Falten dos minuts per a les set del matí i els cotxes d’en Joan E., en Josep Ramon i en Pep ja són davant el Museu de Badalona. En aquell moment algú compta “… vuit, nou, deu, onze”, “en falta un”. En Jordi treu el cap per la finestra de casa seva i tot seguit baixa al carrer. Hi ha un primer intent de “linxament verbal”, però en Jordi es defensa dient que quan tocaven les set al campanar de Santa Maria, ell sortia de casa. S’accepta, però que no torni a passar, no pot ser que qui viu més a prop del punt de reunió arribi l’últim. Ara ja hi som tots i marxem cap a Lluça passant per Parpers.
A dos quarts de nou els cotxes d’en Joan E. i en Pep arriben al punt de reunió. En Josep Ramon sembla que fa estona que ha arribat i ja té la taula parada a punt per fer el cafè. No és que hagi agafat cap drecera, el que passa és que els senyals de limitació de velocitat no estan fets ni per a ell ni pel seu cotxe, senzillament són uns pals al voral de les carreteres que foten més nosa que servei.
.jpg)
Som en un espai anomenat “La pedra dreta de Lluçà” que és una antiga pedra vertical, una fita, que es feia servir per marcar els camins de transhumància. Actualment, és un punt de reunió i també el lloc on s’hi celebren diferents actes culturals i tradicionals del Lluçanès.
Avui hem pres un cafè “científic”. En Guifré ha llegit en algun lloc que calen 5,5 grams de cafè per 100 ml d’aigua (55 grams per litre d’aigua), així ho ha fet i el resultat ha estat magnífic. L’hem acompanyat dels plum-cake i la coca de vidre, subministrats per en Josep Ramon i els trepins i l’aigua de foc per en Jordi. En Joan E., ens vol alcoholitzar amb la seva barreja (cassalla i moscatell) i amenaça que fins que no ens l’acabem la continuarà portant a les següents sortides.
Són les 8.50 i comencem la caminada. Tot just començar, les converses giren entorn de la llargada dels pantalons d’en Guifré. Quina colla de “males peces”, que s’aprofiten de la bona fe i del to baix d’en Guifré, a causa de un refredat que no aconsegueix superar, per anar burxant Una mica “cabronets” tots plegats. El camí, suau i ample, transcorre entre camps de conreu i petits boscos d’alzines i alguns pins. Una mica més endavant, els camps de conreu de colza ens ofereixen un espectacular acoloriment del paisatge.
La caminada del dia ja és en moviment...
A les 9.38 arribem a un espai anomenat “Coll de Plana” on hi ha una esplèndida casa de pedra, segurament recentment restaurada en la que hi ha senyals que hi viuen, sembla una casa sense activitat agrícola.
Durant un bon tram del camí continuem gaudint dels camps de colza. Realment el paisatge és magnífic. “La colza es cultiva a tot el món i s’utilitza per produir farratge pels animals, oli vegetal per a consum humà i bio dièsel”
A les 10.05 arribem davant una immensa casa pairal que segons en Lluís és “el Vilaró”. Una esplèndida casa de pedra molt ben conservada envoltada de camps de colza. Els magatzems ens indiquen que en aquest lloc hi ha d’haver activitat agrícola, de gestió de boscos i possiblement també ramadera. Des d’aquest lloc, i dalt d’un turó, ja podem veure les runes del castell de Lluça, destí de la nostra sortida.
El Vilaró
Uns minuts abans de fer el cim, un grup de sis o set voltors sobrevolen els nostres caps. Sembla que han vist una colla de provectes ancians i pensen que podran fer festa major, quan veuen que no hi tenen res a fer, desapareixen de la nostra vista. A les 10.41 arribem davant l’església de Sant Vicenç del Castell, de Lluça. Des d’aquí pugem fins al castell pròpiament dit des d’on gaudim d’una esplèndida vista de 360 graus de la plana del Lluçanès.
Uns voltors que volen fer festa major, amb una colla de gent gran...
“El castell està documentat per primera vegada l’any 905. Actualment, només queden en peu un mur al costat nord, dues estances al cantó sud i alguns altres murs molt fragmentats que permeten suposar que era de planta gairebé triangular. L’església situada al cantó nord-est del turó és mencionada per primer cop l’any 988. És de planta circular, una tipologia de les que en queden molt poques senceres a Catalunya. La coberta és de volta hemisfèrica i té un petit portal a ponent i un absis amb dues finestres a llevant. La planta de l’església té un diàmetre de sis metres i mig i una alçada en el centre de cinc metres. Des del portal fins al fons de l’absis fa de llargada vuit metres i mig”.
Restes del Castell de Lluça
Església de Sant Vicenç del Castell de Lluçà
Són les 10.55 i ens disposem a esmorzar al costat mateix de l’església. Els que no duen esmorzar intenten demanar-lo a través de “Glovo” però no se’n surten, hauran d’esperar l’hora de dinar per omplir la panxa, malgrat que la xocolata d’en Joan E. i en Lluís els hi apaivaga una mica la gana. En Lluís té un lapsus i ofereix la seva xocolata a tot el grup menys a en Toni i en Pep. Un lapsus imperdonable que pagarà, ja veurem com.
Hora d’esmorzar!
Aprofitem per fer la foto de grup, aquest cop sense estelada.
_JPG.jpg)
A les 11.40 arribem al monestir de Santa Maria de Lluçà (segle XII), una magnífica construcció molt ben conservada. A l’interior, podem admirar el frontal de l’altar i una creu amb reproduccions de pintures romàniques (els originals són al museu episcopal de Vic) i un petit claustre amb un pou a un costat. El conservador d’aquest petit museu ens permet veure les pintures murals originals del monestir i ens dona una detallada explicació de la tècnica que s’utilitza per extreure aquestes pintures de la paret i poder-les conservar i admirar. Ha estat una explicació molt didàctica. Ha valgut molt la pena aquesta visita.
Santa Maria de Lluçà
A dos quarts de dues arribem als cotxes. Ha estat una sortida fantàstica, amb uns paisatges espectaculars i on els aparells d’en Lluís no han fallat i ens han dut sempre pel bon camí. Comença la parafernàlia del canvi de roba i de fer el vermut amb la clara, les patates i les olives d’en Joan S. i els fruits secs d’en Ramon V.
A mig quart de tres arribem al restaurant Cal Quico de Prats de Lluçanès. Avui no hi ha mocions. Celebrem els 63 anys d’en Joan E. al que li cantem la cançó, potser amb un to una mica massa alt. Haurem d’afinar millor les pròximes vegades. El restaurant ens ofereix una bona quantitat de primers i segons plats. Crec que hem dinat força bé.
Celebrem els seixanta-tres d’en Joan
A l’última sortida algú va dir: “pels meus pebrots que a la propera sortida cobraré amb Bizum”, i dit i fet, dels dotze caminants nou van fer el pagament amb Bizum i malgrat que és una mica més complicat, sembla que aquest format es mantindrà en el futur.
El menú és de 13,50 euros. Amb propina i romanent paguem 16 euros.
A un quart de sis, alguns arribem a Badalona. Esperem amb delit la propera sortida
Pep Ibern
(el passa passeres del Besòs)
Vídeo-Crònica sortida 20-04-2022
Josep Ramon Ciurana
Dades sortida 20-04-2022
Lluís Antoja i Josep R. Ciurana
Rest. Cal Quico, Ctra. de Sant Quirze s/n, Prats de Lluçanès
☎ 938.508.125 / 699.922.742 - GPS: 42.007632, 2.039547
Guifré, Pep, Alfons, Josep Ramon, Solde, Jordi, Francesc, Lluís, Ramon V., Salva, Toni i Joan
Josep, Oriol, Narcís, Ricard, Marcel, Fran i Ramon B.
Pep, Josep Ramon i Joan
Lloc conegut com Pedra Alta, sortint al km 18 de la C-62
GPS 42.026913, 2.022586
Preu del menú: 13,50 €; cost per cap amb cafès, propina i romanent: 16 €