Vall d'Ora - Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Guifré Gol

La Vall d’Ora – Sant Andreu de la Mora – Sant Pere de Graudescales

1-12-2021

L’11 de novembre de 2021, l’Oriol proposava anar a la Vall d’Ora, al peu dels cingles de Busa, amb caminada a Sant Andreu de la Móra i al monestir de Sant Pere de Graudescales. L’inici de la sortida seria a l’aparcament del davant del monument a Guifré el Pelós prop de l’Ecomuseu de la Vall d’Ora. La sortida va quedar posposada fins a l’1 de desembre de 2021.

Monument al Comte Guifré I El Pelós

6.30 Surten de Badalona els cotxes d’en Ramon, d’en Lluís i de l’Alfons amb el compromís de recollir a l’Oriol i a en Josep Ramon a Montgat. En total són 12 caminants: Alfons, Ramon, Lluís, Solde, Josep, Oriol, Joan, Toni, Jordi, Josep Ramon, Pep i Guifré. S’ha de lamentar la notable absència d’en Ricard, un caminant que no sol fallar, que aquest dia rebia la tercera dosi de la vacuna de la Covid i de la grip. El trajecte fins a Vall d’Ora està ben definit, perquè alguns dels caminants l’havien recorregut el dia 24 de novembre: Badalona, Sant Julià de Vilatorta, Callús, Súria, Cardona, Sorba i Vall d’Ora.

8.30 Arriben a l’aparcament i punt de sortida. En el portaequipatges del flamant i gairebé nou Qashqai d’en Lluís, fan el cafè (i quin cafè!) amb llet o sense, acompanyat de coca, pa de pessic i Havana Club. El cel és serè i el termòmetre diu que estan a -2ºC.

El bufet ben parat i sortit, al Qashqai

A punt per iniciar la marxa

8.53 Ja estan a punt de marxa i comencen a caminar seguint la carretera asfaltada en direcció a Sant Pere de Graudescales. Passen pel costat d’un mas amb cèl·lules fotovoltaiques i parabòliques, i contemplen la gebre que cobreix les herbes del voltant. De seguida es desvien a la dreta per una pista amb senyals de GR. És una pista ampla de sòl pedregós que es va enfilant.

9.22 El GR gira a l’esquerra travessant un vailet, però el grup segueix endavant per la pista sense fer cas de la Gran Ruta, ja que així ho mana l’Oriol (per ara mascle alfa del ramat) que pretén fer una ruta circular passant per Sant Andreu de la Mora. Al cap d’uns minuts s’aturen en una corba de la pista i decideixen abandonar-la per prendre un trencall que hi ha a la dreta. En Lluís, que per variar està consultant el seu mòbil, es mostra una mica més que escèptic (remuga) per l’elecció que s’ha pres.

Trencall a la dreta, malgrat un Lluís escèptic

Salvant l’escull...

9.35 Estan travessant un bosc de pi roig, però el sòl està cobert de fulles de blada i roure. Aviat arriben a una clariana i malgrat alguna indecisió segueixen pel camí de la dreta.

9.45 Aturada general, perquè en el camí, que s’ha anat estrenyent i és molt poc fressat, apareix un tronc travessat que sembla impedir-los el pas. Com que a l’altra banda del tronc el camí es pot distingir clarament decideixen esquivar el tronc, uns per sota i d’altres envoltant-lo per l’esquerra a través de matolls.

Un escull al camí

9.48 Han salvat l’escull de l’arbre tombat i segueixen el camí que es veu amb claredat

9.55 Ja han tornat a la pista ampla i, després salvar altres troncs caiguts, poden continuar caminant amb tranquil·litat olorant la farigola que hi ha en diferents punts de la pineda.

Mes arbres caiguts al camí

Caminant per la pista ampla

10.19 Han seguit per la pista ampla, que fa una lleugera baixada, fins a sortir del bosc i entrar en una nova pista amb senyals de roderes de tractor. Aquesta pista els ha conduït a una carretera asfaltada. Veuen un tractor i pregunten al conductor quin és camí els portaria a Sant Andreu de la Móra. Seguint les indicacions rebudes giren cap a la dreta per la carretera asfaltada. A l’altra vora de la carretera hi ha una moderna i molt ben cuidada construcció que resulta ser la Casa Gumira, un restaurant molt ben equipat per celebrar grans esdeveniments o com diu la propaganda “un enclave idílico donde celebrar cada uno de los acontecimientos de uno de los mejores días de vuestras vidas”

Casa Gumira

Després de la Casa Gumira, gir a la dreta

10.30 Segueixen pel camí asfaltat que segons un pal indicador va a Sant Lleïr i Vall d’Ora. En petit comitè l’Oriol reconeix que el trajecte que han fet no és el que ell havia pensat, però com que tots estan sans i bons ho dona per ben fet. Mentre baixen per la pista poden contemplar les parets dels cingles de la Serra de Busa.

10.49 Després d’un conciliàbul deixen la pista ampla i es desvien pujant per una altra camí que surt a la dreta també de bastant amplada. Aquest camí els portarà on està ubicada l’església.

11.00 Ja són davant Sant Andreu de la Mora (Navès), “una església sufragània de la parròquia de la Vall d’Ora (Navès)” a 950 m. d’altitud. “Antigament, fou una església parroquial que ja és citada en l'acta de consagració de la catedral de la Seu d'Urgell (any 839)”. Són fantàstiques les vistes de la Serra Busa i d’els Cingles de Taravil. En un costat de l’església hi ha un gran bloc de roca de conglomerat que sembla que hagi de davallar fins al camí. Esmorzen al costat de l’església i s’ofereixen dàtils i xocolata. Des d’aquest indret poden observar amb bona part de la seva llargada la cinglera de la Serra de Busa i a l’extrem esquerre el cim nevat del Pedraforca.

Ja són a Sant Andreu de la Mora

Serra Busa i d’els Cingles de Taravil

11.15 Aquest cronista farà un incís per tal de resumir un fet transcendental i espiritual ocorregut al Solsonès. La primera aparició mariana a Catalunya (1458), a dos pastorets, Celdoni i Jaumet, en temps d’epidèmia de pesta bubònica. Aquest és l’origen del santuari del Miracle, centre religiós dedicat a la Mare de Déu del Miracle. Posteriorment, se’n van fer representacions teatrals i l’Oriol hi va tenir un paper destacat. Va donar vida a en Celdoni, el pastoret que al capvespre mentre recollia el ramat se li va aparèixer la Janeta, la nena que feia de Verge del Miracle. Hi ha documentació gràfica que ho justifica, però dissortadament no disposo dels drets per fer-ho.

11.28 Acabats l’esmorzar i el relat reprenen el camí i arriben a una pista plana girant a la dreta. Aviat els apareix una perspectiva de la Roca Gran de Ferrús en primer pla i al darrere la Gallina Pelada.

11.36 En Lluís, que sembla prendre les decisions de per on ha d’anar el grup, els fa deixar la pista per on baixaven i seguir un camí que surt a la dreta. Per fortuna també és un camí de baixada.

11.55 Han recuperat aquella pista del GR que han agafat a l’anada i arriben a la carretera de Sant Pere de Graudescales ben a prop d’on hi ha els cotxes aparcats. S’allunyen de l’aparcament en direcció al monestir. En tot moment van paral·lels al riu.

12.27 Girant a l’esquerra abandonen la carretera, que ja no estava asfaltada, per tal de creuar un pont sobre l’Aigua d’Ora. Tot seguint en Lluís arriben al cap de 8 minuts davant de l’església de Sant Pere de Graudescales. Es tracta “d’una petita i solitària església romànica a la falda oriental dels cingles de la serra de Busa, a la ribera d'Aigua d’Ora, al municipi de Navès. És l'únic edifici que resta d'un antic monestir de monjos benedictins erigit al segle X. Al segle XV ja només hi ha constància del funcionament de Sant Pere d'Escales i de Graudescales com a parròquia. L'església de Sant Pere tingué culte fins a la desamortització. L'edifici actual és fruit, en bona part, de la radical restauració de què fou objecte en els anys 1956-58”.

Sant Pere de Graudescales

12.45 Ara decididament inicien el retorn sota l’ègida d’en Lluís. Aquesta vegada per l’altre costat del riu. El camí els porta davant la Font d’Auba que no raja mentre l’aigua s’escola pels costats.

13.10 El camí que és planer segueix el riu i els permet contemplar uns grans blocs de conglomerat per entre quals discorre el riu. Hi ha un petit canal d’aigua paral·lel al riu que suposen que deu portar el corrent que farà girar les rodes hidràuliques dels molins fariners que hi ha més avall.

Ja som a l’altre costat del riu

13.22 Passen pel costat del molí de Cal Guirre on un panell els informa dels processos de serratge que es feien per aprofitar la força de l’aigua, a més de moldre el blat. Hi ha un petit pont sobre l’Aigua d’Ora per creuar el riu, però en Lluís els dissuadeix de fer-ho.

13.40 Arriben a Cal Ambròs. Un molí fariner que te una serradora que es pot veure amb detall. Just al costat hi ha un pont de pedra medieval que els permet creuar al riu i arribar al punt de partida on hi ha els cotxes.

Serradora de Ca L’Ambròs

Pont de pedra medieval

13.45 Aquesta vegada no cal córrer. La toaleta i el vermut es fan amb tranquil·litat. En Josep Ramon fa la fotografia del grup al costat del monument en homenatge a en Guifré.

14.20 Ja són al restaurant Mas El Pujol que ha reservat l’MHP. Dos plats amb 4 eleccions cada un, on inicialment s’hi va trobar a faltar el pollastre. Posteriorment es va corregir l’error. Celebració amb cava pels 73 anys d’en Josep i desitjos de bona salut per a tots.

En Guifré es va posar dempeus per remarcar un fet que segur que no havia passat per alt a cap del caminants. Fa referència a la metamorfosi observada a en Lluís des que es va integrar en la Molt Honorable Associació. Inicialment, el seu capteniment era discret i respectuós de les opinions i decisions dels altres Honorables, és a dir, era un gregari pur, això no obstant, amb el pas dels anys la seva veu s’ha anat fent més estentòria, fins arribar a la situació actual de mascle alfa amb tots els ets i uts. Res a dir, però potser seria bo incloure’l definitivament en el prestigiós grup dels sherpes. Aquest cronista malgrat les intenses mirades que en Lluís va dirigir a en Guifré no va ser capaç de saber si s’acceptava o no la seva proposta.

16.30 El menú va sortir per 16€ i els cotxes es van omplir de caminants per tal de retornar a casa (Badalona, Premià de Mar i Montgat)

Fins a la sortida vinent!

Vídeo 1-12