Bufadors de Beví | Caminants de la Costa

La Crònica de la sortida
Guifré Gol

Castell de Montesquiu – Bufadors de Beví – Ermita de Moí

15-12-2021

El 12 de desembre de 2021 el MHP proposava una sortida engrescadora per la Serra dels Bufadors i dinar a “Els Traginers” d’Aiguafreda que tothom va acceptar de bon grat.

Segons l’ajuntament de Santa Maria de Besora es tracta d’una “ruta per la comarca d’Osona, per les rodalies dels municipis de Montesquiu, Sant Quirze i Sta. Maria de Besora, per descobrir el paratge dels Bufadors de Beví. Són forats o escletxes per on surt corrent d’aire. Paga la pena la caminada pel meravellós indret on es troben els forats, ja que la seva situació a la part baga de la Serra dels Bufadors fa que s’hi generi un microclima especial, amb grans blocs de roca coberts de molsa i una flora ben particular. És una zona no gaire gran, de forma allargada i més o menys estreta. Ens hem de fixar en els forats que hi ha a terra. Si ens hi acostem notarem que l’aire que surt és fred. A voltes es pot sentir com xiula en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. A mesura que avancem trobarem més forats. Alguns d’ells han estat ressenyats per experts espeleòlegs”.

7.00 En Solde s’ha presentat puntualment per comunicar que no podria acompanyar als Caminants en aquesta sortida, perquè la seva filla no s’havia trobat bé després de rebre la vacuna contra la Covid i preferia acompanyar-la. Tots han desitjat una ràpida recuperació a la filla i han valorat positivament el detall de la presència d’en Solde.

Els cotxes d’en Pep i d’en Joan surten de Badalona amb en Jordi, en Ricard, en Guifré, l’Alfons i en Lluís. Des de Tiana, el cotxe d’en Francesc recollirà a en Josep Ramon. Han decidit trobar-se a la gasolinera que hi ha després de passar el túnel de la C-17, per a continuació, junts, sortir en direcció a Sant Quirze de Besora i finalment arribar a l’aparcament que hi ha al Castell de Montesquiu.

8.23 Uns per la Conreria i altres per Parpers, tots tres cotxes han arribat al punt de trobada a la benzinera i ja han aparcat al costat del Castell de Montesquiu. Pel camí han trobat gens o poca boira la qual cosa és una sorpresa a la comarca d’Osona. El termòmetre dels vehicles assenyala 0ºC (ni fred ni calor tal com postil·la l’Alfons), no fa vent i el cel està ben blau. En algunes muntanyes del voltant es poden veure lleugeres traces de boira. És l’hora del desdejuni i les ulleres ensucrades i els croissants que venen de Premià, mariden a la perfecció amb el cafè amb llet o sense d’en Ricard i l’aigua de foc d’en Jordi. L’aparcament està en una ampla zona asfaltada envoltada de panells d’informació, amb el castell de Montesquiu al costat i una primorosa i extensa plana de gespa que un xicot, amb un tallagespa de gasolina, està retallant amb dedicació.

A punt per començar la caminada

Un dels panells d’informació del parc

8.45 Han enllestit el refrigeri i inicien la caminada en direcció a la Serra de Bufadors fent cas d’uns senyals grocs i blancs que un pal indicador els recomana.

Iniciem la caminada, Anem!!

9.08 El camí, que fa baixada, segueix una pista inicialment asfaltada, però aviat deixa d’estar-ho quan s’endinsa en un bosc de pins i roures. Arriben a la primera cruïlla de tres camins amb pal indicador i trien el camí de la dreta en direcció als Bufadors. És una pista ampla amb herbes cobertes de gebre que discorre paral·lela a un petit torrent amb aigua, la riera Solana.

Primera cruïlla

Camí dels Bufadors

9.40 El viarany s’ha tornat més estret i costerut mentre travessen una zona obaga de roures i garriga. A mesura que van ascendint el sol comença a fer acte de presència. Finalment han tornat a la pista ampla inicial amb un indicador que esmenta els Bufadors. És aquí on els Caminants més ben dotats per la mare natura tenen la gentilesa d’esperar als tocatardans més desafavorits.

Viarany estret i costerut

Reagrupament entre els ben dotats i els que menys

Imponents cingles i camí de baixada

10.00 Després que el Maps.me d’en Lluís doni la seva aprovació segueixen per la mateixa pista on, més endavant, comproven l’encert del guiatge quan llegeixen en un altre rètol “Sender dels Bufadors o Moí”; precisament els indrets que han de visitar..

10.12 Mentre caminen per una zona de la pista que sembla asfaltada (és una llarga codina), en Francesc, fent honor al seu insidiós capteniment, suggereix que l’humil cronista jugava de “figura”, tot havent-hi candidats més preparats, perquè permetia que l’entrenador abusés d’ell, tal com sembla haver passat en algunes institucions esportives. L’espuri comentari del de Tiana s’acaba quan un pal indicador els fa desviar per un camí que surt a l’esquerra i fa baixada. Darrere del pal hi ha uns imponents cingles.

Imponents cingles i camí de baixada

10.38 Un altre rètol els fa abandonar el camí i seguir un estret i costerut sender, que hi ha a la dreta, i entren en una fageda obaga que sembla portar-los directament als Bufadors.

Camí dels Bufadors de Beví

10.50 Han arribat a la zona dels Bufadors de Beví que segueix enfilant-se en mig d’uns blocs gegants i els cingles de Beví que la limiten lateralment. El terra és una estora de fulles de faig. Un seguit de forats, caus i avencs fan que, quan bufa el vent, s’escoltin tot un registre de xiulets. Decideixen fer l’esmorzar oficial en un dels indrets nomenat l’Avenc del Tigre. A més del que cada Caminant s’hagi agençat per mossegar hi ha barra lliure de dàtils King Solomon Medjool i xocolata Lindt 82% de cacau.

Ja hem arribat als Bufadors de Beví. Imponent l’indret!

11.24 Ja han esmorzat i tots ens compadim d’en Francesc, perquè pobret queda extenuat si les sèries de televisió duren més de 8 o 10 capítols; s’ha fet vell massa de pressa. De tota manera encara té alè per fer un “spoiler” de “The white lotus”, una sèrie d’HBO, que si algú pretenia veure-la després de les explicacions d’en Francesc, ja no li cal.

11.46 Han refet en sentit contrari el mateix sender que els ha portat als Bufadors i recuperada la pista segueixen endavant en direcció a l’Ermita de Sant Moí.

11.56 Estan al Collet de la Bassa (823 m). Entre arbres i matolls poden distingir, a la dreta, un embassament d’aigua anomenat la Bassa de la Processó. Continuen caminant en direcció a l’ermita envoltats de roures i pins.

Hora d'esmorzar

12.20 Arriben a l’Ermita de Sant Moí o Muç al costat del Mas de Moí que sembla abandonat. L’Ermita, d’estil romànic amb campanar d’espadanya, va ser construïda durant el segle X, però hi ha qui creu que és preromànica. Fotografies a pleret i fins i tot una del grup, molt celebrada, que immortalitza el moment, tot i l’absència d’en Lluís que n’és el creador.

Interior de l’Ermita de Sant Moí

El Mas i l’Ermita Moí

Mas de Moí

Foto molt celebrada del grup, tot i l’absència d’en Lluís

12.35 Segueixen per un camí ample, amb el sòl remogut pels senglars, en direcció a la via del tren que essent enlairada hi han d’accedir per unes escales. Seguint els senyals del GR caminen pel costat de la via creuant un pont sobre el Ter fins al túnel de la Farga. Han de tornar a pujar escales per trobar la carretera C-17a que els ha de dur a la Farga Bebié.

12.46 Altra vegada travessen un pont sobre el Ter i arriben davant l’església de La Mare de Déu del Carme. A continuació passen pel davant de les cases de la Colònia Bebié seguint els indicadors que menen al Castell de Montesquiu. Destaquen un edifici retolat “Hilados Edmundo Bebié. Torcidos” coronat amb una creu blanca amb fons vermell (escut de Suïssa), un parc al davant amb una pista d’esport, i una estació de tren. Aquestes edificacions i les que hi ha a l’altra banda del Ter corresponen a una colònia tèxtil fundada el 1895 per l’enginyer suís Edmond Bebié. Aprofitant la força del riu, anteriorment en aquest indret hi havia hagut una farga i més tard un molí fariner. La fabrica de filatures, coneguda com a colònia dels suïssos, va tancar el 2008.

Travessant el Ter

Església Mare de Déu del Carme

13.10 Deixant enrere les cases de la Farga i seguint el GR, s’enfilen per un caminet, que algú ha promès que aviat seria de baixada, per arribar a la Font de les Planeses.

13.20 Dit i fet, són davant la Font que no raja i no s’hi aturen gaire estona perquè, a més, un rètol els informa que no és potable. Fan alguna fotografia i segueixen el GR que torna a enfilar-se. Més endavant en Lluís xiuxiueja a cau d’orella d’aquest cronista que ja són al Serrat de Montesquiu.

13.58 Han arribat a l’aparcament després de seguir pujant des de la font. El vermut, la toaleta i la fotografia del grup han animat el final d’etapa. Un vermut que en Solde els ha subministrat a la sortida de Badalona, malgrat la seva forçada absència. No crec que cap dels Caminants faci cap qüestió de l’esperit de servei i dedicació del nostre MHP. Abans de marxar, es fa la foto del grup.

Font de les Planeses

14.20 S’enfilen als cotxes per arribar a l’hora al Restaurant Els Traginers d’Aiguafreda. Un sol resplendent els acompanya durant el trajecte i arriben a l’hora convinguda.

Els cavallers de la Taula Rodona

14.55 El restaurant, altres vegades ple de comensals, se’ls apareix buit i fred, però la taula rodona que els han preparat té totes les requisits desitjables. A l’entrada del restaurant hi ha control de passaport COVID que tot el grup de Caminants supera sense cap entrebanc; bé, potser “tot el grup de Caminants” no és el sintagma nominal més adequat, perquè el resident a Tiana, que ha oblidat el mòbil, requereix de la col·laboració de l’Apple d’en Joan i l’expertesa comunicativa de la seva filla (la del de Tiana) per tal de poder franquejar legalment l’entrada al restaurant.

El menú de dos plats i 4 eleccions és suficient pels entrenats paladars dels Caminants. Les postres i els cafès arrodoneixen el dinar de 15€. El moment esperat és la celebració d’els 70 anys d’en Josep Ramon que els sorprèn amb unes ampolles de cava Llopart per tal de brindar a la seva salut i a la de tots plegats. Tampoc falta el cor d’angelets entonant allò de “... 70 anys de sobre no te’ls traurà ningú”.

En Jordi, com a Caminant Delegat de més edat, dóna per encetat el torn de ponències. Es l’Alfons qui pren la paraula i manifesta que tenint en consideració l’esgotament físic i d’idees del cronista oficial, cal que un altre Honorable de verb fàcil, elegant i precís es faci càrrec de la confecció de les preades cròniques. Sense voler menystenir a ningú de la MHA, està convençut que la persona que atresora totes aquestes virtuts és el Molt Honorable Lluís Antoja i té l’esperança de veure la seva signatura (la d’en Lluís) en les properes cròniques. Hi ha una aprovació absoluta, a la búlgara, a la proposta de l’Aprenent, tot i la falta de convicció del ciclista de la Riera d’en Folch. No seria just ometre que algú també ha considerat altres opcions que involucren plomes preparadíssimes com les d’en Francesc i el germans Ventura (aquests darrers temporalment absents). En cap cas, els comensals no veurien amb mals ulls les alternatives, però la indiscutible i irrepetible candidatura d’en Lluís té tots els predicaments. Bé, caldrà ser pacients i esperar a la primera sortida del gener del 2022, per poder fruir del geni literari del ciclista.

17.00 Els caminants s’acomiaden desitjant-se bones festes fins el 12 de gener de 2022 quan es retrobaran per seguir els camins de la nostra geografia

Bones Festes i fins aviat.

Vídeo 15-12