb un petit canó que surt d’un muret i que no raja gens d’aigua.

La Font d’Or

10.30 Després d’entrar en un bosc de fajos trepitjant un sòl més rost, arriben a l’Oratori de Sant Camil de Lel·lis (1.025 m), patró dels sanitaris. Es tracta d’una petita edificació amb capelleta, de planta semicircular i coberta a dos vessants.

L’Oratori de Sant Camil de Lel·lis

10.35 Després de la capelleta, envoltats pels colors de tardor dels fajos i aurons, el terreny ha davallat una mica. Arriben a un punt amb una tartera a l’esquerra del camí, mentre que a la dreta el festival de color no té aturador.

Color de tardor

10.39 El camí de cop ha començat a pujar de valent i la riera de l’Oratori ha format petits embassaments d’aigua al seu costat.

10.59 Són a una petita clariana que segons en Lluís correspon al Coll de l’Estornell (1.145 m), cosa que immediatament confirmen en un pal indicador. Ni la boira ni els arbres permeten cap visió panoràmica de la vall.

11.05 Apareix una altra clariana que en Lluís anomena Mirador i que l’únic que es permet mirar és la boira. A mesura que van pujant van trobant matolls de ginebró i garriga. El sòl està cobert d’una catifa de fulles grogues que subministren els aurons del voltant. Fa més vent i noten la pluja més intensament.

11.11 Final de la pujada. Unes escales els situen en una pista ampla i sense pendent que seguint-la cap a l’esquerra els portarà molt aviat a Sant Segimon. En Lluís s’ha desplaçat cap a la dreta per tal de trobar, a uns 100 metres, el Turó de les Tres Creus.

11.15 Una tanca metàl·lica els barra el pas al Santuari i a la Posada de Sant Segimon. Es tracta “d’un conjunt format per diferents construccions religioses bastides entre els segles XVII i XIX que actualment es troba en procés de restauració, i que segons la llegenda el seu origen es remunta al segle XIII, quan es va construir una capella tot aprofitant la cova on va viure el rei de Borgonya, Segimon, per tal de complir penitència pels seus deplorables actes”. En mig d’un bosc de fajos molt alts els Caminants perceben les siluetes de l’edifici perquè la boira no permet altra cosa. Aixecant la mirada enlaire a la dreta també poden endevinar l’estructura de l’Ermita de Sant Miquel de Barretons que “fou erigida vers el 1550 per un ermità de Sant Segimon anomenat Miquel, procedent de Borgonya. El nom li prové d’uns petits barrets de palla que es guardaven a la capella i que, segons deien, guarien el mal de cap”. Aprofiten l’aturada per esmorzar mentre el MHP confirma el dinar al restaurant de Viladrau on l’ha encomanat. Tot seguit en Josep Ramon fa la fotografia del grup

Puja que pujaràs ...

... i encara més

11.33 Inicien el retorn pel mateix lloc que han vingut. Hauran, doncs, de repetir el trajecte amb més pluja i amb el sòl més humit i relliscós.

Una baixada èpica

11.45 Amb més dificultats que a l’anada ja són al Mirador i al cap de 5 minuts al Coll de l’Estornell.

11.55 El grup més endarrerit, en Josep Ramon, l’Alfons i en Guifré, fan marxa enrere cap a Sant Segimon perquè creuen que s’hi han deixat el telèfon d’en JR. Quin goig veure l’Alfons fent la cabreta mentre remunta àgilment el camí cap a l’Ermita. En Josep Ramon li va al darrere a poca distància i el mític Mite fa el que pot per encalçar-los. L’Alfons troba el mòbil i tots tres tornen alleujats per tal de retrobar a la resta que els estan esperant a l’Erola.

12.25 Després d’algunes mítiques culades d’aquell que no porta bastons arriben a l’Erola i tots junts baixen amb més o menys dificultats cap a la Solana dels Molins.

El grup principal, esperant al grup endarrerit

13.40 Ja són a la zona d’aparcament dels cotxes després de la difícil baixada, però sense cap novetat remarcable. Toaleta, canvi d’indumentària i vermut “made in Solde” amb fruits secs (avellanes torrades i nous) que proveeix en Ramon.

14.05 Arriben al Restaurant la Fonda del Racó després d’haver pujat als respectius cotxes, aparcar a Viladrau i caminar uns 5 minuts sota la pluja.

14.15 Una vegada entaulats els presenten un menú de 12 € amb tres eleccions a cada un dels dos plats. Converses variades i sense mocions, perquè la taula és llarga fins que arriba l’hora de la celebració del natalici d’un Caminant. Aquesta vegada correspon a en Guifré que ja fa alguns dies que va fer 77 anys. La cançó “la festa va per tu ...” i els brindis a la salut de tots són efusius i arrenquen els aplaudiments d’altres comensals.