Com passa gairebé sempre la proposta de l’Oriol és unànimement acceptada i Sant Aniol de Finestres (Garrotxa), al capdamunt de la Vall de la Llémena, ens espera. Aquesta vegada el grup de Caminants es veu delmat per tres absències molt sentides: en Ramon V., que fa vacances al Pirineu, i en Toni i en Pep que tenen revisió mèdica. El cas d’en Pep crea especial preocupació davant la indefinició, propera al caos, pel que fa a la crònica, els cafès i el pagament amb Bizum de l’àpat. És un espaordidor escenari que ja veurem com es resol.
7.00 A Badalona en Joan, en Ramon B. i en Guifré proveeixen els mitjans de transport pels abnegats Ricard, Jordi, Marcel, Solde, Josep, Lluís, Ramon B. i Alfons, mentre que l’Oriol agombola en el seu vehicle al “guapu” de Tiana i als dos residents a Premià de Mar. Parpers, AP-7, i A-2 veuran passar els quatre cotxes. En arribar a la sortida de Sant Gregori prendran la Gi-531 i, més endavant, seguiran el devessall de corbes de la Gi-530 fins a Sant Aniol de Finestres on els cotxes quedaran aparcats fins a la tornada.
9.00 Donant compliment a què s’estableix en els Estatuts enceten el refrigeri ritual on no falten el cafè amb llet (Ricard), les magdalenes, les ensaïmades (Salva), els trepins i pameles (Marcel) i les ulleres ensucrades (J.R.), que fan les delícies dels Caminants i d’un gatet que l’Alfons bandeja violentament quan volia participar del convit. No passa inadvertit a ningú el xandall de disseny, amb la inscripció “Escola Pere Vergés” (école d’elit), que llueix el de Tiana. En Marcel, tal com és habitual en ell, ha vingut de “vint-i-un botó” donant com excusa que “com que s’havia adormit s’ha posat el primer que ha trobat”.
A manca de taula, un banc va prou be per servir el desdejuni...
Comencem la caminada, Anem!!
9.10 Inici de la caminada. Sortim per una pista asfaltada en direcció a Can Tura i seguim la Riera de Llémena que ens queda a l’esquerra. La temperatura és agradable amb un solet que hi ajuda. Un solitari estruç és testimoni del nostre pas. Molt aviat deixem la pista i, d’acord amb un pal indicador, girem a l’esquerra en direcció a Sant Esteve de Llémena deixant a la dreta un rètol que anuncia el Torrent de Sala. El camí discorre entre uns extensos camps roturats que ens permeten veure l’església de Sant Aniol que hem deixat enrere. Al davant destaca un turó arrodonit que potser serà el Turó Rodó promès pel sherpa. Entre les diferents converses que es van succeint entre els Caminants, sobresurt la rotunda asseveració d’en Francesc resolent l’atzucac de la guerra a Ucraïna a base de la rendició de l’exèrcit ucraïnès i la cessió dels territoris ocupats a Rússia. Tothom ha quedat convençut ... , per cert, si us ho creieu, tinc una moto per vendre.
Un estruç ens mira atentament
.jpg)
9.38 Ja fa una estona que la pista ja no està asfaltada i unes vaques ajagudes o pasturant ens contemplen indiferents. És una feina molt feixuga i poc valorada la del cronista, perquè entre altres inconvenients la resta de Caminants el deixen abandonat i exclòs de la comunitat quan per tal de reflectir algun fet transcendent de la caminada s’ha d’aturar per fer una fotografia o enregistrar un comentari. El resultat final és cru i pelat ostracisme.
Unes vaques molt estressades
9.57 Després d’haver pujat un bon tram de camí pedregós sota l’ombra d’alguns roures l’Oriol ens commina a prendre un accidentat viarany que, segons diu un rètol, va en direcció a Les Medes. El sender és obac, humit i carregat de molsa. Aprofitant que algú té la necessitat peremptòria de miccionar, l’inefable Francesc, ens recorda la saviesa popular dels teoremes de Salmerón i Salcillo. Finalment, arribem a la Cova dels Trabucaires, una zona rocallosa amb algun bassal d’aigua que se suposa era refugi de bandolers (qui en vulgui saber més vagi a http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/10/a-la-recerca-de-la-cova-dels-trabucaires.html). A partir d’aquest punt la baixada s’acaba i hem de tornar a pujar per una zona de semblants característiques que ens farà recuperar l’alçada perduda i una mica més. És un camí de pedres i esbufecs.
Transitant pel sender obac, humit i carregat de molsa
La cova dels Trabucaires
10.16 Encara continuem enfilant-nos pel caminet obac i humit quan arribem a la Font dels Socals on, en mig d’uns rocs, una gota d’aigua s’escola per un petit tub. Al cap d’uns minuts som al camí ample que pujàvem prèviament, és a dir, baixar seguint el rètol de Les Medes ha estat una drecera. Ara la pujada s’ha suavitzat i després d’alguns dubtes seguim pel camí fressat del Pla de les Medes.
La font dels Socals
10.26 Hem arribat al cràter del Puig de les Medes on la vegetació es redueix a matolls, cards i gespa. Enciclopèdiques raons de l’Alfons justifiquen l’absència d’arbres adduint que no poden créixer en terrenys sulfurosos (ara no sé si tinc cap moto per vendre?).
Al cràter del Puig de les Medes
11.05 Hem sortit del cràter i aprofitant l’ombra d’uns roures els que porten esmorzar s’asseuen a terra per tal de degustar-lo còmodament. D’altres es conformen amb dàtils i xocolata Lindt a peu dret. L’esmorzar d’en Francesc no sembla plàcid, perquè s’ha deixat oberta una de les finestres del seu cotxe a Tiana i malda per tal que algun parent o amic la tanqui.
Hora d’esmorzar
11.18 Enllestit l’esmorzar prosseguim la ruta que ens porta al cràter del volcà Llacunagra de més extensió que l’anterior i sense cap arbre (l’haurà endevinat l’Alfons?). En Josep Ramon disposa el trípode i l’objectiu de la càmera per immortalitzar el moment i el grup d’ardits Caminants.
Els experts boletaires descobreixen, amagats a la gespa, xampinyons (Salva) o colomes (Oriol). Hi ha una casa enrunada al costat del cràter que segons he pogut sentir en diuen la casa Nova de les Medes (Jaume Serrat). Alguns expedicionaris han baixat a observar les restes de la casa de més a prop i han pogut comprovar que la construcció data del 1851.
Casanova de les Medes
11.50 Travessant cràters iniciem el camí de retorn pel mateix itinerari de l’anada. Uns 20 minuts més tard se’ns presenta una tricotomia en forma de tres camins. Després d’un conciliàbul de guies es tria el camí de la Suca que no coincideix amb el de l’anada.
La tricotomia dels 3 camins
12.32 Deixem el sender que seguíem i ens desviem a la dreta pel Camí de les Marrades. Per sort tot l’itinerari discorre rostos avall. Aviat trobem una pista ampla i asfaltada que ens portarà a Sant Aniol.
13.30 Ja som tots a l’aparcament i ens disposem a celebrar-ho fruint del vermut que reiteradament proveeix en Solde.
13.50 Marxem en cotxe cap a Sant Esteve de Llémena on hi ha el restaurant que ens ha d’acollir.
14.10 Entaulats al restaurant el Cabrit de Sant Esteve de Llémena farem honor als tres plats que ens presenten. Arribada l’hora de les postres en Lluís ens convida a prendre cava per celebrar el seu aniversari (setanta-quatre anys)que va esdevenir el darrer mes de juny. Tot i la seva renuència a acceptar el text legalment establert se li canta la versió oficial.
Celebrem els setanta-quatre d’en Lluís. Felicitats!!
En Guifré, cosa estranya, demana el torn de paraula, que el president li concedeix, per esmentar la necessitat que es presentin les candidatures a la Presidència de la Molt Honorable Associació tal com s’estipula en els Estatuts. També aprofita aquest torn per reprovar la inacció de l’actual President en el seu període d’exercici. S’acorda que la data de presentació de candidatures es farà en dia 19 d’octubre d’enguany. Tot seguit i davant difícil panorama que se’ns presenta per fer la comanda d’els cafès, en Francesc cerca l’ajut telefònic de l’absent Pep que resolt el conflicte i designa a en J.R. com a responsable del Bizum.
Entre 2 i 3/4 de 5 donem per acabada la sortida i emprenem el camí de tornada a les respectives llars.
Fins la propera sortida que serà el dia 19 d’octubre, tant per esquivar el festiu del 12-O com el pont de la Puríssima.
Vídeo-Crònica sortida 28-09-2022
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 28-09-2022
Lluís Antoja i Josep Ramon Ciurana
Josep, Oriol, Guifré, Ricard, Alfons, Joan S., Josep Ramon, Marcel, Jordi, Francesc, Lluís, Salva, Joan E. i Ramon B.
Pep, Narcís, Ramon V. i Toni
Oriol, Guifré, Joan E. i Ramon B.
Parking senyalitzat a Sant Aniol de Finestres
Rest. El Cabrit a Sant Esteve de Llémena, Carrer Nou n.1, ☎ 972.443.011
GPS: 42.062764, 2.614957
Preu del menú, amb cafès: 14,50 €, cost total amb propina 15 €